juny

Juguen els xiquets (i els no tan xics...) a despertar l'estiu a base de petards!

Un sol de justícia encén els sembrats.
Nits fugisseres ensucrades d'estrelles.  

Ynumse's arevamirp aL

Aquella crida que vàrem fer el mes de setembre a les abelles ha funcionat: tenim una garrofa!

I també tenim maduixes presumides que es volen emmirallar a la bassa, aubercocs dolcíssims que es desfan a la boca, efímeres peretes de St. Joan...  

... i dues oquetes, nascudes d'ous incubats per la periquita pigallada (dels ous covats per l'oca en van néixer cinc, però no se'n va acampar cap). 

La mare biològica

 

Amb la mare adoptiva

Aquests dies hem viscut de ben aprop el malaurat incendi de la Ribera d'Ebre i m'han vingut al cap els antics camins ramaders i les carrerades per a la transhumància dels ramats: un patrimoni històric, social, cultural, paisatgístic, arquitectònic i, ara que ja és potser massa tard ens n'adonem, ecològic...  L'origen remot d'aquests camins eren els senders naturals que feien els animals salvatges cercant aigua i menjar; després els ibers van convertir-los en vies que enllaçaven els seus principals poblats  i  els romans, els gots i els àrabs els van blindar, podríem dir-ne, amb "cobertura legal". Els governants medievals (inclosos els monestirs cristians), amb la consolidació de l'activitat ramadera que implicava grans moviments de ramats transhumants per a poder aprofitar les millors pastures tot l'any, també regularen i protegiren aquests camins amb drets i privilegis, i les primeres agrupacions de ramaders a la Catalunya medieval també s'encarregaren de gestionar, entre altres interessos, la conservació de les carrerades. 

A finals del segle XVIII, però, l'activitat ramadera perd pistonada (per l'enfonsament del mercat de la llana, la derogació dels privilegis als ramaders, el foment de l'agricultura, les amortitzacions) amb la consegüent decadència de la transhumància i, per extensió, de les carrerades.

I cal que us recordi com està el sector de l'oví i el cabrum en l'actualitat, amb la globalització, el capitalisme agressiu, etc.? Ras i curt: cada cop hi ha menys ramats, menys pastors i més envellits. Deixarem extingir l'ofici de pastor, gestor estratègic per a la preservació del paisatge i la gestió del medi? Deixarem perdre  l'immens patrimoni que suposen els camins ramaders? Si ho fem, hi perdrem tots...   

El nostre besavi Rafel, pastor transhumant

SAQUETS DE PINYOLS DE CIRERA

-       Pinyols de cirera

-       Tela de cotó (o el menys sintètica possible)

Rentem els pinyols de cirera i els bullim amb aigua i un raig de vinagre més o menys un quart d'hora. Si tenen restes els raspallem amb un raspallet de les ungles i els deixem eixugar bé uns quants dies al sol. 

Si no som hàbils cosint, com en el nostre cas, va molt bé tenir una àvia fantàstica, com sí que és el nostre cas, perquè us confeccioni un saquet amb la roba. Millor que es pugui descosir fàcilment o que tingui un fàcil tancament per poder treure els pinyols i rentar-lo quan convingui. Fins i tot es pot fer un doble saquet: interior cosit amb els pinyols dins i exterior per poder-lo rentar buit. 

Omplir els sacs amb els pinyols però no del tot, que es puguin adaptar a la part del cos on els apliquem.

Comentaris:
·  També podem rentar els pinyols en un saquet reixat a la rentadora (programa curt en fred) abans d'assecar-los al sol.  

·    Els pinyols de cirera són d'una fusta que acumula i radia temperatura i a més triguen molt a fer-se malbé. 

·    Perquè desprenguin calor escalfem el saquet al microones a 500 watts màxim tres minuts (si és per un nadó màxim 2) i el podem utilitzar per escalfar-nos mans o peus, alleujar el dolor menstrual, tortícolis, lumbàlgia, reuma,  escalfar el llit, ...

· Si volem que irradiï fred posem el saquet dins d'una bossa de congelar de tancament hermètic i la posem al congelador. Si la tenim sempre a punt ens pot servir per cops, mal de cap, rampes, còlics,... 

BONES REVETLLES!!!

Desembre

Dimonis i àngels tenen el rostre dels nostres fills ... als pastorets!

Els reis mags comencen a seguir l'estel amb cua.

Si nevés, el nostre trosset seria una postal de Nadal.

El 25 de desembre, fum, fum, fum ¯.

Mantells de gebre cobreixen els sembrats.

Brous calents, sopes i escudelles per escalfar les panxes .

Regaleu ulls d'infant per veure el món!

El caganer s'amaga entre la molsa del pessebre... 

Avui, dia de Santa Llúcia i aniversari de la petita de la família, fa una any que va morir la nostra àvia Nita. Permeteu-nos doncs dedicar-li aquest post a ella.

El gest instintiu i inconscient d'agafar una mà no té, per a la majoria de gent, més significat que el que pugui tenir retirar una pestanya caiguda de la galta d'altri.

Donem la mà als fills quan han de travessar el carrer; encaixem la mà d'un desconegut per tal de tancar un tracte, acaronem la mà de la parella quan païm el sopar davant del televisor... Agafar la mà d'algú proper gairebé sempre esdevé un acte reflex. Simplement això.

Però quan la meva àvia m'agafava la mà el gest es carregava de significat i adquiria mil matisos que només percebíem nosaltres dues. Era un gest que ens unia per sempre a través de la sang que compartíem.

La mà de la meva àvia era rural. Era forta i aspra de fangar horts, rampinar userda, escorxar conills i treure fems. Però alhora era la mateixa mà dolça i tendra de xurmar vedells, desgranar pèsols, remenar l'escudella i recollir els ous del galliner.

Era una mà esqueixada, dura i emmascarada de tants anys de trencar llenya, encendre el foc i fer-hi bullir les peroles. Com una cuirassa guardava una altra mà més tendra, la de joventut, la de fer formatges, pastar pa i sargir mitjons de llana, recollir flor de tei, preparar oli de cop, curar les ferides de l'espòs i bressolar els fills.

Quan la meva àvia m'agafava la mà amb la seva mà tan rica, ho feia ben conscientment. El seu tacte era raspós però no m'importava, perquè no pretenia acaronar-me: només volia transmetre'm força i amor però, sobretot, volia que jo li transmetés la força i l'amor que jo tenia per ella.

Quan m'agafava la mà em deia sense paraules que m'estimava; que era feliç de tenir-me a prop; que m'havia fet escudella per sopar perquè sabia que m'agradava; que estava orgullosa de mi perquè, tot i la distància, no m'oblidava mai d'ella; que m'havia posat l'ampolla d'aigua calenta al llit; que no deixés d'anar-la a veure, que potser l'any vinent ja no hi seria,...

Era tan gran el que sentíem que no podíem expressar-ho en paraules, i tan expressiu el nostre gest que amb uns instants de contacte en teníem prou per a transmetre'ns-ho tot.

Ara sé que aquest regal que em vas fer, àvia Nita, serà també un llegat per als meus néts. Gràcies.

Matança del porc 2011

Floc de neu de ganxet

- fil de cotó del color que vulguem

- ganxet del número que ens indiqui l'etiqueta del fil

1a volta: muntar 12 punts de cadeneta i tancar en rodó amb un punt nan.
2a volta: tres punts de cadeneta, 1 punt alt al mateix punt, *5 punts de cadeneta, saltar una cadeneta de base i fer 2 punts alts sobre la següent cadeneta de base,* repetir de * a * fins a tenir 6 pètals, tancant amb un punt nan la darrera cadeneta amb la tercera cadeneta del pilar de tres cadenetes inicial.
3a volta: *11 cadenetes, un punt nan sobre la tercera cadeneta (formarà com un "loop"), 10 cadenetes, un punt nan sobre la tercera, 9 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 2 punts nans sobre les dues cadenetes que queden fins a situar-se davant del segon "loop", 7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 2 punts nans sobre les dues cadenetes que queden fins a arribar a la base; 5 punts baixos damunt de l'arc de 5 cadenetes de la 2a volta,  7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 5 punts baixos *. Repetir de * a * 6 vegades. Tancar amb un punt nan. 
Tallar el fil deixant-lo un tros llarg per a poder-lo penjar.
Clavar el floc amb agulles de cap sobre un cartró o una safata de porexpan procurant que quedi ben estirat, i pinzellar amb una barreja meitat aigua - meitat cola blanca. Deixar assecar bé, desclavar i ja el tindrem a punt.

Comentaris:

• També es poden fer rígids emmidonant-los o submergint-los en una barreja d'aigua i sucre. 

SANT JORDI

Arriba un dels dies més bonics de l'any! Tot és ple de roses, llibres, senyeres, alegria, primavera...

Al tros, fent honor a la diada, floreixen els rosers. Però també les roses de bardissa, les primeres violetes boscanes, les maduixeres, la flairosa anglesina emparrada a la paret, l'espigall d'una col que guardarem per grana i els bulbs plantats a la tardor (tulipes, frísies, jacints).

Continuem conreant: melons, síndries, carabasses, enciams, pebrots,.... i apreciant la pluja d'aquests dies com si fossin perles  que cauen del cel!

El cereal és un mar verd amb esquitxos rojos de rosella. Ara és doncs el moment d'encomanar-nos al patró:

Gloriós Sant Jordi,

jo en tinc un camp d'ordi

fresc i gemat;

feu-nos la gràcia

que arribi ben granat!

Perquè per Sant Jordi espiga l'ordi i per Sant Marc espiga el blat.

Bona diada i futures bones collites a tots!!!

Rosa de ganxet (punt de llibre)

- fil de cotó roig 
- fil de cotó verd   
- ganxet (mida d'acord amb el fil)
-boletes de fusta (opcional)

Fer la rosa d'acord amb el següent enllaç, 
que ho explica molt bé.
Per fer la tija muntar tants punts de cadeneta com llarga volem que sigui (podem agafar la referència d'un llibre) i fer una segona volta de punts baixos damunt de la cadeneta. Podem fer les fulles al mig de la tija o al capdamunt i després cosir-ho a la rosa. A l'extrem de la tija passar-hi unes boletes de colors i fer un nus a l'extrem.

Comentaris:

• Si no volem fer tija ni fulles podem enganxar la rosa a un clip o a un imperdible per fer-nos un fermall.
• A l'etiqueta del fil acostuma a posar-hi la mida del ganxet.