Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salses. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de juny del 2025

Juny

 Jo voldria tornar a veure cuques de llum... 

Un cor de cants a l'alba. 
Nits curtes però enceses!
Ynup le moc atog adac, ynuj la uolp iS

Mireu a qui tenim al forat d'un oliver del tros: dos polls de puput! 


Els pollets i les femelles poden produir una olor molt forta i desagradable quan se senten amenaçats, semblant a la carn podrida, per repel·lir els depredadors. És una secreció oliosa pestilent amb la qual les femelles també recobreixen els ous perquè els protegeix de patògens.
La puput és un dels ocells més fàcils de reconèixer de casa nostra: té una cresta taronja i negra desplegable que s'obre com un ventall quan s'emociona o s'altera. El seu plomatge és de tons ocres, amb les ales i la cua de ratlles blanques i negres. 
És una au migradora i arriba a Catalunya a la primavera, sobretot entre març i abril.
Li agraden els espais tranquils amb arbres i terra tova (camps oberts, vinyes, oliverars,...) on pot cercar menjar amb facilitat: és insectívora i el seu bec llarg i corbat li permet furgar la terra amb precisió per caçar cucs, larves i escarabats. És ideal per controlar plagues de manera natural!
El seu cant inconfusible fa “pu-pu-put”, un so profund i repetitiu que li dona nom en moltes llengües. Fins i tot el nom científic, Upupa epops, és una onomatopeia llatinitzada del seu cant. 
La puput és un símbol de la biodiversitat mediterrània i una aliada dels conreus. Amb la seva aparença exòtica i els seus costums peculiars, és una de les joies alades del nostre entorn.




CHUTNEY DE CIRERES 
-    500 g de cireres madures  
-    150 g de sucre (millor morè però si és blanc no passa res)
-    2 cullerades de vinagre de xerès o de poma 
 -    1 culleradeta de sal,
-    1 cullerada de pebre molt (del tipus que que vulgueu)
-     espècies al gust (en varietat i proporció): 
    -    una cullerada de canyella molta 
    -    una cullerada de gingebre molt  
    -    3 cardamoms  
    -    2 claus d'olor
    -    una culleradeta de nou moscada ratllada 


Rentem i despinyolem les cireres (no llenceu els pinyols, en podeu fer coixins tèrmics!) i les posem en un cassó al foc amb la resta d'ingredients.
Quan comencin a bullir abaixem el foc al mínim i anem remenant sovint, fins que tinguin una textura de melmelada (uns 25-30 minuts).
Es pot tastar la salsa a mitja cocció i afegir-hi vinagre, sucre i/o espècies al gust.
Si no el consumim al moment es conserva molts dies a la nevera. I si no el podem envasar en pots i esterilitzar-los 15 minuts al bany Maria com si fos melmelada. 

Comentaris:
·  El chutney és una salsa originària de la Índia que resulta ideal per acompanyar carns a la brasa, confit o magret d'ànec...
·   Hi ha moltes receptes de chutney en què a més de la fruita (que podria ser una altra en lloc de cireres) hi posen ceba, però a natros ens agrada sense.

diumenge, 27 de febrer del 2022

febrer

 

    Frisós, el Carnestoltes esclata als carrers abans no enterrin la sardina!
    Esporga l'oliver per la lluna nova del febrer.
    Batega tot, ja, sota la falsa agonia de l'hivern. 
    Reneixeran els torrents quan els deixis fondre les teves neus...
    Enyor de pluja.
    Rau-rau de primavera. 
                                
    Els salzes i els ametllers treuen les flors abans que les fulles (que surten quan cauen les flors). És una manera, quan fa fred, d'aprofitar tota l'energia per florir en lloc de malgastar-la per fer créixer les fulles. I aquest esforç té recompensa: els insectes pol·linitzadors, que en aquesta època no tenen massa llocs on trobar nèctar per alimentar-se, poden trobar-lo en aquests arbres i, de retruc, ajudar-los a la reproducció transportant el seu pol·len. Equilibri meravellós que els humans no acabem d'aprendre...                                                                                                              



                                                                                          

                                                                             

    I en un altre raconet del tros, la petita i flairosa violeta boscana, que amaga humilment la seva bellesa que presagia la primavera:                                                                                                                  
                                                   

    Li és igual créixer al sud o al nord, al prat o al bosc, a l'ombra o al sol, en tot tipus de terrenys, espontàniament.                                                                                                                                         Tan de bo al món hi hagués més violetes!

    Allioli de mel

    - 2 grans d'all  (o 1 segons la potència desitjada) 
    - 1 rovell d'ou
    - 1 culleradeta de  mel
    - oli d'oliva
    - un pessic de sal
                                                                                                                    
                                                                          


    Posem la sal al cul del morter (perquè no saltin tant els alls) i els dos grans d'all pelats i sense el gèrmen del mig, i ho aixafem amb la mà de morter fins que quedi ben fi; hi afegim el rovell d'ou i la culleradeta de mel i ho barregem bé remenant circularment; a poc a poc i sense parar de remenar hi anem afegint l'oli directament del setrill en un rajolí constant, fins que aconseguim un allioli ben lligat. 


    Comentaris:
    · És un allioli que ve d'antic a la cuina tradicional catalana, el trobeu al corpus culinari català i fins i tot en llibres d'apicultura i de receptes conventuals.  
    · Hi ha qui diu que si porta rovell d'ou no és allioli, és maonesa francesa.
    · Si el trobeu massa fort amb oli d'oliva podeu fer-lo amb oli de girasol.
    · Amb un bacallà confitat o uns bunyols de bacallà, aquest allioli us posarà un puntet potent i dolç a la Quaresma!

dijous, 19 d’agost del 2021

estiu



L'estiu va anar arribant al tros mentre reflexionàvem sobre el sentit de tot plegat. 
Juny, 
    juliol, 
        agost....






Mentre insectes i moixons se'ns menjaven la fruita gairebé abans que madurés (de les cireres no en vam poder fer ni una foto!) 








Mentre les flors ho endolcien una mica tot plegat...

Hortènsia


Galant de nit

I ara que ja ha arribat de ple l'estiu, carregat de tomàquets, síndries,  melons i consells de bona gent, potser és moment de reprendre-ho tot de nou...


 



Salsa de saüc (una mena de quètxup)

·      1/2 litre de vinagre de poma o de vi blanc
·      1/2 Kg de baies de saüc
·      1 cullerada de postres de sal 
·      1 cullerada sopera de sucre morè (o blanc)
·      1 cullerada de postres de pebre negre mòlt
·      1 ceba grossa en juliana 
·      3 claus (millor mòlts amb el morter mateix) i una culleradeta de nou moscada


    Posem el vinagre al foc fins que arrenqui el bull i li afegim les baies netes. Quan torni a bullir apaguem el foc i ho deixem resposar a la nevera unes hores o tota la nit. Ho passem pel colador xinès prement bé les baies amb una mà de morter per aprofitar el màxim del seu suc i el líquid resultant el posem al foc amb la resta d'ingredients. Ho fem bullir 10 minuts. Ho passem per la batedora i ho tornem a foc mitjà-suau perquè vagi reduint, uns 20 minuts (o fins que tingueu la textura desitjada, comptant que espesseix una mica en fred). Ho podem envasar en calent en pots de vidre nets i deixar-los refredar cap per avall perquè facin el buit, amb els dies millora! 

    Comentaris:
    • El clau i la nou moscada per nosaltres són essencials, però com sempre les espècies al vostre gust (gingebre, canyella,...) 
    • Va molt bé per acompanyar broquetes, hamburgueses i carn de porc en general.
    • El nostre avantatge és que les baies de saüc al trosset de Priorat són d'estiu, mentre que al trosset de Pirineu són baies de tardor, així que en podem gaudir una temporada ben llarga (mentre ho permeti el canvi climàtic...)
    • Recordeu també la melmelada?