Maig

 Mar d'espigues que banyes

arxipèlags  de margarides,

illes de blavet i malva,
golfs de roselles roges.

Te n'has anat pel temps de les cireres, tantes que en vas collir prop de Ceret (el rossinyol que vas a França cantava al bell mig del tros ). 

De tant que m'ho explicaves, gairebé creia haver viscut amb tu aquells temps feliços.

- Tu i jo en vam viure d'altres, de temps feliços i no tant, que guardo en un racó profund de l'ànima.-

Si hagués sabut que serien les teves darreres cireres te les hagués pujat perquè marxessis carregada amb la il·lusió que encara et feien...

Potser no entendré mai del tot la teva manera d'estar al món, però tant me fa. Ara ja vius per sempre al temps de les cireres.

 Un brindis per tu, tia!

XAMPANYET DE SAÜC

• 
  8-10 inflorescències de saüc fresques
  
• 2 litres d'aigua
• 1 llimona (millor ecològica o de collita pròpia, sense pesticides) 
  
• 1 cullerada sopera de vinagre de poma 

Fem bullir l'aigua i hi dissolem el sucre. La deixem refredar fins que estigui com a mínim tèbia i hi afegim les flors de saüc (amb el mínim de tiges possible), les llimones tallades a rodanxes i el vinagre. Tapem el recipient amb un drap net o tapa posada sense roscar (per deixar escapar el CO2)  i ho deixem fermentar entre 2 i 5 dies a temperatura ambient remenant un cop al dia.

Quan faci una olor fresca (un xic fermentada) i tingui bombolletes, colem el líquid i omplim ampolles resistents amb tapa hermètica. Les deixem tapades 2-4 dies més a temperatura ambient perquè agafin gas. Després les guardem a la nevera.

Comentaris:

·  Podem prescindir del vinagre de poma però ajuda a la fermentació.

·  El saüc s'ha de collir de matinet, quan ja li toca el sol i està sec, perquè conservi els llevats naturals.

·  Opcionalment s'hi poden afegir panses (quan afegim la resta d'ingredients a l'aigua),  menta fresca, o canviar la llimona per llima.

·  A la nevera aguanta 1-2 setmanes amb bona bombolla i fins a 1 mes si es guarda molt fred.

·  El recipient de vidre és la millor opció, però també serveixen els d'acer inoxidable alimentari i els de ceràmica apta per alimentació. Evitar materials com l'alumini, el coure o el ferro i recipients antics amb esmaltats dubtosos.

·  El sabor evoluciona i es torna més sec amb el temps.

·  Atenció que la fermentació continua dins l'ampolla i pot generar molta pressió (taps que salten, ampolles trencades): usar ampolles gruixudes (tipus cervesa o cava) i guardar-les fredes quan ja tinguin gas (fins i tot "desgasar" una mica si veiem massa activitat). Obrir les ampolles amb cura i no deixar-les massa dies fora de la nevera. I per descomptat si fa mala olor o hi ha podridura descartar!

 

Abril

 Abelles, papallones, borinots i marietes.

Boirines matineres, pluja, vent i sol solet.   

Rossinyols, orenetes, abellerols i puputs.
Illes d'arrossars, cirerers florits, sembrats espigats i prats tendres.

Lilàs, roselles, margarides i roses de Sant Jordi! 

El cel, inestable, juga a fer i desfer: ara plou (les nuvolades passen ràpid, descarreguen i marxen), ara fa sol (amb una llum neta que ho fa resplendir tot).

La primavera s'imposa al tros, clara i decidida. I amb aquest ritme propi de l'abril, que transforma, sacseja i promet, hem preparat la terra i hem plantat cebes, tomaqueres, pebroteres, aubergínies, cogombres, carbassons, carbasses i enciams, i hem sembrat raves, carrotes, espinacs i rúcula.

I a l'abril la natura també es dona la mà amb la cultura: és temps de Sant Jordi, sembreu doncs tot l'amor que pugueu!

 Pastís de poma

• 
  1 massa de pasta brisa (casolana o de compra)
  
• 2 o 3 pomes
• 2 cullerades de compota de poma
• 2 ous
• 2 cullerades de sucre
• 200 ml de nata per muntar, crema de llet o crema fresca.
• 1 pessiguet de sal

En un motllo cobert de paper de forn posem la massa brisa i la cobrim amb les dues cullerades de compota de poma. Al damunt hi posem en espiral les pomes pelades i tallades a mitges rodanxes.

En un bol batem amb un batedor de mà els dos ous amb el sucre, la nata i el pessic de sal (i si volem una mica d'essència de vainilla o una culleradeta de sucre avainillat) i aboquem la barreja damunt de la poma.

Coem al forn preescalfat a 200ºC uns 40 minuts.  

Un cop freda la podem pintar amb una mica de melmelada d'aubercoc (natros ho hem fet amb la melmelada de nectarina amb anís estrellat que teníem al rebost) o empolvorar-la amb canyella.  

Comentaris:

• També ho podem fer amb pasta de full, però llavors recomanem posar-ne dues capes (amb una mica de sucre morè escampat entre ambdues) perquè el farcit estova una mica aquesta massa (seguiu llavors els temps i temperatures de cocció que marca l'envàs, i si és casolana coeu a 180ºC amb ventilador 30 minuts, sense uns 40). 
• Reposada a la nevera, un cop refredada, guanya molt. 
• Ho podem fer amb peres de consistència ferma en lloc de pomes i no posar-hi compota al fons si no en tenim. 
• Sembla una recepta més de tardor que de primavera, però va molt bé per gastar les darreres pomes de muntanya que han passat l'hivern esteses al canyís, si en teniu.

Març

 Mirallets de llum i de pluja,

al racó secret de les violetes,

regalen els colors de l'Arc de Sant Martí 

omplint l'aire de dolÇor! 

Si passeges per llocs ombrívols i humits i mires prop de terra, sota els roures, les alzines o els avellaners, el bosc et recompensarà amb un indici de primavera que només concedeix als qui saben mirar amb calma i atenció: una violeta (Viola odorata). 

La humil i mediterrània violeta, si t'atures i t'hi acostes, et regalarà un perfum profund i dolç. 

Sabíeu que algunes erugues passen l'hivern amagades a prop de les violetes i comencen a menjar-se-les quan arriba la primavera per convertir-se en papallones?

A més, les llavors de moltes violetes tenen una part nutritiva que atrau formigues, que s'enduen la llavor al formiguer, mengen aquesta part i deixen la llavor enterrada, ajudant les violetes a dispersar-se.

I una darrera curiositat: moltes espècies fan dues menes de flors, les visibles, que poden ser pol·linitzades per insectes, i unes altres de molt petites i tancades, gairebé subterrànies, que s'autopol·linitzen. És com si la planta tingués un pla discret per assegurar la vida encara que els insectes no arribin...

Que bé que aniria el món si fos de color violeta, ja m'enteneu...

Feliç dia avui i cada dia a totes les dones del món!

 Xarop de violetes

• 
  Violetes boscanes
• Sucre llustre   
• Gotetes de suc de llimona 

Separem amb cura els pètals de les violetes de les tiges, els posem en un pot de vidre i just els cobrim amb aigua bullint. 

Deixem macerar 24 hores a temperatura ambient. 

Colem el líquid amb un colador fi o una gasa, pressionant bé els pètals per treure'n tot l'aroma i el color.

Mesurem el líquid resultant i el posem en un cassó amb el doble de sucre llustre (per exemple si tenim 200 ml de líquid hi afegim 400 g de sucre). 

Ho posem al bany Maria o a foc molt suau i remenem fins que el sucre es dissolgui, sense que bulli fort (la calor excessiva pot fer perdre color).

Si el xarop es veu blavós o apagat hi afegim unes gotes de suc de llimona i es tornarà més lilós/rosat (pura química!)

Ho posem, en calent, en pots de vidre nets i esterilitzats i tapem de seguida.

Comentaris:

• Es conservarà força mesos al rebost, però si l'obrim l'hem de guardar a la nevera. 
• A l'estiu es pot barrejar amb un cava fresquet per fer un còctel o un granissat i, a l'hivern, una cullerada en una infusió calenta calma la tos.
• També es pot fer sevir per emborratxar cocs.   

Gener

Gener fred, blat al sac i vi al celler. 

Entra bufant-se els dits, gener fredolic.

Nèu de genièr, pan dins lo granièr. (Dita occitana)

El bon formatge vol fred de gener.

Refranys i geners són verdaders.

“Any de neu, any de bé de Déu”! 

Aquesta expressió no s’ha d’entendre literalment en un sentit religiós estricte, sinó com a sinònim d’abundància, bon auguri i benedicció (pagesa) col·lectiva, propi del llenguatge tradicional rural.

Perquè un any amb bones nevades sol ser un any pròsper, especialment per a l’agricultura i la vida al camp: la neu protegeix els conreus del fred (actua com un aïllant), en fondre’s regenera les reserves d’aigua del sòl i els aqüífers, aporta humitat gradual (molt més beneficiosa que pluges intenses i sobtades), redueix plagues i malalties (el fred intens elimina insectes i fongs), millora la fertilitat del sòl, indirectament, afavorint un cicle agrícola més equilibrat... 

Benvinguda Neu, doncs, tant al nostre trosset del Pirineu com a la Serra del Montsant!

Praliné de torró "dur"

·  Restes de torró dur d'ametlla i/o avellana 

    (tipus torró d'Agramunt)  

   Posem el torró a bocins dins del robot de cuina i polvoritzem a màxima potència (amb la thermomix 20 segons a velocitat 10). Baixem les restes de la paret del pot amb una espàtula i tornem-hi: com que la quantitat d'oli dels fruits secs és variable, anem fent tongades de 15-20 segons a màxima potència fins a obtenir textura de crema untable.

      Hem de tenir paciència perquè costarà una bona estona, però el resultat val la pena. 

Comentaris:

• Si ens passem es separarà l'oli de la pasta, però no tingueu por que ho veureu abans que passi.
• Es guarda a la nevera en un pot de vidre força mesos. 
• Es pot utilitzar de moltes maneres: barrejat amb nata per farcir lioneses, barrejat amb mantega pomada per farcir cocs o magdalenes, tal qual per untar damunt d'una torrada...   
• Es tracta de reaprofitar les restes del Nadal!