Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maduixes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maduixes. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 de maig del 2025

maig

 M'ompliré la boca de cors petits i rojos. 

Aleshores, els faré esclatar   

i em sagnaran els llavis. 
Glatiràs pels meus petons de primavera... 

                                                                













"El món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes."
(Com les maduixes, de Josep Carner) 

Les maduixes són molt fràgils i, un cop collides, no continuen madurant. Per això s'han de collir al punt òptim de maduració. I és segurament per això que "maduixa", en català, prové del llatí vulgar matuceam, del llatí clàssic matureus, que vol dir "madur".
Després de les maduixes vindran les cireres, els nispros, els aubercocs, les peretes de Sant Joan, les nectarines, les prunes, els préssecs, les síndries i els melons, les figues... Un bé de Déu de vitamines fresques!
I mentrestant, ja floreixen les que seran fruites de tardor i d'hivern, com les magranes i les mandarines, tan vistoses les unes i tan flairoses les altres...

















AIGUA FRESCA DE MADUIXA (a la mexicana)
  •  200 g de maduixes 
  • 2 tasses i mitja d'aigua
  • el suc d'una llimona 
  • 2 cullerades de sucre o una de mel (o al gust)

Fem bullir mitja tassa d'aigua i hi dissolem el sucre (amb la mel no cal escalfar l'aigua). Posem aquest xarop a la batedora/liquadora/robot de cuina juntament amb les maduixes a bocins, dues tasses d'aigua i el suc de llimona acabat  d'esprémer, i ho batem bé fins que estigui homogeni. Ho passem per un colador fi i ho deixem refredar un parell d'horetes a la nevera, tapat. Agitar bé abans de prendre.

Comentaris:

·   Es pot fer amb d'altres fruites (l'aigua de síndria també és molt bona però cal treure les llavors abans de triturar).
·  Amb un parell de fulletes de menta, si us agrada, encara és més refrescant, perquè aquesta calor no és normal! 

dijous, 14 de maig del 2020

maig

Melodies compartides arreu: puputs, mallerengues, rossinyols,...*    
Alegre canta també el riu quan saltirona pel seu camí de còdols. 
Intensa pluja perquè el fang duri fins a l'agost.   
Galant, aquest mes ens porta flors i bombonets de maduixa i cirera.

* En podeu aprendre i escoltar els cants al SIOC. 




























 




L'hort d'estiu, enguany més reduit per les circumstàncies, ja està a punt, amb alguns girasols espontanis de les pipes que es van desprendre dels girasols de l'any passat.






Com les carxofes, les roses també es van esbadellant






I el saüc és un esclat de llum i perfum! No hem pogut evitar la temptació de collir-ne unes flors i fer-ne un coixinet de puntes al cistell per les primeres maduixes:


El sembrat de civada està esquitxat de roelles i el cel esquitxat d'orenetes. Cada matí ens desperten amb les seves xerroles; ens agradaria tant saber què s'expliquen! Però, fet i fet, és millor no saber-ho per no interferir en les seves vides i és molt més divertit fer-ne una traducció imaginària. 









MAGDALENES DE PRIMAVERA

  • 200 g de farina
  • 100 g de sucre
  • 2 ous grans
  • 125 g de xerigot
  • 50 g d'oli
  • mig sobre de llevat 
  • pell de llimona ratllada
  • un pessiguet de sal
  • maduixes i/o cireres ben madures 




Batem bé els ous amb el sucre fins que blanquegin i escumin bé; sense deixar de batre hi afegim l'oli, el xerigot, la ratlladura de llimona i finalment la farina tamisada amb el llevat i la sal. Hi barregem amb una cullera de fusta les maduixes o les cireres a bocinets i omplim fins a 2/3 parts les paperines de magdalenes dins dels motlles. Les deixem a la nevera mínim 30 minuts. Preescalfem el forn de dalt i de baix a 200 ºC i coem les magdalenes, si volem empolvorades amb sucre vainillat, uns 15 minuts. Deixem refredar damunt d'una reixeta. 


Comentaris:
·   Algunes les hem "emborratxat" amb una mica de refresc de saüc que ja hem començat a preparar, i llavors l'esclat de primavera en mossegar-les ja és total! 
·   Es pot fer amb iogurt de maduixa en lloc de xerigot; nosaltres ho hem fet amb xerigot perquè teníem uns recuits deliciosos i delicats com núvols (que havíem encomanat on-line a uns productors del país, que s'ho mereixen molt en temps de pandèmies) i ens sabia greu no aprofitar el xerigot que quedava a la safata...   




dissabte, 23 de juny del 2018

juny

Juguem al carrer que l'escola és tancada i els dies són llargs.  
Un primer mosset d'estiu efímer, boterut i dolç: les peres de Sant Joan!  
Nespres, préssecs, aubercocs,... quina delícia prendre's així les vitamines! 
Ynab  remirp lE
Els estius pirinencs de la meva infantesa començaven, com els de gairebé tothom per aquestes contrades, la nit de Sant Joan.
La coca de fruita confitada i pinyons i el porró de cava aplegaven els pocs veïns del poble al serradet (el Costabona al fons), entorn d'una xera  de ginesta seca. Justament davant de Can Xanaut, la casa dels forasters que estiuejaven al poble i fascinaven tothom amb quatre petards, coets més lluïts i bengales per la mainada (que tanta por ens feien al meu germà i a mi...) En un poble de cases tancades, fredes i fosques fins i tot a l'estiu, ells obrien de bat a bat el seu portal a tothom i l'omplien de llum i caliu humà.

Ara que retorna el solstici m'adono amb nostàlgia que ja gairebé no queden màgiques cuques de llum, ni cap d'aquells padrins i padrines aspres i eixuts que es resistien a aquelles pinzellades de  "modernor". I els de Can Xanaut  ja  no hi són tampoc... O potser sí que hi són encara: els guardo a la memòria, entre cuques de llum, com els eterns protagonistes d'aquells records tan bonics de principis d'estiu  que mai els vaig agrair prou.

Al tros també esclaten aquells "petards" que anuncien amb goig un estiu ben ple:
Futurs tomàquets

Futur pebrot

Futura aubergínia


Futur carabassó



I mireu quines penjarelles de kiwis: dignes de les millors pirotècnies!







MELMELADA DE MADUIXES AMB PEBRE ROSA
-       1 Kg de maduixes
-       500 g de sucre 
-       2 culleradetes de grans de pebre rosa
-     el suc d'una llimona 








Rentem les maduixes sense treure'ls la cua. Les eixuguem bé i els traiem la cua, les tallem a trossos i les barregem amb el sucre i el suc de llimona, ho posem al foc i quan comenci a bullir apaguem el foc, ho deixem refredar i ho guardem amb la cassola tapada tota la nit a la nevera (les maduixes trauran el suquet i es farà com un almívar amb el sucre). 

Posem la cassola a foc viu, remenant sovint, i quan bulli abaixem el foc i anem remenat i traient amb una cullera l'escumera que es va fent damunt, durant uns 20 minuts.
Ho passem per la batedora i ho tornem al foc, afegint-hi el pebre rosa aixafat amb el morter, uns 5 minuts més. Envasem en calent en pots de vidre nets, els tapem bé i els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues (els pots que en tinguin els guardem a la nevera i els gastem en unes setmanes en lloc de guardar-los més temps al rebost).

Comentaris:
·    Podem substituir el pebre rosa per altres pebres (de Jamaica per exemple, o una barreja de pebres) i posar les boletes senceres en lloc de matxacar-les amb el morter, però no aromatitzaran tant la melmelada.
·    Si ens saltem el pas de la batedora perquè ens agrada trobar els trossos de maduixa tindrem una confitura en lloc d'una melmelada.
·    Com sempre el sucre pot ser blanc, morè, fructosa (pes proporcional, una mica més de la meitat),... i es pot aromatitzar amb qualsevol altra espècie i/o licor que creguem que pot maridar bé amb les maduixes. Recentment hem descobert que marinen molt bé amb els albercocs!




dissabte, 23 d’abril del 2016

abril


Aire perfumat de violetes boscanes.  
Ben arribades orenetes, rossinyols i abellerols (roses, dracs i llibres)!
Respectem les flors si volem veure volar papallones.
Insolents roselles roges gronxen entre les espigues verdes dels sembrats. 
Les bruixes es pentinen a la llum màgica del plou i fa sol.  



Al Japó, la  florida dels cireres (símbol del final del trist hivern i del naixement de la primavera) és molt celebrada (Hanami). Venerar l'efímera bellesa de les seves flors és un costum mil·lenari d'aquella cultura: s'asseuen davall dels cireres i es passen tot el dia (i la nit, a la llum de fanalets) contemplant-los. Un espectacle preciós que no costa ni un ral! 
A veure si n'aprenem un xic de contemplar la natura amb veneració, que no serà que aquí no en tinguem d'espectacles com aquell...



































Alguns fins i tot ja donen pas al fruit...  

Peretes de sant Joan
Maduixetes de bosc






















Hi ha vida nova a tots els racons del tros: granotes a la bassa, abelles a les flors, ous als nius... 

Hem enterrat l'adob en verd (mostassa groga, veça i civada) i, amb aquestes plugetes darreres, la terra està a punt per rebre el planter i les trumfes ja surten a fer companyia a les faves, els pèsols i el julivert!

Braç de gitano de maduixes amb nata

· 4 cullerades soperes curulles de farina 
· 4 cullerades soperes de sucre
· 4 ous mitjans 
· 250 g de maduixes, vinagre de poma i nata muntada
· per decorar: 1 clara d'ou, 40 g de farina, 30 g de sucre i 30 g de mantega, dues gotes de colorant vermell (o al gust)


La nit abans deixem les maduixes netes i a trossos macerant a la nevera en un bol amb dues cullerades soperes de sucre (o al gust) i una cullerada sopera de vinagre, si és de poma millor (no tingueu por que no les farà gens àcides sinó que en potenciarà el sabor!) 
Per fer la decoració fonem la mantega i la barregem amb el sucre; hi afegim la clara d'ou, la farina i el colorant, mesclem bé; ho posem en una mànega pastissera o xeringa. Posem paper de forn a la llanda del forn, l'untem amb mantega i fem damunt els dibuixos que vulguem (els podem marcar amb llapis al revers del paper de forn a tall de plantilla). Deixem la llanda al congelador 10 minuts (el temps de preparar la resta).
Separem les clares dels rovells, les batem a punt de neu i reservem. Barregem, fins a blanquejar-los, els rovells d'ou amb el sucre i hi afegim la farina tamisada amb un pessic de sal, barrejant amb cura. Hi incorporem les clares a punt de neu amb moviments amplis i en el mateix sentit perquè no s'abaixin massa. Ho aboquem sobre la llanda que teníem al congelador i ho escampem per tota la superfície rectangular. Ho posem al forn preescalfata 180ºC de dalt i de baix 10 minuts. Quan la traiem del forn, aboquem la planxa cap per avall damunt d'un drap humit, traiem amb cura el paper de forn i tornem a girar la planxa de biscuit de manera que la part decorada (l'exterior) quedi en contacte amb el drap humit. Tallem amb un ganivet, en línia recta, uns mil·límetres de marge dels dos costats curts del rectangle de pa de pessic. Ho caragolem tot junt (drap i planxa de pa de pessic) i ho deixem refredar així embolicat. Poc abans de servir, desenrotllem el drap, farcim amb les maduixes macerades barrejades amb nata i tornem a caragolar. Acabem de posar una mica de nata als extrems perquè es vegi més polit i guardem a la nevera fins al moment de servir.


Comentaris:

  • El farciment pot ser variadíssim (cremes, xocolata, confitures, ...), però la combinació de les maduixes amb nata resulta molt primaveral des del nostre punt de vista.
  • Les maduixes es poden barrejar amb la nata sense maceració prèvia, tallades i prou, però el suquet de la maceració pot servir per emborratxar una mica la planxa de pa de pessic i queda més amorós pel nostre gust.
  • La planxa del pa de pessic es pot fer de xocolata (substituint una cullerada de farina per una de cacau) o posant colorant alimentari del color que vulguem a la massa. 
  • Si no posem colorant al preparat per fer els dibuixos queda blanc i contrasta molt bé,  per exemple, amb una massa de xocolata.
  •  Si es fa sense decorar la planxa de pa de pessic encara és més senzill.