diumenge, 29 de setembre del 2019

setembre

S'igualen dia i nit en el viatge espaial de la Terra. 
El  bosc comença a tenir colors de mel.  
Tota arrugadeta, una velleta, amb tres ossets a la panxeta.* 
Entrem a l'escola tancant rere nostre la porta de l'estiu.
Murmura el vent a les fulles: "em concedireu el darrer ball a mi?"
Banquets silvestres de saüc, figues, móres, avellanes,...   
Raïm mullat per vinagre aprofitat.
El llenç de la tardor és a punt pel teu pinzell, Mare Natura.


* La pansa

Mireu quins espiadimonis i libèl·lules més boniques venen a abeurar-se/alimentar-se/pondre ous a la bassa del tros! Es distingeixen perquè els espiadimonis, quan s'aturen, pleguen les ales damunt de l'abdomen, mentre que les libèl·lules les mantenen obertes i horitzontals.



    




Ens tenen encisats el seu vol impressionant i els seus colors magnificats per la llum del setembre...  
Ah, i també hi tenim sabaters a la bassa, que no són tan vistosos però que són igual de fascinants i porten el nom de la família! Mireu com caminen per damunt de l'aigua aprofitant-ne la tensió superficial:



A l'hort és temps de pomes o maçanes. A les nostres pomeres no totes les pomes són iguals: n'hi ha de més grosses i de més petites, n'hi ha que tenen taques, forats, cops de pedra o cremades del sol; n'hi ha que encara són verdes i n'hi ha que ja cauen de tan madures (o de podrides); i fins i tot n'hi ha que tenen cucs dins... 
Un cuquet color de rosa,
que ha nascut dins d'una poma,
treu el cap per la finestra
per saber quin dia fa.
Com que veu que passen núvols
i la pluja no li agrada,
es torna a ficar a la poma
on té llit, taula i menjar.
                      Joana Raspall

Per descomptat que no enlluernen com les del supermercat, però són molt més bones i flairoses!!! 
I les que no són aptes per clavar-hi queixalada es poden aprofitar per fer melmelades o, si ja no es poden aprofitar ni per fer-ne melmelades, l'aviram en farà Festa Major, sobretot si tenen cuquet!  




Sabeu què és "l'efecte poma"? Doncs que quan una poma està madura ajuda a madurar les companyes properes o, explicat d'una manera no tan romàntica: una poma madura, com els passa també a d'altres fruites, desprèn per la pell etilè, un compost volàtil que és captat per les pomes del voltant i n'estimula la maduració i posterior podridura. Afanyeu-vos doncs a treure les pomes podrides del cistell (i sí, va amb segones això...)! 
Quin mes tan deliciós, aquest en què podem gaudir alhora de les darreres fruites de l'estiu i les primeres de la tardor!
















Cóc de pomes al forn
·       6 pomes mitjanes 
·       150 g de mantega
·       1o0 g de farina 
·       1 sobre de llevat
·       1 got de llet o 1 iogurt
·       160g de sucre morè (o al gust)
·       3 ous
·     Una cullerada de canyella (o al gust)

Coem quatre pomes al forn o al microones (uns 15 minuts a màxima potència, fins que estiguin cuites). Deixar-les refredar una mica.
Barregem la polpa de les pomes cuites, la mantega tova, els ous, el sucre, la llet/iogurt, la farina, el llevat, la canyella i un pessiguet de sal amb el túmix o robot de cuina. Aboquem la massa en un motlle untat i damunt hi posem les dues pomes que queden pelades i tallades. Ho coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 180º durant una horeta. Desemmotllar i deixar refredar damunt d’una reixeta. Si es vol brillant es pot pintar amb melmelada d’albercoc una mica diluïda amb aigua o amb l’abrillantador de pastissos casolà que us expliquem més avall, als comentaris.


Comentaris:
  • Si les pomes són de casa, com les nostres, o sabeu que no han estat tractades amb cap producte químic, no llanceu les peles ni els cors! Poseu-los en un cassó, cobriu-los d'aigua i poseu al foc, coent just fins que estiguin toves les pells (més no). Coleu apretant bé amb una mà de morter per aprofitar tot el suc, i torneu a posar el suc obtingut a foc mig amb sucre (60 g de sucre per cada 100g de suc). Quan l'aspecte de l'almívar passi de marró i tèrbol a daurat i translúcid, ja estarà a punt la gelatina abrillantadora. Es pot guardar en un pot a la nevera, però és més pràctic congelar-la en una glaçonera i quan necessitem abrillantar un pastís amb fruita fresca treure un glaçó i descongelar-lo mig minut al microones, fins que es torni líquid i puguem pinzellar el pastís abans que es refredi.   
  • L'àvia Nita de vegades les escalivava al foc de terra, les pomes, embolicades amb paper de plata i cobertes de cendra calenta (quins records...). També és una molt bona opció quan encengueu el foc, si en disposeu.
  • També es pot fer igual però amb codonys.



dimarts, 13 d’agost del 2019

agost

Al sol li diuen Llorenç i a la lluna Margarida.
Gestant la tamborinada de la tarda, la calor, pesada, fa la migdiada. 
Obriu la porta, correu, que hi repiquen les campanes anunciant la Festa Major!  
Sol d'agost fa oli i fa most. 
Temptacions amagades a les bardisses...

Fa molts i molts anys va arribar a la Mediterrània un emigrant procedent d'Amèrica. De primer la gent arrufava el nas en veure'l, però de seguida es va integrar tant a la nostra cultura que fins i tot encara hi ha qui creu que és nascut aquí!
És un tipus fresc, brillant, seductor,... però no li tireu tantes floretes que s'enrojola amb facilitat!   
Encara no sabeu de qui parlem? Del nostre estimadíssim tomàquet! 













Malauradament la producció intensiva li ha fet perdre sabor: si s'abonen i reguen molt les tomaqueres, que ja provenen de llavors seleccionades (les més productives, adaptades als hivernacles i resistents als tractaments), produeixen més. Uns tomàquets rodons, perfectes, tots idèntics, que aguanten ser transportats llargues distàncies, però en detriment de les seves qualitats organolèptiques. Vaja, els tomàquets sense gust de tomàquet que tots coneixem! 

Per sort al nostre trosset, com en molts d'altres trossets de la ruralia, encara podem gaudir del fruit de tomaqueres provinents de llavors autòctones: tomàquets collits al punt just de maduresa, aromàtics, sucosos i que tenen gust de tomàquet, com els d'antes!
Perquè com deia Miquel Martí i Pol: 

"Déu ens dó ser catalans 
per menjar un bon pa amb tomàquet 
amb un raig d'oli discret 
i un pols de sal si fa falta (...)"







I volent fer lloc al rebost per la nova temporada de conserves, hem vist que encara ens quedava un pot de tomàquets al natural de la temporada passada, que no hem trigat a transformat en una sopa de tomàquet de la deliciosa cuina violeta. Com que la prova ens ha agradat, enguany en conservarem més per poder menjar aquesta sopeta tebiona quan arribi el fred i ja no hi hagi tomàquets al tros

.




      ⤳


MELMELADA DE TOMÀQUET

-       1 Kg de tomàquets madurs 
       (pelats i sense llavors)
-       500 g de sucre (blanc o morè)
-     un parell de fulles d'aufàbrega grans  
-     un pessic de sal i un de pebre (opcional)  



Posem en una cassola de terra els tomàquets pelats, sense llavors (si en queda alguna no patiu) i el màxim d'escorreguts possible, i els fem coure uns 20 minuts. Hi afegim el sucre, un pessiguet de sal i un de pebre negre i les fulles d'aufàbrega, i ho fem coure fins que s'evapori l'aigua i tinguem la textura desitjada (uns 40 minuts més, depenent del tipus de tomàquet i l'aigua que contingui), remenant sovint i a foc baixet.  
Traiem les fulles d'aufàbrega, triturem si ho preferim i envasem en calent en pots de vidre nets; els bullim 10 minuts (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) al bany Maria en una olla a pressió, i els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues. 

Comentaris:
·  Les fulles d'aufàbrega també es poden posar trinxadetes si us agrada trobar-les, no posar-n'hi si no us agrada el seu aroma (hi ha gustos per a tot...) o substituir-les per una branqueta d'orenga si us agrada més.
·   Si preferiu un toc més dolç (o per fer el gelat que us explicàvem l'agost del 2016) en lloc d'aufàbrega podeu posar-hi un pal de canyella o una beina de vainilla oberta pel mig (i no posar-hi pebre).  
 ·   Si trobeu que no us ha quedat prou espessa hi podeu posar gelatina en pols neutra (a la mateixa capsa hi trobareu les instruccions) o agar-agar. 
·  Proveu-la damunt d'una rodanxa de formatge de cabra  gratinada uns minuts al forn o unteu-la en una coca de vidre i poseu-hi un bon pernil: sense paraules!

dimarts, 23 de juliol del 2019

juliol

Ja hauríem de tenir el blat al graner.
Uns musclos del Delta i unes anxovetes de l'Escala, si-us-plau!
La garrofeta, la figa i el raïm ja porten dol.
Intensos amors d'estiu...
Obriu el portal, havent sopat, i feu-la petar amb el veïnat tot prenent la fresca.
L'avellana plena per Santa Magdalena.


Estem en plena canícula, que en llatí vol dir literalment "gos petit" perquè en l'època dels romans aquests dies coincidien amb l'aparició al firmament de l'estel Sírius, de la constel·lació del Ca Major (actualment aquesta estrella tan brillant es veu millor al febrer). Són els dies més calorosos de l'any i a fe de Déu que ho són especialment, enguany! Mireu sinó les pomes com han quedat rostides pel sol...


Ja no podem fer veure que això del canvi climàtic són falòrnies. Al nostre raconet de món mateix: no cal ser massa observador per adonar-se que fa més calor i plou menys que fa uns anys. 
Segons els experts, la temperatura mitjana a Catalunya des del 1950 ha pujat 1,5ºC, i això té repercussions en els ecosistemes, com per exemple la descoordinació entre l'època de vol de les papallones i el moment de màxima floració de les plantes que liben per poder fer llargues migracions o la mort de les orenetes per sobreescalfament dels seus nius.
Volent contribuir d'alguna manera a pal·liar aquests efectes del canvi climàtic vam fer cap a un observatori ciutadà que vol ajudar a la comunitat científica a recopilar dades que els serveixin per a millorar el funcionament d'aquests ecosistemes: Ritme Natura
Nosaltres hem escollit observar durant un any l'alzina gran del tros (la que es veu al costat de la bassa a la foto de la capçalera de dalt de tot). 
Dia 23 de juliol de 2019:

 
Mentre no plou, però, continuarem regant el nostre tros, especialment els cultius que necessiten més aigua













i envejant la pluja que rega el trosset de Pirineus que cuiden els avis (i que degut al canvi climàtic cada cop s'assembla més als horts de la plana, aviat s'hi colliran fins i tot tomàquets!)
 Ja esperem amb candeletes menjar un bon plat de col i trumfa quan faci fred...


Trumfes, altrament dites trumfos, patates, pataques o creïlles


Un bri d'esperança encara: com quan érem mainada, hem descobert capgrossos al torrent!!!








MELMELADA DE PERES AMB VAINILLA

-       1 Kg de peres dolces (ercolines, etrusques)
-       300 g de sucre
-     una beina de vainilla 
-     el suc de mitja llimona







Posar en una cassola de terra les peres pelades i sense cor, el sucre, un pessiguet de sal, el suc de llimona i la beina de vainilla oberta pel mig. Ho macerem un parell d'hores (només si les peres no són sucoses, perquè deixin anar una mica de líquid) i ho fem coure fins que la pera sigui tova, uns 20 minuts a foc suau i remenant sovint des que arrenca el bull. Traiem la beina de vainilla i passem pel túrmix (si volem que s'hi trobin els trossos de pera no cal).  
Envasem en calent en pots de vidre nets, els bullim 10 minuts al Bany Maria (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) en una olla a pressió, i els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues. 

Comentaris:
·   Es pot fer sense vainilla o canviant-la per un pal de canyella; i, com sempre, la quantitat de sucre (que pot ser morè o fructosa) va en funció dels gustos i, sobretot, de l'estat de maduresa de les peres. 
·   Les nostres peres, que ens ha regalat un bon company de Miravet (gràcies Josep Maria!) han fet tant de suc en macerar que aquest no s'ha evaporat del tot i ja teníem les peres prou cuites (millor no coure mai la fruita en excés, que perd propietats i el sucre es caramelitza massa), així que abans de passar-les pel túrmix hem tret part de l'almívar i l'hem fet servir per emborratxar un pa de pessic de xocolata que teníem per berenar i que hem farcit amb la melmelada que ens ha quedat sense envasar (quin pecat!)