Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tardor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tardor. Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 d’octubre del 2026

 Olor de llenya, molsa i castanyes;  

color de mel, rovell i vi vell;

tapís de fulles ferides i vellut humit;
un tastet, per berenar, de magrana i melangia.
Besos sota la manta, mentre plou,
recordant els petons de primavera.
Ets un joier que guarda la tardor (i allò que el temps encara no s'ha endut).


Al tros, menjant un caqui dolcíssim mentre canta el pit-roig.
Espurnes taronges de llum i tendresa, petites exquisideses que ens regala la tardor.
Sense haver de comprar res ni anar enlloc, ho tenim tot. 
Només hem hagut d'esperar pacientment el moment just en què l'aspror ha esdevingut dolçor, 
és per això els grecs anomenaven al caqui Diospyros, "aliment dels Déus"; i el pit-roig, curiós i interessat, se'ns ha apropat (quan algú remena la terra o camina pel bosc pot fer sortir petits insectes i cucs, i ell aprofita l'oportunitat...). 






I al damunt ha plogut ben plogut, quina sort que hem tingut! 



GALETES DE GARROFA I AMETLLA


·       
100 g de farina de garrofa 
·       100 g de crema d'ametlles (el nostre de La Trencadora)
·       1 culleradeta de mel, sucre o eritritol si no podeu prendre sucre 
·       1 ou 
·       1/2 culleradeta de llevat químic
·       un pessic de sal



Barregem tots els ingredients (la nostra farina de garrofa l'hem tamisada perquè és casolana i ens ha quedat un xic grollera), primer amb una forquilla i després amb la mà, fins que obtinguem una massa untosa amb la qual fem boletes que posem en una llanda de forn.
Les aixafem amb un cul de got o una forquilla i les enfornem al forn prescalfat a 180ºC dalt i baix, uns 13 minuts.
 Les deixem refredar sobre una reixeta i les guardem en una capsa de llauna.

Comentaris: 


  • Com fem natros la farina de garrofes: les rentem per treure'n la pols i les eixuguem bé, les trossegem intentant treure tots els garrofins possibles (les llavors que tenen dins, que són massa dures per moldre a casa; estem buscant com podem aprofitar-los, de moment n'hem fet unes maraques amb una carbassa seca). Posem els trossos a torrar al forn a 150ºC dalt i baix una horeta (els remenem de tant en tant). Un cop freds els polvoritzem amb un robot de cuina, tamisem la farina obtinguda amb un colador i la guardem en pots de vidre ben tancats en un lloc fresc i sec (el rebost). 
  • La massa també la podem aromatitzar amb ratlladura de taronja, canyella, trossets d'ametlla o el que més ens agradi. 
  • També podeu fer servir, en lloc de la crema d'ametlla, aquell praliné que vàrem fer amb els torrons sobrants, i llavors no caldrà posar-hi cap altre endolcidor.
  • Es podria substituir la crema d'ametlla per 100 g d'ametlla molta i una cullerada d'oli d'oliva.
  • dilluns, 21 de setembre del 2026

    AUTUNJO (tardor en alguerès)


    Com enyorarem la tardor quan ja no hi sigui... 

    Enyorarem el bosc tenyit d'or i la fressa cruixent de les fulles seques sota els peus.

    Enyorarem anar a caçar rovellons, llenegues i ceps nascuts d'aquella pluja que amara la terra sense malmetre-la i perfuma el bosc de petricor.

    Enyorarem torrar castanyes i moniatos i posar-los en paperines perquè ens esclafin els dits sense cremar-nos les mans.

    Enyorarem que comenci a refrescar i abrigar-nos amb el jersei de l'àvia, el que ens convida a entrar a l'hivern a poc a poc.


    Aquella tardor era un privilegi. 

    Potser ara comencem a entendre que no la perdem només perquè arribi l'hivern...  


    COCA SENZILLA PERÒ BONICA DE BOLETS

    (per celebrar la tardor)

    ·     
    pasta de full 
    ·     els bolets que hagueu trobat (ceps i rovellons en el nostre cas)
    ·      1 ceba 
    ·      foie
    ·      figues




    Sofregim la ceba a foc suau fins que estigui transparent. 
    Apugem el foc i hi afegim els bolets a trossos de la mida que més ens agradi (un cop ben netejats amb un drap, no pas amb aigua!)
    Els saltegem uns minuts a foc viu, apaguem el foc i ho salpebrem tot. 
     Tallem la pasta de full que ens farà de base de la coca amb la forma i les porcions que vulguem, o la deixem sencera i hi escampem damunt el sofregit de ceba i bolets.
    Enfornem amb el forn preescalfat a 200ºC de dalt i de baix, però encès només de baix quan hi posem la coca, uns 30 minuts (fins que la pasta estigui rosseta).
    Just en treure del forn, en calent, hi posem damunt uns encenalls de foie i unes figues a trossos. Hi posem un pessic de sal grossa i no ho deixem refredar per menjar-ho!  

    Comentaris: 

  • Sense el foie i/o les figues també és molt bona malgrat no sigui tan glamourosa.
  • I amb uns encenalls de "parmesà" de la Garrotxa (formatge curat de cabra de Mas Farró) també hi combina molt bé.
  • En lloc de pasta es pot fer servir una massa de coca salada, brisa, etc. 
  • dissabte, 20 de desembre del 2025

    Desembre

     Desembre porta el Nadal i, com cada any,   

    el tió, ben abrigat amb una manta,

    s'arracona prop del foc o el radiador, 

    esperant un reguitzell de garrotades 

    (mesurades, això sí, amb un ritme antic i ritual). 

    Buidarà llavors la panxa, enriolat,

    ric d'il·lusions, llamins i riallades. 

    Els menuts recitaran el vers i els grans, enyorarem els avis...


    Enguany, la figureta del meu pessebre de records és la dona a qui la bata de quadres amb prou feines retenia la pitrera i, el mocador de cap, els cabells nevats. 

    Tenia una berruga peluda a la barbeta, com una bruixa bona. I com tot bona bruixa tenia sempre una perola penjada als calemàstecs del foc a terra. 
    Asseguda a l'escon de la cuina, polit pel temps i tan alt que els peus no em tocaven a terra, quedava encisada amb la dansa de les flames i el fum que es recargolava xemeneia ensutjada amunt.     

    Ella et somreia, amb la boca esdentegada i els ulls clars, espurnejants i vius com l'aigua del broc de la font, i, de tant en tant, rosegava el crostó de pa que sempre duia a la butxaca.

    Com oblidar-te, Teresa de Can Bertran (Tereseta de Can Clé).


     PANDORO 
    Preferment: 
    • 15 g de llevat fresc

    • 60 ml de llet tèbia

    • 50 g de farina de força

    Massa:
    • 450 g de farina de força

    • 150 g de sucre

    • 200 g de mantega tova

    • 5 rovells d'ou (a temperatura ambient)

    • 1 ou sencer

    • 1 beina de vainilla (o 2 culleradetes d'extracte natural)

    • la ratlladura d'una pela de llimona ecològica 

    • un pessic de sal

    • 60 ml de nata líquida (35% de matèria grassa)

    Per fer el preferment dissolem el llevat amb la llet tèbia. Hi afegim la farina, barregem bé i el deixem fermentar tapat una horeta (fins que dobli el volum).

    Barregem el preferment amb 100 g de farina, 50 g de sucre i l'ou sencer, fins a integrar-ho tot. Hi afegim 50 g de mantega a daus, a poc a poc, i ho amassem molt bé (si en tenim, amb la màquina de pastar), fins que la massa sigui llisa i elàstica. La deixem reposar tapada una horeta.

    Incorporem la resta de farina i de sucre, els rovells d'un en un, la vainilla, la ratlladura de llimona i la nata, i ho amassament llargament (15-20 minuts) fins a obtenir una massa molt elàstica. Hi afegim el pessic de sal i, finalment, la resta de la mantega a poc a poc mentre continuem amassant fins que s'absorbeixi completament. Formem una bola, la posem en un bol untat, la tapem i la deixem llevar fins que tripliqui el volum (6-8 hores a 24-26 ºC, o tota la nit).

    Desgasifiquem suaument la massa amb els dits, formem una bola tensa i la posem al motlle untat de mantega (l'autèntic motlle del pandoro té forma d'estrella, però si no en teniu el podeu fer amb un motllo de parets altes). Deixem fermentar fins que la massa arribi gairebé a la vora del motlle (2-3 hores).
    Amb el forn preescalfat a 170 ºC (dalt i baix) el coem 10 minuts, i després 35-40 minuts més a 160 ºC (si s'enrosseix massa el cobrim amb paper de plata). El traiem del forn i el deixem reposar 10 minuts, el desemmotllem i el deixem refredar (els italians ho fan cap per avall com el panettone, però natros ho hem fet sobre una reixeta). Abans de servir l'empolsem generosament amb sucre llustre.


    Comentaris:

    ·   És millor menjar-lo l'endemà, després que hagi reposat 24 hores ben embolicat amb un drap net.

    ·   És laboriós (feu-lo amb temps, compteu 3 dies comptat i debatut), però val la pena fer-lo un cop a l'any!

    QUE TINGUEU MOLT BONES FESTES!!!





    divendres, 28 de novembre del 2025

    Novembre


    No li planyis el setrill, al conill! 

    Olives i aglans, tantes en cullen els xics com els grans. 

    Veritat i oli sempre suren...

    Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera.

    Munyir i esquerrar no en sap tothom qui ho fa.*
    Ben podada, l'olivera, es renova tota sencera.
    Replega l'oliva per Santa Caterina. 
    El vent de Sant Andreu s'emporta l'oli d'arreu.
    *Esquerrar: acció de collir olives directament amb la mà.


    Aquest any la collita d'olives ha estat bona. 
    Tot i que vam quedar ben xops en plegar-les, ja gaudim de la millor recompensa: l'oli del raig, tan tendre i verd que encara recorda la fulla, regalimant sobre el pa torrat que acompanya la xocolata del berenar!







     


     COCA DE FORNER 
    • 500 g de farina de força
    • 200 ml d'aigua tèbia
    • 25 g de llevat fresc de forner
    • 25 g de sucre
    • 35 ml d'oli d'oliva (o 35 g de llard de porc)
    • 1 ou
    • un pessic de sal
    • un raig d'anís dolç
    • pinyons



    En un bol barregem la farina, l'oli (o el llard a temperatura ambient), el sucre, l'ou, la sal i el llevat desfet amb l'aigua tèbia. Ho pastem força estona (15-20 minuts) a mà o amb una amassadora amb ganxo, fins a obtenir una massa elàstica.
    Deixem reposar 10 minuts i estirem la massa sobre un paper de forn, amb els dits mateix, fins que tingui un gruix d'un dit.
    Deixem llevar en un lloc càlid i sense corrent d'aire (dins del forn apagat per exemple) fins que dobli el volum. 
    Pintem amb cura amb ou batut, hi escampem pinyons (submergits prèviament en aigua uns 10 minuts perquè no es cremin en coure) i sucre per damunt, i reguem amb un raig d'oli. 
    Coem uns 15 minuts (fins que sigui rossa) al forn preescalfat a 190ºC de dalt i de baix. 
    La traiem del forn i la ruixem en calent amb un bon raig d'anís perquè es caramelitzi el sucre i faci crosta.

    Comentaris:

    ·   Podem prescindir dels pinyons o substituir-los per ametlles laminades per exemple (de l'anís també es pot prescindir, però queda tan deliciosa...).

    ·   Abans d'enfornar podem fer unes marques suaus amb els dits a la massa. 

    ·   Si no s'acaba millor conservar-la tapada perquè no s'assequi tant.

    ·   Acompanyada de xocolata (presa o desfeta) o d'un bon tall de llangonissa, és un berenar de tardor esplèndid!


    diumenge, 26 d’octubre del 2025

    octubre

     Obre la terra per sembrar llavors (però abans tingues el camp ben femat!)

    Captards color de confitura de codony. 
    Tot sospira esperant un dolç repòs. 
    Un ramat de núvols al cel (llops amb pell de xai?)
    Ballen vívidament les fulles mortes.     
    Racons encatifats de coloraines. 
    El vent d'octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca. 

    Al maig vam comprar unes llavors de cotó del Delta de l'Ebre, a la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta. 
    Unes llavors petites i discretes de diferents espècies que vam plantar al tros, encuriosits.
    No van trigar gaire a brotar i es van anar alçant amb rapidesa, fulla rere fulla, fins a convertir-se en arbustos.

    A l'agost van començar a florir, una flor aquí, l'altra allà. Unes flors fràgils i boniques com un pensament, de colors càlids segons la varietat.

































    Amb el pas del setembre cada flor s'ha anat marcint deixant al seu lloc una capseta verda molt ben tancada.



















    I les càpsides, en madurar, s'han anat esbadellant per mostrar el seu contingut: un floc de cotó, suau com un núvol, prenyat de llavors per no morir del tot, per restar només en repòs fins que algú les planti i es reprengui de nou el cicle d'aquesta fibra natural tan especial en tots els sentits...  



















    Amb paciència es podria netejar, filar i transformar en teixits per acompanyar vides. Però natros només el collirem, en guardarem les llavors i en farem rams per a fer bonic.






    PASTETES DE FORMATGE 
    (o enganyatalls de panellet...)


    ·       
    200 g de farina 
    ·       100 g del formatge ratllat que vulgueu (nosaltres parmesà)
    ·       100 g de mantega 
    ·       2 cullerades soperes de llet
    ·       un pessic de sal
    ·       per decorar: melmelada de tomàquet, de pebrots escalivats, cirerols confitats o frescos, anxoves, orenga,... (al gust)

    Disposem la farina en forma de volcà i al mig hi posem el formatge, la mantega a bocins a temperatura ambient, la llet i la sal.
    Ho treballem tot amb les mans fins que quedi una pasta fina, ho cobrim amb un drap i ho deixem reposar una horeta aproximadament.
    Estirem la massa amb el corró fins que tingui un centímetre de gruix més o menys i tallem amb la forma que vulguem o fem boletes i les aixafem una mica.
    Hi podem posar damunt una culleradeta de melmelada de tomàquet o de pebrot, un cirerol confitat o fresc, un trosset de codonyat o gelea de codony..., el que vulguem o no res, i coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 180ºC uns 15 minuts (fins que es daurin).

    Comentaris: 


  • A la massa també s'hi pot posar orenga o romer, o espolsar-ho per damunt amb unes escates de sal.
  • Pels celíacs la farina pot ser de panís o d'arròs.

  • BONA CASTANYADA A TOTHOM!!!