Juny porta les butxaques plenes d'aubercocs,
nuvolets i vols d'orenetes brodats al davantal blau
Juny porta les butxaques plenes d'aubercocs,
El sol s’atura al punt més baix del cel, com una brasa guardada sota la cendra, i la nit sembla que ho vulgui engolir tot. La terra calla amb el silenci profund del solstici: els camps estan pacientment adormits i els arbres despullats. Però als masos el foc no s’apaga: la flama vetlla com si sabés que d'ella depèn el retorn del dia, i que el primer sol fondrà el gebre i l'any vell.
L'any nou, que encara no té nom, arribarà prim, gairebé invisible. Comptarà el gra, mesurarà el fred, escoltarà els cruixits de la fusta i observarà els senyals del cel per decidir com vestirà els mesos que vindran amb el girar inexorable de la roda del temps.
I a poc a poc el sol guanyarà un pam, gairebé imperceptiblement (la terra ho notarà abans que ningú). La llum també haurà fet un viatge llarg per tornar, com els Reis, que venen de lluny... I amb l’Epifania els estels, que havien guardat el secret entre les boires, el tornaran a revelar: tot camí té sentit si se sap seguir.
· Es pot fer amb mandarines també (amb llimones no ho hem provat mai...)
· Un cop seques les rodanxes de taronja es poden arrebossar amb sucre.
· Es guarden a la nevera en un pot/capsa unes 2 o 3 setmanes; si volem que ens durin més les posem en un pot cobertes amb l'almívar bullint i deixem refredar el pot cap per avall.
· Guardeu l'almívar que us anirà bé per emborratxar i/o pintar cocs i coques.
· Les podeu fer servir pel tortell de Reis, la coca de Sant Joan o banyar-les en xocolata per donar-vos un caprici!
BON ANY 2026!
El nevater era la persona que emmagatzemava la neu, durant força mesos l'any, en pous naturals o excavats a la roca, i la transformava en gel per a vendre (en aquest article trobareu una informació preciosa sobre els pous de neu a Mallorca).
Any de neu, any de bé de Déu... però que no caigui a lo meu!, deia algú.
Recordo quan, de petita, obríem la porta de bon dematí i el món, com per art de màgia, s'havia tornat blanc i tots els cantells s'havien arrodonit.
Per sort (i gràcies a uns avantpassats previsors), totes les portes de les cases del poble són al capdamunt d'una escala, perquè sinó, en fer el primer pas per sortir, haguéssim quedat colgats de neu!
Com enyoro els caramells de glaç a les barbacanes, lliscar pels rostos amb un sac al cul i fer formatges i pernils de neu per jugar a botigues amb la veïna. Com enyoro veure la neu amb aquells ulls d'infant tan verges i cristal·lins com ella mateixa...
I que bonics són els "flocs de neu" de primavera:
Coc de mató i llimona (estil cheescake)


