Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xocolata. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xocolata. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de gener del 2019

gener


Garoines a flor d'aigua per les minves de gener. 
Eixams de flocs de neu enduts pel vent.
Natura romànticament ensonyada.   
Embellint l'hivern amb filigranes d'argent.
Rondalles vora el foc... 

Un cop esporgats els fruiters i la vinya, ara que dormen i aprofitant la lluna vella de gener, poca feina més tenim al tros aquest mes tan fred.















Malgrat tot sembli apagat, nu, orfe,... l'udol del vent trenca el silenci hivernal i fa voleiar les flors dels avellaners per recordar-nos que cou a foc lent la primavera, que les arrels colgades a terra mantenen l'esperança, que només ens cal ser pacients. 




Us proposem exercitar-la, la paciència, explicant històries vora el foc amb una bona tassa de xocolata calenta entre les mans. Si esteu per les nostres terres el vent també us hi ajudarà fent marxar el llum!  





Carquinyolis de xocolata i avellanes
  • ·    200 g de farina blanca
    ·       125 g d’avellanes torrades
    ·       1 culleradeta de cafè soluble
    ·       75 g de cacau en pols
    ·       1 culleradeta i 1/2 de bicarbonat
    ·       3 ous grans
    ·       200 g de sucre morè
    ·       1 pessic de sal
    ·       1 raig d’anís

Batem bé els ous, el cafè soluble desfet amb l’anís i el sucre. Hi afegim els sòlids tamisats (farina, cacau, bicarbonat i pessic de sal) i barregem amb una espàtula de fusta o amb les mans fins a tenir una massa homogènia. Hi afegim les avellanes i les hi barregem una mica.
Posem la pasta damunt de la safata del forn (amb paper sulfuritzat) formant un rectangle d'1 cm d'alçada més o menys (veure foto de baix) i coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 160ºC uns 20 minuts (o fins que la massa sigui dura al tacte). Retirem la safata del forn i deixem refredar uns 10 minuts la massa, la passem a una superfície plana i la tallem amb un ganivet de serra a llesques de més o menys un dit de gruix (si volem els carquinyolis més llargs, en diagonal) que disposem altre cop damunt de la llanda del forn amb paper sulfuritzat. Les tornem a coure 10 minuts més a 160ºC, girant-les a mitja cocció (o fins que els carquinyolis quedin torradets, però com que són de xocolata costa de veure...). Deixar refredar damunt d'una reixeta.


Comentaris: 



  • Si ens agraden més petitons podem fer dos rectangles en lloc d'un. 



  • També els podem fer amb altres fruites seques (ametlles, festucs,) o afegir-hi trossets de taronja confitada. 



  •  


    dimarts, 18 d’octubre del 2016

    Octubre

    Ocres, torrats, morats, rojos, ... les vinyes es van destenyint. 
    Collint codonys a genollons.
    Terres llaurades i amorosides per la pluja acolliran de nou les llavors.    
    Una ferida a la pell de la magrana ens mostra el seu interior sangonós.
    Boletaires i caçadors s'afegeixen al retaule tardoral.   
    Res no mor, tot reposa per rebrotar a la primavera.
    Estols d'estornells arriben del nord.  

    La tardor arriba a casa nostra quan tenim el rebost (i el congelador, però això no queda tan poètic) ple: l'excedent de fruita d'estiu convertit en confitures; els tomàquets de penjar penjats i els de conserva conservats; els alls, les cebes i el panís enforcats; melons, carabasses, pomes i peres al canyís; les nous i les avellanes ensacades (i quatre pinyons pels panellets). Creiem que podrem passar l'hivern amb tots aquests tresors!



    Però el cicle de la natura no para i les verdures que menjarem fresques a l'hivern ja estan plantades: bledes, cols, bròquils, cebes i porros, tirabecs, enciams i borraines.











    Al corral altes i baixes: les cabres les hem donat a un bon amic de la Terra Alta, en règim "d'apadrinament", perquè malauradament ja no donàvem a l'abast... Però han nascut dos pollets dels 23 ous que covava la perica! 




    Pa de pessic de xocolata i avellanes
      -  180 g de farina
      -  25 g de cacau en pols 
      - 1 culleradeta de cafè de bicarbonat
      - 150 g de sucre
      - 6 cullerades soperes d'oli de girasol
      - 1 cullerada sopera de vinagre (millor de poma)
      - 250 ml de llet d'avellanes (o de la que tingueu)
      - avellanes torrades per decorar

    En un bol barrejar  la farina, el cacau, el sucre i el bicarbonat. Afegir-hi la llet, l'oli i el vinagre i barrejar bé amb una cullera de fusta o la batedora de "varilles". Omplir les paperines fins a 2/3 parts de la seva capacitat i posar-hi damunt bocins d'avellana. Coure al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix uns 20 minuts. Deixar refredar sobre una reixeta. 

    Comentaris:
    · Si sou molt xocolaters podeu posar-hi més cacau.    
    · Les avellanes es poden canviar per altes fruites seques de tardor o trossets de codonyat, per exemple.     
    · Si bé no es tracta d'un pa de pessic / cóc pròpiament dit perquè no porta ous, ve tan de gust de pessigar-lo que l'hem anomenat igualment pa de pessic!    



    dijous, 17 de desembre del 2015

    desembre

    Desarem un altre any al calaix de la memòria i els records. 
    Es temps d'advent.
    Si nadal és pau i alegria, que per a vosaltres sigui nadal cada dia!
    Entre la molsa, el riu i el paller, posem grans i xics la il·lusió (i el caganer!) 
    Menjarem escudella, carn d'olla, capó i canelons i, per postres, torrons.
    Beurem cava xuclat amb una neula.
    Regaleu més amb el cor que amb la butxaca.
    El tió dorm calentó sota la manta, feu-lo ben tip, sinó... 




    De vegades, quan som al tros feinejant, recordo el que diu aquella vella nadala: som "pel pessebre del món, com estordides figuretes de fang, tots caminem, cercant en nostres vides el missatge salvífic de Betlem"... El pessebre del món el representem nosaltres en el present, i les figuretes de fang que posem al pessebre de casa representen la vida dels nostres avantpassats: la dona que renta, el pescador, el llenyataire, la filadora, el terrissaire, els rabadans, el caganer... El simbolisme d'aquesta tradició tan popular és meravellós, no trobeu? Enguany hem descobert, gairebé oblidada en els pessebres actuals, una figureta que representava un personatge misteriós: el pastor de la neu. Era considerat la personificació del silvà, la divinitat dels boscos, aquell que coneixia molt bé la natura. Vestia un abric blanc de borrego amb caputxa per protegir-se del fred i simbolitzava els pastors de les muntanyes, tan reconeguts aleshores i tan poc que ho són ara... 
    El missatge "salvífic" no crec pas que el trobem però, com cada any per tradició, continuarem buscant el caganer amagat al pessebre, aquell homenet fertilitzador que humanitza el misteri de Nadal i ens recorda que vàrem ser infants i, més enllà encara en el temps, rurals. 

    Avui hem tingut el primer present de nadal: aquest bocinet tan preciós d'un article de Teresa Pàmies, llegiu-lo i segur que també us arriba al cor. BON NADAL.



    TORRÓ DE XOCOLATA I TARONJA CONFITADA 

    • 250 g de xocolata negra 
    • 250 g de xocolata amb llet
    • 150 g de taronja confitada i 2 rodanxes per decorar
    • 80 g de llard de porc
    • 1 rajolí de cointreau (opcional)






    Ratllar les xocolates i fondre-les al bany Maria amb el llard de porc (amb cura que no entri aigua al cassó). Un cop foses afegir la taronja a bocinets i barrejar bé. Abocar en un motllo de silicona o un tetra-brick obert longitudinalment i folrat amb paper de cuina (igual que quan fem sabons)  i decorar amb les rodanxes de taronja confitada. Deixar refredar FORA de la nevera. Desemmotllar i embolicar amb paper de cel·lofana o posar en una caixeta de llauna bonica.


    Comentaris: 
    ·     En lloc de taronja s'hi pot posar mandarina confitada o panses, cireres confitades, fruits secs i/o el que més ens agradi barrejat amb xocolata.
    ·     El licor també és opcional (amb la taronja hi va molt bé el cointreau, però amb cireretes confitades el kirsch, per exemple).
    ·     La xocolata també va al gust de cadascú: pot ser tota negra, tota amb llet o en la proporció que més us agradi.