Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris receptes dolces. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris receptes dolces. Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 d’octubre del 2026

 Olor de llenya, molsa i castanyes;  

color de mel, rovell i vi vell;

tapís de fulles ferides i vellut humit;
un tastet, per berenar, de magrana i melangia.
Besos sota la manta, mentre plou,
recordant els petons de primavera.
Ets un joier que guarda la tardor (i allò que el temps encara no s'ha endut).


Al tros, menjant un caqui dolcíssim mentre canta el pit-roig.
Espurnes taronges de llum i tendresa, petites exquisideses que ens regala la tardor.
Sense haver de comprar res ni anar enlloc, ho tenim tot. 
Només hem hagut d'esperar pacientment el moment just en què l'aspror ha esdevingut dolçor, 
és per això els grecs anomenaven al caqui Diospyros, "aliment dels Déus"; i el pit-roig, curiós i interessat, se'ns ha apropat (quan algú remena la terra o camina pel bosc pot fer sortir petits insectes i cucs, i ell aprofita l'oportunitat...). 






I al damunt ha plogut ben plogut, quina sort que hem tingut! 



GALETES DE GARROFA I AMETLLA


·       
100 g de farina de garrofa 
·       100 g de crema d'ametlles (el nostre de La Trencadora)
·       1 culleradeta de mel, sucre o eritritol si no podeu prendre sucre 
·       1 ou 
·       1/2 culleradeta de llevat químic
·       un pessic de sal



Barregem tots els ingredients (la nostra farina de garrofa l'hem tamisada perquè és casolana i ens ha quedat un xic grollera), primer amb una forquilla i després amb la mà, fins que obtinguem una massa untosa amb la qual fem boletes que posem en una llanda de forn.
Les aixafem amb un cul de got o una forquilla i les enfornem al forn prescalfat a 180ºC dalt i baix, uns 13 minuts.
 Les deixem refredar sobre una reixeta i les guardem en una capsa de llauna.

Comentaris: 


  • Com fem natros la farina de garrofes: les rentem per treure'n la pols i les eixuguem bé, les trossegem intentant treure tots els garrofins possibles (les llavors que tenen dins, que són massa dures per moldre a casa; estem buscant com podem aprofitar-los, de moment n'hem fet unes maraques amb una carbassa seca). Posem els trossos a torrar al forn a 150ºC dalt i baix una horeta (els remenem de tant en tant). Un cop freds els polvoritzem amb un robot de cuina, tamisem la farina obtinguda amb un colador i la guardem en pots de vidre ben tancats en un lloc fresc i sec (el rebost). 
  • La massa també la podem aromatitzar amb ratlladura de taronja, canyella, trossets d'ametlla o el que més ens agradi. 
  • També podeu fer servir, en lloc de la crema d'ametlla, aquell praliné que vàrem fer amb els torrons sobrants, i llavors no caldrà posar-hi cap altre endolcidor.
  • Es podria substituir la crema d'ametlla per 100 g d'ametlla molta i una cullerada d'oli d'oliva.
  • dijous, 3 de setembre del 2026

    setembre

    Sota el silenci rogenc del Montsant
    els ceps acoten el cap, plens de setembre, 
    tastanejant pel pes de l'estiu i l'alè del llevant,   
    enclavats obstinadament a la llicorella calenta.
    Mans recollint el fruit madur,
    braços carregant semals de fusta vella  
    refent de nou la història amb cada esforç,  
    endins del celler, del repòs, de la memòria...

    Feia uns anys que no vèiem la nostra estimada veïna del tros, la  tortuga mediterrània, i hem tingut una alegria en reveure-la!

    Sabeu què significa que en tinguem al tros?

    - que tenim un mosaic paisatgístic ric, perquè la tortuga necessita diversitat: matollar i brolla (per amagar-se i protegir-se del sol), clarianes assolellades (per buscar aliments), terra flonja (per pondre els ous);

    - absència de pesticides i tòxics, que podrien comprometre les flors, les plantes tendres i els petits invertebrats que són l'aliment de les tortugues mediterrànies;

    -    baix impacte humà i de maquinària: ús del sòl respectuós i tradicional (res d'agricultura intensiva mecanitzada);

    - per sort no hem patit incendis ni tenim autopistes o urbanitzacions que fragmentin el territori (continuïtat ecològica), cosa que afavoreix els seus desplaçaments lents i el seu radi de vida reduït.   

    Per tant tenir-la al tros és una gran sort! 

    Però atenció: és una espècie protegida, per això si trobeu un exemplar no l'heu de capturar ni traslladar enlloc!

    I a més també tenim uns altres bioindicadors de la bona salut de l'aigua de la bassa:  





    - l'aigua neta i en moviment reflecteix un patró de llum que les atreu (tenen uns ulls grans i compostos que són dels més perfectes d'entre tots els insectes);
    - que hi hagi vegetació sana és un indicador de bon refugi per a les seves larves (oxigen, ecosistema equilibrat...);
    - els petits insectes de la superfície de la bassa que són les seves preses també són garantia per a les libèl·lules de la qualitat d'aquella aigua; 
    - com que reben senyals dels compostos volàtils de l'aigua, les libèl·lules detectarien (i rebutjarien) una bassa amb excés de nitrats, clorurs o altres químics que n'alteressin l'olor i la composició.

    Que en som d'afortunats!



    Creps de de poma 
    • 3 pomes del tros (àcides i aromàtiques) 
    • 1 cullerada de mel

    • 1 cullerada de suc de llimona
    • 1 cullerada de mantega 
    • 1 branqueta de romer
    • un pessic de sal i un raig de calvados (opcional)
    • massa de crep: 
      • 250 g de farina
      • 500 g de llet
      • 2 ous
      • 1 cullerada d'oli i un pessic de sal
    Barregem els ingredients per la massa de creps amb el túrmix i la deixem reposar a la nevera mínim 30 minuts. 
    Tallem les pomes a octaus i els traiem el cor (si són del tros no cal pelar-les, només rentar-les) i les saltem a foc mitjà en una paella amb la mantega i el romer (que es daurin però sense desfer-se).
    Quan comencin a caramel·litzar-se hi afegim la mel, el suc de llimona i un pessic de sal (i si hi volem posar licor ho fem ara i el deixem evaporar).
    Fem les creps ben fines en una paella antiadherent amb una nou de mantega, hi posem les pomes tèbies (sense la branca de romer) i les pleguem.
    Les podem servir, calentes o màxim tèbies, amb dues gotes de llimona per damunt, un filet de mel, unes avellanes torrades picades o una mica de romer.


    Comentaris:
    • Quan hem abocat la massa de crep a la paella hi hem posat una flor de carbassó oberta amb cura; ha quedat enganxada a la massa i en girar la crep i coure-la per l'altre costat només uns segons, la flor gairebé ni s'ha torrat, i ha quedat una crep preciosa (quines ganes de provar combinacions amb altres flors comestibles). 
    • Amb una boleta de gelat de nata o una cullerada de crema de mascarpone (dins o fora de la crep) ja tocareu directament el cel!

    dimecres, 1 de juliol del 2026

    Juliol

      Juliolet porta l'allet.

    Ull: per santa Marina, nap a la terra i a la mar sardina.
    La bona col s'ha de fer pel juliol.
    I a mig juliol sembra el fesol.

    O per la Mare de Déu de la Carmeta, sembra la mongeta. 
    La vinya, pel juliol, no vol beure aigua sinó prendre el sol.


    Quan culls la primera tomaca del tros, aquella que has anat mirant créixer gairebé cada dia com si així la poguessis fer enrojolar abans, comença realment l’estiu.

    No és la més grossa, ni la més bonica. 

    Potser fins i tot té alguna clivella o una forma curiosa. 

    Però és la primera, i això la converteix en la reina indiscutible de la temporada.



    No cal cap recepta complicada: la talles a bocins, l’acompanyes amb una ceba tendra acabada d'arrencar (esbocinada d'un cop de puny per treure'n la fortor), un bon raig d'oli d'oliva verge extra, un pessic de sal, i ja tens una amanida de felicitat.

    La primera mossegada és pur plaer: et torna aquell gust dolç i lleugerament àcid

    que durant l'hivern gairebé havies oblidat.

    Gust de sol, de terra, de paciència. 

    Gust d’estiu.











    I en aquell moment entens perquè a la primavera vas tornar a plantar tomaqueres malgrat l’amenaça de la sequera i la feinada que comporten (encanyar, descabellar, esquivar els caragols i la tuta...): ho vas fer per tornar a menjar tomaques que fan olor de tomaca!

    Per això la primera és l'anunci oficial que l'estiu ja és aquí.

    Suqueu-hi pa amb alegria i ja podreu donar la temporada per inaugurada!








    PÚDING DE RESTES DE COCA DE SANT JOAN


    -      Restes de coca de St. Joan
    -     4 ous grans (per 250 g de coca seca)   
    -     4 cullerades de sucre (per 250 g de coca seca)
    -    1/2 litre de llet (per 250 g de coca seca)
    -    caramel pel motllo: 4 cullerades de sucre, 2 cullerades d'aigua i unes gotes de suc de llimona


    En un bol posem la coca a trossos amb la llet perquè es vagi estovant mentre preparem el caramel: posem l'aigua en un cassó i quan comenci a bullir hi afegim les gotes de suc de llimona i el sucre i anem remenant el cassó a foc mitjà fins que el caramel tingui un color avellana. L'aboquem al motllo escollit movent el motllo per caramel·litzar tot el fons. 
    Afegim al bol de la coca i la llet els ous a temperatura ambient i un pessic de sal i triturem amb el túrmix. Aboquem la barreja al motllo caramel·litzat i el tapem amb un paper de plata.
    Posem el motllo dins d'una safata amb aigua calenta (que arribi fins a la meitat del motllo) i el coem al bany Maria amb el forn preescalfat de dalt i de baix a 180ºC uns 45-50 minuts (o fins que el púding hagi quallat, el podem punxar amb un escuradents i ha de sortir net quan sigui cuit).
    Deixem que es refredi fora del forn, desemmotllem i ho mantenim almenys un parell d'horetes a la nevera abans de menjar.


    Comentaris:
    ·   Podeu aromatitzar la llet amb un rajolí de ratafia o conyac, per exemple.   
    ·   La fruita confitada i/o els pinyons els podeu triturar amb les restes de coca o posar-los com a decoració (si es posen sencers o a bocins sospitem que quedaran tots al cul del púding, que tampoc estaria malament...) 
    ·   També es pot fer amb restes d'altres coques, brioixos o fins i tot pa que se us hagi assecat (en aquests darrers casos fem bullir primer la llet amb un canó de canyella o vainilla i una pela de llimona i la deixem infusionar tapada fins que estigui freda).  
    ·   És o no és un goig fer receptes d'aprofitament?!

    dimarts, 23 de juny del 2026

    juny

    Juny porta les butxaques plenes d'aubercocs, 

    un barret de palla gronxant a la bicicleta,  
    nuvolets i vols d'orenetes brodats al davantal blau   
    yna'l ed agrall sém al sé euq al·lixtom al a mull anu i


    Quan una abella o un borinot visita una flor per recollir-ne el nèctar i dur-lo a l'arna, sense adonar-se'n es converteix en missatger de vida. 
    En refregar-se amb els estams de la flor (òrgans masculins), els grans de pol·len se'ls enganxen a les potes i als pèls del cos, i quan visiten una altra flor de la mateixa espècie part d'aquest pol·len es desprèn i arriba al pistil, l'òrgan femení.
    Aquest senzill viatge repetit cada dia milers de vegades fa possible que les flors es converteixin en fruits i llavors. 
    Així doncs d'aquelles flors aquests fruits, gràcies abelles i borinots!




    Kiwis


    Gerds


    I, com cada solstici d'estiu,  tornem a tenir al forat de l'olivera els pollets de puput! 




      

    MELMELADA DE NESPRES I TARONJA 

    -     1 Kg de nespres (pelats i despinyolats) 
    -     2 taronges 
    -     500 g de sucre (o al gust)
     -    1 pessiguet de sal 









    Posem en una olla a foc mitjà els nespres, les dues taronges pelades i a bocins i la pell d'una de les taronges, (sense part blanca) tallada ben fineta a tires petites, el sucre i el pessiguet de sal.
    Anem remenant i escumant sovint a foc mig-baix uns 25 minuts, fins que els nespres es desfacin.
    Podem passar-ho pel túrmix o deixar-ho amb textura de confitura. 
    En calent, omplim els pots de vidre ben nets i els deixem refredar cap per avall (o els esterilitzem al bany Maria 15 minuts).  

    Comentaris:
    ·  No hem fet macerar els nespres amb el sucre prèviament perquè fan massa suc i llavors necessitem més temps de cocció per evaporar l'aigua i obtenir la textura desitjada (i perdem color i nutrients).
    ·   Quan arriben els nespres les taronges se'n van, donem-nos el plaer de conèixer-se almenys!

    BONA REVETLLA!!!

    diumenge, 31 de maig del 2026

    Maig

     Mar d'espigues que banyes

    arxipèlags  de margarides,

    illes de blavet i malva,
    golfs de roselles roges.

    Te n'has anat pel temps de les cireres, tantes que en vas collir prop de Ceret (el rossinyol que vas a França cantava al bell mig del tros ). 
    De tant que m'ho explicaves, gairebé creia haver viscut amb tu aquells temps feliços.
    - Tu i jo en vam viure d'altres, de temps feliços i no tant, que guardo en un racó profund de l'ànima.-
    Si hagués sabut que serien les teves darreres cireres te les hagués pujat perquè marxessis carregada amb la il·lusió que encara et feien...
    Potser no entendré mai del tot la teva manera d'estar al món, però tant me fa. Ara ja vius per sempre al temps de les cireres.


     Un brindis per tu, tia!

    XAMPANYET DE SAÜC


    • 8-10 inflorescències de saüc fresques
    • 2 litres d'aigua
    • 1 llimona (millor ecològica o de collita pròpia, sense pesticides) 
    • 1 cullerada sopera de vinagre de poma 








    Fem bullir l'aigua i hi dissolem el sucre. La deixem refredar fins que estigui com a mínim tèbia i hi afegim les flors de saüc (amb el mínim de tiges possible), les llimones tallades a rodanxes i el vinagre. Tapem el recipient amb un drap net o tapa posada sense roscar (per deixar escapar el CO2)  i ho deixem fermentar entre 2 i 5 dies a temperatura ambient remenant un cop al dia.
    Quan faci una olor fresca (un xic fermentada) i tingui bombolletes, colem el líquid i omplim ampolles resistents amb tapa hermètica. Les deixem tapades 2-4 dies més a temperatura ambient perquè agafin gas. Després les guardem a la nevera.

    Comentaris:

    ·  Podem prescindir del vinagre de poma però ajuda a la fermentació.
    ·  El saüc s'ha de collir de matinet, quan ja li toca el sol i està sec, perquè conservi els llevats naturals.
    ·  Opcionalment s'hi poden afegir panses (quan afegim la resta d'ingredients a l'aigua),  menta fresca, o canviar la llimona per llima.
    ·  A la nevera aguanta 1-2 setmanes amb bona bombolla i fins a 1 mes si es guarda molt fred.
    ·  El recipient de vidre és la millor opció, però també serveixen els d'acer inoxidable alimentari i els de ceràmica apta per alimentació. Evitar materials com l'alumini, el coure o el ferro i recipients antics amb esmaltats dubtosos.
    ·  El sabor evoluciona i es torna més sec amb el temps.
    ·  Atenció que la fermentació continua dins l'ampolla i pot generar molta pressió (taps que salten, ampolles trencades): usar ampolles gruixudes (tipus cervesa o cava) i guardar-les fredes quan ja tinguin gas (fins i tot "desgasar" una mica si veiem massa activitat). Obrir les ampolles amb cura i no deixar-les massa dies fora de la nevera. I per descomptat si fa mala olor o hi ha podridura descartar!