Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cremes i sopes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cremes i sopes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 10 de gener del 2021

gener

 Gelades de gener fan florir l'ametller. 

Estens pertot una pàlida i gèlida llum. 

Nua, la terra dorm sota un llençol de neu.  

El gat de gener és ratador i mioler.

Recordeu: any de neu, any de bé de Déu!


La neu és una de les meves màquines del temps: em transporta automàticament a quan era xiqueta i amb la veïna, que sempre tenia les galtes vermelles com un pom de roses, jugàvem a botigues i ens fèiem pernils i formatges de neu; baixàvem enriolades amb un sac al cul pels rostos de les rodalies ben encoixinats de neu (que esmorteeix totes les patacades!) i després ens escalfàvem les puntes dels dits, entumides pel fred, assegudes a l'escambell vora el foc, mentre els mitjons que l'àvia havia estès a la pedra de la llar fumejaven com la sopa de pa al plat de duralex...
Algun any havíem d'excavar literalment passadissos a la neu perquè les vaques poguessin anar de l'estable a abeurar-se al torrent on, prèviament, havíem de fer un forat amb un mall a la capa de glaç que els impedia l'accés a l'aigua. La bauma del torrent era, al meu univers infantil, com un palau de carmells (caramells) de gel!

Al tros, la neu ha ben sorprès els nostres animals!   






I també ha sorprès algunes fruites tardanotes...

Níspro

Figues de moro


Hem espolsat les oliveres perquè el pes de la neu no els trenqués les branques, però ha continuat nevant i n'ha trencat algunes...



I els pins pinyoners han patit la mateixa sort:




Ens entristeix un xic però la natura és així: ella mateixa es lleparà les ferides per guarir-les. Natros tornem cap a casa a eixugar-nos els mitjons vora el foc mentre xarrupem una xocolata calenta, i deixem que el tros reposi sota aquesta manta blanca que serà (beneïda) saó per la primavera!











SOPA DE PEIX  

·      
2 bons grapats de morralla variada  
·      2 cebes
·      2 grans d'all
·     1 fulla de llorer
·       salsa de tomàquet (al gust)
·  1 all, una branqueta de julivert i un grapat d'avellanes i/o ametlles torrades
·    200 g de fideus (la pasta que vulguem o arròs) 









    En una olla sofregim una mica la morralla amb un bon raig d'oli. Hi afegim aigua freda, una ceba pelada, un parell d'alls pelats i la fulla de llorer, i ho fem bullir mitja horeta com a màxim (si l'olla és a pressió 20 minuts) a foc no massa fort. Colem el brou i hi esmicolem dins tots els bocinets de peix que es puguin aprofitar (compte a no deixar-hi espines). 
    En aquest punt podem continuar fent la sopa o congelem aquest brou per fer-la un altre dia.
    Sofregim una ceba fins que estigui ben toveta, hi afegim la salsa de tomàquet i li deixem fer només un xup-xup (pensem que ja està sofregit). Ho aboquem al brou quan bulli (prèviament l'haurem posat al foc) i, quan torni a arrencar el bull, hi afegim els fideus i sal al gust. Ho deixem bullir el temps que indiqui el paquet de pasta i just quan apaguem el foc hi afegim la picada feta amb l'all, el julivert i les avellanes. La servim ben calenta i amb uns crostonets de pa fregit. 

    Comentaris:
    • Aquesta sopa li encantava al meu avi artista-pintor Josep i, si no era ben bé així, és com jo la recordo.  
    • I com escalfa la panxa quan a fora no para de nevar...  

    dissabte, 20 de febrer del 2016

    febrer

    Febrer enguany està de sort: pot gaudir d'un dia més. 
    Entra el sol per les ombries per Sant Maties.
    Balleu i lliureu-vos a la disbauxa abans d'enterrar la sardina...  
    Regnen les dones per Santa Àgueda (i per què no la resta de l'any?!) 
    Els ous a carrera, per la candelera. 
    Randes d'ametller i puntes de mimosa embelleixen el paisatge.

    Quan ja ens pensàvem que l'única blancor que veuríem aquest hivern seria la dels pètals de les flors d'ametller que el vent ha fet caure, el que ens cau damunt és una gelada! Res excepcional per l'època en què som, el mal és que amb les temperatures que havia fet fins ara algun fruiter primerenc ja començava a quallar el fruit...
    Enguany doncs hem vist poc blanc el tros, però el tenim ben glauc (argentat, gris blavós o verdós) de faveres, carxoferes, cols, bròquils i calçots. De fet les crucíferes — cols, bròquils, col-i-flors, naps — són les reines de l’hivern (amb el permís dels espinacs, les bledes i les carxofes) i són una font de salut que ens ajuda a superar aquesta època de l'any:  vitamina C, vitamina A, fibra i minerals (calci, potassi, ferro, sofre). I si, parlem clar, tenim por de fer massa pets, cuinar-les amb una mica de comí o fonoll les fa menys flatulentes, per tant no tenim excuses per no menjar-ne!












    A més de blanc i glauc el color de moda al tros aquesta temporada ha estat el negre!


    Ben aviat podrem començar doncs a fer formatges i iogurts...

    Crema de carxofes

    · 2 cebes o 3 porros 
    · 5 carxofes
    · brou (o aigua i una pastilla de brou concentrat)
    · sal, pebre i nou moscada




    Netegem les carxofes traient les fulles externes i tallant les puntes de dalt; les posem a trossos en un bol amb aigua freda, un raig de llimona i una branca de julivert (perquè no s'ennegreixin). Sofregim les cebes i/o els porros tallats en una cassola i, quan estiguin daurats, hi afegim les carxofes (guardar-ne unes làmines fines per fregir-les i fer xips) i les fem sofregir una mica amb la ceba. Hi aboquem el brou (o l'aigua amb la pastilla) justet que les cobreixi, i deixem bullir fins que la carxofa estigui tova. Salpebrem al gust i posem un pessic de nou moscada si ens agrada; triturem al túrmix i passem pel colador xinès (això és bàsic). Servim calentona amb uns dauets de pernil i una xip de carxofa.  

    Comentaris:

    •  S'hi poden afegir un parell de formatgets, una cullerada de mascarpone o un raig de crema de llet per a fer-la més cremosa, però no serà tan autènticament de carxofa...
    •  Amb la ceba s'hi pot sofregir també un allet, i es pot sofregir amb mantega en lloc d'oli.
    •  També s'hi pot afegir una patata esqueixada quan s'hi tira el brou perquè quedi més espessa.
    •  Es pot presentar amb unes rosetes d'anxova, que també hi combinen molt bé. 

    divendres, 17 d’abril del 2015

    Abril

    A cada flor una abella.  
    Broten els ceps amb ganes de fruitar.
    Refilaran els rossinyols fins que s'acabin les cireres.
    Irisades papallones fan pessigolles a les panxes dels enamorats.
    Lilàs efímers i clavellines arrissades perfumen les tardes.

    Amb la bonança del temps no només les persones fem el canvi d'armari: el bestiar es despulla del pelatge i del plomatge que l'ha vestit durant l'hivern i se'n vesteix un altre de més fresquet per  a l'estiu; les papallones es proven les ales noves amb els colors de temporada; els prats llueixen acolorits estampats de flors i les tiges es coronen amb espigues perlades de rosada.




    Aquest mes el cel es porta en tons gris perla, blau turquesa o llaços de setí rogent, i l'hort llueix d'un verd esperança que queda bé amb tot!



    I al corral, tothom està molt enjogassat!



    Aquest mes, mentre collim els silvestres, sempre ens sorprenen els espàrrecs de l'hort traient el nas entre els terrossos de terra. Es planten al març i durant un any només creixen les arrels. L'abril del segon any se'n poden collir uns quants durant una setmana; el tercer any ja se'n poden collir durant un mes i, a partir del quart any i durant 8-10 anys, se'n podran collir tota la temperada: uns 2 mesos.  Després s'ha de deixar reposar aquella terra uns 10 anys més perquè es descomponguin les arrels (s'hi poden plantar patates o cereals, per exemple) i plantar bulbs nous en una altra banda de l'hort. Són tan bons, que quan els tasteu no en voldreu comprar mai més d'envasats!





    Crema d'espàrrecs del tros

    • 500 g d'espàrrecs blancs frescos   
    • 1 L de brou de pollastre
    • sal i pebre blanc




    Rentar bé els espàrrecs, pelar-los des de just sota la punta fins la part de baix (a mesura que baixem la pell es va fent més dura). Quan tota la pell al voltant de la tija és fora tallar la punta de baix més seca. Bullir-los a trossos 30 minuts amb el brou de pollastre casolà. Afegir-hi un pessic de sal i un pessic de pebre i passar primer pel túrmix i després pel colador xinès. Quan emplatem podem decorar amb uns dauets de pernil, unes puntes d'espàrrec o unes tiretes de salmó.

    Comentaris:
    • Així de senzilla, 100% espàrrec, però també s'hi pot afegir un raig de crema de llet o una cullerada de formatge fresc abans de passar-la pel túrmix.
    • Si es volen menjar sencers, posar aigua en un cassó al foc amb una cullerada de sal, una culleradeta de sucre, un tros de mantega i una rodanxa de llimona; quan estigui a punt de bullir, posar-hi els espàrrecs nets i sencers i bullir uns 15 minuts (dependrà del gruix). Escórrer i refredar amb aigua freda.