Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primavera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primavera. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 de maig del 2026

Maig

 Mar d'espigues que banyes

arxipèlags  de margarides,

illes de blavet i malva,
golfs de roselles roges.

Te n'has anat pel temps de les cireres, tantes que en vas collir prop de Ceret (el rossinyol que vas a França cantava al bell mig del tros ). 
De tant que m'ho explicaves, gairebé creia haver viscut amb tu aquells temps feliços.
- Tu i jo en vam viure d'altres, de temps feliços i no tant, que guardo en un racó profund de l'ànima.-
Si hagués sabut que serien les teves darreres cireres te les hagués pujat perquè marxessis carregada amb la il·lusió que encara et feien...
Potser no entendré mai del tot la teva manera d'estar al món, però tant me fa. Ara ja vius per sempre al temps de les cireres.


 Un brindis per tu, tia!

XAMPANYET DE SAÜC


  • 8-10 inflorescències de saüc fresques
  • 2 litres d'aigua
  • 1 llimona (millor ecològica o de collita pròpia, sense pesticides) 
  • 1 cullerada sopera de vinagre de poma 








Fem bullir l'aigua i hi dissolem el sucre. La deixem refredar fins que estigui com a mínim tèbia i hi afegim les flors de saüc (amb el mínim de tiges possible), les llimones tallades a rodanxes i el vinagre. Tapem el recipient amb un drap net o tapa posada sense roscar (per deixar escapar el CO2)  i ho deixem fermentar entre 2 i 5 dies a temperatura ambient remenant un cop al dia.
Quan faci una olor fresca (un xic fermentada) i tingui bombolletes, colem el líquid i omplim ampolles resistents amb tapa hermètica. Les deixem tapades 2-4 dies més a temperatura ambient perquè agafin gas. Després les guardem a la nevera.

Comentaris:

·  Podem prescindir del vinagre de poma però ajuda a la fermentació.
·  El saüc s'ha de collir de matinet, quan ja li toca el sol i està sec, perquè conservi els llevats naturals.
·  Opcionalment s'hi poden afegir panses (quan afegim la resta d'ingredients a l'aigua),  menta fresca, o canviar la llimona per llima.
·  A la nevera aguanta 1-2 setmanes amb bona bombolla i fins a 1 mes si es guarda molt fred.
·  El recipient de vidre és la millor opció, però també serveixen els d'acer inoxidable alimentari i els de ceràmica apta per alimentació. Evitar materials com l'alumini, el coure o el ferro i recipients antics amb esmaltats dubtosos.
·  El sabor evoluciona i es torna més sec amb el temps.
·  Atenció que la fermentació continua dins l'ampolla i pot generar molta pressió (taps que salten, ampolles trencades): usar ampolles gruixudes (tipus cervesa o cava) i guardar-les fredes quan ja tinguin gas (fins i tot "desgasar" una mica si veiem massa activitat). Obrir les ampolles amb cura i no deixar-les massa dies fora de la nevera. I per descomptat si fa mala olor o hi ha podridura descartar!


 

dimecres, 22 d’abril del 2026

Abril

 Abelles, papallones, borinots i marietes.

Boirines matineres, pluja, vent i sol solet.   

Rossinyols, orenetes, abellerols i puputs.
Illes d'arrossars, cirerers florits, sembrats espigats i prats tendres.
Lilàs, roselles, margarides i roses de Sant Jordi! 


El cel, inestable, juga a fer i desfer: ara plou (les nuvolades passen ràpid, descarreguen i marxen), ara fa sol (amb una llum neta que ho fa resplendir tot).
La primavera s'imposa al tros, clara i decidida. I amb aquest ritme propi de l'abril, que transforma, sacseja i promet, hem preparat la terra i hem plantat cebes, tomaqueres, pebroteres, aubergínies, cogombres, carbassons, carbasses i enciams, i hem sembrat raves, carrotes, espinacs i rúcula.


I a l'abril la natura també es dona la mà amb la cultura: és temps de Sant Jordi, sembreu doncs tot l'amor que pugueu!



 Pastís de poma

  • 1 massa de pasta brisa (casolana o de compra)
  • 2 o 3 pomes
  • 2 cullerades de compota de poma
  • 2 ous
  • 2 cullerades de sucre
  • 200 ml de nata per muntar, crema de llet o crema fresca.
  • 1 pessiguet de sal


En un motllo cobert de paper de forn posem la massa brisa i la cobrim amb les dues cullerades de compota de poma. Al damunt hi posem en espiral les pomes pelades i tallades a mitges rodanxes.
En un bol batem amb un batedor de mà els dos ous amb el sucre, la nata i el pessic de sal (i si volem una mica d'essència de vainilla o una culleradeta de sucre avainillat) i aboquem la barreja damunt de la poma.
Coem al forn preescalfat a 200ºC uns 40 minuts.  
Un cop freda la podem pintar amb una mica de melmelada d'aubercoc (natros ho hem fet amb la melmelada de nectarina amb anís estrellat que teníem al rebost) o empolvorar-la amb canyella.  


Comentaris:
  • També ho podem fer amb pasta de full, però llavors recomanem posar-ne dues capes (amb una mica de sucre morè escampat entre ambdues) perquè el farcit estova una mica aquesta massa (seguiu llavors els temps i temperatures de cocció que marca l'envàs, i si és casolana coeu a 180ºC amb ventilador 30 minuts, sense uns 40). 
  • Reposada a la nevera, un cop refredada, guanya molt. 
  • Ho podem fer amb peres de consistència ferma en lloc de pomes i no posar-hi compota al fons si no en tenim. 
  • Sembla una recepta més de tardor que de primavera, però va molt bé per gastar les darreres pomes de muntanya que han passat l'hivern esteses al canyís, si en teniu.

divendres, 30 de maig del 2025

maig

 M'ompliré la boca de cors petits i rojos. 

Aleshores, els faré esclatar   

i em sagnaran els llavis. 
Glatiràs pels meus petons de primavera... 

                                                                













"El món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes."
(Com les maduixes, de Josep Carner) 

Les maduixes són molt fràgils i, un cop collides, no continuen madurant. Per això s'han de collir al punt òptim de maduració. I és segurament per això que "maduixa", en català, prové del llatí vulgar matuceam, del llatí clàssic matureus, que vol dir "madur".
Després de les maduixes vindran les cireres, els nispros, els aubercocs, les peretes de Sant Joan, les nectarines, les prunes, els préssecs, les síndries i els melons, les figues... Un bé de Déu de vitamines fresques!
I mentrestant, ja floreixen les que seran fruites de tardor i d'hivern, com les magranes i les mandarines, tan vistoses les unes i tan flairoses les altres...

















AIGUA FRESCA DE MADUIXA (a la mexicana)
  •  200 g de maduixes 
  • 2 tasses i mitja d'aigua
  • el suc d'una llimona 
  • 2 cullerades de sucre o una de mel (o al gust)

Fem bullir mitja tassa d'aigua i hi dissolem el sucre (amb la mel no cal escalfar l'aigua). Posem aquest xarop a la batedora/liquadora/robot de cuina juntament amb les maduixes a bocins, dues tasses d'aigua i el suc de llimona acabat  d'esprémer, i ho batem bé fins que estigui homogeni. Ho passem per un colador fi i ho deixem refredar un parell d'horetes a la nevera, tapat. Agitar bé abans de prendre.

Comentaris:

·   Es pot fer amb d'altres fruites (l'aigua de síndria també és molt bona però cal treure les llavors abans de triturar).
·  Amb un parell de fulletes de menta, si us agrada, encara és més refrescant, perquè aquesta calor no és normal! 

diumenge, 25 de maig del 2025

Primavera


Malgrat tot hem tornat.

Amb les orenetes.

Amb la primavera.

La primavera, que enguany ha esclatat com una festa major: amb llum brillant, colors vius, traca de pluges i una orquestra de refilets i brunzits celebrant el renaixement de la natura.

Sortirem a ballar el ball que toca!    


La primavera, que és tan delicada, fragant i medicinal com les flors de saüc! 


MELMELADA DE FLORS DE SAÜC
  • unes 30 inflorescències de flor de saüc 
  • 1 litre de suc de poma 
  • el suc d'una llimona 
  • 500 g de sucre gelificant (si és 2:1, doble de líquid que de sucre, que és l'habitual) 







Escalfem el suc de poma fins que comenci a fumejar, hi afegim les flors de saüc (millor si són acabades de collir i amb el mínim de tiges possible), i ho deixem macerar tapat tota la nit a la nevera. 
L'endemà, ho colem amb un drap de fil o gasa, hi afegim el sucre i el suc de la llimona, ho dissolem bé i ho posem al foc remenant de tant en tant. 
Ho deixem bullir a foc fort 4 minuts des que arrenca el bull, mentre, anem escumant.
Ho envasem en calent en pots de vidre (no ens encantem que gelifica ràpid), que deixarem refredar tapats de cap per avall perquè facin el buit.  

Comentaris:

·  Si no trobeu sucre gelificant podeu fer servir sucre blanc i làmines de gelatina neutra (proporció segons les instruccions del paquet), hidrateu-les 10 minuts abans amb aigua freda i afegiu-les a l'olla els 3 minuts finals de cocció. 
·  L'ideal seria collir les flors una tarda assolellada, i escollir les inflorescències que tenen totes les floretes obertes. No heu de rentar mai les flors de saüc, però és recomanable espolsar-ne suaument els possibles insectes. 
·  El suc de poma que sigui sense sucre afegit (i si és ecològic molt millor).
·  També es pot fer substituint les flors de saüc per pètals de roses comestibles, perfumades (com les de jardí antigues, damascena o gàl·lica per exemple) i no tractades amb pesticides. El suc de poma és una base dolça i transparent que deixa lluir el color de les roses (que, si són roges, es pot potenciar amb suc de gerds quan s'infusionen els pètals amb el suc de poma.)
·  El gust floral és molt intens (hi podeu posar menys inflorescències) i combina molt bé amb formatges potents.


 


dissabte, 15 d’abril del 2023

Abril

 Aigua! 

Boscos i sembrats
reclamen les teves aigües mil,
i la nostra sensatesa... 
La Moreneta faci ploure!

Ja tenim el galàpet a la bassa:



Grossot i berrugós, com una carabassa verda, potser per això ambdues paraules tenen una possible etimologia pre-romana que sembla estar emparentada (calápaccu - carápaccia). 
Però malgrat el seu aspecte, és totalment inofensiu, tranquil, solitari i d'hàbits nocturns, sobretot a l'estiu, quan la seva pell fràgil s'ha de protegir dels rajos del sol. 
Ha estat hivernant i ara es deixa veure perquè és època d'aparellament. No em digueu que no són seductors aquest ulls de  color de coure amb pupil·la horitzontal, si més no pels galàpets femella, que NO són les granotes (les granotes, tant mascles com femelles, són més petites, esveltes i llises; i salten!) 

I també han arribat les tulipes, que "hivernaven" als seus bulbs sota terra... 


Ja només falta que arribi la pluja, si us plau que no trigui!!!
 
 Bacallà de divendres Sant (amb esquerdes d'ou i panses)

  •  1 tassa de panses en remull
  •  5 ous durs 
  •  10 trossos de morro de bacallà amb espina (o al gust)  
  •  2 cebes 
  •   1 pot de tomàquet sofregit casolà  
  •  per la picada: alls, julivert, ametlles i/o avellanes torrades, un carquinyoli/galet/llesca de pa fregit



Si el bacallà no està dessalat, hidratem els trossos posant-los directament (sense rentar) en un recipient cobert d'aigua freda 3 dies a la nevera, sense tocar-los; després els rentem, els escorrem bé i els dessalem posant-los en aigua nova tot un dia, renovant l'aigua un parell o tres de cops al llarg del dia. Els escorrem i eixuguem bé, els enfarinem i fregim en oli d'oliva ben calent. 
Sofregim la ceba a daus en una mica de l'oli de fregir el bacallà, hi afegim el tomàquet, les panses escorregudes i el bacallà fregit i el deixem fent xup-xup uns minuts. 
Hi posem per damunt els ous durs a vuitens i hi afegim la picada que haurem fet amb tots els ingredients al morter, diluïda amb una cullerada de l'aigua de dessalar el bacallà. I llestos!


Comentaris:
  • Aquest l'ha cuinat l'àvia Rosamaria, el nostre referent a la cuina (i en altres camps...)
  • Més senzill impossible (la clau és que hi hagi abundor de sofregit), no teniu excusa per no complir amb el precepte de menjar magre el divendres Sant...
  • És d'aquells plats que ens trasllada automàticament a un temps, final de Quaresma, i un lloc,  el nostre racó de Pirineu, envoltats de gent estimada. Alguns ja no hi són  físicament, però us asseguro que hi són ben presents (llegats com aquest plat en són la prova).
  • Antes, per aquestes i altres contrades, el bacallà era l'únic peix que hi havia, humil però meravellosament bo.   





dijous, 28 d’abril del 2022

abril

 Al temps del cucut, al matí moll i al vespre eixut. 

Branques florides assenyalen la lluna,  

Rossinyols i cadeneres s'enamoren fins a l'alba 
I les espigues verdes apunten als estels. 
La primavera escampa els colors de l'Arc de Sant Martí:




                                         




I preparant la terra pel planter, després de la pluja,  troballes intrigants...











        Iogurt de lilà (6)
  • 800 g de llet (millor fresca)  
  • 50 g de sucre (o al gust)     
  • 1 iogurt natural (dels de Km zero si pot ser)
  • 4 o 5 cullerades soperes de flors de lilà (acabades de collir)





Posem la llet amb el sucre dissolt al foc i l'escalfem a uns 37ºC, que hi puguem sucar el dit (si està pasteuritzada no cal bullir-la i si hi posem les flors amb la llet massa calenta es couran en lloc d'infusionar). Hi afegim les flors de lilà, tapem i deixem infusionar almenys una hora. 
Retirem les flors, hi afegim el iogurt i remenem bé. Omplim els gotets de vidre amb aquesta barreja i posem a la iogurtera (sense les tapes) unes 8 hores. Quan estiguin quallats els tapem i els guardem a la nevera.

Heus aquí la nostra meravellosa iogurtera heretada de l'Àvia Rosa Maria, que potser té més de 30 anys!  





Comentaris:
  • Volíem fer-los amb roses del tros (que no són tractades i són molt oloroses), però el lilà ha florit abans. Les roses hauran d'esperar el seu torn, després de les flors de llessamí (ai, si tinguéssim flors de taronger/llimoner...), i acabarem les proves amb les flors de saüc; quines ganes de menjar iogurts de primavera!
  • Si no teniu iogurtera es poden quallar preescalfant el forn a 100ºC 10 minuts, l'apaguem i hi posem els potets entre 8 i 12 hores; o bé al rentaplats (BEN tapats) amb un programa d'entre 40 i 60ºC mínim 1 hora.
  • Els iogurts surten de color blanc, però teníem un potet de colorant alimentari violeta a punt de caducar i n'hem posat una goteta (psicològicament sembla que hi trobem més fragància de lilà fins i tot!) 
  • Sobretot que siguin lilàs de casa, que sabem que no han estat ruixats amb cap substància estranya, collir les flors de matinet (que encara tenen tot l'aroma) i espolsar-les per si tinguessin algun insecte infiltrat.