Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Joan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Joan. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de juliol del 2026

Juliol

  Juliolet porta l'allet.

Ull: per santa Marina, nap a la terra i a la mar sardina.
La bona col s'ha de fer pel juliol.
I a mig juliol sembra el fesol.

O per la Mare de Déu de la Carmeta, sembra la mongeta. 
La vinya, pel juliol, no vol beure aigua sinó prendre el sol.


Quan culls la primera tomaca del tros, aquella que has anat mirant créixer gairebé cada dia com si així la poguessis fer enrojolar abans, comença realment l’estiu.

No és la més grossa, ni la més bonica. 

Potser fins i tot té alguna clivella o una forma curiosa. 

Però és la primera, i això la converteix en la reina indiscutible de la temporada.



No cal cap recepta complicada: la talles a bocins, l’acompanyes amb una ceba tendra acabada d'arrencar (esbocinada d'un cop de puny per treure'n la fortor), un bon raig d'oli d'oliva verge extra, un pessic de sal, i ja tens una amanida de felicitat.

La primera mossegada és pur plaer: et torna aquell gust dolç i lleugerament àcid

que durant l'hivern gairebé havies oblidat.

Gust de sol, de terra, de paciència. 

Gust d’estiu.











I en aquell moment entens perquè a la primavera vas tornar a plantar tomaqueres malgrat l’amenaça de la sequera i la feinada que comporten (encanyar, descabellar, esquivar els caragols i la tuta...): ho vas fer per tornar a menjar tomaques que fan olor de tomaca!

Per això la primera és l'anunci oficial que l'estiu ja és aquí.

Suqueu-hi pa amb alegria i ja podreu donar la temporada per inaugurada!








PÚDING DE RESTES DE COCA DE SANT JOAN


-      Restes de coca de St. Joan
-     4 ous grans (per 250 g de coca seca)   
-     4 cullerades de sucre (per 250 g de coca seca)
-    1/2 litre de llet (per 250 g de coca seca)
-    caramel pel motllo: 4 cullerades de sucre, 2 cullerades d'aigua i unes gotes de suc de llimona


En un bol posem la coca a trossos amb la llet perquè es vagi estovant mentre preparem el caramel: posem l'aigua en un cassó i quan comenci a bullir hi afegim les gotes de suc de llimona i el sucre i anem remenant el cassó a foc mitjà fins que el caramel tingui un color avellana. L'aboquem al motllo escollit movent el motllo per caramel·litzar tot el fons. 
Afegim al bol de la coca i la llet els ous a temperatura ambient i un pessic de sal i triturem amb el túrmix. Aboquem la barreja al motllo caramel·litzat i el tapem amb un paper de plata.
Posem el motllo dins d'una safata amb aigua calenta (que arribi fins a la meitat del motllo) i el coem al bany Maria amb el forn preescalfat de dalt i de baix a 180ºC uns 45-50 minuts (o fins que el púding hagi quallat, el podem punxar amb un escuradents i ha de sortir net quan sigui cuit).
Deixem que es refredi fora del forn, desemmotllem i ho mantenim almenys un parell d'horetes a la nevera abans de menjar.


Comentaris:
·   Podeu aromatitzar la llet amb un rajolí de ratafia o conyac, per exemple.   
·   La fruita confitada i/o els pinyons els podeu triturar amb les restes de coca o posar-los com a decoració (si es posen sencers o a bocins sospitem que quedaran tots al cul del púding, que tampoc estaria malament...) 
·   També es pot fer amb restes d'altres coques, brioixos o fins i tot pa que se us hagi assecat (en aquests darrers casos fem bullir primer la llet amb un canó de canyella o vainilla i una pela de llimona i la deixem infusionar tapada fins que estigui freda).  
·   És o no és un goig fer receptes d'aprofitament?!

diumenge, 21 de juny del 2020

juny

Juganer i acolorit com una papallona, arriba l'estiu. 
Ungüents de bruixa formulats amb la màgia de la nit de Sant Joan.
Nous verdes, herbes aromàtiques, escorces, flors, espècies,... Ratafia!
Ynera'l a afenas anu axiubid agutrot aL

La creença diu que si les orenetes fan niu a casa vostra és un senyal de bona sort; al tros tenim dos nius d'orenetes comunes, que afortunats que som doncs! Un el van construir l'any passat amb fang argilós relligat amb brins d'herba i enguany hi han post 5 ous dels quals han nascut 5 pollets que ja tenen 15 dies:




Incís: si algun pollet d'oreneta ha errat el seu primer vol i el trobeu per terra, podeu intentar retornar-lo amb cura al niu, si en veieu algun a prop (si no és el seu niu els habitants l'adoptaran igualment) i, si no en veieu cap a prop, poseu-lo amb cura en un lloc fosc com una capsa de sabates, deixeu-li caure unes gotetes d'aigua al bec (no li doneu pa remullat amb llet que és insectívor i li podria fer mal de panxa) i, quan s'hagi recuperat una mica, deixeu-lo en un ampit de finestra perquè torni a intentar volar sol. 

A finals d'estiu marxaran a l'Àfrica i, si no hi ha res de nou, tornaran la primavera vinent al mateix niu, per això és tan important que no els hi fem malbé.   





Aquesta foto l'hem posada aquí, més que pel cogombre incipient, per poder escriure una paraula que ens sembla tan bonica com la cosa que designa: CIRCELL (m. Òrgan vegetal amb aspecte de tija molt prima que s'arrapa a qualsevol suport i s'hi cargola en hèlix, i permet així a la planta enfilar-s'hi)
. 
I aprofitant aquesta habilitat botànica de plantes com les bajoqueres, enguany les hem plantat veïnes de girasols i panís perquè els facin de tutors en lloc de les canyes pelades (pràctica agrícola força habitual). 
Però amb tanta pluja les bajoqueres, com les mongeteres màgiques del conte, han crescut tant que gairebé ofeguen els seus tutors!

  




COCA DE SANT JOAN 
Massa mare:
-      100 ml de llet tèbia
-     100 g de farina de força
-       30 g de llevat fresc
Coca:
-     450 g de farina de força  
-     100 g de sucre 
-     la ratlladura d'una pell de llimona i una de taronja
 -     2 ous 
-     80 g de mantega tova (o 65 g d'oli) 
-     50 g de llet  
-     1 raig d'anís (o una culleradeta de matafaluga picada al morter)
-     un pessic de sal 
-     fruita confitada, crema, pinyons,...  


La nit abans barregem bé els ingredients de la massa mare i la deixem reposar tapada amb un drap tota la nit en un lloc fresc. L'endemà barregem per una banda la farina tamisada amb el sucre, la ratlladura de llimona i taronja i el pessic de sal i per l'altra la llet a temperatura ambient, la mantega tova, l'anís, els dos ous una mica batuts i la massa mare. Barregem les dues mescles i pastem (a mà, amb la termomix a velocitat espiga o amb un robot de "varilles") uns 5 minuts, fins que la massa es desenganxi de les parets del bol (però al tacte la textura encara serà enganxosa). Tapem la massa amb un drap i la deixem al mateix bol en un lloc temperat i sense corrents d'aire (forn apagat, microones,...) fins que dobli el volum. Estirem la massa damunt de la llanda del forn folrada amb paper sulfuritzat donant-li forma ovalada amb els dits untats d'oli, sense manipular-la massa (res de corró!) La pintem amb ou batut, hi escampem la fruita confitada i/o crema fent un reixat amb la màniga pastissera i la tornem a deixar al forn apagat uns trenta minuts més perquè torni a llevar una mica. Prescalfem el forn de dalt i de baix a 200ºC, escampem damunt de la coca els pinyons (que haurem tingut uns 20 minutets en remull amb aigua) i sucre moll (sucre humitejat amb unes, poquetes, gotes d'aigua). Abaixem el forn a 200ºC i hi posem la coca no al mig sinó una mica més avall. Coem uns 15-20 minuts, fins que estigui rosseta i en apretar la superfície amb delicadesa amb un dit el brioix torni a pujar (es pot obrir el forn sense por en qualsevol moment que no baixarà). Treure-la del forn i, en calent, ruixar-la amb una mica d'anís (amb un pot net d'esprai vaporitzador va molt bé) perquè llueixi més. Deixar refredar damunt d'una reixeta. 

Comentaris:
·  Ens podem estalviar el pas de la massa mare (que seria com per activar el llevat) i posar directament els 30 g de llevat fresc;  aleshores haurem d'augmentar la quantitat de llet (tèbia) a 120 g i la de farina a uns 500 g.
·   Al damunt s'hi pot posar sucre blanc, morè, perlat o llustre en lloc de sucre moll, al vostre gust.
· Si no es menja el mateix dia més val congelar-la i treure-la  del congelador unes hores abans de menjar, perquè estigui ben tendra (les masses de brioix s'assequen ràpid).
· Queda una coca gran (es pot dividir la massa en dos) i per això permet obrir-la per farcir-la amb la crema en lloc de posar-la damunt (nata, xocolata, cabell d'àngel,...)
· No tingueu por que quedi crua, si ens passem de temps quedarà dura. Si veieu que es torra massa tapeu-la amb paper de plata.
· Crema pastissera fàcil:  posem en una cassó al foc 1/2 litre de llet, tres cullerades soperes de sucre, una pela de llimona i un canonet de canyella, i deixem infusionar a foc baix; quan estigui a punt de bullir hi afegim la barreja d'un sobre de preparat de flam/crema desfet amb una mica de llet freda (que haurem tret del 1/2 litre inicial) i un ou, tot passat pel túrmix. Sense parar de remenar deixem espessir (ho fa ràpidament, no arriba a bullir), traiem la pell de llimona i el canonet de canyella i deixem refredar bé abans de fer-la servir (la podem preparar el dia abans fins i tot) en una safata tapada amb paper film que toqui la crema perquè no s'hi condensi aigua damunt (també la podem deixar refredar directament dins de la màniga pastissera, per tenir-la a punt). 
· La crema també es pot posar damunt, empolvorar amb sucre i caramelizar amb un bufador/ferro de cremar.

BONA REVETLLA!!!

dilluns, 8 de juny del 2015

juny

Juguen  les bruixes a omplir de virtuts les plantes.
Un esclat groc:  el blat, el sol, la flama del Canigó!
Nespres i aubercocs presagien la dolçor de l'estiu.
Ynumse's arevamirp aL


Un dia vam trobar una cullera tallada en fusta de boix i gravada a foc amb la data, 1881, i el nom de l'artesà que l'havia tallada i que, justament, era avantpassat nostre (ens va anar molt bé per l'arbre genealògic que estàvem elaborant). El segon cognom era ESPIGOLER. Ens va semblar fonèticament preciós però, a més, el significat encara és més bonic: persona que recull les espigues que han quedat al camp després de segar (etimologia: d'espiga, del llatí spica, mateix significat).  

Al juny, el mes de la sega per excel·lència, és doncs un bon moment per recordar que "Qui no pot segar, espigola", és a dir: que qui no fa la feina que toca en pot fer una altra que doni també profit, no us sembla? Us recomanem que entreu en aquest enllaç, que us convida a espigolar solidàriament.

Ara mateix l'hort està en plenitud:











I al corral hem augmentat la família: fa 28 dies que varem posar quatre ous d'oca a la incubadora i n'ha nascut un!!!

















BONA REVETLLA DE SANT JOAN I ENTRADA D'ESTIU PER A TOTHOM!!!

ÚLTIMA HORA!!!

Dos nous fitxatges al corral: han nascut dues cabridetes bessones. Benvingudes Joanes!



Ungüent i oli de cop

- flors d'herba de Sant Joan (hipèric) 
- oli d'oliva 








Aixafem una mica les flors (com més millor, mínim 25 grams) amb una mà de morter i les posem emplenant un pot de vidre net. Fem esclafar l'oli una mica (que puguem posar-hi el dit dins) i omplim amb ell el pot on hi ha les flors. Tapem el pot i el deixem 40 dies a sol i serena, millor encarat al sud perquè el contrast de temperatures entre le dia i la nit faci sortir els principis actius de la planta. Amb els dies veureu que es torna vermellós.
Colar l'oli i posar-lo en pots petits de vidre més petits, a punt per utilitzar!

Comentaris:
  • Com que sempre és més pràctic i net aplicar un ungüent que un oli, es pot desfer en un cassó cera verge d'abella (un 15% del pes total de l'oli) i barrejar-la amb l'oli quan estigui fosa. Tapar el pot, quan es refredi solidificarà. 
  • L'herba de cop es troba fàcilment als marges dels camins pels volts de Sant Joan. Talleu les flors sense malmetre la planta (cal deixar sempre les arrels perquè tornin a florir l'any vinent).
  • Distribuir-lo en pots petits i tancar-lo bé, perquè un cop obert perd ràpidament propietats i així el gastem abans que s'esbravi. Mentre no obrim el pot durarà uns quants anys, sempre millor en un lloc on no li toqui la llum perquè no s'oxidi.
  • L'oli de cop és ideal, com el seu nom indica, per qualsevol tipus de contusió muscular i de ferida: untar bé la zona adolorida o nafrada, fent una bona frega fins que notem escalfor (així els vasos sanguinis es dilaten i penetra millor).  
  • L'herba o flor de Sant Joan, hipericó, pericó, herba de cop, etc. és també antiinflamatòria i antisèptica, antiviral (pel virus de l'herpes, la varicel·la, etc.),  cicatritzant, estimula la circulació sanguínia i elimina els hematomes.