Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llardons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llardons. Mostrar tots els missatges

dissabte, 13 de febrer del 2021

Febrer



    Fas bona herba, que fa bona llet, que fa bons formatges... 
    Esclaten les ales blanques dels ametllers; a punt per volar!
    Bona pel sementer, l'aigua de febrer.
    Rossa cabellera de mimosa...
    "El món, altra vegada despert (...), pressent càlidament que ha de tenir un futur."
    Resem un Pare nostre a Sant Blai, perquè no mos falti pa mai!




    Al tros, l'hivern se'n va amb el fum de les branques que va fer caure el pes de la seva neu, i la primavera arriba esquitxant-ho tot de floretes.                                                                                            


    El vai-i-bé del gronxador ens recorda que torna a ser Carnestoltes i que, just a l'altra banda del nostre trosset de Pirineu, a Prats de Molló (i també a Arles i St. Llorenç de Cerdans), tradicionalment l'hivern s'allunya i comença el Carnestoltes amb la Festa de l'Ós.                       Conta la llegenda que fa molts i molts anys un ós va raptar una pastora fadrina de Prats de Molló i la tenia tancada a la seva cova. Cada dia li duia les millors fruites, li caçava els millors xais i li feia insinuacions lascives, però la pastora el rebutjava dia sí dia també, invocant la Mare de Déu de les Salines. El dia de la Candelera, quan feia nou dies del captiveri, la fadrina va aconseguir fugir. Quan l'ós va tornar a la seva cova i se'n va adonar va udolar amb tanta ràbia que va fer retrunyir tot el Pirineu! Aleshores els caçadors van capturar-lo i el van dur a la plaça del poble, on el van afaitar.                                                                                                                                                              El diumenge de Carnestoltes, doncs, per commemorar la llegenda, tres feréstecs homes-ossos vestits amb pells de xai (antigament eren d'ós) i la cara i els braços emmascarats amb oli i sutge, baixen de la muntanya. Han acabat la seva hibernació i estan afamats, en tots els sentits... Cap a les tres de la tarda arriben al centre de Prats de Molló perseguits pels caçadors, llançant a terra i embetumant a tothom qui se'ls posa per davant, especialment les noies i, sobretot, les forasteres. Si algun caçador tomba un ós (amb escopetes de fogueig) sempre hi ha qui el reanima amb un glopet de vi (com si no en portessin prou al cos encara...). Sobre les cinc arriben els barbers, vestits de blanc i amb la cara enfarinada, que també empaiten les noies i els emblanquinen la cara. Quan finalment els caçadors acorralen i encadenen els ossos, els duen a la plaça i, allà, els barbers els "rapen". La festa acaba amb el ball de l'ós al so de la cobla. 
    Les festes d'origen pagà (que en el fons ho son totes) tenen tant de simbolisme! Sense anar més lluny: aquest carnaval esbojarrat, valgui la redundància, no deixa de ser un reflex del terror ancestral que generava l'ós en la població pirinenca perquè causava estralls als ramats per alimentar-se quan arribava la primavera. No deixa de ser una metàfora de la lluita del bé contra el mal (l'ós en l'imaginari rural); de la primavera (la blancor dels barbers, el dia que s'allarga) contra l'hivern (la foscor de l'ós, les nits que s'escurcen); el pas de l'home salvatge (pelut) al civilitzat (pelat).                                                                                                                                                 Enguany, doncs, la nostra coca de llardons és un homenatge a aquesta festa dels germans del nord, que malauradament també s'ha hagut de cancel·lar aquest any...                                                                                                     

    I parlant d'animals que es desperten de la hibernació:                                                                                

    Les granotes, com d'altres amfibis i rèptils, hibernen (gairebé anul·len les seves constants vitals) per evitar la mort per congelació, sobreviure a l'hivern i reviscolar a la primavera. I quan salten a la bassa hi troben qui s'aprofita de les restes de la mini-calçotada d'enguany!                                              



    Magdalenes de carnestoltes

    - 3 ous 
    - 250 g de sucre  
    - 250 ml d'oli de girasol
    - 250 ml de xerigot
    - 375 g de farina 
    - 1 sobre de llevat en pols
    - 1 pessic de sal i un de pebre
    - 100 g de llardons (greixons o brascallons)









Batem molt bé els ous amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim l'oli de girasol i el xerigot sense deixar de batre. Hi afegim la farina tamisada amb el llevat, la sal i el pebre, remenant amb cura amb una cullera de fusta i, per últim, els llardons talladets petits o esmicolats amb una mà de morter. Omplim els motllos de magdalenes fins a 3/4 parts i els deixem resposar a la nevera mentre s'escalfa el forn al màxim (250ºc dalt i baix). Abaixem el forn a 220ºC i hi coem les magdalenes uns 15 minuts. Les deixem refredar fora del motllo damunt d'una reixeta i les empolsem amb sucre llustre. 


    Comentaris:
    · El xerigot el podeu obtenir de fer mató, recuit o formatge (per exemple deixeu tota la nit a la nevera mig quilo de iogurt escorrent-se en un colador amb un drap de fil damunt d'un bol, i obtindreu per un costat el xerigot i per l'altre una mena  de formatge d'untar) o substituir-lo per llet o nata.
    ·   També hi podeu posar pinyons per damunt, remullats deu minuts en aigua perquè no es torrin massa al forn.

dimecres, 3 de febrer del 2016

carnestoltes


Les feines de l’hort i el camp encara estan força aturades: les olives plegades, els camps sembrats, les vinyes adormides, ... Bé ens podem permetre doncs una miqueta de carnaval, oi? Mireu sinó quina disbauxa: l'hivern s'ha disfressat de primavera!



 
 


Al camp, el temps de Carnestoltes, d'arrel pagana però com sempre degudament "tunejat" pel cristianisme, era un temps de permissivitat previ a la repressió litúrgica de la Quaresma. El rebost era ple dels productes de la recent matança del porc, però calia esperar que els embotits es curessin i les salaons i els confitats maduressin a les gerres (precisament el temps que durava la quaresma més o menys). Abans d'aquest dejuni imposat pel cicle rural (i emmascarat per la religió), s'aprofitava per menjar les llangonisses seques que quedaven de l'any anterior i els llardons acabats de fer, com aquell qui diu!


COCA DE LLARDONS
-          200 g de llardons (o al gust)
-         2 làmines de pasta de full:
    • 100 g de farina
    • 100 g de mantega congelada a bocins
    • 50 g d'aigua molt freda
    • un pessic de sal        
-          1 grapat de pinyons
-          1 ou per pintar 
-          sucre per espolsar damunt 



    Si volem podem comprar la pasta de full, però podem fer una versió senzilla a casa (només cal tenir la previsió de tenir la mantega al congelador a bocins amb antelació, però ens podem acostumar a tenir-ne sempre per a quan ens vingui de gust fer pasta de full) i el resultat guanyarà molt: barregem els ingredients de forma ràpida, millor amb un robot (a la thermomix 20 segons a velocitat 6), estirem la massa resultant fent un rectangle (amb farina al marbre i al corró perquè és una massa enganxosa), l'enrotllem des del cantó llarg, la tornem a aplanar i la cargolem des del costat més estret. La guardem a la nevera embolicada amb paper film mínim 30 minuts (millor d'un dia per l'altre).
Estirem amb el corró les dues làmines de pasta de full fins que tinguin la mida de la llanda del forn. Escampem els llardons esmicolats (la mida depèn del gust) per damunt d'una de les làmines i ho cobrim amb l'altra làmina. Passem el corró per damunt per integrar bé els llardons, pleguem en tres parts com si fos un tríptic i tornem a passar el corró fins que la coca torni a tenir la mida de la llanda; la col·loquen damunt d'aquesta, amb un paper de forn, pintem la superfície amb l'ou batut, hi escampem els pinyons pel damunt i sucre en abundància. Coem al forn preescalfat a 200ºC de dalt i de baix uns 15 minuts (fins que es dauri). Deixar refredar abans de menjar. 
Comentaris:
·       En lloc de pinyons es pot cobrir amb ametlles laminades.
·       Es poden fer tres capes de pasta de full i dues de llardons si la volem més gruixuda (i més "llardosa"...)
·       Es pot fer una capa de cabell d'àngel entremig i encara està més bona!