Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mores. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mores. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de setembre del 2022

setembre

  S'aboca com un pot de mel la teva llum:   

entremig de les vinyes vermadores

- trencadís de pàmpols i gotims, -

endins del bosc ple de follets i fades,

madurant els codonys i les magranes,

brunyint al cel camins de migració,

regalims luxuriosos als bonys de les carbasses...

És hora de tallar tot el que penja!






Ens hem saltat l'estiu com qui no vol la cosa, fa de mal explicar... 
Com aquell caqui que un dia encara era verd, i l'endemà ja no hi era.













El cas és que ja som a la tardor i el nostre trosset de Pirineu ja és ple de bolets, tot i que natros mengem algun cep i algun rovelló caçat per l'avi i la resta els cacem fotogràficament només, són tan bonics!

Cep




I al nostre trosset de Priorat, cruspits els darrers melons i tomàquets, conservant encara per l'hivern escalivades, samfaines i bunyols de carbassó, l'hort de tardor va prenent forma:
  


Tortada de mores

·      500 g de mores madures 
 ·    70 g de sucre
·     la pell ratllada i el suc de mitja llimona
·     pasta brisa:
·     400 g de farina fluixa (de rebosteria)
·     200 g de mantega freda
    ·     150 g de sucre
    ·     2 ous
    ·     un pessic de sal i d'essència de vainilla



Barregem les mores ben rentades amb el sucre, el suc i la ratlladura de llimona i ho deixem macerar a la nevera mínim un parell d'horetes (si és tota la nit millor).
Barregem en un bol la farina, el sucre, la mantega i el pols de sal i de vainilla, amb una forquilla mateix, fins que tingui una textura com de sorra o arena; hi afegim els ous batuts i els integrem sense amassar. Aplanem una mica la massa entre dos papers de forn (o film) i la guardem a la nevera mínim mitja hora.
Folrem el fons i les parets d'un motllo untat (de parets baixes) amb la meitat de la massa estirada amb el corró fins que tingui mig dit de gruix més o menys; omplim amb les mores macerades i cobrim amb la resta de la massa estirada prement amb els dits les vores perquè s'adhereixi a la massa de les parets. Punxem la part de dalt amb un forquilla i coem al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix uns 40 minuts (fins que estigui dauradeta).  

Comentaris:
  • Si compreu la pasta brisa (o "masa quebarada") estalviareu temps.
  • Quan no sigui temps de mores es pot farcir de pomes, codonys o peres a daus macerades com les mores (i a més a més amb canyella o altres aromatitzants si us agrada).
  • En macerar les mores també s'hi pot afegir un rajolí de moscatell o vi dolç (així és com les berenàvem de petits després d'una tarda de collita...)
  • Es pot pintar amb ou abans d'enfornar i/o empolvorar amb sucre llustre quan surti del forn.

diumenge, 16 d’agost del 2020

agost

Aigua del cel fa bona mel, a l'agost.
Granotes i gripaus ens ofereixen concerts a l'aire lliure. 
Ocàs color de préssecs amb vi i sucre.   
Sobtadament, en lloc d'un suau alè de llimoner ara rebufa una tempesta!
Tots els dies poden ser diumenge!

Quan la calor d'aquestes terres prioratines ens deixa atuïts (crec que mai m'hi acabaré d'avesar) és quan més enyoro les terres de les padrines que em van veure créixer: aquells prats tan verds travessats per torrents fresquíssims i esquitxats de floretes on pasturaven les vaques amb els seus vedellets...  
Per això ens hi escapem uns dies, si podem, i revivim de cop en submergir-nos en aquella aigua tan gelada perquè ve de la fosa de les neus dels cims, amb la banda sonora de les esquelles de fons. 
I la festa Major l'hem celebrada cap endins, enguany, gaudint de la companyia de la família; hi pot haver celebració més íntima i bonica en temps de pandèmia (i sempre)?! 











I un cop carregades les piles d'energia pirinenca retornem al sud. 
Aquí baix les mores ja son madures i a les figues no els falta massa. L'hort està esplèndid (ha aconseguit superar el mildiu de la primavera plujosa, que no és poc). El bestiari que viu a l'hort no porta esquelles però, juntament amb les aufàbregues verdes i morades que ho perfumen tot, ens manté els mosquits a ratlla! 






MELMELADA DE MORES 

-       1 Kg de mores madures 
-       500 g de sucre 
-     el suc d'una llimona   
-     un pessiguet de sal   











Posem en una cassola les mores ben netes, el sucre, el pessic de sal i el suc de llimona, ben barrejat, ho posem al foc i quan arrenqui el bull aturem el foc i deixem refredar. Ho guardem a la nevera d'un dia per l'altre. L'endemà passem la mescla pel passapurés primer i després pel colador xinès (a no ser que ens agradi trobar-hi les llavoretes) i fem coure a foc mitjà-baix, remenat sovint i escumant, uns 20-25 minuts (o fins que tinguem la textura desitjada, que ja sabem que en refredar espesseix).  
Envasem en calent i bullim els pots 10 minuts al Bany Maria (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) en una olla a pressió. Els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues.  

Comentaris:
·  A nosaltres la primera tanda ens va bullir més de 25 minuts i ens va quedar una gelea espessa prou original. 
·   A casa ens agrada la melmelada de mora minimalista, perquè ens recorda els estius de quan érem petits,  però podeu aromatitzar-la amb menta (ho hem provat amb una branqueta i ha quedat genial) o, si sou més atrevits, aufàbrega (posar unes fulles a macerar amb la resta d'ingredients, com amb la menta), que hi mariden prou bé.   




















dilluns, 14 de setembre del 2015

setembre

Sant "tornem-hi"!
Entre pomes i figues l'estiu s'esquitlla com un lladre.
Tancats en capsetes hi ha tresors que cal plegar: ametlles i avellanes.
Ens quedarem aviat sense les orenetes fugisseres.
Mares de Déu trobades: Montsant, Núria, Meritxell, ...
Bolets i boletaires juguen a fet i amagar entre els pins.
Ran de tardor.
El raïm besa el darrer raig de sol del capvespres, a tall de comiat...

El setembre és un mes agredolç, si més no per a natros i el nostre trosset. Tornem de la nostra transhumància particular, com faran aviat les eugues i els seus pollins, baixant de la muntanya.


Enguany, a més, hem acomiadat a la Pepa, la cabra més productiva que hem tingut (mireu sinó els formatges de la pestanya "Evolucions al corral", quin goig que fan!) 

Adéu Pepa, mai t'agrairem prou tot el que ens has donat...  


Però no ens posem tristos, que els dies encara són càlids, amb alguna pluja que ho deixa tot net perquè s'hi emmiralli la llum del capvespre, tan preciosa en aquesta època de l'any.  I a més  el setembre també té aquella part tan dolça que dèiem: hi ha figues, móres, ametlles i avellanes, pomes, raïm..., fruits que han anat concentrant l'alegria i la força de l'estiu dins seu.



Al tros encara collim pebrots, aubergínies, carabassons i tomàquets, i aviat collirem codonys i carabasses. Els calçots ja fan un pam i anem plantant cols, bròquils i porros per passar l'hivern. La més petita de casa vol plantar raves, tot i que també hi ha qui arrufa el nas, que piquen segons com!
Ara és moment també d'anar preparant el sòl per sembrar-hi  cereals i lleguminoses (pel bestiar) a la tardor. 


Licor de móres
- 1 kg móres madures
- 1 L de rom blanc
- 1 L d'aigua
- 1 kg de sucre
- 1 branca de canyella
- 1 pell de taronja

Rentar les móres i posar-les al foc (moderat) amb l'aigua, el sucre, la branca de canyella i la pela de taronja. Coure 10 minuts, remenant sovint, i deixar refredar. Barrejar amb el rom i posar-ho en ampolles de vidre tancades. Deixar reposar 2 mesos abans de consumir.

Comentaris:

  • També es pot fer amb gerds en lloc de móres o anís en lloc de rom blanc.
  • Si voleu fer-ho més bonic es poden posar unes quantes móres senceres (o gerds) dins de l’ampolla.