Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fruita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fruita. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de setembre del 2026

setembre

Sota el silenci rogenc del Montsant
els ceps acoten el cap, plens de setembre, 
tastanejant pel pes de l'estiu i l'alè del llevant,   
enclavats obstinadament a la llicorella calenta.
Mans recollint el fruit madur,
braços carregant semals de fusta vella  
refent de nou la història amb cada esforç,  
endins del celler, del repòs, de la memòria...

Feia uns anys que no vèiem la nostra estimada veïna del tros, la  tortuga mediterrània, i hem tingut una alegria en reveure-la!

Sabeu què significa que en tinguem al tros?

- que tenim un mosaic paisatgístic ric, perquè la tortuga necessita diversitat: matollar i brolla (per amagar-se i protegir-se del sol), clarianes assolellades (per buscar aliments), terra flonja (per pondre els ous);

- absència de pesticides i tòxics, que podrien comprometre les flors, les plantes tendres i els petits invertebrats que són l'aliment de les tortugues mediterrànies;

-    baix impacte humà i de maquinària: ús del sòl respectuós i tradicional (res d'agricultura intensiva mecanitzada);

- per sort no hem patit incendis ni tenim autopistes o urbanitzacions que fragmentin el territori (continuïtat ecològica), cosa que afavoreix els seus desplaçaments lents i el seu radi de vida reduït.   

Per tant tenir-la al tros és una gran sort! 

Però atenció: és una espècie protegida, per això si trobeu un exemplar no l'heu de capturar ni traslladar enlloc!

I a més també tenim uns altres bioindicadors de la bona salut de l'aigua de la bassa:  





- l'aigua neta i en moviment reflecteix un patró de llum que les atreu (tenen uns ulls grans i compostos que són dels més perfectes d'entre tots els insectes);
- que hi hagi vegetació sana és un indicador de bon refugi per a les seves larves (oxigen, ecosistema equilibrat...);
- els petits insectes de la superfície de la bassa que són les seves preses també són garantia per a les libèl·lules de la qualitat d'aquella aigua; 
- com que reben senyals dels compostos volàtils de l'aigua, les libèl·lules detectarien (i rebutjarien) una bassa amb excés de nitrats, clorurs o altres químics que n'alteressin l'olor i la composició.

Que en som d'afortunats!



Creps de de poma 
  • 3 pomes del tros (àcides i aromàtiques) 
  • 1 cullerada de mel

  • 1 cullerada de suc de llimona
  • 1 cullerada de mantega 
  • 1 branqueta de romer
  • un pessic de sal i un raig de calvados (opcional)
  • massa de crep: 
    • 250 g de farina
    • 500 g de llet
    • 2 ous
    • 1 cullerada d'oli i un pessic de sal
Barregem els ingredients per la massa de creps amb el túrmix i la deixem reposar a la nevera mínim 30 minuts. 
Tallem les pomes a octaus i els traiem el cor (si són del tros no cal pelar-les, només rentar-les) i les saltem a foc mitjà en una paella amb la mantega i el romer (que es daurin però sense desfer-se).
Quan comencin a caramel·litzar-se hi afegim la mel, el suc de llimona i un pessic de sal (i si hi volem posar licor ho fem ara i el deixem evaporar).
Fem les creps ben fines en una paella antiadherent amb una nou de mantega, hi posem les pomes tèbies (sense la branca de romer) i les pleguem.
Les podem servir, calentes o màxim tèbies, amb dues gotes de llimona per damunt, un filet de mel, unes avellanes torrades picades o una mica de romer.


Comentaris:
  • Quan hem abocat la massa de crep a la paella hi hem posat una flor de carbassó oberta amb cura; ha quedat enganxada a la massa i en girar la crep i coure-la per l'altre costat només uns segons, la flor gairebé ni s'ha torrat, i ha quedat una crep preciosa (quines ganes de provar combinacions amb altres flors comestibles). 
  • Amb una boleta de gelat de nata o una cullerada de crema de mascarpone (dins o fora de la crep) ja tocareu directament el cel!

dimarts, 23 de juny del 2026

juny

Juny porta les butxaques plenes d'aubercocs, 

un barret de palla gronxant a la bicicleta,  
nuvolets i vols d'orenetes brodats al davantal blau   
yna'l ed agrall sém al sé euq al·lixtom al a mull anu i


Quan una abella o un borinot visita una flor per recollir-ne el nèctar i dur-lo a l'arna, sense adonar-se'n es converteix en missatger de vida. 
En refregar-se amb els estams de la flor (òrgans masculins), els grans de pol·len se'ls enganxen a les potes i als pèls del cos, i quan visiten una altra flor de la mateixa espècie part d'aquest pol·len es desprèn i arriba al pistil, l'òrgan femení.
Aquest senzill viatge repetit cada dia milers de vegades fa possible que les flors es converteixin en fruits i llavors. 
Així doncs d'aquelles flors aquests fruits, gràcies abelles i borinots!




Kiwis


Gerds


I, com cada solstici d'estiu,  tornem a tenir al forat de l'olivera els pollets de puput! 




  

MELMELADA DE NESPRES I TARONJA 

-     1 Kg de nespres (pelats i despinyolats) 
-     2 taronges 
-     500 g de sucre (o al gust)
 -    1 pessiguet de sal 









Posem en una olla a foc mitjà els nespres, les dues taronges pelades i a bocins i la pell d'una de les taronges, (sense part blanca) tallada ben fineta a tires petites, el sucre i el pessiguet de sal.
Anem remenant i escumant sovint a foc mig-baix uns 25 minuts, fins que els nespres es desfacin.
Podem passar-ho pel túrmix o deixar-ho amb textura de confitura. 
En calent, omplim els pots de vidre ben nets i els deixem refredar cap per avall (o els esterilitzem al bany Maria 15 minuts).  

Comentaris:
·  No hem fet macerar els nespres amb el sucre prèviament perquè fan massa suc i llavors necessitem més temps de cocció per evaporar l'aigua i obtenir la textura desitjada (i perdem color i nutrients).
·   Quan arriben els nespres les taronges se'n van, donem-nos el plaer de conèixer-se almenys!

BONA REVETLLA!!!

dimecres, 22 d’abril del 2026

Abril

 Abelles, papallones, borinots i marietes.

Boirines matineres, pluja, vent i sol solet.   

Rossinyols, orenetes, abellerols i puputs.
Illes d'arrossars, cirerers florits, sembrats espigats i prats tendres.
Lilàs, roselles, margarides i roses de Sant Jordi! 


El cel, inestable, juga a fer i desfer: ara plou (les nuvolades passen ràpid, descarreguen i marxen), ara fa sol (amb una llum neta que ho fa resplendir tot).
La primavera s'imposa al tros, clara i decidida. I amb aquest ritme propi de l'abril, que transforma, sacseja i promet, hem preparat la terra i hem plantat cebes, tomaqueres, pebroteres, aubergínies, cogombres, carbassons, carbasses i enciams, i hem sembrat raves, carrotes, espinacs i rúcula.


I a l'abril la natura també es dona la mà amb la cultura: és temps de Sant Jordi, sembreu doncs tot l'amor que pugueu!



 Pastís de poma

  • 1 massa de pasta brisa (casolana o de compra)
  • 2 o 3 pomes
  • 2 cullerades de compota de poma
  • 2 ous
  • 2 cullerades de sucre
  • 200 ml de nata per muntar, crema de llet o crema fresca.
  • 1 pessiguet de sal


En un motllo cobert de paper de forn posem la massa brisa i la cobrim amb les dues cullerades de compota de poma. Al damunt hi posem en espiral les pomes pelades i tallades a mitges rodanxes.
En un bol batem amb un batedor de mà els dos ous amb el sucre, la nata i el pessic de sal (i si volem una mica d'essència de vainilla o una culleradeta de sucre avainillat) i aboquem la barreja damunt de la poma.
Coem al forn preescalfat a 200ºC uns 40 minuts.  
Un cop freda la podem pintar amb una mica de melmelada d'aubercoc (natros ho hem fet amb la melmelada de nectarina amb anís estrellat que teníem al rebost) o empolvorar-la amb canyella.  


Comentaris:
  • També ho podem fer amb pasta de full, però llavors recomanem posar-ne dues capes (amb una mica de sucre morè escampat entre ambdues) perquè el farcit estova una mica aquesta massa (seguiu llavors els temps i temperatures de cocció que marca l'envàs, i si és casolana coeu a 180ºC amb ventilador 30 minuts, sense uns 40). 
  • Reposada a la nevera, un cop refredada, guanya molt. 
  • Ho podem fer amb peres de consistència ferma en lloc de pomes i no posar-hi compota al fons si no en tenim. 
  • Sembla una recepta més de tardor que de primavera, però va molt bé per gastar les darreres pomes de muntanya que han passat l'hivern esteses al canyís, si en teniu.

diumenge, 13 de juliol del 2025

juliol

 Juliol, al secà, és aigua fresca en un càntir;   

un llibre que espera, sota una ombra, a ser llegit; 
l'àvia estenent llençols de records i cosint l'estiu a la fresca;
incansables cigales trencant el silenci del migdia;

0liveres de pell arrugada com els padrins que aguaiten el mar dels records;
les estrelles titil·lant i la lluna sobre un pi, com el punt d'una i... 


Tenia pensat escriure un post sobre grills i cigarres, però he decidit que ja ho faré el mes vinent. Ara sento la necessitat, després del foc de Paüls, d’escriure un al·legat en favor dels pastors.

La ramaderia extensiva i semiextensiva és una pràctica ancestral lligada a les muntanyes i les àrees rurals que ha estat clau per a la conservació del territori, la biodiversitat i la sostenibilitat ambiental (termes que ens omplen tant la boca darrerament). 

Els ramats de bestiar, per aquí al nostre terreno ovelles i cabres sobretot, han tingut tradicionalment un paper fonamental en el manteniment dels boscos, les lleres del riu i altres espais naturals. Les cabres, per exemple, pasturen la vegetació de baix creixement (arbustos, matolls, "males herbes") i  també brostegen (mengen brots, fulles i fruits de vegetació alta), mentre que les ovelles poden pasturar herbes i plantes més grasses i més arran de terra, mantenint un equilibri entre els diferents tipus de vegetació.

La pastura d'aquests remugants, doncs, evita l'acumulació excessiva de vegetació i en manté la biodiversitat, ajudant a reduir el risc d'incendis i torrentades (que prediuen els científics que cada cop seran més habituals). És a dir: la pèrdua progressiva de pastors i de caps de bestiar (juntament amb un abandonament dels boscos per part dels que en podien viure i per tant els gestionaven) suposa un embrutiment dels boscos amb una vegetació abundant i sense control que, amb la secada, esdevé una esca ideal. I per afegitó la colonització d'espècies invasores a la vegetació de les lleres del riu resta espai a les espècies autòctones.

A més els ramats conservaven i enriquien els paisatges rurals amb gran diversitat de formes i colors (camps oberts, rostolls, bancals d'ametllers i oliveres, boscos, vinyes...) millorant la qualitat del sol amb les dejeccions que hi anaven deixant i reduint-ne l'erosió. 

En resum, la ramaderia extensiva i semiextensiva és un model de producció més resilient davant els canvis climàtics i altres desafiaments globals, en termes moderns té una petjada ecològica molt més baixa que la ramaderia intensiva i, a més, proporciona productes de qualitat: llet, formatges, carn i fibra (un altre dia escriuré sobre la llana, que avui en dia és un problema pels pastors tot i que es tracta d’un subproducte excel·lent).

I per no esmentar (perquè no acabaríem mai) el patrimoni cultural que representaven els pastors! 

Escric en passat perquè em fa por que ja anem tard: els ramats no poden gairebé ni entrar en aquests espais tan bruts i deixats com abans ho feien i, si hi entren, la pastura ha esdevingut nutricionalment tan pobra que se'ls ha de suplementar sobre el terreny amb altres aliments (amb el sobrecost que això suposa) perquè hi restin i puguin pasturar-ne un mínim sense deixar-hi la pell.

És urgent que els governants reconeguin, valorin i facin pedagogia a les zones urbanes  dels beneficis que la ramaderia extensiva i semiextensiva suposen pel medi ambient, la societat i l'economia. És imprescindible que promoguin polítiques que realment repercuteixin en el foment d'aquests models agrícoles que són essencials per al futur de les àrees rurals i per a la sostenibilitat de tot el país, que no es quedin només en titulars i en bones intencions. 

I natros què hi podem fer? Doncs consumir llet, formatge, cabrit, corder/xai/anyell local, i mirar de no entorpir la vida d’aquests ramats amb els nostres gossos i les nostres actituds quan gaudim de les vacances a l’entorn rural, si us plau.  






MELMELADA DE NECTARINA DE MIRAVET AMB AUFÀBREGA

-      1 Kg de nectarines madures (pes sense pinyol)
-     400 g de sucre   
-     10-15 fulles d'aufàbrega de fulla gran fresca
-    el suc d'una llimona (o llima) i una mica de ratlladura
-    un pessiguet de sal i un toc de pebre negre molt fi (opcional)


Rentem, pelem i tallem les nectarines a trossos petits. 
Les barregem amb el sucre, el pessic de sal, el suc de llimona i una mica de ratlladura (opcional). Ho deixem macerar una estona a la nevera.
Ho posem en una olla ampla a foc baix-mitjà uns 30 minuts, remenant sovint i escumant (traient l'escuma superior que faci amb una cullera o escumadera).
Quan comenci a espessir hi afegim les fulles d'aufàbrega netes i picades petitones, i en 2-3 minuts apaguem el foc, o 5-7 fulles senceres i les traiem al cap de 5 minuts i apaguem el foc (és a dir, les hi deixem només infusionar, si volem un gust més subtil).
Podem passar per la batedora o deixar els trossos sencers, i un cop té el punt desitjat (prova d'abocar una gota en una cullera freda del congelador per saber quina textura tindrà un cop gelificada), hi posem un pessic de pebre negre fi (opcional però potencia molt el sabor).
Envasem en calent en pots nets i bullim 10 minuts al Bany Maria (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) en una olla a pressió. Els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues.  


Comentaris:
·   Podeu substituir el sucre per 300 g de mel suau (taronger, mil flors, acàcia); aleshores hi heu d'afegir mitja poma verda ratllada o una culleradeta de pectina, no cal maceració, i deixar coure uns 40 minuts. Tingueu en compte que també durarà menys (2-3 mesos en lloc d'1 any).   
·  Si voleu una melmelada més dolceta i elegant substituïu l'aufàbrega per una beina de vainilla (llavors rascades i beina oberta, afegit en el moment de macerar i deixant-ho tota la nit, treure la beina a mitja cocció).
·  En una torradeta untada amb un formatge de cabra del país i uns pinyons damunt (i una copa de cava fresquet per potenciar-ne el sabor) teniu un aperitiu molt estiuenc; i encara millor si hi afegiu un altre canapè amb melmelada de pera i vainilla i un bon formatge blau també del país!

dijous, 12 de juny del 2025

Juny

 Jo voldria tornar a veure cuques de llum... 

Un cor de cants a l'alba. 
Nits curtes però enceses!
Ynup le moc atog adac, ynuj la uolp iS

Mireu a qui tenim al forat d'un oliver del tros: dos polls de puput! 


Els pollets i les femelles poden produir una olor molt forta i desagradable quan se senten amenaçats, semblant a la carn podrida, per repel·lir els depredadors. És una secreció oliosa pestilent amb la qual les femelles també recobreixen els ous perquè els protegeix de patògens.
La puput és un dels ocells més fàcils de reconèixer de casa nostra: té una cresta taronja i negra desplegable que s'obre com un ventall quan s'emociona o s'altera. El seu plomatge és de tons ocres, amb les ales i la cua de ratlles blanques i negres. 
És una au migradora i arriba a Catalunya a la primavera, sobretot entre març i abril.
Li agraden els espais tranquils amb arbres i terra tova (camps oberts, vinyes, oliverars,...) on pot cercar menjar amb facilitat: és insectívora i el seu bec llarg i corbat li permet furgar la terra amb precisió per caçar cucs, larves i escarabats. És ideal per controlar plagues de manera natural!
El seu cant inconfusible fa “pu-pu-put”, un so profund i repetitiu que li dona nom en moltes llengües. Fins i tot el nom científic, Upupa epops, és una onomatopeia llatinitzada del seu cant. 
La puput és un símbol de la biodiversitat mediterrània i una aliada dels conreus. Amb la seva aparença exòtica i els seus costums peculiars, és una de les joies alades del nostre entorn.




CHUTNEY DE CIRERES 
-    500 g de cireres madures  
-    150 g de sucre (millor morè però si és blanc no passa res)
-    2 cullerades de vinagre de xerès o de poma 
 -    1 culleradeta de sal,
-    1 cullerada de pebre molt (del tipus que que vulgueu)
-     espècies al gust (en varietat i proporció): 
    -    una cullerada de canyella molta 
    -    una cullerada de gingebre molt  
    -    3 cardamoms  
    -    2 claus d'olor
    -    una culleradeta de nou moscada ratllada 


Rentem i despinyolem les cireres (no llenceu els pinyols, en podeu fer coixins tèrmics!) i les posem en un cassó al foc amb la resta d'ingredients.
Quan comencin a bullir abaixem el foc al mínim i anem remenant sovint, fins que tinguin una textura de melmelada (uns 25-30 minuts).
Es pot tastar la salsa a mitja cocció i afegir-hi vinagre, sucre i/o espècies al gust.
Si no el consumim al moment es conserva molts dies a la nevera. I si no el podem envasar en pots i esterilitzar-los 15 minuts al bany Maria com si fos melmelada. 

Comentaris:
·  El chutney és una salsa originària de la Índia que resulta ideal per acompanyar carns a la brasa, confit o magret d'ànec...
·   Hi ha moltes receptes de chutney en què a més de la fruita (que podria ser una altra en lloc de cireres) hi posen ceba, però a natros ens agrada sense.