Agost

A la vora del marge, perfum de pinassa i romaní,  

gust de mel fresca en cada figa madurada al sol, 
oliveres d'escorça aspra i nerviüda com les mans del  vell pagès,  
si tinguessis veu, seria el cant de les cigales als pins, 

talment or liquat, el mar reflecteix el teu capvespre.  

Hi ha plantes que creixen amb discreció, com si no volguessin molestar. I després hi ha la carbassonera.

En té prou amb la calor de l'estiu i una mica d'aigua per fer badar, de bon matí, unes flors tan efímeres com espectaculars. Petits sols eclipsats per les seves fulles exuberants. A la mateixa planta n'hi ha de femenines i de masculines, però només les femenines tenen aquella particularitat que les fa inconfusibles: la flor al cul d'un petit carbassonet.

I aleshores s'engega la fàbrica de fer carbassons: brigades d'abelles, borinots i altres insectes feinegen d'una flor a l'altra, sense saber que amb els seus viatges estan decidint quins carbassons arribaran a la cuina (només aquells amb la flor al cul que rebin pol·len d'una flor masculina, la resta no arribaran a bon port).

I quan te n'adones tens un carbassó. L'endemà dos. I l'endemà passat, quatre!

Només en volies un per a una truita i en tens sis i gens d'espai a la nevera...

Tu el collies petit i tendre, però t’absentes dos dies i se t’acaben les receptes (crema, carpaccio, farcit, a la planxa, en bunyols, samfaina, coca...). I encara queda aquell que vas descobrir massa tard sota una fulla i que ja té la mida d’un avantbraç, ideal perquè se’l mengin les gallines.

La carbassonera és l’estiu fet planta!

CARBASSONS AGREDOLÇOS  

• 
  2 o 3 carbassons mitjans
  
• 2 gots de vinagre de poma
• 2 gots d'aigua
• 3 cullerades soperes de sucre (o mel)
• 1 culleradeta de sal
• Pebre en gra, all, llorer, herbes aromàtiques, mostassa... (al gust) 

Tallem els carbassons nets a bastonets o rodanxes.

Posem tot els ingredients en un cassó i quan bulli hi afegim el carbassó i el deixem bullir 3 o 4 minuts (que no s'estovi massa, que quedi cruixent).

Apaguem el foc, tapem i deixem refredar en el mateix cassó. 

Posem els trossos de carbassó en pots de vidre nets i cobrim amb el líquid i les espècies.

Els podem guardar a la nevera (són més bons a partir de l'endemà) durant 2 setmanes, o bullir els pots ben tapats 20 minuts al bany Maria per guardar-los en lloc fresc i sec fins a 1 any.  

Comentaris:

·   Es pot substituir un got d'aigua per un d'oli, llavors queda més escabetxat que agredolç i es guarda una mica més a la nevera.

·   S'hi poden afegir altres verdures com pastanaga i/o ceba.

·   Per posar a qualsevol amanida fresca d'estiu és ideal!

Juliol

  Juliolet porta l'allet.

Ull: per santa Marina, nap a la terra i a la mar sardina.

La bona col s'ha de fer pel juliol.
I a mig juliol sembra el fesol.

O per la Mare de Déu de la Carmeta, sembra la mongeta. 

La vinya, pel juliol, no vol beure aigua sinó prendre el sol.

Quan culls la primera tomaca del tros, aquella que has anat mirant créixer gairebé cada dia com si així la poguessis fer enrojolar abans, comença realment l’estiu.

No és la més grossa, ni la més bonica. 

Potser fins i tot té alguna clivella o una forma curiosa. 

Però és la primera, i això la converteix en la reina indiscutible de la temporada.

No cal cap recepta complicada: la talles a bocins, l’acompanyes amb una ceba tendra acabada d'arrencar (esbocinada d'un cop de puny per treure'n la fortor), un bon raig d'oli d'oliva verge extra, un pessic de sal, i ja tens una amanida de felicitat.

La primera mossegada és pur plaer: et torna aquell gust dolç i lleugerament àcid

que durant l'hivern gairebé havies oblidat.

Gust de sol, de terra, de paciència. 

Gust d’estiu.

I en aquell moment entens perquè a la primavera vas tornar a plantar tomaqueres malgrat l’amenaça de la sequera i la feinada que comporten (encanyar, descabellar, esquivar els caragols i la tuta...): ho vas fer per tornar a menjar tomaques que fan olor de tomaca!

Per això la primera és l'anunci oficial que l'estiu ja és aquí.

Suqueu-hi pa amb alegria i ja podreu donar la temporada per inaugurada!

PÚDING DE RESTES DE COCA DE SANT JOAN

-      Restes de coca de St. Joan

-     4 ous grans (per 250 g de coca seca)   

-     4 cullerades de sucre (per 250 g de coca seca)

-    1/2 litre de llet (per 250 g de coca seca)

-    caramel pel motllo: 4 cullerades de sucre, 2 cullerades d'aigua i unes gotes de suc de llimona

En un bol posem la coca a trossos amb la llet perquè es vagi estovant mentre preparem el caramel: posem l'aigua en un cassó i quan comenci a bullir hi afegim les gotes de suc de llimona i el sucre i anem remenant el cassó a foc mitjà fins que el caramel tingui un color avellana. L'aboquem al motllo escollit movent el motllo per caramel·litzar tot el fons. 

Afegim al bol de la coca i la llet els ous a temperatura ambient i un pessic de sal i triturem amb el túrmix. Aboquem la barreja al motllo caramel·litzat i el tapem amb un paper de plata.

Posem el motllo dins d'una safata amb aigua calenta (que arribi fins a la meitat del motllo) i el coem al bany Maria amb el forn preescalfat de dalt i de baix a 180ºC uns 45-50 minuts (o fins que el púding hagi quallat, el podem punxar amb un escuradents i ha de sortir net quan sigui cuit).

Deixem que es refredi fora del forn, desemmotllem i ho mantenim almenys un parell d'horetes a la nevera abans de menjar.

Comentaris:
·   Podeu aromatitzar la llet amb un rajolí de ratafia o conyac, per exemple.   

·   La fruita confitada i/o els pinyons els podeu triturar amb les restes de coca o posar-los com a decoració (si es posen sencers o a bocins sospitem que quedaran tots al cul del púding, que tampoc estaria malament...) 

·   També es pot fer amb restes d'altres coques, brioixos o fins i tot pa que se us hagi assecat (en aquests darrers casos fem bullir primer la llet amb un canó de canyella o vainilla i una pela de llimona i la deixem infusionar tapada fins que estigui freda).  

·   És o no és un goig fer receptes d'aprofitament?!

juny

Juny porta les butxaques plenes d'aubercocs, 

un barret de palla gronxant a la bicicleta,  
nuvolets i vols d'orenetes brodats al davantal blau   

yna'l ed agrall sém al sé euq al·lixtom al a mull anu i

Quan una abella o un borinot visita una flor per recollir-ne el nèctar i dur-lo a l'arna, sense adonar-se'n es converteix en missatger de vida. 

En refregar-se amb els estams de la flor (òrgans masculins), els grans de pol·len se'ls enganxen a les potes i als pèls del cos, i quan visiten una altra flor de la mateixa espècie part d'aquest pol·len es desprèn i arriba al pistil, l'òrgan femení.

Aquest senzill viatge repetit cada dia milers de vegades fa possible que les flors es converteixin en fruits i llavors. 

Així doncs d'aquelles flors aquests fruits, gràcies abelles i borinots!

Kiwis

Gerds

I, com cada solstici d'estiu,  tornem a tenir al forat de l'olivera els pollets de puput! 

  

MELMELADA DE NESPRES I TARONJA 

-     1 Kg de nespres (pelats i despinyolats) 

-     2 taronges 

-     500 g de sucre (o al gust)

 -    1 pessiguet de sal 

Posem en una olla a foc mitjà els nespres, les dues taronges pelades i a bocins i la pell d'una de les taronges, (sense part blanca) tallada ben fineta a tires petites, el sucre i el pessiguet de sal.

Anem remenant i escumant sovint a foc mig-baix uns 25 minuts, fins que els nespres es desfacin.

Podem passar-ho pel túrmix o deixar-ho amb textura de confitura. 

En calent, omplim els pots de vidre ben nets i els deixem refredar cap per avall (o els esterilitzem al bany Maria 15 minuts).  

Comentaris:

·  No hem fet macerar els nespres amb el sucre prèviament perquè fan massa suc i llavors necessitem més temps de cocció per evaporar l'aigua i obtenir la textura desitjada (i perdem color i nutrients).

·   Quan arriben els nespres les taronges se'n van, donem-nos el plaer de conèixer-se almenys!

BONA REVETLLA!!!

Maig

 Mar d'espigues que banyes

arxipèlags  de margarides,

illes de blavet i malva,
golfs de roselles roges.

Te n'has anat pel temps de les cireres, tantes que en vas collir prop de Ceret (el rossinyol que vas a França cantava al bell mig del tros ). 

De tant que m'ho explicaves, gairebé creia haver viscut amb tu aquells temps feliços.

- Tu i jo en vam viure d'altres, de temps feliços i no tant, que guardo en un racó profund de l'ànima.-

Si hagués sabut que serien les teves darreres cireres te les hagués pujat perquè marxessis carregada amb la il·lusió que encara et feien...

Potser no entendré mai del tot la teva manera d'estar al món, però tant me fa. Ara ja vius per sempre al temps de les cireres.

 Un brindis per tu, tia!

XAMPANYET DE SAÜC

• 
  8-10 inflorescències de saüc fresques
  
• 2 litres d'aigua
• 1 llimona (millor ecològica o de collita pròpia, sense pesticides) 
  
• 1 cullerada sopera de vinagre de poma 

Fem bullir l'aigua i hi dissolem el sucre. La deixem refredar fins que estigui com a mínim tèbia i hi afegim les flors de saüc (amb el mínim de tiges possible), les llimones tallades a rodanxes i el vinagre. Tapem el recipient amb un drap net o tapa posada sense roscar (per deixar escapar el CO2)  i ho deixem fermentar entre 2 i 5 dies a temperatura ambient remenant un cop al dia.

Quan faci una olor fresca (un xic fermentada) i tingui bombolletes, colem el líquid i omplim ampolles resistents amb tapa hermètica. Les deixem tapades 2-4 dies més a temperatura ambient perquè agafin gas. Després les guardem a la nevera.

Comentaris:

·  Podem prescindir del vinagre de poma però ajuda a la fermentació.

·  El saüc s'ha de collir de matinet, quan ja li toca el sol i està sec, perquè conservi els llevats naturals.

·  Opcionalment s'hi poden afegir panses (quan afegim la resta d'ingredients a l'aigua),  menta fresca, o canviar la llimona per llima.

·  A la nevera aguanta 1-2 setmanes amb bona bombolla i fins a 1 mes si es guarda molt fred.

·  El recipient de vidre és la millor opció, però també serveixen els d'acer inoxidable alimentari i els de ceràmica apta per alimentació. Evitar materials com l'alumini, el coure o el ferro i recipients antics amb esmaltats dubtosos.

·  El sabor evoluciona i es torna més sec amb el temps.

·  Atenció que la fermentació continua dins l'ampolla i pot generar molta pressió (taps que salten, ampolles trencades): usar ampolles gruixudes (tipus cervesa o cava) i guardar-les fredes quan ja tinguin gas (fins i tot "desgasar" una mica si veiem massa activitat). Obrir les ampolles amb cura i no deixar-les massa dies fora de la nevera. I per descomptat si fa mala olor o hi ha podridura descartar!

 

Abril

 Abelles, papallones, borinots i marietes.

Boirines matineres, pluja, vent i sol solet.   

Rossinyols, orenetes, abellerols i puputs.
Illes d'arrossars, cirerers florits, sembrats espigats i prats tendres.

Lilàs, roselles, margarides i roses de Sant Jordi! 

El cel, inestable, juga a fer i desfer: ara plou (les nuvolades passen ràpid, descarreguen i marxen), ara fa sol (amb una llum neta que ho fa resplendir tot).

La primavera s'imposa al tros, clara i decidida. I amb aquest ritme propi de l'abril, que transforma, sacseja i promet, hem preparat la terra i hem plantat cebes, tomaqueres, pebroteres, aubergínies, cogombres, carbassons, carbasses i enciams, i hem sembrat raves, carrotes, espinacs i rúcula.

I a l'abril la natura també es dona la mà amb la cultura: és temps de Sant Jordi, sembreu doncs tot l'amor que pugueu!

 Pastís de poma

• 
  1 massa de pasta brisa (casolana o de compra)
  
• 2 o 3 pomes
• 2 cullerades de compota de poma
• 2 ous
• 2 cullerades de sucre
• 200 ml de nata per muntar, crema de llet o crema fresca.
• 1 pessiguet de sal

En un motllo cobert de paper de forn posem la massa brisa i la cobrim amb les dues cullerades de compota de poma. Al damunt hi posem en espiral les pomes pelades i tallades a mitges rodanxes.

En un bol batem amb un batedor de mà els dos ous amb el sucre, la nata i el pessic de sal (i si volem una mica d'essència de vainilla o una culleradeta de sucre avainillat) i aboquem la barreja damunt de la poma.

Coem al forn preescalfat a 200ºC uns 40 minuts.  

Un cop freda la podem pintar amb una mica de melmelada d'aubercoc (natros ho hem fet amb la melmelada de nectarina amb anís estrellat que teníem al rebost) o empolvorar-la amb canyella.  

Comentaris:

• També ho podem fer amb pasta de full, però llavors recomanem posar-ne dues capes (amb una mica de sucre morè escampat entre ambdues) perquè el farcit estova una mica aquesta massa (seguiu llavors els temps i temperatures de cocció que marca l'envàs, i si és casolana coeu a 180ºC amb ventilador 30 minuts, sense uns 40). 
• Reposada a la nevera, un cop refredada, guanya molt. 
• Ho podem fer amb peres de consistència ferma en lloc de pomes i no posar-hi compota al fons si no en tenim. 
• Sembla una recepta més de tardor que de primavera, però va molt bé per gastar les darreres pomes de muntanya que han passat l'hivern esteses al canyís, si en teniu.