Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris romer timó i altres herbes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris romer timó i altres herbes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 de juliol del 2025

juliol

 Juliol, al secà, és aigua fresca en un càntir;   

un llibre que espera, sota una ombra, a ser llegit; 
l'àvia estenent llençols de records i cosint l'estiu a la fresca;
incansables cigales trencant el silenci del migdia;

0liveres de pell arrugada com els padrins que aguaiten el mar dels records;
les estrelles titil·lant i la lluna sobre un pi, com el punt d'una i... 


Tenia pensat escriure un post sobre grills i cigarres, però he decidit que ja ho faré el mes vinent. Ara sento la necessitat, després del foc de Paüls, d’escriure un al·legat en favor dels pastors.

La ramaderia extensiva i semiextensiva és una pràctica ancestral lligada a les muntanyes i les àrees rurals que ha estat clau per a la conservació del territori, la biodiversitat i la sostenibilitat ambiental (termes que ens omplen tant la boca darrerament). 

Els ramats de bestiar, per aquí al nostre terreno ovelles i cabres sobretot, han tingut tradicionalment un paper fonamental en el manteniment dels boscos, les lleres del riu i altres espais naturals. Les cabres, per exemple, pasturen la vegetació de baix creixement (arbustos, matolls, "males herbes") i  també brostegen (mengen brots, fulles i fruits de vegetació alta), mentre que les ovelles poden pasturar herbes i plantes més grasses i més arran de terra, mantenint un equilibri entre els diferents tipus de vegetació.

La pastura d'aquests remugants, doncs, evita l'acumulació excessiva de vegetació i en manté la biodiversitat, ajudant a reduir el risc d'incendis i torrentades (que prediuen els científics que cada cop seran més habituals). És a dir: la pèrdua progressiva de pastors i de caps de bestiar (juntament amb un abandonament dels boscos per part dels que en podien viure i per tant els gestionaven) suposa un embrutiment dels boscos amb una vegetació abundant i sense control que, amb la secada, esdevé una esca ideal. I per afegitó la colonització d'espècies invasores a la vegetació de les lleres del riu resta espai a les espècies autòctones.

A més els ramats conservaven i enriquien els paisatges rurals amb gran diversitat de formes i colors (camps oberts, rostolls, bancals d'ametllers i oliveres, boscos, vinyes...) millorant la qualitat del sol amb les dejeccions que hi anaven deixant i reduint-ne l'erosió. 

En resum, la ramaderia extensiva i semiextensiva és un model de producció més resilient davant els canvis climàtics i altres desafiaments globals, en termes moderns té una petjada ecològica molt més baixa que la ramaderia intensiva i, a més, proporciona productes de qualitat: llet, formatges, carn i fibra (un altre dia escriuré sobre la llana, que avui en dia és un problema pels pastors tot i que es tracta d’un subproducte excel·lent).

I per no esmentar (perquè no acabaríem mai) el patrimoni cultural que representaven els pastors! 

Escric en passat perquè em fa por que ja anem tard: els ramats no poden gairebé ni entrar en aquests espais tan bruts i deixats com abans ho feien i, si hi entren, la pastura ha esdevingut nutricionalment tan pobra que se'ls ha de suplementar sobre el terreny amb altres aliments (amb el sobrecost que això suposa) perquè hi restin i puguin pasturar-ne un mínim sense deixar-hi la pell.

És urgent que els governants reconeguin, valorin i facin pedagogia a les zones urbanes  dels beneficis que la ramaderia extensiva i semiextensiva suposen pel medi ambient, la societat i l'economia. És imprescindible que promoguin polítiques que realment repercuteixin en el foment d'aquests models agrícoles que són essencials per al futur de les àrees rurals i per a la sostenibilitat de tot el país, que no es quedin només en titulars i en bones intencions. 

I natros què hi podem fer? Doncs consumir llet, formatge, cabrit, corder/xai/anyell local, i mirar de no entorpir la vida d’aquests ramats amb els nostres gossos i les nostres actituds quan gaudim de les vacances a l’entorn rural, si us plau.  






MELMELADA DE NECTARINA DE MIRAVET AMB AUFÀBREGA

-      1 Kg de nectarines madures (pes sense pinyol)
-     400 g de sucre   
-     10-15 fulles d'aufàbrega de fulla gran fresca
-    el suc d'una llimona (o llima) i una mica de ratlladura
-    un pessiguet de sal i un toc de pebre negre molt fi (opcional)


Rentem, pelem i tallem les nectarines a trossos petits. 
Les barregem amb el sucre, el pessic de sal, el suc de llimona i una mica de ratlladura (opcional). Ho deixem macerar una estona a la nevera.
Ho posem en una olla ampla a foc baix-mitjà uns 30 minuts, remenant sovint i escumant (traient l'escuma superior que faci amb una cullera o escumadera).
Quan comenci a espessir hi afegim les fulles d'aufàbrega netes i picades petitones, i en 2-3 minuts apaguem el foc, o 5-7 fulles senceres i les traiem al cap de 5 minuts i apaguem el foc (és a dir, les hi deixem només infusionar, si volem un gust més subtil).
Podem passar per la batedora o deixar els trossos sencers, i un cop té el punt desitjat (prova d'abocar una gota en una cullera freda del congelador per saber quina textura tindrà un cop gelificada), hi posem un pessic de pebre negre fi (opcional però potencia molt el sabor).
Envasem en calent en pots nets i bullim 10 minuts al Bany Maria (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) en una olla a pressió. Els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues.  


Comentaris:
·   Podeu substituir el sucre per 300 g de mel suau (taronger, mil flors, acàcia); aleshores hi heu d'afegir mitja poma verda ratllada o una culleradeta de pectina, no cal maceració, i deixar coure uns 40 minuts. Tingueu en compte que també durarà menys (2-3 mesos en lloc d'1 any).   
·  Si voleu una melmelada més dolceta i elegant substituïu l'aufàbrega per una beina de vainilla (llavors rascades i beina oberta, afegit en el moment de macerar i deixant-ho tota la nit, treure la beina a mitja cocció).
·  En una torradeta untada amb un formatge de cabra del país i uns pinyons damunt (i una copa de cava fresquet per potenciar-ne el sabor) teniu un aperitiu molt estiuenc; i encara millor si hi afegiu un altre canapè amb melmelada de pera i vainilla i un bon formatge blau també del país!

dimarts, 19 de maig del 2015

Maig

Marges esquitxats de ginesta perfumada.
Arriben les maduixes... i les cireres! 
I les roselles, enmig dels blats, també reivindiquen el roig. 
Garlandes de flors i papallones, festa primaveral.

Xxxsssttt! Pareu l'orella... Heu sentit quin munt de refilades d'ocell? No és que no tinguin res més a fer i es dediquin a amenitzar els matins de primavera per passar l'estona, no: són paraules d'amor senzilles i tendres!  Canten per enamorar les femelles (que romàntic...), aparellar-se i  transmetre els seus gens per perpetuar l’espècie (... i que pràctic!)   

Mentre, al camp, el verd dels sembrats va daurant-se i el de les cireres va enrogint-se. Però encara hi ha molt de verd, com diu la cançó: "jo també rego al meu hortet, faves i pèsols i julivert!"


Faves
Pèsols

Julivert

Hem començat a aclarir les pomes, perquè n'hi ha moltes i les pomeres patirien massa (eufemisme per dir que n'hi haurà menys però seran més grosses...)


























 I n'hi ha que se n'alegren molt!



Ja ho tenim tot plantat i, com que aviat caldrà començar a regar, hem netejat la bassa i hem retrobat antigues amistats...

CONFITURA DE TARONJA I ROMER (ROMANÍ)

-          1 kg de taronges (amb pell)
-          600 g de sucre
-          1 culleradeta de suc de llimona
-          1 pessic de sal
-         1 branqueta de romer fresc





Ratllem la pell d'una taronja i pelem i trossegem la resta; les posem a la cassola de terra (o una olla) cobertes amb el sucre, el pessic de sal, el suc de llimona i la branqueta de romaní neta. Deixem macerar una hora amb la cassola tapada i posem al foc mitjà, remenant de tant en tant (amb cura, per no desfer massa el romaní) fins a tenir la textura desitjada (uns 40 minuts). Traurem la branca de romaní i totes les fulles que hagin pogut saltar. Si volem melmelada en lloc de confitura la passarem pel túrmix. 
Omplir pots de vidre nets i esterilitzar al bany Maria 10 minuts (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots). Deixar-los refredar fora de l’aigua cap per avall.

Comentaris:

  •  Si us agrada més amarga no peleu les taronges. I si no us agrada tan amarga molta cura que la branqueta de romaní sigui petita (com la que està lligada al pot de la foto), perquè ha de perfumar la melmelada només i el romaní en excés és amargant.
  • Si ho feu amb fructosa, poseu-n'hi la meitat que de sucre.
  •  Aprofiteu les darreres taronges, que de fresques ja no en podreu menjar fins que torni el fred gairebé!



dilluns, 31 de març del 2014

Primavera


Torna a començar el cicle de l’any i, per extensió, de la vida. Sona tòpic però la primavera és temps de renaixement i de flors.
Tot floreix pintant el paisatge, temptant els insectes i avançant les delícies de l’estiu: els fruiters prometen fruits saborosos i les aromàtiques llancen al vent el seu encís medicinal.  I qui és capaç d’ajudar els fruiters a fruitar i concentrar tota la dolçor del camp en una gota?
Les abelles!!!
Hem posat una arna (rusc, buc o caixa d’abelles) al tros. Són uns animals increïbles i màgics i us convidem a aprendre’n coses i a respectar les flors que les alimenten, perquè l’abús dels pesticides els ha fet molt de mal.
Quan crestem la primera mel, si ho aconseguim, us deixarem sucar-hi el dit (serà de timó i romer o, el què és el mateix, de farigola i romaní).

I, parlant del cicle de la vida:  encara no us havíem presentat els tres cabridets que ha parit la nostra cabra més veterana, la Pepa! 






Sabó de romer (romaní):
-          250 ml d’oli de cuina reciclat
-          200 ml d’aigua mineral o destil·lada
-          40 g de sosa càustica
-          15 gotes d’oli essencial de romer
-          flors de romer (opcional)

Barrejar bé l’aigua amb l’oli fins que quedi emulsionat (amb un batedor). Afegir la sosa amb cura i remenar bé sense esquitxar (millor posar-nos guants perquè la sosa crema). Deixar temperar una mica en un lloc ventilat. Batre-ho amb la batedora elèctrica fins que tingui una consistència com de natilles espesses (podem anar aturant i reprenent la batuda, que no passa res). Aleshores afegir-hi l’oli essencial de romaní i les flors (sense encantar-nos que va quallant1). Remenar bé amb una cullera de fusta i posar-ho en un motllo tapat amb un drap. Desemmotllar quan estigui sec (depèn de la humitat ambiental, però compteu unes 48-72 hores). Tallar trossos a la mida desitjada.
Abans d’utilitzar-lo s’ha d’esperar un mes.
Comentaris:
·         La sosa càustica es pot trobar a molts supermercats i a les adrogueries.
·       Es pot fer amb oli d’oliva si el volem utilitzar per la cara o el cos; per a les mans, la roba o la casa podem utilitzar l’oli de fregir colat (perquè no tingui impureses.)
·       Enlloc d’oli essencial de romer podem fer-lo servir d’espígol o altres essències (ho trobarem als herbolaris) i, fins i tot, podem tenyir el sabó afegint-hi unes gotes de colorant al mateix moment que hi afegim l’essència (és un sabó que quan està a punt és de color blanquinós).
·       Els motllos poden ser de silicona, amb formes..., però el més pràctic és fer-ne dos obrint transversalment un tetrabrick usat, rentant-lo i forrant-lo amb paper de cuina.