Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amanides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amanides. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 d’octubre del 2015

octubre

Olor de moniatos calents i terra mullada. 
Castanyes i caragols amb banyes. 
Trepitgeu fulles seques i salteu enmig dels tolls i sereu feliços com xiquets! 
Un dia d'aquests el rellotge s'aproparà més al ritme de la natura.
Barrets i paraigües que el vent vol pispar.
Rovell, coure i aram pinten vinyes i boscos.
El fred comença a treure el nas... 


El palo santo vestit de roig
I el seu deliciós fruit: el caqui
Abans que arribin les fruites d’hivern (les dels fruiters de fulla perenne: taronges i mandarines) podem gaudir encara de les fruites de tardor (de fruiters de fulla caduca, com els de l’estiu): magranes, nous, codonys, caquis, cireres d’arboç, nespres...
Nespres?! Sí, nosaltres també ho hem descobert enguany gràcies a la cultura pagesa d’un bon company que ens n’ha regalat. El nespre (nespro, nespla, nyespro, nyespra, nyespla o nispro) que mengem habitualment a la primavera, és en realitat el micaco, el fruit del nesprer del Japó (Eriobotrya japonica), originari de la Xina. El seu cultiu es va estendre per Europa cap al segle XVIII com a arbre ornamental (es veu que es va adaptar molt bé a les zones de cultiu dels cítrics), i durant el segle XIX se'n comença a consumir el fruit i ràpidament va substituint el consum del que fins llavors també s’havia anomenat nespre: el fruit del nesprer europeu autòcton (Mespilus germanica), que no és ni tan gran ni tan sucós com el japonès (probablement per això ha desaparegut de la memòria gustativa de la majoria de la població i pràcticament ha desaparegut dels camps).
Abans els nespres es collien per aquesta època (encara durs i molt astringents) i es guardaven estesos en canyissos (com les pomes, els fruits secs o les figues, per passar l’hivern) fins que estaven sobremadurats (tous) i aleshores ja es podien consumir.  





De castanyes per aquí no n’hi ha gaires, les més properes són a les muntanyes de Prades. Anar a veure castanyers pot ser l’excusa perfecta per endinsar-se al bosc (ep, sempre que no sigui privat!) Ara és el temps de collir la millor castanya (la tardana), perquè cau sola del castanyer (les primerenques es cullen espolsant les branques amb una canya llarga) i les més dèbils ja han caigut. La castanya madura riu: perquè està un xic badat el pelló de punxes i s’esclofolla (s’esclovella en empordanès, quina paraula més bonica, oi?).
BONA CASTANYADA!!!




Amanida acolorida de tardor
·       l'enciam i/o escarola que més us agradi
·       carabassa
·       magrana
 ·       codonyat
 ·       raïm
 ·       pinyons o altres fruits secs (incloses panses)
 ·       vinagreta de mel (1/2 cullerada de mel, 1 cullerada de vinagre de poma o mòdena, 2 cullerades d'oli d'oliva i sal)

És tan senzill com posar els ingredients ben bonics en un plat i amanir-ho amb la vinagreta de mel (barrejant-ne tots els ingredients prèviament) al gust!

Comentaris:

·     Com sempre els ingredients són al gust del consumidor: més o menys carabassa, acompanyant el codonyat dauets de formatge, els pinyons un xic torradets perquè sigui una amanida tèbia, en lloc de vinagreta de mel qualsevol altra vinagreta o salsa al gust,... 
·   Això sí: com més colors combinem, més vitamines tindrem en un sol plat!
·     Si podem que tot sigui Km. 0 (de temporada).


diumenge, 29 de juny del 2014

Estiu

L'any reiniciat amb la primavera esdevé a l'estiu un festival de llum i color que atordeix els sentits: arriben els dies blaus i llargs, la blancor de les bugades esteses al sol, les remullades a la bassa amb els peixos ataronjats, els capvespres malves i violetes a la fresca, les migdiades als  prats verds esquitxats de botons d'or ... No esgotaríem mai la paleta de colors de la natura!  
I el cromatisme dels fruits del tros tampoc es queda enrere: hi ha tots els matisos del roig entre les maduixes, les tomates i les prebines (pebrots); el groc del gira-sol; el morat lluent de les aubergínies; el verd dels cogombres, dels carabassons pigallats, de les bajoques, de les pomes, peres, síndries i melons; el groc ataronjat de préssics i aubercocs; el lila intens de l'herba-col... Atrevim-nos a barrejar aquesta paleta de colors i serem uns artistes del gust (escalivades, samfaines, amanides, macedònies, sofregits, purés, cremes, sorbets,...)!
  
AMANIDA DE BAJOQUES, ANXOVES I OU DUR

• 1 kg de bajoques
•1 llauna de filets d'anxova
• dos ous durs
• vinagreta de mostassa: 4 cullerades d'oli d'oliva, 2 cullerades de vinagre suau (vi blanc o poma), 1 cullerada de mostassa i un pessic de pebre negre

Bullir les bajoques triades i a trossos en aigua i sal fins que estiguin al dente  (són més bones i sanes si cruixen una mica); posar-les en aigua freda per aturar-ne la cocció i perquè no perdin la verdor. Barrejar-les amb els ous durs ratllats o esmicolats i les anxoves a bocins. Preparar la vinagreta batent tots els ingredients fins que s'integrin bé i amanir les bajoques.  Guardar a la nevera fins a l'hora de menjar-les.


Comentaris: 

·       Si no ens agraden les anxoves es poden substituir per tonyina o sardines de llauna, per exemple.

·       La vinagreta de mostassa hi combina molt bé, però també ho podem amanir amb altres vinagretes que siguin del nostre gust.

·       Es tracta d'una amanida ideal per a l'estiu: és ràpida i fàcil de fer, es pot prendre a la platja o d'excursió en una carmanyola, es pot preparar el dia abans i serveix de plat únic (conté proteïnes d'alt valor com l'ou i el peix blau, verdura i greixos saludables),...