Gener

Gener fred, blat al sac i vi al celler. 

Entra bufant-se els dits, gener fredolic.

Nèu de genièr, pan dins lo granièr. (Dita occitana)

El bon formatge vol fred de gener.

Refranys i geners són verdaders.

“Any de neu, any de bé de Déu”! 

Aquesta expressió no s’ha d’entendre literalment en un sentit religiós estricte, sinó com a sinònim d’abundància, bon auguri i benedicció (pagesa) col·lectiva, propi del llenguatge tradicional rural.

Perquè un any amb bones nevades sol ser un any pròsper, especialment per a l’agricultura i la vida al camp: la neu protegeix els conreus del fred (actua com un aïllant), en fondre’s regenera les reserves d’aigua del sòl i els aqüífers, aporta humitat gradual (molt més beneficiosa que pluges intenses i sobtades), redueix plagues i malalties (el fred intens elimina insectes i fongs), millora la fertilitat del sòl, indirectament, afavorint un cicle agrícola més equilibrat... 

Benvinguda Neu, doncs, tant al nostre trosset del Pirineu com a la Serra del Montsant!

Praliné de torró "dur"

·  Restes de torró dur d'ametlla i/o avellana 

    (tipus torró d'Agramunt)  

   Posem el torró a bocins dins del robot de cuina i polvoritzem a màxima potència (amb la thermomix 20 segons a velocitat 10). Baixem les restes de la paret del pot amb una espàtula i tornem-hi: com que la quantitat d'oli dels fruits secs és variable, anem fent tongades de 15-20 segons a màxima potència fins a obtenir textura de crema untable.

      Hem de tenir paciència perquè costarà una bona estona, però el resultat val la pena. 

Comentaris:

• Si ens passem es separarà l'oli de la pasta, però no tingueu por que ho veureu abans que passi.
• Es guarda a la nevera en un pot de vidre força mesos. 
• Es pot utilitzar de moltes maneres: barrejat amb nata per farcir lioneses, barrejat amb mantega pomada per farcir cocs o magdalenes, tal qual per untar damunt d'una torrada...   
• Es tracta de reaprofitar les restes del Nadal!

Solstici d'hivern , ninou i epifania

 

El sol s’atura al punt més baix del cel, com una brasa guardada sota la cendra, i la nit sembla que ho vulgui engolir tot. La terra calla amb el silenci profund del solstici: els camps estan pacientment adormits i els arbres despullats. Però als masos el foc no s’apaga: la flama vetlla com si sabés que d'ella depèn el retorn del dia, i que el primer sol fondrà el gebre i l'any vell. 

L'any nou, que encara no té nom, arribarà prim, gairebé invisible. Comptarà el gra, mesurarà el fred, escoltarà els cruixits de la fusta i observarà els senyals del cel per decidir com vestirà els mesos que vindran amb el girar inexorable de la roda del temps. 

I a poc a poc el sol guanyarà un pam, gairebé imperceptiblement (la terra ho notarà abans que ningú). La llum també haurà fet un viatge llarg per tornar, com els Reis, que venen de lluny... I amb l’Epifania els estels, que havien guardat el secret entre les boires, el tornaran a revelar: tot camí té sentit si se sap seguir. 

TARONJA CONFITADA 

• 
  3 o 4 taronges (millor ecològiques)
  
• sucre (el pes de les taronges un cop escaldades multiplicat per 1,5)
• aigua (el mateix pes que de sucre)
• aromatitzants opcionals (vainilla, clau d'olor, canyella, anís)
• un pessiguet de sal

Rentem les taronges i les tallem a rodanxes fines (uns 5 mm). 

Posem aigua en un cassó amb un pessic de sal i quan bulli hi posem les rodanxes. Quan torni a bullir les coem a foc mitjà-baix 10 minuts. Les traiem amb cura i les posem en aigua freda per aturar la cocció. Repetim el mateix procés una altra vegada.

Preparem l'almívar posant el sucre (el pes de les taronges cuites i escorregudes més la meitat d'aquest pes), l'aigua i els aromatitzants al gust (opcional), i quan s'hagi dissolt el sucre i arrenqui el bull abaixem el foc i deixem bullir 15 minuts. Hi afegim les rodanxes de taronja escorregudes i fredes amb cura, abaixem el foc del tot i les deixem bullir una hora.

Les traiem amb cura i les deixem assecar damunt d'un paper de forn.

Comentaris:

·   Es pot fer amb mandarines també (amb llimones no ho hem provat mai...) 

·   Un cop seques les rodanxes de taronja es poden arrebossar amb sucre. 

·   Es guarden a la nevera en un pot/capsa unes 2 o 3 setmanes; si volem que ens durin més les posem en un pot cobertes amb l'almívar bullint i deixem refredar el pot cap per avall.

·   Guardeu l'almívar que us anirà bé per emborratxar i/o pintar cocs i coques.

·   Les podeu fer servir pel tortell de Reis, la coca de Sant Joan o banyar-les en xocolata per donar-vos un caprici!

BON ANY 2026!

Desembre

 Desembre porta el Nadal i, com cada any,   

el tió, ben abrigat amb una manta,

s'arracona prop del foc o el radiador, 

esperant un reguitzell de garrotades 

(mesurades, això sí, amb un ritme antic i ritual). 

Buidarà llavors la panxa, enriolat,

ric d'il·lusions, llamins i riallades. 

Els menuts recitaran el vers i els grans, enyorarem els avis...

Enguany, la figureta del meu pessebre de records és la dona a qui la bata de quadres amb prou feines retenia la pitrera i, el mocador de cap, els cabells nevats. 

Tenia una berruga peluda a la barbeta, com una bruixa bona. I com tot bona bruixa tenia sempre una perola penjada als calemàstecs del foc a terra. 

Asseguda a l'escon de la cuina, polit pel temps i tan alt que els peus no em tocaven a terra, quedava encisada amb la dansa de les flames i el fum que es recargolava xemeneia ensutjada amunt.     

Ella et somreia, amb la boca esdentegada i els ulls clars, espurnejants i vius com l'aigua del broc de la font, i, de tant en tant, rosegava el crostó de pa que sempre duia a la butxaca.

Com oblidar-te, Teresa de Can Bertran (Tereseta de Can Clé).

 PANDORO 

Preferment: 

• 
  15 g de llevat fresc
  

• 60 ml de llet tèbia

• 50 g de farina de força

Massa:

• 450 g de farina de força

• 150 g de sucre

• 200 g de mantega tova

• 5 rovells d'ou (a temperatura ambient)

• 1 ou sencer

• 1 beina de vainilla (o 2 culleradetes d'extracte natural)

• la ratlladura d'una pela de llimona ecològica 

• un pessic de sal

• 60 ml de nata líquida (35% de matèria grassa)

Per fer el preferment dissolem el llevat amb la llet tèbia. Hi afegim la farina, barregem bé i el deixem fermentar tapat una horeta (fins que dobli el volum).

Barregem el preferment amb 100 g de farina, 50 g de sucre i l'ou sencer, fins a integrar-ho tot. Hi afegim 50 g de mantega a daus, a poc a poc, i ho amassem molt bé (si en tenim, amb la màquina de pastar), fins que la massa sigui llisa i elàstica. La deixem reposar tapada una horeta.

Incorporem la resta de farina i de sucre, els rovells d'un en un, la vainilla, la ratlladura de llimona i la nata, i ho amassament llargament (15-20 minuts) fins a obtenir una massa molt elàstica. Hi afegim el pessic de sal i, finalment, la resta de la mantega a poc a poc mentre continuem amassant fins que s'absorbeixi completament. Formem una bola, la posem en un bol untat, la tapem i la deixem llevar fins que tripliqui el volum (6-8 hores a 24-26 ºC, o tota la nit).

Desgasifiquem suaument la massa amb els dits, formem una bola tensa i la posem al motlle untat de mantega (l'autèntic motlle del pandoro té forma d'estrella, però si no en teniu el podeu fer amb un motllo de parets altes). Deixem fermentar fins que la massa arribi gairebé a la vora del motlle (2-3 hores).

Amb el forn preescalfat a 170 ºC (dalt i baix) el coem 10 minuts, i després 35-40 minuts més a 160 ºC (si s'enrosseix massa el cobrim amb paper de plata). El traiem del forn i el deixem reposar 10 minuts, el desemmotllem i el deixem refredar (els italians ho fan cap per avall com el panettone, però natros ho hem fet sobre una reixeta). Abans de servir l'empolsem generosament amb sucre llustre.

Comentaris:

·   És millor menjar-lo l'endemà, després que hagi reposat 24 hores ben embolicat amb un drap net.

·   És laboriós (feu-lo amb temps, compteu 3 dies comptat i debatut), però val la pena fer-lo un cop a l'any!

QUE TINGUEU MOLT BONES FESTES!!!

Novembre

No li planyis el setrill, al conill! 

Olives i aglans, tantes en cullen els xics com els grans. 

Veritat i oli sempre suren...

Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera.

Munyir i esquerrar no en sap tothom qui ho fa.*

Ben podada, l'olivera, es renova tota sencera.

Replega l'oliva per Santa Caterina. 

El vent de Sant Andreu s'emporta l'oli d'arreu.

*Esquerrar: acció de collir olives directament amb la mà.

Aquest any la collita d'olives ha estat bona. 

Tot i que vam quedar ben xops en plegar-les, ja gaudim de la millor recompensa: l'oli del raig, tan tendre i verd que encara recorda la fulla, regalimant sobre el pa torrat que acompanya la xocolata del berenar!

 

 COCA DE FORNER 

• 
  500 g de farina de força
• 200 ml d'aigua tèbia
• 25 g de llevat fresc de forner
• 25 g de sucre
• 35 ml d'oli d'oliva (o 35 g de llard de porc)
• 1 ou
• un pessic de sal
• un raig d'anís dolç
• pinyons

En un bol barregem la farina, l'oli (o el llard a temperatura ambient), el sucre, l'ou, la sal i el llevat desfet amb l'aigua tèbia. Ho pastem força estona (15-20 minuts) a mà o amb una amassadora amb ganxo, fins a obtenir una massa elàstica.

Deixem reposar 10 minuts i estirem la massa sobre un paper de forn, amb els dits mateix, fins que tingui un gruix d'un dit.

Deixem llevar en un lloc càlid i sense corrent d'aire (dins del forn apagat per exemple) fins que dobli el volum. 

Pintem amb cura amb ou batut, hi escampem pinyons (submergits prèviament en aigua uns 10 minuts perquè no es cremin en coure) i sucre per damunt, i reguem amb un raig d'oli. 

Coem uns 15 minuts (fins que sigui rossa) al forn preescalfat a 190ºC de dalt i de baix. 

La traiem del forn i la ruixem en calent amb un bon raig d'anís perquè es caramelitzi el sucre i faci crosta.

Comentaris:

·   Podem prescindir dels pinyons o substituir-los per ametlles laminades per exemple (de l'anís també es pot prescindir, però queda tan deliciosa...).

·   Abans d'enfornar podem fer unes marques suaus amb els dits a la massa. 

·   Si no s'acaba millor conservar-la tapada perquè no s'assequi tant.

·   Acompanyada de xocolata (presa o desfeta) o d'un bon tall de llangonissa, és un berenar de tardor esplèndid!

octubre

 Obre la terra per sembrar llavors (però abans tingues el camp ben femat!)

Captards color de confitura de codony. 

Tot sospira esperant un dolç repòs. 
Un ramat de núvols al cel (llops amb pell de xai?)

Ballen vívidament les fulles mortes.     

Racons encatifats de coloraines. 
El vent d'octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca. 

Al maig vam comprar unes llavors de cotó del Delta de l'Ebre, a la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta. 

Unes llavors petites i discretes de diferents espècies que vam plantar al tros, encuriosits.

No van trigar gaire a brotar i es van anar alçant amb rapidesa, fulla rere fulla, fins a convertir-se en arbustos.

A l'agost van començar a florir, una flor aquí, l'altra allà. Unes flors fràgils i boniques com un pensament, de colors càlids segons la varietat.

Amb el pas del setembre cada flor s'ha anat marcint deixant al seu lloc una capseta verda molt ben tancada.

I les càpsides, en madurar, s'han anat esbadellant per mostrar el seu contingut: un floc de cotó, suau com un núvol, prenyat de llavors per no morir del tot, per restar només en repòs fins que algú les planti i es reprengui de nou el cicle d'aquesta fibra natural tan especial en tots els sentits...  

Amb paciència es podria netejar, filar i transformar en teixits per acompanyar vides. Però natros només el collirem, en guardarem les llavors i en farem rams per a fer bonic.

PASTETES DE FORMATGE 

(o enganyatalls de panellet...)

·       200 g de farina 

·       100 g del formatge ratllat que vulgueu (nosaltres parmesà)

·       100 g de mantega 

·       2 cullerades soperes de llet

·       un pessic de sal

·       per decorar: melmelada de tomàquet, de pebrots escalivats, cirerols confitats o frescos, anxoves, orenga,... (al gust)

Disposem la farina en forma de volcà i al mig hi posem el formatge, la mantega a bocins a temperatura ambient, la llet i la sal.

Ho treballem tot amb les mans fins que quedi una pasta fina, ho cobrim amb un drap i ho deixem reposar una horeta aproximadament.

Estirem la massa amb el corró fins que tingui un centímetre de gruix més o menys i tallem amb la forma que vulguem o fem boletes i les aixafem una mica.

Hi podem posar damunt una culleradeta de melmelada de tomàquet o de pebrot, un cirerol confitat o fresc, un trosset de codonyat o gelea de codony..., el que vulguem o no res, i coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 180ºC uns 15 minuts (fins que es daurin).

Comentaris: 

A la massa també s'hi pot posar orenga o romer, o espolsar-ho per damunt amb unes escates de sal.

Pels celíacs la farina pot ser de panís o d'arròs.

BONA CASTANYADA A TOTHOM!!!