Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fruita en almívar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fruita en almívar. Mostrar tots els missatges

dissabte, 23 d’octubre del 2021

octubre


 Olor de ramat quan baixa de la muntanya. 

Carabasses voluptuoses al graner...

T'omples de flors, primavera d'hivern (olivardes, cepells, arbocers). 

Un pit-roig amenitza la caça del bolet.

Bels de maig, belets d'octubre.

Resguardes a les arrels la força de les fulles caigudes (per quan torni la primavera). 

El roig de moixeres i gavarres t'encén el bosc. 


Sovint, quan volem saber més de les coses que ens envolten al tros comencem buscant l'etimologia del nom que les designa. És un exercici fascinant, mireu sinó aquest parell d'exemples:  



Arbutus unedo (arboç) significa "només n'has de menjar un". 
Sabeu per què? 
Doncs perquè quan el seu fruit, les cireres d'arboç o de pastor, és madur, conté certa proporció d'etanol i, si se'n mengen massa, poden embriagar una mica... 







Calendula spp (boixac), que vol dir "a través dels mesos", perquè floreix a principis de cada mes.

I aquesta explicació tan bonica de la possible etimologia del mot melmelada, del llibre de confitures i melmelades de la Georgina Regàs: "Ja en època dels romans es guardaven les fruites i les flors en mel, però sense cap tipus de cocció, i es reutilitzava la mel. Una de les principals fruites era el codony, que deixava un perfum i un sabor molt particulars i per això se l'anomenava mel de codony, melomeli."





CODONYS EN ALMÍVAR (UNA MICA A L'ESTIL TURC)

-      4 codonys mitjans
-      400 g d'aigua
-     360 g de sucre  (pot ser morè)
-     1 llimona (el suc) 
-     1 pessic de sal 
-    1 canó de canyella, 4 claus d'olor i 2 anissos estrellats
-    1/2 magrana o una pela de poma vermella 




Pelem i traiem el cor dels codonys nets i els tallem a quarts o per la meitat, com més ens agradi. Els posem en aigua amb el suc de llimona mentre els anem pelant, perquè no s'oxidin, i guardem la pell i les llavors. 
En una cassola posem les peles i les llavors, els trossos de codony, la canyella, els claus, l'anís estrellat, el pessic de sal, el sucre, la pell de poma o la magrana (que hi donaran color) i l'aigua. Ho posem tot a foc fort i quan bulli abaixem el foc i ho deixem coure fins que el codony sigui cuit/tou (aproximadament una horeta curta, però cal controlar-ho perquè no se'ns desfaci o tindrem compota...)
El podem menjar al moment damunt d'un iogurt grec, un matonet o un núvol de nata fresca, per exemple, o guardar-lo al rebost envasant els trossos de codony i l'almívar colat en pots de vidre nets i esterilitzats al bany Maria 15 minuts.  

Comentaris:
·   A més d'una conserva deliciosa tindrem la cuina perfumada tota la tarda!
 ·   Com sempre les espècies al gust però clau, canyella i anís estrellat hi van molt bé. 
 ·   L'almívar, un cop menjats els codonys, no el llanceu que va molt bé per emborratxar cocs! 

diumenge, 13 de juliol del 2014

Juliol

Ja esteu avisats: a l'estiu tota cuca viu...
Una fruita acabada de collir és tan dolça com un petó 
L'ombra de la figuera no és pagada amb diners!
Il·lusions vacacionals als ulls de xiquets i xiquetes.
Omplim el poal (càntir o pitxell) d'aigua fresca i regalada.
Les abelles fan cua a les flors de carabassera

 

S'acaben les grans feinades del segar i del batre: la palla es guarda més o menys empaquetada i el cereal es porta al molí de farina o es guarda al graner pel bestiar (si teniu llavor autòctona penseu a guardar-ne un grapat per a sembrar a finals d’any). 
El ramat, envejós del que fa transhumància a muntanya, pastura els rostolls a desgrat. I l’aviram espicossa el gra petit que  ha quedat al camp, un pedaç ros que ara reposa al bell mig del paisatge d’estiu.

L’hort i els fruiters, en canvi, estan més desperts que mai si no els manca l’aigua: enciams, cogombres, aubergínies, prebines, tomates, bajoques, melons, síndries, carabassons, prunes. En aquesta època de l'any l'aigua resulta vital per a regar, beure i refrescar-se, però "la vinya, pel juliol, no vol beure aigua sinó prendre el sol"; ja se sap que en aquesta vida cal saber conjuminar interessos contraposats...


El pare, amb contribucions puntuals de l'avi, ha fet una feinada de por per arribar a aquest moment d'ufana: femar, llaurar, sembrar, podar, ensofrar, esquivar el senglar, el pugó, etc. Mai li agrairem prou el gran plaer de poder menjar i obsequiar els més propers amb els fruits de la collita pròpia!

A més, quan estem cansats de collir, sempre podem tirar-nos de cap a la bassa o fer una migdiada a l'ombra del noguer!




 

Com que aviat no donarem l'abast amb aquesta fruita i verdura que amb el sol i l'aigua madura d'un dia per l'altre, anem preparant les cassoles de terra i els pots de vidre per a conservar l'excedent al rebost.

 

 

 

Peres en almívar

- 1 Kg de peres no massa toves
- 250 g de sucre
- 1 llimona
- 1 anís estrellat 
- 3 claus
- 1/2 L d'aigua 


  1. Pelar les peres senceres i ruixar-les amb el suc de la llimona.
  2. Posar l'aigua i el sucre en un cassó al foc i deixar bullir 6-8 minuts. 
  3. Afegir-hi les peres i les espècies i coure 5 minuts més. Deixar refredar  al mateix cassó.
  4. Posar les peres en un pot de vidre ben net i cobrir-les amb el seu almívar. Tapar ben tapat. Fer bullir al bany Maria en una olla amb aigua freda, que no arribi al tap del pot, uns 30 minuts des que comença a bullir (15 si ho feu amb olla a pressió). Deixar refredar cap per avall perquè faci bé el buit. 


Comentaris:

  • Nosaltres ho hem fet amb ercolines, però es pot fer amb peres de Sant Joan, de Puigcerdà, etc., la clau és que siguin consistents, és a dir que no estiguin molt madures (al punt). 
  • Es pot fer un procés semblant amb préssecs de vinya (els més durs), partits per la meitat i sense pinyol, saltant-nos el punt 3 (posar-los al pot pelats i sense pinyol i cobrir-los amb l'almívar del punt 2 encara calent, prèviament a l'esterilització).   
  • També es pot fer sense l'anís i/o els claus o posant-hi una branca de canyella, va a gustos. 
  • Si ens agrada més dolç també s'hi pot posar més sucre, però realment no cal.  
  • Quan no podem consumir la fruita perquè arriba tota de cop, és ideal conservar-la així per gaudir-ne quan l'estiu ja és lluny però volem recordar-lo!
  • Millor deixar passar mínim un parell de mesos abans de consumir-los.