Olor de llenya, molsa i castanyes;
color de mel, rovell i vi vell;
un tastet, per berenar, de magrana i melangia.
Ets un joier que guarda la tardor (i allò que el temps encara no s'ha endut).
GALETES DE GARROFA I AMETLLA
· 100 g de farina de garrofa
Olor de llenya, molsa i castanyes;
color de mel, rovell i vi vell;
Sabeu què significa que en tinguem al tros?
- que tenim un mosaic paisatgístic ric, perquè la tortuga necessita diversitat: matollar i brolla (per amagar-se i protegir-se del sol), clarianes assolellades (per buscar aliments), terra flonja (per pondre els ous);
- absència de pesticides i tòxics, que podrien comprometre les flors, les plantes tendres i els petits invertebrats que són l'aliment de les tortugues mediterrànies;
- baix impacte humà i de maquinària: ús del sòl respectuós i tradicional (res d'agricultura intensiva mecanitzada);
- per sort no hem patit incendis ni tenim autopistes o urbanitzacions que fragmentin el territori (continuïtat ecològica), cosa que afavoreix els seus desplaçaments lents i el seu radi de vida reduït.
Per tant tenir-la al tros és una gran sort!
Però atenció: és una espècie protegida, per això si trobeu un exemplar no l'heu de capturar ni traslladar enlloc!
I a més també tenim uns altres bioindicadors de la bona salut de l'aigua de la bassa:
Juliolet porta l'allet.
Quan culls la primera tomaca del tros, aquella que has anat mirant créixer gairebé cada dia com si així la poguessis fer enrojolar abans, comença realment l’estiu.
No és la més grossa, ni la més bonica.
Potser fins i tot té alguna clivella o una forma curiosa.
Però és la primera, i això la converteix en la reina indiscutible de la temporada.
No cal cap recepta complicada: la talles a bocins, l’acompanyes amb una ceba tendra acabada d'arrencar (esbocinada d'un cop de puny per treure'n la fortor), un bon raig d'oli d'oliva verge extra, un pessic de sal, i ja tens una amanida de felicitat.
La primera mossegada és pur plaer: et torna aquell gust dolç i lleugerament àcid
que durant l'hivern gairebé havies oblidat.
Gust de sol, de terra, de paciència.
Gust d’estiu.
I en aquell moment entens perquè a la primavera vas tornar a plantar tomaqueres malgrat l’amenaça de la sequera i la feinada que comporten (encanyar, descabellar, esquivar els caragols i la tuta...): ho vas fer per tornar a menjar tomaques que fan olor de tomaca!
Per això la primera és l'anunci oficial que l'estiu ja és aquí.
Suqueu-hi pa amb alegria i ja podreu donar la temporada per inaugurada!
Juny porta les butxaques plenes d'aubercocs,
Mar d'espigues que banyes
arxipèlags de margarides,