Març

 Mirallets de llum i de pluja,

al racó secret de les violetes,

regalen els colors de l'Arc de Sant Martí 

omplint l'aire de dolÇor! 

Si passeges per llocs ombrívols i humits i mires prop de terra, sota els roures, les alzines o els avellaners, el bosc et recompensarà amb un indici de primavera que només concedeix als qui saben mirar amb calma i atenció: una violeta (Viola odorata). 

La humil i mediterrània violeta, si t'atures i t'hi acostes, et regalarà un perfum profund i dolç. 

Sabíeu que algunes erugues passen l'hivern amagades a prop de les violetes i comencen a menjar-se-les quan arriba la primavera per convertir-se en papallones?

A més, les llavors de moltes violetes tenen una part nutritiva que atrau formigues, que s'enduen la llavor al formiguer, mengen aquesta part i deixen la llavor enterrada, ajudant les violetes a dispersar-se.

I una darrera curiositat: moltes espècies fan dues menes de flors, les visibles, que poden ser pol·linitzades per insectes, i unes altres de molt petites i tancades, gairebé subterrànies, que s'autopol·linitzen. És com si la planta tingués un pla discret per assegurar la vida encara que els insectes no arribin...

Que bé que aniria el món si fos de color violeta, ja m'enteneu...

Feliç dia avui i cada dia a totes les dones del món!

 Xarop de violetes

• 
  Violetes boscanes
• Sucre llustre   
• Gotetes de suc de llimona 

Separem amb cura els pètals de les violetes de les tiges, els posem en un pot de vidre i just els cobrim amb aigua bullint. 

Deixem macerar 24 hores a temperatura ambient. 

Colem el líquid amb un colador fi o una gasa, pressionant bé els pètals per treure'n tot l'aroma i el color.

Mesurem el líquid resultant i el posem en un cassó amb el doble de sucre llustre (per exemple si tenim 200 ml de líquid hi afegim 400 g de sucre). 

Ho posem al bany Maria o a foc molt suau i remenem fins que el sucre es dissolgui, sense que bulli fort (la calor excessiva pot fer perdre color).

Si el xarop es veu blavós o apagat hi afegim unes gotes de suc de llimona i es tornarà més lilós/rosat (pura química!)

Ho posem, en calent, en pots de vidre nets i esterilitats i tapem de seguida.

Comentaris:

• Es conservarà força mesos al rebost, però si l'obrim l'hem de guardar a la nevera. 
• A l'estiu es pot barrejar amb un cava fresquet per fer un còctel o un granissat i, a l'hivern, una cullerada en una infusió calenta calma la tos.
• També es pot fer sevir per emborratxar cocs.