AUTUNJO (tardor en alguerès)

Com enyorarem la tardor quan ja no hi sigui... 

Enyorarem el bosc tenyit d'or i la fressa cruixent de les fulles seques sota els peus.

Enyorarem anar a caçar rovellons, llenegues i ceps nascuts d'aquella pluja que amara la terra sense malmetre-la i perfuma el bosc de petricor.

Enyorarem torrar castanyes i moniatos i posar-los en paperines perquè ens esclafin els dits sense cremar-nos les mans.

Enyorarem que comenci a refrescar i abrigar-nos amb el jersei de l'àvia, el que ens convida a entrar a l'hivern a poc a poc.

Aquella tardor era un privilegi. 

Potser ara comencem a entendre que no la perdem només perquè arribi l'hivern...  

COCA SENZILLA PERÒ BONICA DE BOLETS

(per celebrar la tardor)

·     pasta de full 

·     els bolets que hagueu trobat (ceps i rovellons en el nostre cas)

·      1 ceba 

·      foie

·      figues

Sofregim la ceba a foc suau fins que estigui transparent. 

Apugem el foc i hi afegim els bolets a trossos de la mida que més ens agradi (un cop ben netejats amb un drap, no pas amb aigua!)

Els saltegem uns minuts a foc viu, apaguem el foc i ho salpebrem tot. 

 Tallem la pasta de full que ens farà de base de la coca amb la forma i les porcions que vulguem, o la deixem sencera i hi escampem damunt el sofregit de ceba i bolets.

Enfornem amb el forn preescalfat a 200ºC de dalt i de baix, però encès només de baix quan hi posem la coca, uns 30 minuts (fins que la pasta estigui rosseta).

Just en treure del forn, en calent, hi posem damunt uns encenalls de foie i unes figues a trossos. Hi posem un pessic de sal grossa i no ho deixem refredar per menjar-ho!  

Comentaris: 

Sense el foie i/o les figues també és molt bona malgrat no sigui tan glamourosa.

I amb uns encenalls de "parmesà" de la Garrotxa (formatge curat de cabra de Mas Farró) també hi combina molt bé.

En lloc de pasta es pot fer servir una massa de coca salada, brisa, etc. 

setembre

Sota el silenci rogenc del Montsant
els ceps acoten el cap, plens de setembre, 

tastanejant pel pes de l'estiu i l'alè del llevant,   

enclavats obstinadament a la llicorella calenta.

Mans recollint el fruit madur,

braços carregant semals de fusta vella  

refent de nou la història amb cada esforç,  

endins del celler, del repòs, de la memòria...

Feia uns anys que no vèiem la nostra estimada veïna del tros, la  tortuga mediterrània, i hem tingut una alegria en reveure-la!

Sabeu què significa que en tinguem al tros?

- que tenim un mosaic paisatgístic ric, perquè la tortuga necessita diversitat: matollar i brolla (per amagar-se i protegir-se del sol), clarianes assolellades (per buscar aliments), terra flonja (per pondre els ous);

- absència de pesticides i tòxics, que podrien comprometre les flors, les plantes tendres i els petits invertebrats que són l'aliment de les tortugues mediterrànies;

-    baix impacte humà i de maquinària: ús del sòl respectuós i tradicional (res d'agricultura intensiva mecanitzada);

- per sort no hem patit incendis ni tenim autopistes o urbanitzacions que fragmentin el territori (continuïtat ecològica), cosa que afavoreix els seus desplaçaments lents i el seu radi de vida reduït.   

Per tant tenir-la al tros és una gran sort! 

Però atenció: és una espècie protegida, per això si trobeu un exemplar no l'heu de capturar ni traslladar enlloc!

I a més també tenim uns altres bioindicadors de la bona salut de l'aigua de la bassa:  

- l'aigua neta i en moviment reflecteix un patró de llum que les atreu (tenen uns ulls grans i compostos que són dels més perfectes d'entre tots els insectes);

- que hi hagi vegetació sana és un indicador de bon refugi per a les seves larves (oxigen, ecosistema equilibrat...);

- els petits insectes de la superfície de la bassa que són les seves preses també són garantia per a les libèl·lules de la qualitat d'aquella aigua; 

- com que reben senyals dels compostos volàtils de l'aigua, les libèl·lules detectarien (i rebutjarien) una bassa amb excés de nitrats, clorurs o altres químics que n'alteressin l'olor i la composició.

Que en som d'afortunats!

Creps de de poma 

• 3 pomes del tros (àcides i aromàtiques) 
• 
  1 cullerada de mel
  
  
• 1 cullerada de suc de llimona
• 1 cullerada de mantega 
• 1 branqueta de romer
• un pessic de sal i un raig de calvados (opcional)
• massa de crep: 
• 250 g de farina
• 500 g de llet
• 2 ous
• 1 cullerada d'oli i un pessic de sal

Barregem els ingredients per la massa de creps amb el túrmix i la deixem reposar a la nevera mínim 30 minuts. 

Tallem les pomes a octaus i els traiem el cor (si són del tros no cal pelar-les, només rentar-les) i les saltem a foc mitjà en una paella amb la mantega i el romer (que es daurin però sense desfer-se).

Quan comencin a caramel·litzar-se hi afegim la mel, el suc de llimona i un pessic de sal (i si hi volem posar licor ho fem ara i el deixem evaporar).

Fem les creps ben fines en una paella antiadherent amb una nou de mantega, hi posem les pomes tèbies (sense la branca de romer) i les pleguem.

Les podem servir, calentes o màxim tèbies, amb dues gotes de llimona per damunt, un filet de mel, unes avellanes torrades picades o una mica de romer.

Comentaris:

• Quan hem abocat la massa de crep a la paella hi hem posat una flor de carbassó oberta amb cura; ha quedat enganxada a la massa i en girar la crep i coure-la per l'altre costat només uns segons, la flor gairebé ni s'ha torrat, i ha quedat una crep preciosa (quines ganes de provar combinacions amb altres flors comestibles). 
• Amb una boleta de gelat de nata o una cullerada de crema de mascarpone (dins o fora de la crep) ja tocareu directament el cel!