Agost

A la vora del marge, perfum de pinassa i romaní,  

gust de mel fresca en cada figa madurada al sol, 
oliveres d'escorça aspra i nerviüda com les mans del  vell pagès,  
si tinguessis veu, seria el cant de les cigales als pins, 

talment or liquat, el mar reflecteix el teu capvespre.  

Hi ha plantes que creixen amb discreció, com si no volguessin molestar. I després hi ha la carbassonera.

En té prou amb la calor de l'estiu i una mica d'aigua per fer badar, de bon matí, unes flors tan efímeres com espectaculars. Petits sols eclipsats per les seves fulles exuberants. A la mateixa planta n'hi ha de femenines i de masculines, però només les femenines tenen aquella particularitat que les fa inconfusibles: la flor al cul d'un petit carbassonet.

I aleshores s'engega la fàbrica de fer carbassons: brigades d'abelles, borinots i altres insectes feinegen d'una flor a l'altra, sense saber que amb els seus viatges estan decidint quins carbassons arribaran a la cuina (només aquells amb la flor al cul que rebin pol·len d'una flor masculina, la resta no arribaran a bon port).

I quan te n'adones tens un carbassó. L'endemà dos. I l'endemà passat, quatre!

Només en volies un per a una truita i en tens sis i gens d'espai a la nevera...

Tu el collies petit i tendre, però t’absentes dos dies i se t’acaben les receptes (crema, carpaccio, farcit, a la planxa, en bunyols, samfaina, coca...). I encara queda aquell que vas descobrir massa tard sota una fulla i que ja té la mida d’un avantbraç, ideal perquè se’l mengin les gallines.

La carbassonera és l’estiu fet planta!

CARBASSONS AGREDOLÇOS  

• 
  2 o 3 carbassons mitjans
  
• 2 gots de vinagre de poma
• 2 gots d'aigua
• 3 cullerades soperes de sucre (o mel)
• 1 culleradeta de sal
• Pebre en gra, all, llorer, herbes aromàtiques, mostassa... (al gust) 

Tallem els carbassons nets a bastonets o rodanxes.

Posem tot els ingredients en un cassó i quan bulli hi afegim el carbassó i el deixem bullir 3 o 4 minuts (que no s'estovi massa, que quedi cruixent).

Apaguem el foc, tapem i deixem refredar en el mateix cassó. 

Posem els trossos de carbassó en pots de vidre nets i cobrim amb el líquid i les espècies.

Els podem guardar a la nevera (són més bons a partir de l'endemà) durant 2 setmanes, o bullir els pots ben tapats 20 minuts al bany Maria per guardar-los en lloc fresc i sec fins a 1 any.  

Comentaris:

·   Es pot substituir un got d'aigua per un d'oli, llavors queda més escabetxat que agredolç i es guarda una mica més a la nevera.

·   S'hi poden afegir altres verdures com pastanaga i/o ceba.

·   Per posar a qualsevol amanida fresca d'estiu és ideal!