Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conserves. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conserves. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 d’agost del 2026

Agost

A la vora del marge, perfum de pinassa i romaní,  

gust de mel fresca en cada figa madurada al sol, 
oliveres d'escorça aspra i nerviüda com les mans del  vell pagès,  
si tinguessis veu, seria el cant de les cigales als pins, 
talment or liquat, el mar reflecteix el teu capvespre.  




Hi ha plantes que creixen amb discreció, com si no volguessin molestar. I després hi ha la carbassonera.

En té prou amb la calor de l'estiu i una mica d'aigua per fer badar, de bon matí, unes flors tan efímeres com espectaculars. Petits sols eclipsats per les seves fulles exuberants. A la mateixa planta n'hi ha de femenines i de masculines, però només les femenines tenen aquella particularitat que les fa inconfusibles: la flor al cul d'un petit carbassonet.

I aleshores s'engega la fàbrica de fer carbassons: brigades d'abelles, borinots i altres insectes feinegen d'una flor a l'altra, sense saber que amb els seus viatges estan decidint quins carbassons arribaran a la cuina (només aquells amb la flor al cul que rebin pol·len d'una flor masculina, la resta no arribaran a bon port).

Atenció: hi ha una flor infiltrada que no és de carbassó sinó de carbassa!


I quan te n'adones tens un carbassó. L'endemà dos. I l'endemà passat, quatre!

Només en volies un per a una truita i en tens sis i gens d'espai a la nevera...

Tu el collies petit i tendre, però t’absentes dos dies i se t’acaben les receptes (crema, carpaccio, farcit, a la planxa, en bunyols, samfaina, coca...). I encara queda aquell que vas descobrir massa tard sota una fulla i que ja té la mida d’un avantbraç, ideal perquè se’l mengin les gallines.

La carbassonera és l’estiu fet planta!






CARBASSONS AGREDOLÇOS  

  • 2 o 3 carbassons mitjans
  • 2 gots de vinagre de poma
  • 2 gots d'aigua
  • 3 cullerades soperes de sucre (o mel)
  • 1 culleradeta de sal
  • Pebre en gra, all, llorer, herbes aromàtiques, mostassa... (al gust) 





Tallem els carbassons nets a bastonets o rodanxes.
Posem tot els ingredients en un cassó i quan bulli hi afegim el carbassó i el deixem bullir 3 o 4 minuts (que no s'estovi massa, que quedi cruixent).
Apaguem el foc, tapem i deixem refredar en el mateix cassó. 
Posem els trossos de carbassó en pots de vidre nets i cobrim amb el líquid i les espècies.
Els podem guardar a la nevera (són més bons a partir de l'endemà) durant 2 setmanes, o bullir els pots ben tapats 20 minuts al bany Maria per guardar-los en lloc fresc i sec fins a 1 any.  

Comentaris:

·   Es pot substituir un got d'aigua per un d'oli, llavors queda més escabetxat que agredolç i es guarda una mica més a la nevera.

·   S'hi poden afegir altres verdures com pastanaga i/o ceba.

·   Per posar a qualsevol amanida fresca d'estiu és ideal!




















dimecres, 31 de desembre del 2025

Solstici d'hivern , ninou i epifania

 

El sol s’atura al punt més baix del cel, com una brasa guardada sota la cendra, i la nit sembla que ho vulgui engolir tot. La terra calla amb el silenci profund del solstici: els camps estan pacientment adormits i els arbres despullats. Però als masos el foc no s’apaga: la flama vetlla com si sabés que d'ella depèn el retorn del dia, i que el primer sol fondrà el gebre i l'any vell. 

L'any nou, que encara no té nom, arribarà prim, gairebé invisible. Comptarà el gra, mesurarà el fred, escoltarà els cruixits de la fusta i observarà els senyals del cel per decidir com vestirà els mesos que vindran amb el girar inexorable de la roda del temps. 

I a poc a poc el sol guanyarà un pam, gairebé imperceptiblement (la terra ho notarà abans que ningú). La llum també haurà fet un viatge llarg per tornar, com els Reis, que venen de lluny... I amb l’Epifania els estels, que havien guardat el secret entre les boires, el tornaran a revelar: tot camí té sentit si se sap seguir. 



TARONJA CONFITADA 
  • 3 o 4 taronges (millor ecològiques)
  • sucre (el pes de les taronges un cop escaldades multiplicat per 1,5)
  • aigua (el mateix pes que de sucre)
  • aromatitzants opcionals (vainilla, clau d'olor, canyella, anís)
  • un pessiguet de sal



Rentem les taronges i les tallem a rodanxes fines (uns 5 mm). 
Posem aigua en un cassó amb un pessic de sal i quan bulli hi posem les rodanxes. Quan torni a bullir les coem a foc mitjà-baix 10 minuts. Les traiem amb cura i les posem en aigua freda per aturar la cocció. Repetim el mateix procés una altra vegada.
Preparem l'almívar posant el sucre (el pes de les taronges cuites i escorregudes més la meitat d'aquest pes), l'aigua i els aromatitzants al gust (opcional), i quan s'hagi dissolt el sucre i arrenqui el bull abaixem el foc i deixem bullir 15 minuts. Hi afegim les rodanxes de taronja escorregudes i fredes amb cura, abaixem el foc del tot i les deixem bullir una hora.
Les traiem amb cura i les deixem assecar damunt d'un paper de forn.


Comentaris:

·   Es pot fer amb mandarines també (amb llimones no ho hem provat mai...) 

·   Un cop seques les rodanxes de taronja es poden arrebossar amb sucre. 

·   Es guarden a la nevera en un pot/capsa unes 2 o 3 setmanes; si volem que ens durin més les posem en un pot cobertes amb l'almívar bullint i deixem refredar el pot cap per avall.

·   Guardeu l'almívar que us anirà bé per emborratxar i/o pintar cocs i coques.

·   Les podeu fer servir pel tortell de Reis, la coca de Sant Joan o banyar-les en xocolata per donar-vos un caprici!

BON ANY 2026!



dijous, 12 de juny del 2025

Juny

 Jo voldria tornar a veure cuques de llum... 

Un cor de cants a l'alba. 
Nits curtes però enceses!
Ynup le moc atog adac, ynuj la uolp iS

Mireu a qui tenim al forat d'un oliver del tros: dos polls de puput! 


Els pollets i les femelles poden produir una olor molt forta i desagradable quan se senten amenaçats, semblant a la carn podrida, per repel·lir els depredadors. És una secreció oliosa pestilent amb la qual les femelles també recobreixen els ous perquè els protegeix de patògens.
La puput és un dels ocells més fàcils de reconèixer de casa nostra: té una cresta taronja i negra desplegable que s'obre com un ventall quan s'emociona o s'altera. El seu plomatge és de tons ocres, amb les ales i la cua de ratlles blanques i negres. 
És una au migradora i arriba a Catalunya a la primavera, sobretot entre març i abril.
Li agraden els espais tranquils amb arbres i terra tova (camps oberts, vinyes, oliverars,...) on pot cercar menjar amb facilitat: és insectívora i el seu bec llarg i corbat li permet furgar la terra amb precisió per caçar cucs, larves i escarabats. És ideal per controlar plagues de manera natural!
El seu cant inconfusible fa “pu-pu-put”, un so profund i repetitiu que li dona nom en moltes llengües. Fins i tot el nom científic, Upupa epops, és una onomatopeia llatinitzada del seu cant. 
La puput és un símbol de la biodiversitat mediterrània i una aliada dels conreus. Amb la seva aparença exòtica i els seus costums peculiars, és una de les joies alades del nostre entorn.




CHUTNEY DE CIRERES 
-    500 g de cireres madures  
-    150 g de sucre (millor morè però si és blanc no passa res)
-    2 cullerades de vinagre de xerès o de poma 
 -    1 culleradeta de sal,
-    1 cullerada de pebre molt (del tipus que que vulgueu)
-     espècies al gust (en varietat i proporció): 
    -    una cullerada de canyella molta 
    -    una cullerada de gingebre molt  
    -    3 cardamoms  
    -    2 claus d'olor
    -    una culleradeta de nou moscada ratllada 


Rentem i despinyolem les cireres (no llenceu els pinyols, en podeu fer coixins tèrmics!) i les posem en un cassó al foc amb la resta d'ingredients.
Quan comencin a bullir abaixem el foc al mínim i anem remenant sovint, fins que tinguin una textura de melmelada (uns 25-30 minuts).
Es pot tastar la salsa a mitja cocció i afegir-hi vinagre, sucre i/o espècies al gust.
Si no el consumim al moment es conserva molts dies a la nevera. I si no el podem envasar en pots i esterilitzar-los 15 minuts al bany Maria com si fos melmelada. 

Comentaris:
·  El chutney és una salsa originària de la Índia que resulta ideal per acompanyar carns a la brasa, confit o magret d'ànec...
·   Hi ha moltes receptes de chutney en què a més de la fruita (que podria ser una altra en lloc de cireres) hi posen ceba, però a natros ens agrada sense.

dijous, 19 d’agost del 2021

estiu



L'estiu va anar arribant al tros mentre reflexionàvem sobre el sentit de tot plegat. 
Juny, 
    juliol, 
        agost....






Mentre insectes i moixons se'ns menjaven la fruita gairebé abans que madurés (de les cireres no en vam poder fer ni una foto!) 








Mentre les flors ho endolcien una mica tot plegat...

Hortènsia


Galant de nit

I ara que ja ha arribat de ple l'estiu, carregat de tomàquets, síndries,  melons i consells de bona gent, potser és moment de reprendre-ho tot de nou...


 



Salsa de saüc (una mena de quètxup)

·      1/2 litre de vinagre de poma o de vi blanc
·      1/2 Kg de baies de saüc
·      1 cullerada de postres de sal 
·      1 cullerada sopera de sucre morè (o blanc)
·      1 cullerada de postres de pebre negre mòlt
·      1 ceba grossa en juliana 
·      3 claus (millor mòlts amb el morter mateix) i una culleradeta de nou moscada


    Posem el vinagre al foc fins que arrenqui el bull i li afegim les baies netes. Quan torni a bullir apaguem el foc i ho deixem resposar a la nevera unes hores o tota la nit. Ho passem pel colador xinès prement bé les baies amb una mà de morter per aprofitar el màxim del seu suc i el líquid resultant el posem al foc amb la resta d'ingredients. Ho fem bullir 10 minuts. Ho passem per la batedora i ho tornem a foc mitjà-suau perquè vagi reduint, uns 20 minuts (o fins que tingueu la textura desitjada, comptant que espesseix una mica en fred). Ho podem envasar en calent en pots de vidre nets i deixar-los refredar cap per avall perquè facin el buit, amb els dies millora! 

    Comentaris:
    • El clau i la nou moscada per nosaltres són essencials, però com sempre les espècies al vostre gust (gingebre, canyella,...) 
    • Va molt bé per acompanyar broquetes, hamburgueses i carn de porc en general.
    • El nostre avantatge és que les baies de saüc al trosset de Priorat són d'estiu, mentre que al trosset de Pirineu són baies de tardor, així que en podem gaudir una temporada ben llarga (mentre ho permeti el canvi climàtic...)
    • Recordeu també la melmelada?   



    dijous, 31 de desembre del 2020

    Ninou





    Hi va haver un temps en què la sénia rodava: la mula donava voltes fermada a l'extrem del pal que, solidari amb el seu eix, feia moure una roda de dents que engranava amb una altra roda vertical d'on penjava una cadena sens fi carregada de catúfols que se submergien al pou i tornaven a pujar lentament, plens d'aigua per regar l'hort. 
    Han passat molts anys (potser algun segle i tot) i la mula, pobreta, devia morir de vella sense que ningú li agraís mai prou els serveis prestats. La sénia està rovellada i encoixinada de molsa i les heures se li entortolliguen als engranatges. Al pou, però, encara hi ha aigua. A força d'empentes i  grinyols (i un xic d'oli a les juntes) encara la podríem tornar a fer giravoltar...      








    Com una mula tossuda el mon inicia una nova volta entorn del sol. Agafem amb força el revolt de l'any i ajudem-la entre tots a empentar, a ritme lent però constant i malgrat els grinyols, perquè torni a pujar l'aigua que regui de vida totes les hortes de la terra.
    I després d'aquest revolt, avis i amics, segur que ens retrobem entorn del pou.  


    I com les sénies les llimones van venir amb els àrabs...  

      
    LLIMONES CONSERVADES EN OLI
    (no ben bé a l'estil marroquí)


    • unes quantes llimones ecològiques
    • sal i sucre
    • oli d'oliva bo
    • aromàtiques i espècies al gust: llorer, clau, 
    pebre en gra, anís estrellat, canyella, alls, bitxo,...











    Rentem bé les llimones i les tallem a quarts longitudinalment amb pell i tot. En un recipient pla les empolsem bé amb sal i sucre i les deixem reposar tapades tota la nit a la nevera. L'endemà en descartem el suc i les posem en un pot de vidre net, apretades i alternant-hi grans de pebre, clau, anís estrellat, una fulla de llorer, una branca de canyella i, en el nostre cas, una punteta de bitxo sec. Omplim el pot amb oli d'oliva donant-li uns copets perquè vagi sortint l'aire; tapem i guardem en un lloc fresc i sec almenys un parell de mesos abans d'obrir-lo.


    Comentaris: 
    •        Al Marroc conserven les llimones en sal i el seu propi suc (a més d'espècies): els fan els  talls longitudinalment sense arribar a baix de tot, de manera que quedin units per la base formant una estrella, i enriqueixen un munt de plats amb elles (corder, amanides, pollastre, tabuleh, hummus, ...)
    •      Natros les hem volgut conservar en oli per poder utilitzar-lo després, així obtens dos productes en una sola conserva: llimones confitades i oli aromatitzat! 
    QUE TINGUEM TOTS UN 2021 PLE DE SALUT!