Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de gener del 2026

Gener

Gener fred, blat al sac i vi al celler. 

Entra bufant-se els dits, gener fredolic.

Nèu de genièr, pan dins lo granièr. (Dita occitana)

El bon formatge vol fred de gener.

Refranys i geners són verdaders.



“Any de neu, any de bé de Déu”! 

Aquesta expressió no s’ha d’entendre literalment en un sentit religiós estricte, sinó com a sinònim d’abundància, bon auguri i benedicció (pagesa) col·lectiva, propi del llenguatge tradicional rural.

Perquè un any amb bones nevades sol ser un any pròsper, especialment per a l’agricultura i la vida al camp: la neu protegeix els conreus del fred (actua com un aïllant), en fondre’s regenera les reserves d’aigua del sòl i els aqüífers, aporta humitat gradual (molt més beneficiosa que pluges intenses i sobtades), redueix plagues i malalties (el fred intens elimina insectes i fongs), millora la fertilitat del sòl, indirectament, afavorint un cicle agrícola més equilibrat... 

Benvinguda Neu, doncs, tant al nostre trosset del Pirineu com a la Serra del Montsant!





Praliné de torró "dur"

·  Restes de torró dur d'ametlla i/o avellana 
    (tipus torró d'Agramunt)  








   Posem el torró a bocins dins del robot de cuina i polvoritzem a màxima potència (amb la thermomix 20 segons a velocitat 10). Baixem les restes de la paret del pot amb una espàtula i tornem-hi: com que la quantitat d'oli dels fruits secs és variable, anem fent tongades de 15-20 segons a màxima potència fins a obtenir textura de crema untable.
      Hem de tenir paciència perquè costarà una bona estona, però el resultat val la pena. 

Comentaris:
  • Si ens passem es separarà l'oli de la pasta, però no tingueu por que ho veureu abans que passi.
  • Es guarda a la nevera en un pot de vidre força mesos. 
  • Es pot utilitzar de moltes maneres: barrejat amb nata per farcir lioneses, barrejat amb mantega pomada per farcir cocs o magdalenes, tal qual per untar damunt d'una torrada...   
  • Es tracta de reaprofitar les restes del Nadal!

dissabte, 20 de desembre del 2025

Desembre

 Desembre porta el Nadal i, com cada any,   

el tió, ben abrigat amb una manta,

s'arracona prop del foc o el radiador, 

esperant un reguitzell de garrotades 

(mesurades, això sí, amb un ritme antic i ritual). 

Buidarà llavors la panxa, enriolat,

ric d'il·lusions, llamins i riallades. 

Els menuts recitaran el vers i els grans, enyorarem els avis...


Enguany, la figureta del meu pessebre de records és la dona a qui la bata de quadres amb prou feines retenia la pitrera i, el mocador de cap, els cabells nevats. 

Tenia una berruga peluda a la barbeta, com una bruixa bona. I com tot bona bruixa tenia sempre una perola penjada als calemàstecs del foc a terra. 
Asseguda a l'escon de la cuina, polit pel temps i tan alt que els peus no em tocaven a terra, quedava encisada amb la dansa de les flames i el fum que es recargolava xemeneia ensutjada amunt.     

Ella et somreia, amb la boca esdentegada i els ulls clars, espurnejants i vius com l'aigua del broc de la font, i, de tant en tant, rosegava el crostó de pa que sempre duia a la butxaca.

Com oblidar-te, Teresa de Can Bertran (Tereseta de Can Clé).


 PANDORO 
Preferment: 
  • 15 g de llevat fresc

  • 60 ml de llet tèbia

  • 50 g de farina de força

Massa:
  • 450 g de farina de força

  • 150 g de sucre

  • 200 g de mantega tova

  • 5 rovells d'ou (a temperatura ambient)

  • 1 ou sencer

  • 1 beina de vainilla (o 2 culleradetes d'extracte natural)

  • la ratlladura d'una pela de llimona ecològica 

  • un pessic de sal

  • 60 ml de nata líquida (35% de matèria grassa)

Per fer el preferment dissolem el llevat amb la llet tèbia. Hi afegim la farina, barregem bé i el deixem fermentar tapat una horeta (fins que dobli el volum).

Barregem el preferment amb 100 g de farina, 50 g de sucre i l'ou sencer, fins a integrar-ho tot. Hi afegim 50 g de mantega a daus, a poc a poc, i ho amassem molt bé (si en tenim, amb la màquina de pastar), fins que la massa sigui llisa i elàstica. La deixem reposar tapada una horeta.

Incorporem la resta de farina i de sucre, els rovells d'un en un, la vainilla, la ratlladura de llimona i la nata, i ho amassament llargament (15-20 minuts) fins a obtenir una massa molt elàstica. Hi afegim el pessic de sal i, finalment, la resta de la mantega a poc a poc mentre continuem amassant fins que s'absorbeixi completament. Formem una bola, la posem en un bol untat, la tapem i la deixem llevar fins que tripliqui el volum (6-8 hores a 24-26 ºC, o tota la nit).

Desgasifiquem suaument la massa amb els dits, formem una bola tensa i la posem al motlle untat de mantega (l'autèntic motlle del pandoro té forma d'estrella, però si no en teniu el podeu fer amb un motllo de parets altes). Deixem fermentar fins que la massa arribi gairebé a la vora del motlle (2-3 hores).
Amb el forn preescalfat a 170 ºC (dalt i baix) el coem 10 minuts, i després 35-40 minuts més a 160 ºC (si s'enrosseix massa el cobrim amb paper de plata). El traiem del forn i el deixem reposar 10 minuts, el desemmotllem i el deixem refredar (els italians ho fan cap per avall com el panettone, però natros ho hem fet sobre una reixeta). Abans de servir l'empolsem generosament amb sucre llustre.


Comentaris:

·   És millor menjar-lo l'endemà, després que hagi reposat 24 hores ben embolicat amb un drap net.

·   És laboriós (feu-lo amb temps, compteu 3 dies comptat i debatut), però val la pena fer-lo un cop a l'any!

QUE TINGUEU MOLT BONES FESTES!!!





divendres, 23 de desembre del 2022

Solstici d'hivern

Solstici d'hivern. 

Amb colors de tardor i aires de primavera. però solstici d'hivern. 


I de nou toca agafar una altra altra figureta de la memòria i posar-la al pessebre vivent de la meva infantesa, aquell que vaig començar l'any passat.

A la darrera casa del poble, anant cap al torrent, hi vivia la Sisca. 

Tenia la pell colrada pel sol, els ulls com dos carbons vius i una rialla bonhomiosa que li il·luminava la cara.

Era forta com la muntanya que en deien frontera. La creuava amb el sarró carregat de truites de riu perquè a l'altre vessant li bescanviessin per cafè, arròs, sucre o  xocolata. 

Podeu dir-ne estraperlo o contrabando, però jo en dic haver de pujar dues filles.

Com m'agradaria seure en un escambell vora el foc i tornar a sentir les teves històries contades per tu, mentre en Vetre fa cantar de nou l'acordió...

Gràcies, Sisca de Can Burset.







QUE TINGUEU UN ANY 2023 PLE DE SALUT I VIDA!

dissabte, 18 de desembre del 2021

desembre

 Don, dondorondon, la mare canta i el fillet dorm.

El cel és estrellat, el mon és tot glaçat, neva i venteja. 

Sant Josep va a cercar foc, pels voltants d'allí i no en troba, mentre ell és a cercar foc, deslliurada n'és l'esposa. 

En veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa, els ocellets cantant a festejar-lo van. 

Mira que et despatxaré, si no portes un corder. - Ja hi aniré!

Ballets i contradanses per fer alegrar l'infant, galant, galant...

Repica el timbal, ram pataplam, que són festes d'alegria Pasqües Santes de Nadal.

Em sap greu no dur formatge, pel camí me l'he menjat, i un pa gros de blat de moro que també se m'ha acabat.

A veure si reconeixeu a quina nadala pertany cada frase, i les canteu totes de cor!


El pessebre de quan jo era petita tenia unes figures molt boniques;  m'agrada recordar-les aquests dies.

Al revolt de la capella, per exemple, hi havia la Dona de la font. 

Tenia uns ulls verdíssims i el cabell blanc com la neu.

Menuda i fràgil com era, carregava a l’esquena un sac ple de granyotes i una vida molt dura. 

Al seu replanet de la font hi prenien el sol els gats i les clavellines.

A l’hivern, apedaçava un davantal vora el foc, rere la petita finestra de la cuina, mentre fora la neu queia a parracs i colgava la font.

A l'estiu, apedaçava un davantal asseguda al graó de la porta, i quan, baixant el carrer empedrat, m’aturava a saludar-la i beure aigua, m’advertia que les flors grogues que duia a les mans eren metzinoses...

Gràcies, Roseta de Can Manel.



Al tros poques novetats: el pare esporga i, mentre els arbres ploren entre la boira, les crucíferes són les reines de l'hort i els galls els reis del corral.






Tortell de Nadal 
  • 300 g de farina fluixa i 50 g de farina de força

  • 60 g de sucre 

  • 12 g de llevat fresc

  • 80 ml d'aigua

  • 1 tasseta de cafè de licor d'anís

  • 10 g de matafaluga 

  • un pessic de sal 

  • ratlladura de llimona




Fem bullir la matafaluga amb l'aigua, apaguem el foc, la tapem i la deixem infusionar 5 minuts.
Pastem els ous amb el sucre, l'anís, la pell de llimona, la matafaluga, un pessiguet de sal i la farina, mentre hi anem afegint la infusió de matafaluga tèbia i, per últim, el llevat diluït amb una mica d'aigua o llet tèbia.  Pastem bé (si és amb màquina a baixa velocitat) uns 15 minuts, fins que la massa es desenganxi de les parets, formem una bola i deixem reposar tapada amb paper film uns 30 minuts a la nevera.
Estirem la massa amb un corró damunt del pedrís enfarinat, la fem rodolar formant dos cilindres, els trenem l'un amb l'altre i els unim en rodó formant un tortell (jo he donat un cop de puny a la unió perquè s'enganxi bé, ho vaig veure fer als pastissers de Can Carbasseres d'Olot).
Deixem llevar dins del forn apagat fins que dobli el volum, pintem amb rovell d'ou diluït amb una mica d'aigua i fem un tall tot al voltant (com si seguíssim la marca lateral més clara del dònut, per entendre'ns). Coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 180ºC uns 15 minuts. 

Comentaris:
·   La meva padrina Justa no s'oblidava mai de regalar-me el tortell de Nadal (el grèvol de la foto és un petit homenatge al que tenia ella a l'eixida, que era espectacular), i natros intentem mantenir la tradició amb els nostres fillols. 
·   Enlloc més hem trobat una tradició semblant per Nadal (només a la Vall del nostre trosset de Pirineu i a la Garrotxa), allà trobareu els aparadors plens de tortells. Per això m'ha costat Déu i ajuda trobar la recepta (he consultat la d'en Pep Nogué, mirat vídeos de Can Carbasseres,...) i després de quatre intents aquesta versió pròpia crec que és la que més s'acosta als tortells de la nostra infantesa.
·  S'ha de menjar la nit de Nadal, al ressopó de després de la missa del gall, amb un tall de llangonissa. O sucat amb xocolata desfeta el matí de Nadal amb tota la gent del poble.
· S'asseca ràpid, com qualsevol brioix, tot i que es pot torrar a llesques (i fer canapès de foie, per exemple) o congelar.
QUE TINGUEU UN ANY 2022 PLE DE SALUT I VIDA!




diumenge, 22 de desembre del 2019

desembre

Del Pirineu baixen, a rebre l'hivern, corrues de foc.
Els dies comencen a córrer junts.  
Sols ens queda ja un retalló d'any...
El vent juga amb les llumetes dels balcons.
Mercats antiquíssims de bèsties de ploma (pollastres, capons, pulardes,...)
Blancs paratges promesos en poemes i cançons: on sou?
Retorna al cel l'estrella amb cua.
"Encendré un bon foc / perfumat d'espígol /per fer-te el son dolç."  

Abans de res i a tall de disculpa per no haver pogut escriure cap post al novembre, deixarem una pinzellada  fotogràfica del que va ser... 

Caquis
Safrà

Hi ha qui ha fet salat...

I, tornant al desembre: estem una mica desconcertats perquè el tros sembla més un bocí de primavera que no pas d'hivern: hi conviuen el grèvol florit i el galceran, tan nadalencs, amb poncelles de rosa, vinques, nesprers i romers florits!




















Ara és temps de fulles verdes: cols, espinacs, bledes,... riques en àcid fòlic i vitamina E que, entre d'altres beneficis, contribueixen a què tinguem una bona immunitat (tan necessària per mantenir els refredats, vianda d'aquest temps, a ratlla.)



I com cada any quan s'acosta el Nadal ja tenim a punt les paneres amb productes del tros per regalar a la família. Enguany hi hem pogut posar, a més de molt d'afecte i bons desitjos: 
- melmelades de tomàquet, nectarina amb anís estrellat, aubercoc, cireres i flor de saüc, poma i canyella, peres amb vainilla,  de tardor o de taronja i romer
- salsa de tomàquet
- préssecs en almívar
- mel
- rovellonets confitats (del trosset de Pirineu, tot i que al Priorat també n'hi ha...)

Esperem que tothom les apreciï i les gaudeixi molt!



















NADAL
                        
Sento el fred de la nit
                           i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
                           que l'empedrat recolza.
I els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
                            prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
                            i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
                            Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

                                       Joan Salvat-Papasseit






Pa de mel


·       100 g de sucre
·       200 g de mel
·       1 rovell d'ou
·       550 g de farina
·       5 g de llevat en pols
·       la ratlladura d'una taronja, mandarina i /o llimona
·       1 cullerada de matafaluga o d'anís en gra o estrellat 
·       1 cullerada de canyella en pols 
·       1 clau d'espècie
·       1 pessiguet de sal

En un bol barregem amb una cullera de fusta la farina, el llevat, el pessic de sal, la ratlladura de cítrics, la matafaluga/anís i el clau d'olor esmicolat amb una mà de morter. Reservem. En un cassó posem 125 ml (mig got) d'aigua i el sucre a foc mitjà, remenant fins que el sucre estigui fos. Llavors hi afegim la mel remenant fins que es dissolgui i es mig escalfi (només uns minutets). Aboquem aquesta barreja damunt del bol de la farina especiada, hi afegim el rovell d'ou i remenem amb una espàtula de fusta fins a obtenir una massa homogènia. Posem aquesta massa en un motllo de plum-cake cobert amb paper de forn untat amb mantega, allisem la superfície amb l'espàtula i coem al forn preescalfat a 180ºC de dallt i de baix uns 40 minuts o fins que en punxar el pa l'escuradents surti net. Desmotllem quan estigui tebi. 

Comentaris:
· Enlloc de l'anís en gra podem posar-hi una cullerada de licor d'anís o una cullerada d'infusionar mig got d'aigua amb un anís estrellat 5 minuts.
· Les mides són per un motlle petit, però podeu doblar les dosis. 
· Si us agrada també hi podeu posar una culleradeta de gingebre ratllat. 
· El perfum que deixa a la cuina convida a un esmorzar d'hivern i ebsççns ha transportat als mercat de Nadal d'Alsàcia on hem estat fa poquet. I si no us l'acabeu per esmorzar, torradet i untat amb foie també és un aperitiu de luxe (atenció que com a pa que és s'asseca ràpid!)





QUE TINGUEU UN ANY 2020 PLE DE SALUT I VIDA!