Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bunyols. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bunyols. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de setembre del 2021

Setembre

 Solfejant vinyes: pentagrames de ceps d'on pengen notes delicioses! 

Ens abraces melangiosament, com qui no vol la cosa.

Tens tots els colors d'un poema romàntic. 
Eixugues les fonts... o t'endús els ponts.
Marxa l'estiu deixant-te confident dels seus amors...
Begut a glops deixes un regustet de most!
Rosats, com de cotó de sucre, files els núvols al capvespre.
Emplenem el cistell de fesols secs. 

"Una figa, per ser bona, ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i bequejada dels pardals."
Sabíeu que la figa no és una fruita? És el receptacle  (infrutescència tècnicament parlant) de les flors de la figuera, que es torna carnós quan, en madurar, aquestes flors originen els fruits, que són les llavoretes de dins. Ho explica millor que natros la Maria Nicolau al matí de Catalunya Ràdio del 22/09/2021, una mica abans de les 12, si podeu recuperar-ho és curtet i molt curiós. 
La figa doncs és un receptacle efímer de flors, primer, i després de fruits; no ho trobeu preciós?! Potser és per això que les nostres persones estimades de contrades on no hi ha figueres reben les nostres caixetes de figues amb més il·lusió que si fossin caixetes de bombons!

Les vespes autòctones col·laboren en la reprodució de les figues, però malauradament al tros ha arribat ja la temuda vespa invasora: la vespa velutina, que amenaça les nostres abelles...












Trampa selectiva per no perjudicar els insectes autòctons, ull a fer trampes casolanes sense tenir en compte això!!!















Originària del sud-est asiàtic, probablement va arribar com a polissó accidental en un vaixell mercant provinent de la Xina i s'està escampat per les nostres contrades de nord a sud. 
És un predador molt agressiu de les abelles i altres insectes pol·linitzadors importants, per tant té un greu impacte en la nostra biodiversitat i, de retruc, en la pol·linització de flors i fruiters i en la producció de mel (les abelles no surten de l'arna quan la vespa és fora amenaçant de menjar-se-les...)

Si creieu haver-ne vist o heu vist nius si-us-plau aviseu als agents rurals de la vostra comarca o truqueu al 112 perquè els passin l'avís, gràcies!








Paracotes
·       figues
·      1/2 got de gasosa o sifó
 ·    la farina que admeti
·      1 ou
·     la pell ratllada de mitja llimona
·     sucre per arrebossar-les o mel



Batem tots els ingredients (excepte les figues i el sucre) fins a tenir una massa ni molt líquida ni molt espessa, que s'agafi a les figues quan les hi submergim (si cal hi afegim més gasosa o més farina). En oli abundant i ben calent anem fregint les figues arrebossades en aquesta massa. Encara calentes les empolsem amb sucre o un rajolí de mel. 

Comentaris:
  • Les paracotes tradicionals del Delta de l'Ebre es fan amb figues seques (escaldades un moment i partides pel mig, normalment).
  • Es veu que les paracotes es feien quan es reunien per a ballar jotes ("cotes"), gairebé cada cap de setmana fa un segle, per tant eren el dolç "per a cotes". De fet a Múrcia hi ha unes postres similars que s'anomenen paparajotes. I a València les figues albardades també són molt semblants.
  • També s'hi pot afegir matafaluga mòlta i un rajolí de llet, o arrebossar-les amb sucre i canyella barrejats.

dissabte, 24 de març del 2018

març

Mata l'ovella i l'anyellot. 
Aperitiu de primavera.
Romer i timó perfumen l'aire.
Çaguf ítraM .tS ed cra nu ,lec lA

Mes de suar, de tossir, d'esventar-se,... aquest temps tan variable i poca-solta, característic del mes de març,  pot arribar a ser perillós per a la salut!


Codonyer


Sembla ser que un pastor es volia riure del mes de març quan ja s'estava acabant, i li va dir: "Març, marçot, no m'has pogut matar cap ovella ni cap anyellot"; i el març li respongué: "Calla, que amb dos que me'n queden i dos que en manllevaré a l'abril, encara te'n mataré més de mil"; i va manllevar dos dies a l'abril. I en aquells quatre dies provocà un temps de fred tan cru, que es moriren una bona pila d'ovelles i anyells!

Ametller en flor...

Esperem que a naltros el març no ens mati ni ametlles, ni albercocs, ni préssecs, ni prunes, ni pomes, ni peres, ni cireres, ...







Bunyols de bacallà

  • uns 300 g de bacallà esqueixat   
  • 2 grans d'all i una branca de julivert
  • un ou
  • un got de llet
  • uns 250 g de farina
  • una culleradeta de llevat o una parella de sobres de gasificant



Barregem el bacallà dessalat i aixafat amb la mà de morter amb l'all i el julivert picats i l'ou; tot seguit hi barregem la llet, un pessic de sal si el bacallà està molt dessalat, i hi anem afegint cullerades de farina (ha de quedar una textura cremosa, si ens sembla hi afegim més farina o no n'hi posem tanta) i el llevat/gasificant. 
Ho deixem reposar un moment a la nevera. 
Fregim porcions fetes amb una cullera en oli abundant. 

Comentaris:
  • També es pot fer amb un parell de trossos de bacallà dessalat escaldat un minut (posat en aigua bullint i cuit un minut des que torna a arrencar el bull).
  • En lloc de llet es pot posar aigua amb gas, cervesa o la clara de l'ou muntada a punt de neu (en aquest cas s'afegeix al final de tot).
  • Si el bacallà està al punt de sal no cal afegir-n'hi, tasteu-lo abans i si és dolç afegir un pessic de sal a la massa.

dijous, 27 d’abril del 2017

abril

Alegren les roelles els bladars ja espigats. 
Bon brossat i formatge millor.
Reneix l'herba pel ramat, si plou com sap. 
I Sant Jordi matà el drac; o fou la princesa qui el vencé?
Lluna roja gelada forta... 



I ves per on... ha gelat! Més valia un bonic arc de Sant Martí, no trobeu?
Però de vegades la primavera és com una fada juganera i maliciosa, i enguany amb un toc de gebrada ha volgut convertir les senzilles roelles en roses de Sant Jordi!



Havíem plantat tomateres, bajoqueres, aubergínies, pebroteres, ... què haurà fet amb tot aquest planter aquesta glaçada traïdora?! Haurà funcionat la nostra barrera màgica per contrarrestar els encanteris del temps primaveral?! Caldrà esperar el final del conte per saber-ho...




I parlant d'encanteris: hem penjat unes pocions màgiques als fruiters (vinagre de poma diluit) per evitar un altre tipus de follets maliciosos: la mosca Drosophila suzukii. Es tracta d'una mosca molt similar a la mosca del vinagre, només que aquesta danya la fruita quan ja ha caigut, madura o en mal estat, mentre que la drosophila ho fa al començament de la maduració. 



Hi ha qui ja té fruita...
Aubercocs

Nectarines

Cireres

Nispros

...i qui encara floreix


Flors de noguera




BUNYOLS DE VENT
-       75 g de  farina
-       60 g de mantega
-       125 ml d’'aigua i/o llet
-       3 ous petits 
-    1 pessic de sal
-       anís i/o mistela i sucre



Posem l'aigua, la mantega i el pessic de sal en un cassó al foc fins que es fongui la mantega i l'aigua bulli. Hi tirem tota la farina tamisada de cop i remenem amb una cullera de fusta fins que la massa es desenganxi de les parets, llavors apartem del foc. Deixem refredar una mica i hi anem incorporant els ous d'un un un (no afegir-hi el següent fins que l'anterior no estigui ben incorporat).  Fregim boletes petites de massa fetes amb dues culleretes sucades a l'oli ben calent (a la paella es giren sols quan estan rossos d'un costat, i si no ho fan els empenyem una mica amb l'escumadera per ajudar-los a girar). Els traiem i els posem sobre paper absorbent, els ruixem en calent amb un porronet amb una barreja d'anís i mistela i els empolsem amb força sucre (recordar que la massa no en porta). 

Comentaris:
·    Són literalment de vent, buits per dins, així que resulta molt fàcil (i bo) farcir-los de crema o nata amb una màniga pastissera (fent un foradet prèviament) o una xeringa.
·    Fets amb aigua en lloc de llet creiem que queden més buits, però potser només és una percepció personal...
·    No són tan laboriosos com els brunyols però també són molt bons, per tant no tenim excusa per no menjar algun tipus de bunyol/brunyol per Quaresma!
·    No deixa de ser una pasta choux, de manera que si en lloc de fregir-ne porcions les coem al forn obtindrem lioneses. 


dimarts, 7 d’abril del 2015

Primavera

Ens ha arribat la primavera al tros com un riu de colors després de la pluja!!!

El verd s'ha vessat per tot arreu i convida a pasturar o ajeure-s'hi...

I podem jugar a buscar flors de colors: als marges dels camins,  entre el sembrat, als arbres, a qualsevol racó!


També ens ha arribat la parella d'orenetes que tenien niu al tros. Benvingudes!!!

Resultat d'imatges de orenetes a marçà



Brunyols d'Empordà

  •  1 got d'anís (per ruixar-los)
  • 1 got de moscatell (per ruixar-los)
  • 1 got d'oli 
  • 1 got de llet
  • 200 g de sucre
  • 6 ous
  •  50 g de llevat fresc
  • 1 pela de llimona ratllada 
  • la farina que admeti (uns 3/4 de kg)
  • 1 pessiguet de sal

Batre una mica els ous i afegir-hi la resta d'ingredients (el llevat desfet amb la llet tèbia), excepte la farina, el moscatell i l'anís. Remenar-ho bé amb una forquilla i anar-hi afegint la farina mica en mica (quan ja no es pugui integrar amb la forquilla continuar barrejant-ho amb la mà).  Quan tinguem la textura desitjada (que es pugui agafar porcions de massa amb una cullera, una textura com de massa de cóc abans de coure), tapar amb un drap i deixar-ho llevar tota la nit en un lloc calent i resguardat. 
L'endemà es fregeixen en oli ben calent, fent boles petites amb dues culleretes sucades a l'oli (a la paella creixen una mica i es giren sols quan estan rossos d'un costat). Treure'ls sobre paper absorbent, ruixar-los amb un porronet amb una barreja d'anís i moscatell i empolsar-los amb sucre. 

Comentaris

  • Les àvies hi posaven més farina i ho pastaven com si fos pa, llavors els brunyols quedaven molt més espessos; els ruixaven d'anís i moscatell amb una branca de llor i en feien coves plens!
  • Hi ha qui hi posa un got d'infusionar matafaluga i/o la mateixa matafaluga, un sobre de magnèsia amb gust de llimona,...
  • Hi ha qui els fa rodons, allargats, amb un forat al mig,...
  • Es feien exclusivament per Divendres Sant.






dilluns, 10 de març del 2014

Març

Melindros i crema per Sant Josep
Ametllers curulls de flors blanques
Raconets d'hivern encara s'amaguen als marges obacs
Çadep nu tnemlat ,assab al a ,anull aL

La Quaresma ja fa uns dies que ronda entre les vinyes endreçades (llaurades i esporgades), entre els sembrats que esperen endormiscats el pas del març-marçot per reprendre el creixement amb força i entre els marges esquitxats d'espàrrecs bosquetans. 
Això vol dir que ens acostem a l'equinocci de primavera, pels volts de Sant Josep.  És moment de sembrar les patates (trumfes, trumfos, pataques o creïlles).
A l'hort menjarem faves i pèsols tendres i començarem a fer el planter. A Les Refardes hem comprat llavors de varietats locals i producció ecològica: tomàquets de penjar i d'amanir i aubergínia blanca. Les plantem ara i així avancem feina fins que la temperatura i la saó de la terra ens permetin cultivar-les. Si voleu veure com n'avança la creixença cliqueu a la pàgina d'Evolucions!



Bunyols de vent per Quaresma

- 1/4 de litre d'aigua
- 80 g de mantega
- 4 ous petits

- 125 g de farina
- un pessic de sal
- anís i sucre per empolsar-los




Posar l'aigua amb la mantega i el pessic de sal en una cassó al foc. Quan bulli i s'hagi fos la mantega afegir-hi la farina de cop i no parar de remenar fins que la massa es desenganxi de les parets del cassó. Treure-ho del foc i esperar uns minuts que s'atemperi. Anar-hi afegint els ous d'un en un (no incorporar-hi el següent fins que l'anterior estigui ben incorporat). Fregir en oli de gira-sol o d'oliva suau ben calent en petites porcions  (va bé fer-les amb l'ajuda de dues culleretes). Veureu que s'inflen i es giren sols (si cal, ajudar-los una mica), treure'ls quan estiguin rossets i posar-los damunt d'un paper absorbent. Esquitxar-los tot seguit amb unes gotes d'anís i empolsar-los amb força sucre.

Comentaris:

  • Es poden farcir de nata o crema (amb una màniga pastissera o una xeringa neta).
  • Aquests bunyols es mengen els dimecres i divendres de Quaresma, no són els que es mengen per divendres Sant (que us explicarem més endavant).
  • L'aigua es pot substituir per llet o fer meitat i meitat.
  • Si enlloc de fregir enfornem aquesta massa (que els francesos anomenen "choux") obtindrem lioneses.
  • Us recomanem que els acompanyeu d'un bon vi dolç com el de Pedrola de Miravet.