dimarts, 12 de març del 2019

març

Malgrat les adversitats, es prepara en secret la primavera.
Ametllers, mimoses, violetes, ... com enyoràvem els colors! 
Refilets aflautats s'entortolliguen amb el vent.
 CalÇots sucats i ben enlaire!

Hi ha nius que encara són buits: 


I n'hi ha d'altres que es van emplenant:














I al nostre niu n'hi ha un que s'ha fet gran, com la perera, i aviat volarà solet; ha tingut 18 anys per construir-se unes ales.
 



Que les ales et facin volar ben alt i tan lluny com tu vulguis, al niu del trosset hi podràs tornar sempre que vulguis!

I enmig d'aquest tros que ha anat creixent amb nosaltres i està en cíclica evolució, apareix altre cop la modesta violeta anunciant la primavera: senzilla, delicada, efímera, dolçament perfumada,...





Violetes gebrades 
-          un grapat de violetes del tros 
-          una clara d'ou
-          mitja fulla de gelatina 
-          sucre






Hidratem la gelatina 10 minuts en aigua freda. L'escórrem i la desfem 3 segons comptats al microones. Hi barregem la clara d'ou sense batre fort per no fer massa bombolles. Agafem les violetes per la tija i les pintem amb cura una per una, pètal a pètal, davant i darrere, amb un un pinzellet amb la barreja de clara i gelatina (sense encantar-nos que la gelatina qualla!) Aguantant-les encara per la tija, i amb una cullereta, les empolsem de sucre. Ara ja podem tallar les tiges i posar les violetes amb cura sobre un paper de forn, separant bé els pètals amb unes pinces, i les posem al forn a 25ºC un parell d'horetes (fins que estiguin seques). Les guardem en un pot de vidre o de llauna i les fem servir per embellir unes postres, per exemple.

Comentaris:
·        Es pot fer només amb la clara d'ou, sense la gelatina. 
·      En lloc d'assecar-les al forn es poden deixar assecar en un lloc sec i fresc entre dos dies i una setmana (segons la humitat que tinguin).
·       Millor collir-les al matí, quan ja no tinguin rosada. 
·   Si teniu la sort que les vostres violetes son d'aquelles tan flairoses poseu-ne unes quantes en un pot amb sucre uns dies per perfumar-lo.






divendres, 15 de febrer del 2019

febrer



Frac negre, botes grogues; la merla és a punt de començar el concert.   
Entre núvols cendrosos, el sol llança confeti ataronjat.  
Bons cantants al galliner... i crits de lloca.
Rei dels poca-soltes, Carnestoltes!  
El liró surt del seu racó. 
Res pot fer el metge amb les febres de febrer. 






Al tros tot és quiet. La gata i l'alzina s'emmirallen a la bassa on neden calmosament els peixos. Tristesa. És dia 5 de febrer, dia nacional de l’exili i la deportació.
El gener i el febrer del 1939 centenars de persones, entre les quals Lluís Companys o Mercè Rodoreda, van fugir travessant els Pirineus i, la majoria, no van tornar mai més a casa seva. A casa del padrí encara hi ha un plat, testimoni del llast que van deixar alguns exiliats en creuar el Coll d'Ares: valia més la seva vida que una vaixella de porcellana, per valuosa que fos...  









Llaurant el tros, rereguarda de la Batalla de l'Ebre,  també hi trobem de tant en tant bocins de plat, però aquests de llauna. Pertanyien a brigadistes internacionals cridats a defensar la República durant la Guerra Civil espanyola i ens remouen, com nosaltres removem la terra per plantar noves llavors, la consciència i els ideals.
I a dia d'avui encara hem de lamentar exiliats, deportats i refugiats,..., què dimonis li passa al món?!
En un raconet, però, ens criden les primeres flors i recuperem un xic l'esperança.


                                                          Els seus petits cors esclafats
                                                          s'assemblen al meu,
                                                          continuen en vida.
                                                          Algunes ploren en cofurnes
                                                          sota una llum esmorteïda.
                                                          Apleguen el plor,
                                                          li reciten l'eixarm de seda i resistència:
                                                          "Llàgrimes, feu-vos llet!
                                                          i si no, aneu-vos-en!"
                                                          I les llàgrimes brollen tal com demanen !
                                                          Un altre dia més de vida per a infants que mamen.

                                                                                             Fragment del poema "Refugiades", de Mahammad Bitari


Arròs de galeres amb calçots i carxofes

  • arròs bomba (un gotet per persona)   
  • fumet o brou de peix (2 gotets per persona)
  • galeres (un parell per persona)
  • calçots
  • carxofes
  • un all
  • una cullerada de tomàquet sofregit o un tomacó
  • sal

En una cassola/paella amb oli d'oliva enrossim tomba i tomba les galeres i les reservem. En el mateix oli sofregim els calçots a rodanxes i els cors de les carxofes (netes de les fulles exteriors) tallats en sis o vuit trossos. Hi sofregim l'all trinxat i hi afegim la cullerada de salsa de tomàquet (o el tomacó ratllat sense pela i un polsim de sal, sofregint-lo un parell de voltes més fins que estigui confitat, espesset i de color més grana). Hi afegim l'arròs i li donem un parell de tombs amb el sofregit; posem les galeres amb cura damunt de l'arròs i hi aboquem el brou bullint. Tastem i rectifiquem de sal i deixem que l'arròs es begui el brou (remenant només de tant en tant amb cura per comprovar que no s'enganxi). Apagar el foc, deixar reposar un minut i servir. 

Comentaris:
  • El calçot es pot substituir per ceba (que en definitiva és el mateix).
  • Les galeres que siguin de la nostra costa, que ara n'és època, estan bé de preu i són molt gustoses. I el mateix es pot dir de la carxofa de la terra!

dilluns, 28 de gener del 2019

gener


Garoines a flor d'aigua per les minves de gener. 
Eixams de flocs de neu enduts pel vent.
Natura romànticament ensonyada.   
Embellint l'hivern amb filigranes d'argent.
Rondalles vora el foc... 

Un cop esporgats els fruiters i la vinya, ara que dormen i aprofitant la lluna vella de gener, poca feina més tenim al tros aquest mes tan fred.















Malgrat tot sembli apagat, nu, orfe,... l'udol del vent trenca el silenci hivernal i fa voleiar les flors dels avellaners per recordar-nos que cou a foc lent la primavera, que les arrels colgades a terra mantenen l'esperança, que només ens cal ser pacients. 




Us proposem exercitar-la, la paciència, explicant històries vora el foc amb una bona tassa de xocolata calenta entre les mans. Si esteu per les nostres terres el vent també us hi ajudarà fent marxar el llum!  





Carquinyolis de xocolata i avellanes
  • ·    200 g de farina blanca
    ·       125 g d’avellanes torrades
    ·       1 culleradeta de cafè soluble
    ·       75 g de cacau en pols
    ·       1 culleradeta i 1/2 de bicarbonat
    ·       3 ous grans
    ·       200 g de sucre morè
    ·       1 pessic de sal
    ·       1 raig d’anís

Batem bé els ous, el cafè soluble desfet amb l’anís i el sucre. Hi afegim els sòlids tamisats (farina, cacau, bicarbonat i pessic de sal) i barregem amb una espàtula de fusta o amb les mans fins a tenir una massa homogènia. Hi afegim les avellanes i les hi barregem una mica.
Posem la pasta damunt de la safata del forn (amb paper sulfuritzat) formant un rectangle d'1 cm d'alçada més o menys (veure foto de baix) i coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 160ºC uns 20 minuts (o fins que la massa sigui dura al tacte). Retirem la safata del forn i deixem refredar uns 10 minuts la massa, la passem a una superfície plana i la tallem amb un ganivet de serra a llesques de més o menys un dit de gruix (si volem els carquinyolis més llargs, en diagonal) que disposem altre cop damunt de la llanda del forn amb paper sulfuritzat. Les tornem a coure 10 minuts més a 160ºC, girant-les a mitja cocció (o fins que els carquinyolis quedin torradets, però com que són de xocolata costa de veure...). Deixar refredar damunt d'una reixeta.


Comentaris: 



  • Si ens agraden més petitons podem fer dos rectangles en lloc d'un. 



  • També els podem fer amb altres fruites seques (ametlles, festucs,) o afegir-hi trossets de taronja confitada. 



  •  


    divendres, 21 de desembre del 2018

    desembre

    Davall del mantell blanc dormen els colors de la primavera.  
    Encara hem de passar tot l'hivern, però!
    S'enfila per la xemeneia la flaire de l'escudella. 
    El del feix de llenya i aquell pastoret... 
    Mes dolces seran les taronges si fa fred de nits.
    Badocant per la fira de Santa Llúcia.
    Rabadans rondinaires de totes les cases: ai que el tió us cagarà carbó!
    El gebre dibuixa un paisatge a la meva finestra. 

    Al tros és el temps de les verdures que es mengen calentes i ens ajuden a fer front al fred de l'hivern: cols, bròquils, bledes, porros, borraines, ...





     















    I al bosc és temps de tions, rabasses, tronques, soques o troncs de Nadal. En origen eren els troncs que cremaven a la llar de foc allunyant els mals esperits i regalant  escalfor per a suportar el fred de l'hivern i llum per a les llargues nits. De forma simbòlica van passar a oferir també presents a la gent de la casa: de primer tot allò que els calia per celebrar la festa (neules, torrons, figues, mandarines) i progressivament altres petits presents. Amb el temps també van anar baixant de la muntanya cap a la plana, la costa i les ciutats.   
    Fer cagar el tió és una de les tradicions nadalenques d'origen pagà més boniques, una cerimònia íntima de cohesió familiar, una oportunitat de transmetre als infants valors com la generositat recíproca: després que la xicalla hagi tingut cura del Tió (li ha donat menjar, l'ha abrigat amb una manta) aquest, en justa correspondència, els omple de presents. Això sí: després de cantar unes cançonetes de les quals cada terra té la seva versió i d'una pluja de garrotades! Vull creure, com diu el costumari, que emulant el fet d'atiar-lo amb una broc quan antigament cremava a la llar com a metàfora d'atiar la natura adormida d'hivern a restablir l'abundància i la fertilitat...





    Que tingueu tots molt bon Nadal i un any nou ple de salut i llibertat!    





    Panettoncini salats
     Per a la massa mare: 
    ·       100 g de farina de força 
    ·       80 ml d’aigua tèbia
    ·       18 g de llevat fresc
    ·       1 culleradeta de sucre o mel
     Per a la massa:

    ·       200 g de farina de força 
    ·       200 g de farina fluixa
    ·       180 ml de llet a temperatura ambient
    ·       1 ou
    ·       2 rovells d'ou
    ·       30 g de sucre llustre
    ·       1 50 g de parmesà ratllat
     ·  70 g de mantega tova
    ·       10 g de sal
    ·       cirerols confitats i/o orenga, olives, bacó, xampinyons,... (al gust)

    Per al glassejat:
    ·       25 g  de parmesà ratllat
    ·       1 clara d’ou

    
    En un bol mesclem tots els ingredients de la massa mare amb una cullera de fusta fins a obtenir una crema densa. Tapem amb paper film i deixem reposar en un lloc càlid 45 minuts. Passat aquest temps, hi afegim la farina, el sucre, l'ou i els rovells i comencem  a treballar la massa (si tenim robot amb ganxo millor); hi anem afegint la llet sense parar de batre i la sal en dos cops. Estarà llesta quan la massa ja no s’enganxi. Llavors hi anem afegint la mantega a bocins i continuem treballant 10-15 minuts (la massa ha de quedar elàstica i homogènia) i hi barregem el parmesà ratllat. Hi afegim els cirerols confitats i/o els ingredients salats que vulguem, donant-hi un parell de tombs més. Formem una bola amb la massa, la posem en un bol untat amb mantega i la deixem llevar en un lloc càlid i allunyat de corrents d'aire (dins del forn apagat o el microones, per exemple), fins que dobli en volum. 
    Sobre un marbre enfarinat formem un rectangle amb la massa (sense prémer gaire) i pleguem com un tríptic. Girem la massa 90º i repetim el plegat en terços. Deixem llevar 30-40 minuts més.
    Formem boles amb porcions de massa d'uns 50 g, les posem en motllos ben untats de mantega (o càpsules de panettone petites) i els deixem llevar fins a un centímetre de la vora de la càpsula. Els cobrim amb el glassejat que s'obté de barrejar els ingredients del glassejat i coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 200C° uns 15/18 minuts (fem la prova de l’escuradents).

    Comentaris:
    · Podríem dir-ne pa de pessic perquè fos més nostrat, però la veritat és que la recepta està inspirada en altres receptes de panettone de la xarxa amb les nostres pròpies variacions; oi que ens permeteu la llicència d'introduir un petit panettone a les nostres tradicions de Nadal?  
    · Podem substituir els ingredients salats per dolços (fruita seca i panses amb un glassejat de ratafia, bocinets de xocolata i taronja confitada, trossets de torró,...). Com sempre la imaginació al poder! 
    · I també podem no fer-hi glassejat, pintar-los simplement amb ou batut abans d'enfornar-los perquè quedin rossets. 

    QUE TINGUEU UN ANY 2019 PLE DE SALUT!