Maig

 Mar d'espigues que banyes

arxipèlags  de margarides,

illes de blavet i malva,
golfs de roselles roges.

Te n'has anat pel temps de les cireres, tantes que en vas collir prop de Ceret (el rossinyol que vas a França cantava al bell mig del tros ). 

De tant que m'ho explicaves, gairebé creia haver viscut amb tu aquells temps feliços.

- Tu i jo en vam viure d'altres, de temps feliços i no tant, que guardo en un racó profund de l'ànima.-

Si hagués sabut que serien les teves darreres cireres te les hagués pujat perquè marxessis carregada amb la il·lusió que encara et feien...

Potser no entendré mai del tot la teva manera d'estar al món, però tant me fa. Ara ja vius per sempre al temps de les cireres.

 Un brindis per tu, tia!

XAMPANYET DE SAÜC

• 
  8-10 inflorescències de saüc fresques
  
• 2 litres d'aigua
• 1 llimona (millor ecològica o de collita pròpia, sense pesticides) 
  
• 1 cullerada sopera de vinagre de poma 

Fem bullir l'aigua i hi dissolem el sucre. La deixem refredar fins que estigui com a mínim tèbia i hi afegim les flors de saüc (amb el mínim de tiges possible), les llimones tallades a rodanxes i el vinagre. Tapem el recipient amb un drap net o tapa posada sense roscar (per deixar escapar el CO2)  i ho deixem fermentar entre 2 i 5 dies a temperatura ambient remenant un cop al dia.

Quan faci una olor fresca (un xic fermentada) i tingui bombolletes, colem el líquid i omplim ampolles resistents amb tapa hermètica. Les deixem tapades 2-4 dies més a temperatura ambient perquè agafin gas. Després les guardem a la nevera.

Comentaris:

·  Podem prescindir del vinagre de poma però ajuda a la fermentació.

·  El saüc s'ha de collir de matinet, quan ja li toca el sol i està sec, perquè conservi els llevats naturals.

·  Opcionalment s'hi poden afegir panses (quan afegim la resta d'ingredients a l'aigua),  menta fresca, o canviar la llimona per llima.

·  A la nevera aguanta 1-2 setmanes amb bona bombolla i fins a 1 mes si es guarda molt fred.

·  El recipient de vidre és la millor opció, però també serveixen els d'acer inoxidable alimentari i els de ceràmica apta per alimentació. Evitar materials com l'alumini, el coure o el ferro i recipients antics amb esmaltats dubtosos.

·  El sabor evoluciona i es torna més sec amb el temps.

·  Atenció que la fermentació continua dins l'ampolla i pot generar molta pressió (taps que salten, ampolles trencades): usar ampolles gruixudes (tipus cervesa o cava) i guardar-les fredes quan ja tinguin gas (fins i tot "desgasar" una mica si veiem massa activitat). Obrir les ampolles amb cura i no deixar-les massa dies fora de la nevera. I per descomptat si fa mala olor o hi ha podridura descartar!

 

Abril

 Abelles, papallones, borinots i marietes.

Boirines matineres, pluja, vent i sol solet.   

Rossinyols, orenetes, abellerols i puputs.
Illes d'arrossars, cirerers florits, sembrats espigats i prats tendres.

Lilàs, roselles, margarides i roses de Sant Jordi! 

El cel, inestable, juga a fer i desfer: ara plou (les nuvolades passen ràpid, descarreguen i marxen), ara fa sol (amb una llum neta que ho fa resplendir tot).

La primavera s'imposa al tros, clara i decidida. I amb aquest ritme propi de l'abril, que transforma, sacseja i promet, hem preparat la terra i hem plantat cebes, tomaqueres, pebroteres, aubergínies, cogombres, carbassons, carbasses i enciams, i hem sembrat raves, carrotes, espinacs i rúcula.

I a l'abril la natura també es dona la mà amb la cultura: és temps de Sant Jordi, sembreu doncs tot l'amor que pugueu!

 Pastís de poma

• 
  1 massa de pasta brisa (casolana o de compra)
  
• 2 o 3 pomes
• 2 cullerades de compota de poma
• 2 ous
• 2 cullerades de sucre
• 200 ml de nata per muntar, crema de llet o crema fresca.
• 1 pessiguet de sal

En un motllo cobert de paper de forn posem la massa brisa i la cobrim amb les dues cullerades de compota de poma. Al damunt hi posem en espiral les pomes pelades i tallades a mitges rodanxes.

En un bol batem amb un batedor de mà els dos ous amb el sucre, la nata i el pessic de sal (i si volem una mica d'essència de vainilla o una culleradeta de sucre avainillat) i aboquem la barreja damunt de la poma.

Coem al forn preescalfat a 200ºC uns 40 minuts.  

Un cop freda la podem pintar amb una mica de melmelada d'aubercoc (natros ho hem fet amb la melmelada de nectarina amb anís estrellat que teníem al rebost) o empolvorar-la amb canyella.  

Comentaris:

• També ho podem fer amb pasta de full, però llavors recomanem posar-ne dues capes (amb una mica de sucre morè escampat entre ambdues) perquè el farcit estova una mica aquesta massa (seguiu llavors els temps i temperatures de cocció que marca l'envàs, i si és casolana coeu a 180ºC amb ventilador 30 minuts, sense uns 40). 
• Reposada a la nevera, un cop refredada, guanya molt. 
• Ho podem fer amb peres de consistència ferma en lloc de pomes i no posar-hi compota al fons si no en tenim. 
• Sembla una recepta més de tardor que de primavera, però va molt bé per gastar les darreres pomes de muntanya que han passat l'hivern esteses al canyís, si en teniu.

Març

 Mirallets de llum i de pluja,

al racó secret de les violetes,

regalen els colors de l'Arc de Sant Martí 

omplint l'aire de dolÇor! 

Si passeges per llocs ombrívols i humits i mires prop de terra, sota els roures, les alzines o els avellaners, el bosc et recompensarà amb un indici de primavera que només concedeix als qui saben mirar amb calma i atenció: una violeta (Viola odorata). 

La humil i mediterrània violeta, si t'atures i t'hi acostes, et regalarà un perfum profund i dolç. 

Sabíeu que algunes erugues passen l'hivern amagades a prop de les violetes i comencen a menjar-se-les quan arriba la primavera per convertir-se en papallones?

A més, les llavors de moltes violetes tenen una part nutritiva que atrau formigues, que s'enduen la llavor al formiguer, mengen aquesta part i deixen la llavor enterrada, ajudant les violetes a dispersar-se.

I una darrera curiositat: moltes espècies fan dues menes de flors, les visibles, que poden ser pol·linitzades per insectes, i unes altres de molt petites i tancades, gairebé subterrànies, que s'autopol·linitzen. És com si la planta tingués un pla discret per assegurar la vida encara que els insectes no arribin...

Que bé que aniria el món si fos de color violeta, ja m'enteneu...

Feliç dia avui i cada dia a totes les dones del món!

 Xarop de violetes

• 
  Violetes boscanes
• Sucre llustre   
• Gotetes de suc de llimona 

Separem amb cura els pètals de les violetes de les tiges, els posem en un pot de vidre i just els cobrim amb aigua bullint. 

Deixem macerar 24 hores a temperatura ambient. 

Colem el líquid amb un colador fi o una gasa, pressionant bé els pètals per treure'n tot l'aroma i el color.

Mesurem el líquid resultant i el posem en un cassó amb el doble de sucre llustre (per exemple si tenim 200 ml de líquid hi afegim 400 g de sucre). 

Ho posem al bany Maria o a foc molt suau i remenem fins que el sucre es dissolgui, sense que bulli fort (la calor excessiva pot fer perdre color).

Si el xarop es veu blavós o apagat hi afegim unes gotes de suc de llimona i es tornarà més lilós/rosat (pura química!)

Ho posem, en calent, en pots de vidre nets i esterilitzats i tapem de seguida.

Comentaris:

• Es conservarà força mesos al rebost, però si l'obrim l'hem de guardar a la nevera. 
• A l'estiu es pot barrejar amb un cava fresquet per fer un còctel o un granissat i, a l'hivern, una cullerada en una infusió calenta calma la tos.
• També es pot fer sevir per emborratxar cocs.   

Gener

Gener fred, blat al sac i vi al celler. 

Entra bufant-se els dits, gener fredolic.

Nèu de genièr, pan dins lo granièr. (Dita occitana)

El bon formatge vol fred de gener.

Refranys i geners són verdaders.

“Any de neu, any de bé de Déu”! 

Aquesta expressió no s’ha d’entendre literalment en un sentit religiós estricte, sinó com a sinònim d’abundància, bon auguri i benedicció (pagesa) col·lectiva, propi del llenguatge tradicional rural.

Perquè un any amb bones nevades sol ser un any pròsper, especialment per a l’agricultura i la vida al camp: la neu protegeix els conreus del fred (actua com un aïllant), en fondre’s regenera les reserves d’aigua del sòl i els aqüífers, aporta humitat gradual (molt més beneficiosa que pluges intenses i sobtades), redueix plagues i malalties (el fred intens elimina insectes i fongs), millora la fertilitat del sòl, indirectament, afavorint un cicle agrícola més equilibrat... 

Benvinguda Neu, doncs, tant al nostre trosset del Pirineu com a la Serra del Montsant!

Praliné de torró "dur"

·  Restes de torró dur d'ametlla i/o avellana 

    (tipus torró d'Agramunt)  

   Posem el torró a bocins dins del robot de cuina i polvoritzem a màxima potència (amb la thermomix 20 segons a velocitat 10). Baixem les restes de la paret del pot amb una espàtula i tornem-hi: com que la quantitat d'oli dels fruits secs és variable, anem fent tongades de 15-20 segons a màxima potència fins a obtenir textura de crema untable.

      Hem de tenir paciència perquè costarà una bona estona, però el resultat val la pena. 

Comentaris:

• Si ens passem es separarà l'oli de la pasta, però no tingueu por que ho veureu abans que passi.
• Es guarda a la nevera en un pot de vidre força mesos. 
• Es pot utilitzar de moltes maneres: barrejat amb nata per farcir lioneses, barrejat amb mantega pomada per farcir cocs o magdalenes, tal qual per untar damunt d'una torrada...   
• Es tracta de reaprofitar les restes del Nadal!

Solstici d'hivern , ninou i epifania

 

El sol s’atura al punt més baix del cel, com una brasa guardada sota la cendra, i la nit sembla que ho vulgui engolir tot. La terra calla amb el silenci profund del solstici: els camps estan pacientment adormits i els arbres despullats. Però als masos el foc no s’apaga: la flama vetlla com si sabés que d'ella depèn el retorn del dia, i que el primer sol fondrà el gebre i l'any vell. 

L'any nou, que encara no té nom, arribarà prim, gairebé invisible. Comptarà el gra, mesurarà el fred, escoltarà els cruixits de la fusta i observarà els senyals del cel per decidir com vestirà els mesos que vindran amb el girar inexorable de la roda del temps. 

I a poc a poc el sol guanyarà un pam, gairebé imperceptiblement (la terra ho notarà abans que ningú). La llum també haurà fet un viatge llarg per tornar, com els Reis, que venen de lluny... I amb l’Epifania els estels, que havien guardat el secret entre les boires, el tornaran a revelar: tot camí té sentit si se sap seguir. 

TARONJA CONFITADA 

• 
  3 o 4 taronges (millor ecològiques)
  
• sucre (el pes de les taronges un cop escaldades multiplicat per 1,5)
• aigua (el mateix pes que de sucre)
• aromatitzants opcionals (vainilla, clau d'olor, canyella, anís)
• un pessiguet de sal

Rentem les taronges i les tallem a rodanxes fines (uns 5 mm). 

Posem aigua en un cassó amb un pessic de sal i quan bulli hi posem les rodanxes. Quan torni a bullir les coem a foc mitjà-baix 10 minuts. Les traiem amb cura i les posem en aigua freda per aturar la cocció. Repetim el mateix procés una altra vegada.

Preparem l'almívar posant el sucre (el pes de les taronges cuites i escorregudes més la meitat d'aquest pes), l'aigua i els aromatitzants al gust (opcional), i quan s'hagi dissolt el sucre i arrenqui el bull abaixem el foc i deixem bullir 15 minuts. Hi afegim les rodanxes de taronja escorregudes i fredes amb cura, abaixem el foc del tot i les deixem bullir una hora.

Les traiem amb cura i les deixem assecar damunt d'un paper de forn.

Comentaris:

·   Es pot fer amb mandarines també (amb llimones no ho hem provat mai...) 

·   Un cop seques les rodanxes de taronja es poden arrebossar amb sucre. 

·   Es guarden a la nevera en un pot/capsa unes 2 o 3 setmanes; si volem que ens durin més les posem en un pot cobertes amb l'almívar bullint i deixem refredar el pot cap per avall.

·   Guardeu l'almívar que us anirà bé per emborratxar i/o pintar cocs i coques.

·   Les podeu fer servir pel tortell de Reis, la coca de Sant Joan o banyar-les en xocolata per donar-vos un caprici!

BON ANY 2026!

Desembre

 Desembre porta el Nadal i, com cada any,   

el tió, ben abrigat amb una manta,

s'arracona prop del foc o el radiador, 

esperant un reguitzell de garrotades 

(mesurades, això sí, amb un ritme antic i ritual). 

Buidarà llavors la panxa, enriolat,

ric d'il·lusions, llamins i riallades. 

Els menuts recitaran el vers i els grans, enyorarem els avis...

Enguany, la figureta del meu pessebre de records és la dona a qui la bata de quadres amb prou feines retenia la pitrera i, el mocador de cap, els cabells nevats. 

Tenia una berruga peluda a la barbeta, com una bruixa bona. I com tot bona bruixa tenia sempre una perola penjada als calemàstecs del foc a terra. 

Asseguda a l'escon de la cuina, polit pel temps i tan alt que els peus no em tocaven a terra, quedava encisada amb la dansa de les flames i el fum que es recargolava xemeneia ensutjada amunt.     

Ella et somreia, amb la boca esdentegada i els ulls clars, espurnejants i vius com l'aigua del broc de la font, i, de tant en tant, rosegava el crostó de pa que sempre duia a la butxaca.

Com oblidar-te, Teresa de Can Bertran (Tereseta de Can Clé).

 PANDORO 

Preferment: 

• 
  15 g de llevat fresc
  

• 60 ml de llet tèbia

• 50 g de farina de força

Massa:

• 450 g de farina de força

• 150 g de sucre

• 200 g de mantega tova

• 5 rovells d'ou (a temperatura ambient)

• 1 ou sencer

• 1 beina de vainilla (o 2 culleradetes d'extracte natural)

• la ratlladura d'una pela de llimona ecològica 

• un pessic de sal

• 60 ml de nata líquida (35% de matèria grassa)

Per fer el preferment dissolem el llevat amb la llet tèbia. Hi afegim la farina, barregem bé i el deixem fermentar tapat una horeta (fins que dobli el volum).

Barregem el preferment amb 100 g de farina, 50 g de sucre i l'ou sencer, fins a integrar-ho tot. Hi afegim 50 g de mantega a daus, a poc a poc, i ho amassem molt bé (si en tenim, amb la màquina de pastar), fins que la massa sigui llisa i elàstica. La deixem reposar tapada una horeta.

Incorporem la resta de farina i de sucre, els rovells d'un en un, la vainilla, la ratlladura de llimona i la nata, i ho amassament llargament (15-20 minuts) fins a obtenir una massa molt elàstica. Hi afegim el pessic de sal i, finalment, la resta de la mantega a poc a poc mentre continuem amassant fins que s'absorbeixi completament. Formem una bola, la posem en un bol untat, la tapem i la deixem llevar fins que tripliqui el volum (6-8 hores a 24-26 ºC, o tota la nit).

Desgasifiquem suaument la massa amb els dits, formem una bola tensa i la posem al motlle untat de mantega (l'autèntic motlle del pandoro té forma d'estrella, però si no en teniu el podeu fer amb un motllo de parets altes). Deixem fermentar fins que la massa arribi gairebé a la vora del motlle (2-3 hores).

Amb el forn preescalfat a 170 ºC (dalt i baix) el coem 10 minuts, i després 35-40 minuts més a 160 ºC (si s'enrosseix massa el cobrim amb paper de plata). El traiem del forn i el deixem reposar 10 minuts, el desemmotllem i el deixem refredar (els italians ho fan cap per avall com el panettone, però natros ho hem fet sobre una reixeta). Abans de servir l'empolsem generosament amb sucre llustre.

Comentaris:

·   És millor menjar-lo l'endemà, després que hagi reposat 24 hores ben embolicat amb un drap net.

·   És laboriós (feu-lo amb temps, compteu 3 dies comptat i debatut), però val la pena fer-lo un cop a l'any!

QUE TINGUEU MOLT BONES FESTES!!!

Novembre

No li planyis el setrill, al conill! 

Olives i aglans, tantes en cullen els xics com els grans. 

Veritat i oli sempre suren...

Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera.

Munyir i esquerrar no en sap tothom qui ho fa.*

Ben podada, l'olivera, es renova tota sencera.

Replega l'oliva per Santa Caterina. 

El vent de Sant Andreu s'emporta l'oli d'arreu.

*Esquerrar: acció de collir olives directament amb la mà.

Aquest any la collita d'olives ha estat bona. 

Tot i que vam quedar ben xops en plegar-les, ja gaudim de la millor recompensa: l'oli del raig, tan tendre i verd que encara recorda la fulla, regalimant sobre el pa torrat que acompanya la xocolata del berenar!

 

 COCA DE FORNER 

• 
  500 g de farina de força
• 200 ml d'aigua tèbia
• 25 g de llevat fresc de forner
• 25 g de sucre
• 35 ml d'oli d'oliva (o 35 g de llard de porc)
• 1 ou
• un pessic de sal
• un raig d'anís dolç
• pinyons

En un bol barregem la farina, l'oli (o el llard a temperatura ambient), el sucre, l'ou, la sal i el llevat desfet amb l'aigua tèbia. Ho pastem força estona (15-20 minuts) a mà o amb una amassadora amb ganxo, fins a obtenir una massa elàstica.

Deixem reposar 10 minuts i estirem la massa sobre un paper de forn, amb els dits mateix, fins que tingui un gruix d'un dit.

Deixem llevar en un lloc càlid i sense corrent d'aire (dins del forn apagat per exemple) fins que dobli el volum. 

Pintem amb cura amb ou batut, hi escampem pinyons (submergits prèviament en aigua uns 10 minuts perquè no es cremin en coure) i sucre per damunt, i reguem amb un raig d'oli. 

Coem uns 15 minuts (fins que sigui rossa) al forn preescalfat a 190ºC de dalt i de baix. 

La traiem del forn i la ruixem en calent amb un bon raig d'anís perquè es caramelitzi el sucre i faci crosta.

Comentaris:

·   Podem prescindir dels pinyons o substituir-los per ametlles laminades per exemple (de l'anís també es pot prescindir, però queda tan deliciosa...).

·   Abans d'enfornar podem fer unes marques suaus amb els dits a la massa. 

·   Si no s'acaba millor conservar-la tapada perquè no s'assequi tant.

·   Acompanyada de xocolata (presa o desfeta) o d'un bon tall de llangonissa, és un berenar de tardor esplèndid!