dimarts, 13 d’agost del 2019

agost

Al sol li diuen Llorenç i a la lluna Margarida.
Gestant la tamborinada de la tarda, la calor, pesada, fa la migdiada. 
Obriu la porta, correu, que hi repiquen les campanes anunciant la Festa Major!  
Sol d'agost fa oli i fa most. 
Temptacions amagades a les bardisses...

Fa molts i molts anys va arribar a la Mediterrània un emigrant procedent d'Amèrica. De primer la gent arrufava el nas en veure'l, però de seguida es va integrar tant a la nostra cultura que fins i tot encara hi ha qui creu que és nascut aquí!
És un tipus fresc, brillant, seductor,... però no li tireu tantes floretes que s'enrojola amb facilitat!   
Encara no sabeu de qui parlem? Del nostre estimadíssim tomàquet! 













Malauradament la producció intensiva li ha fet perdre sabor: si s'abonen i reguen molt les tomaqueres, que ja provenen de llavors seleccionades (les més productives, adaptades als hivernacles i resistents als tractaments), produeixen més. Uns tomàquets rodons, perfectes, tots idèntics, que aguanten ser transportats llargues distàncies, però en detriment de les seves qualitats organolèptiques. Vaja, els tomàquets sense gust de tomàquet que tots coneixem! 

Per sort al nostre trosset, com en molts d'altres trossets de la ruralia, encara podem gaudir del fruit de tomaqueres provinents de llavors autòctones: tomàquets collits al punt just de maduresa, aromàtics, sucosos i que tenen gust de tomàquet, com els d'antes!
Perquè com deia Miquel Martí i Pol: 

"Déu ens dó ser catalans 
per menjar un bon pa amb tomàquet 
amb un raig d'oli discret 
i un pols de sal si fa falta (...)"







I volent fer lloc al rebost per la nova temporada de conserves, hem vist que encara ens quedava un pot de tomàquets al natural de la temporada passada, que no hem trigat a transformat en una sopa de tomàquet de la deliciosa cuina violeta. Com que la prova ens ha agradat, enguany en conservarem més per poder menjar aquesta sopeta tebiona quan arribi el fred i ja no hi hagi tomàquets al tros

.




      ⤳


MELMELADA DE TOMÀQUET

-       1 Kg de tomàquets madurs 
       (pelats i sense llavors)
-       500 g de sucre (blanc o morè)
-     un parell de fulles d'aufàbrega grans  
-     un pessic de sal i un de pebre (opcional)  



Posem en una cassola de terra els tomàquets pelats, sense llavors (si en queda alguna no patiu) i el màxim d'escorreguts possible, i els fem coure uns 20 minuts. Hi afegim el sucre, un pessiguet de sal i un de pebre negre i les fulles d'aufàbrega, i ho fem coure fins que s'evapori l'aigua i tinguem la textura desitjada (uns 40 minuts més, depenent del tipus de tomàquet i l'aigua que contingui), remenant sovint i a foc baixet.  
Traiem les fulles d'aufàbrega, triturem si ho preferim i envasem en calent en pots de vidre nets; els bullim 10 minuts (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) al bany Maria en una olla a pressió, i els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues. 

Comentaris:
·  Les fulles d'aufàbrega també es poden posar trinxadetes si us agrada trobar-les, no posar-n'hi si no us agrada el seu aroma (hi ha gustos per a tot...) o substituir-les per una branqueta d'orenga si us agrada més.
·   Si preferiu un toc més dolç (o per fer el gelat que us explicàvem l'agost del 2016) en lloc d'aufàbrega podeu posar-hi un pal de canyella o una beina de vainilla oberta pel mig (i no posar-hi pebre).  
 ·   Si trobeu que no us ha quedat prou espessa hi podeu posar gelatina en pols neutra (a la mateixa capsa hi trobareu les instruccions) o agar-agar. 
·  Proveu-la damunt d'una rodanxa de formatge de cabra  gratinada uns minuts al forn o unteu-la en una coca de vidre i poseu-hi un bon pernil: sense paraules!

dimarts, 23 de juliol del 2019

juliol

Ja hauríem de tenir el blat al graner.
Uns musclos del Delta i unes anxovetes de l'Escala, si-us-plau!
La garrofeta, la figa i el raïm ja porten dol.
Intensos amors d'estiu...
Obriu el portal, havent sopat, i feu-la petar amb el veïnat tot prenent la fresca.
L'avellana plena per Santa Magdalena.


Estem en plena canícula, que en llatí vol dir literalment "gos petit" perquè en l'època dels romans aquests dies coincidien amb l'aparició al firmament de l'estel Sírius, de la constel·lació del Ca Major (actualment aquesta estrella tan brillant es veu millor al febrer). Són els dies més calorosos de l'any i a fe de Déu que ho són especialment, enguany! Mireu sinó les pomes com han quedat rostides pel sol...


Ja no podem fer veure que això del canvi climàtic són falòrnies. Al nostre raconet de món mateix: no cal ser massa observador per adonar-se que fa més calor i plou menys que fa uns anys. 
Segons els experts, la temperatura mitjana a Catalunya des del 1950 ha pujat 1,5ºC, i això té repercussions en els ecosistemes, com per exemple la descoordinació entre l'època de vol de les papallones i el moment de màxima floració de les plantes que liben per poder fer llargues migracions o la mort de les orenetes per sobreescalfament dels seus nius.
Volent contribuir d'alguna manera a pal·liar aquests efectes del canvi climàtic vam fer cap a un observatori ciutadà que vol ajudar a la comunitat científica a recopilar dades que els serveixin per a millorar el funcionament d'aquests ecosistemes: Ritme Natura
Nosaltres hem escollit observar durant un any l'alzina gran del tros (la que es veu al costat de la bassa a la foto de la capçalera de dalt de tot). 
Dia 23 de juliol de 2019:

 
Mentre no plou, però, continuarem regant el nostre tros, especialment els cultius que necessiten més aigua













i envejant la pluja que rega el trosset de Pirineus que cuiden els avis (i que degut al canvi climàtic cada cop s'assembla més als horts de la plana, aviat s'hi colliran fins i tot tomàquets!)
 Ja esperem amb candeletes menjar un bon plat de col i trumfa quan faci fred...


Trumfes, altrament dites trumfos, patates, pataques o creïlles


Un bri d'esperança encara: com quan érem mainada, hem descobert capgrossos al torrent!!!








MELMELADA DE PERES AMB VAINILLA

-       1 Kg de peres dolces (ercolines, etrusques)
-       300 g de sucre
-     una beina de vainilla 
-     el suc de mitja llimona







Posar en una cassola de terra les peres pelades i sense cor, el sucre, un pessiguet de sal, el suc de llimona i la beina de vainilla oberta pel mig. Ho macerem un parell d'hores (només si les peres no són sucoses, perquè deixin anar una mica de líquid) i ho fem coure fins que la pera sigui tova, uns 20 minuts a foc suau i remenant sovint des que arrenca el bull. Traiem la beina de vainilla i passem pel túrmix (si volem que s'hi trobin els trossos de pera no cal).  
Envasem en calent en pots de vidre nets, els bullim 10 minuts al Bany Maria (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) en una olla a pressió, i els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues. 

Comentaris:
·   Es pot fer sense vainilla o canviant-la per un pal de canyella; i, com sempre, la quantitat de sucre (que pot ser morè o fructosa) va en funció dels gustos i, sobretot, de l'estat de maduresa de les peres. 
·   Les nostres peres, que ens ha regalat un bon company de Miravet (gràcies Josep Maria!) han fet tant de suc en macerar que aquest no s'ha evaporat del tot i ja teníem les peres prou cuites (millor no coure mai la fruita en excés, que perd propietats i el sucre es caramelitza massa), així que abans de passar-les pel túrmix hem tret part de l'almívar i l'hem fet servir per emborratxar un pa de pessic de xocolata que teníem per berenar i que hem farcit amb la melmelada que ens ha quedat sense envasar (quin pecat!) 

diumenge, 30 de juny del 2019

juny

Juguen els xiquets (i els no tan xics...) a despertar l'estiu a base de petards!
Un sol de justícia encén els sembrats.
Nits fugisseres ensucrades d'estrelles.  
Ynumse's arevamirp aL

Aquella crida que vàrem fer el mes de setembre a les abelles ha funcionat: tenim una garrofa!




I també tenim maduixes presumides que es volen emmirallar a la bassa, aubercocs dolcíssims que es desfan a la boca, efímeres peretes de St. Joan...  







... i dues oquetes, nascudes d'ous incubats per la periquita pigallada (dels ous covats per l'oca en van néixer cinc, però no se'n va acampar cap). 

La mare biològica

 
Amb la mare adoptiva


Aquests dies hem viscut de ben aprop el malaurat incendi de la Ribera d'Ebre i m'han vingut al cap els antics camins ramaders i les carrerades per a la transhumància dels ramats: un patrimoni històric, social, cultural, paisatgístic, arquitectònic i, ara que ja és potser massa tard ens n'adonem, ecològic...  L'origen remot d'aquests camins eren els senders naturals que feien els animals salvatges cercant aigua i menjar; després els ibers van convertir-los en vies que enllaçaven els seus principals poblats  i  els romans, els gots i els àrabs els van blindar, podríem dir-ne, amb "cobertura legal". Els governants medievals (inclosos els monestirs cristians), amb la consolidació de l'activitat ramadera que implicava grans moviments de ramats transhumants per a poder aprofitar les millors pastures tot l'any, també regularen i protegiren aquests camins amb drets i privilegis, i les primeres agrupacions de ramaders a la Catalunya medieval també s'encarregaren de gestionar, entre altres interessos, la conservació de les carrerades. 
A finals del segle XVIII, però, l'activitat ramadera perd pistonada (per l'enfonsament del mercat de la llana, la derogació dels privilegis als ramaders, el foment de l'agricultura, les amortitzacions) amb la consegüent decadència de la transhumància i, per extensió, de les carrerades.
I cal que us recordi com està el sector de l'oví i el cabrum en l'actualitat, amb la globalització, el capitalisme agressiu, etc.? Ras i curt: cada cop hi ha menys ramats, menys pastors i més envellits. Deixarem extingir l'ofici de pastor, gestor estratègic per a la preservació del paisatge i la gestió del medi? Deixarem perdre  l'immens patrimoni que suposen els camins ramaders? Si ho fem, hi perdrem tots...   


El nostre besavi Rafel, pastor transhumant



SAQUETS DE PINYOLS DE CIRERA


-       Pinyols de cirera
-       Tela de cotó (o el menys sintètica possible)







Rentem els pinyols de cirera i els bullim amb aigua i un raig de vinagre més o menys un quart d'hora. Si tenen restes els raspallem amb un raspallet de les ungles i els deixem eixugar bé uns quants dies al sol. 
Si no som hàbils cosint, com en el nostre cas, va molt bé tenir una àvia fantàstica, com sí que és el nostre cas, perquè us confeccioni un saquet amb la roba. Millor que es pugui descosir fàcilment o que tingui un fàcil tancament per poder treure els pinyols i rentar-lo quan convingui. Fins i tot es pot fer un doble saquet: interior cosit amb els pinyols dins i exterior per poder-lo rentar buit. 
Omplir els sacs amb els pinyols però no del tot, que es puguin adaptar a la part del cos on els apliquem.

Comentaris:
·  També podem rentar els pinyols en un saquet reixat a la rentadora (programa curt en fred) abans d'assecar-los al sol.  
·    Els pinyols de cirera són d'una fusta que acumula i radia temperatura i a més triguen molt a fer-se malbé. 
·    Perquè desprenguin calor escalfem el saquet al microones a 500 watts màxim tres minuts (si és per un nadó màxim 2) i el podem utilitzar per escalfar-nos mans o peus, alleujar el dolor menstrual, tortícolis, lumbàlgia, reuma,  escalfar el llit, ...
· Si volem que irradiï fred posem el saquet dins d'una bossa de congelar de tancament hermètic i la posem al congelador. Si la tenim sempre a punt ens pot servir per cops, mal de cap, rampes, còlics,... 

BONES REVETLLES!!!

dilluns, 20 de maig del 2019

maig

Matins que fan olor de mel. 
Al vespre canta el rossinyol.
Irresistible primavera, t'enyoràvem!        
Gra espigat i oliveres florides prometen berenars de pa amb oli.








L'hort d'estiu ja està a punt: 


Abans
Després
























Però no podem pas dir que tothom hi hagi contribuït de la mateixa manera... 



Mentre els progenitors gaudeixen del verd, la prole neix a redòs de la incubadora (tot esperant que un dia les colomines es decideixin a covar...) 










Diuen que els polls de maig creixen com un faig, si no trona...



CONFITURA DE CIRERES I FLORS DE SAÜC

-       1 Kg de cireres sense pinyol
-       500 g de sucre 
-       30 g de flors de saüc
-     el suc de mitja llimona 





Posar en una cassola de terra les cireres despinyolades, les flors amb el mínim possible de tija (és laboriós però val la pena) i el sucre, i deixar-ho macerar tapat tota la nit.  
L'endemà hi afegim el suc de llimona i un pessiguet de sal i ho posem a foc viu (remenant sovint) fins que arrenqui el bull, moment en el qual abaixarem el foc i, remenant encara sovint, deixarem coure uns 40 minuts o fins que les cireres estiguin tovetes. 
Envasem en calent en pots de vidre nets, els bullim 10 minuts (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) al bany Maria en una olla a pressió i els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues. 

Comentaris:
·   Si les cireres estan molt madures es pot reduir la quantitat de sucre.
· Les flors de saüc millor collir-les a migdia, que ja no tinguin rosada, i no rentar-les, només espolsar-les per si tenen algun "habitant"; la quantitat és orientativa, depèn de si us agrada un sabor més o menys intens a saüc. 
·   No llanceu els pinyols, que els farem servir en el post del mes vinent... i fins i tot podeu fer infusions amb les cues seques (com del porc, de la cirera se n'aprofita tot!)
·   La coincidència en el temps de les cireres i les flors de saüc s'havia d'aprofitar sí o sí!




dilluns, 29 d’abril del 2019

abril

Abril, abriló, de cada cent un de bo!
Bons ous al ponedor.
Roig de maduixa, groc de llimona,
I verd d'esperança...
Les flors es baden per sentir cançons de pluja.

Els insectes festegen amb les flors. Alguns brunzint alegrement i d'altres amb més discreció, atrets pels seus colors i la seva flaire.








Algunes flors ja han esdevingut fruites gràcies a la pol·linització dels insectes precisament (pol·linització entomòfila): les flors tenen el nèctar hàbilment amagat de manera que, quan els insectes s'endinsen a les seves "profunditats" per trobar-lo, queden literalment arrebossats de grans de pol·len que després transportaran a l'estigma d'una altra flor de la mateixa espècie, afavorint-ne la variabilitat genètica i, de retruc, les seves possibilitats d'adaptació als canvis ambientals.

Figues


Cireres

Nespres
Albercocs

El tros doncs és verd i florit i no només convida els insectes a gaudir-ne ...


 


BESCUIT DE MONA

-       320 g de sucre
-       200g de farina
-       120 g d'ametlla mòlta
-       4 ous  
-    200 ml d'oli de gira-sol o oliva suau
-       200 ml de llet
-    1 sobre de llevat
-       un pessic de sal i ratlladura de llimona


Batem bé els ous amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim l'oli i la llet remenant amb cura. Hi anem abocant la farina tamisada amb el llevat, l'ametlla, la sal i la ratlladura de llimona incorporant-ho amb cura amb una cullera de fusta.  Aboquem la massa en un motllo de mona untat amb mantega i empolsat de farina i fem coure al forn preescalfat a 180ºC uns 30-40 minuts (quan en punxar-lo amb un escuradents aquest surti net, però no ho proveu abans dels 25 minuts de forn que el cóc s'abaixaria!) Desemmotllem en treure del forn i deixem refredar damunt d'una reixeta.


Comentaris:
·    Es pot congelar un cop fred (embolicat amb paper film o dins d'una bossa de plàstic) per treure'l unes hores abans de preparar la mona. És més pràctic congelar-lo ja partit (un cop fred), en tantes capes com vulguem/puguem, per farcir-lo després (amb melmelada, crema, trufa o crema de mantega).
·    Abans de farcir-lo mullar-lo un xic amb almívar o licor entre les capes. 
·    Cobrir-la al gust (crema de mantega, xocolata, "iema"), enganxar a la vora làmines o granet d'ametlla, fideus de xocolata o de coloraines, etc. i posar-hi damunt ous de xocolata i plomes de colors, sobretot!