dilluns, 8 de juny del 2015

juny

Juguen  les bruixes a omplir de virtuts les plantes.
Un esclat groc:  el blat, el sol, la flama del Canigó!
Nespres i aubercocs presagien la dolçor de l'estiu.
Ynumse's arevamirp aL


Un dia vam trobar una cullera tallada en fusta de boix i gravada a foc amb la data, 1881, i el nom de l'artesà que l'havia tallada i que, justament, era avantpassat nostre (ens va anar molt bé per l'arbre genealògic que estàvem elaborant). El segon cognom era ESPIGOLER. Ens va semblar fonèticament preciós però, a més, el significat encara és més bonic: persona que recull les espigues que han quedat al camp després de segar (etimologia: d'espiga, del llatí spica, mateix significat).  

Al juny, el mes de la sega per excel·lència, és doncs un bon moment per recordar que "Qui no pot segar, espigola", és a dir: que qui no fa la feina que toca en pot fer una altra que doni també profit, no us sembla? Us recomanem que entreu en aquest enllaç, que us convida a espigolar solidàriament.

Ara mateix l'hort està en plenitud:











I al corral hem augmentat la família: fa 28 dies que varem posar quatre ous d'oca a la incubadora i n'ha nascut un!!!

















BONA REVETLLA DE SANT JOAN I ENTRADA D'ESTIU PER A TOTHOM!!!

ÚLTIMA HORA!!!

Dos nous fitxatges al corral: han nascut dues cabridetes bessones. Benvingudes Joanes!



Ungüent i oli de cop

- flors d'herba de Sant Joan (hipèric) 
- oli d'oliva 








Aixafem una mica les flors (com més millor, mínim 25 grams) amb una mà de morter i les posem emplenant un pot de vidre net. Fem esclafar l'oli una mica (que puguem posar-hi el dit dins) i omplim amb ell el pot on hi ha les flors. Tapem el pot i el deixem 40 dies a sol i serena, millor encarat al sud perquè el contrast de temperatures entre le dia i la nit faci sortir els principis actius de la planta. Amb els dies veureu que es torna vermellós.
Colar l'oli i posar-lo en pots petits de vidre més petits, a punt per utilitzar!

Comentaris:
  • Com que sempre és més pràctic i net aplicar un ungüent que un oli, es pot desfer en un cassó cera verge d'abella (un 15% del pes total de l'oli) i barrejar-la amb l'oli quan estigui fosa. Tapar el pot, quan es refredi solidificarà. 
  • L'herba de cop es troba fàcilment als marges dels camins pels volts de Sant Joan. Talleu les flors sense malmetre la planta (cal deixar sempre les arrels perquè tornin a florir l'any vinent).
  • Distribuir-lo en pots petits i tancar-lo bé, perquè un cop obert perd ràpidament propietats i així el gastem abans que s'esbravi. Mentre no obrim el pot durarà uns quants anys, sempre millor en un lloc on no li toqui la llum perquè no s'oxidi.
  • L'oli de cop és ideal, com el seu nom indica, per qualsevol tipus de contusió muscular i de ferida: untar bé la zona adolorida o nafrada, fent una bona frega fins que notem escalfor (així els vasos sanguinis es dilaten i penetra millor).  
  • L'herba o flor de Sant Joan, hipericó, pericó, herba de cop, etc. és també antiinflamatòria i antisèptica, antiviral (pel virus de l'herpes, la varicel·la, etc.),  cicatritzant, estimula la circulació sanguínia i elimina els hematomes.



dimarts, 19 de maig del 2015

Maig

Marges esquitxats de ginesta perfumada.
Arriben les maduixes... i les cireres! 
I les roselles, enmig dels blats, també reivindiquen el roig. 
Garlandes de flors i papallones, festa primaveral.

Xxxsssttt! Pareu l'orella... Heu sentit quin munt de refilades d'ocell? No és que no tinguin res més a fer i es dediquin a amenitzar els matins de primavera per passar l'estona, no: són paraules d'amor senzilles i tendres!  Canten per enamorar les femelles (que romàntic...), aparellar-se i  transmetre els seus gens per perpetuar l’espècie (... i que pràctic!)   

Mentre, al camp, el verd dels sembrats va daurant-se i el de les cireres va enrogint-se. Però encara hi ha molt de verd, com diu la cançó: "jo també rego al meu hortet, faves i pèsols i julivert!"


Faves
Pèsols

Julivert

Hem començat a aclarir les pomes, perquè n'hi ha moltes i les pomeres patirien massa (eufemisme per dir que n'hi haurà menys però seran més grosses...)


























 I n'hi ha que se n'alegren molt!



Ja ho tenim tot plantat i, com que aviat caldrà començar a regar, hem netejat la bassa i hem retrobat antigues amistats...

CONFITURA DE TARONJA I ROMER (ROMANÍ)

-          1 kg de taronges (amb pell)
-          600 g de sucre
-          1 culleradeta de suc de llimona
-          1 pessic de sal
-         1 branqueta de romer fresc





Ratllem la pell d'una taronja i pelem i trossegem la resta; les posem a la cassola de terra (o una olla) cobertes amb el sucre, el pessic de sal, el suc de llimona i la branqueta de romaní neta. Deixem macerar una hora amb la cassola tapada i posem al foc mitjà, remenant de tant en tant (amb cura, per no desfer massa el romaní) fins a tenir la textura desitjada (uns 40 minuts). Traurem la branca de romaní i totes les fulles que hagin pogut saltar. Si volem melmelada en lloc de confitura la passarem pel túrmix. 
Omplir pots de vidre nets i esterilitzar al bany Maria 10 minuts (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots). Deixar-los refredar fora de l’aigua cap per avall.

Comentaris:

  •  Si us agrada més amarga no peleu les taronges. I si no us agrada tan amarga molta cura que la branqueta de romaní sigui petita (com la que està lligada al pot de la foto), perquè ha de perfumar la melmelada només i el romaní en excés és amargant.
  • Si ho feu amb fructosa, poseu-n'hi la meitat que de sucre.
  •  Aprofiteu les darreres taronges, que de fresques ja no en podreu menjar fins que torni el fred gairebé!



divendres, 17 d’abril del 2015

Abril

A cada flor una abella.  
Broten els ceps amb ganes de fruitar.
Refilaran els rossinyols fins que s'acabin les cireres.
Irisades papallones fan pessigolles a les panxes dels enamorats.
Lilàs efímers i clavellines arrissades perfumen les tardes.

Amb la bonança del temps no només les persones fem el canvi d'armari: el bestiar es despulla del pelatge i del plomatge que l'ha vestit durant l'hivern i se'n vesteix un altre de més fresquet per  a l'estiu; les papallones es proven les ales noves amb els colors de temporada; els prats llueixen acolorits estampats de flors i les tiges es coronen amb espigues perlades de rosada.




Aquest mes el cel es porta en tons gris perla, blau turquesa o llaços de setí rogent, i l'hort llueix d'un verd esperança que queda bé amb tot!



I al corral, tothom està molt enjogassat!



Aquest mes, mentre collim els silvestres, sempre ens sorprenen els espàrrecs de l'hort traient el nas entre els terrossos de terra. Es planten al març i durant un any només creixen les arrels. L'abril del segon any se'n poden collir uns quants durant una setmana; el tercer any ja se'n poden collir durant un mes i, a partir del quart any i durant 8-10 anys, se'n podran collir tota la temperada: uns 2 mesos.  Després s'ha de deixar reposar aquella terra uns 10 anys més perquè es descomponguin les arrels (s'hi poden plantar patates o cereals, per exemple) i plantar bulbs nous en una altra banda de l'hort. Són tan bons, que quan els tasteu no en voldreu comprar mai més d'envasats!





Crema d'espàrrecs del tros

  • 500 g d'espàrrecs blancs frescos   
  • 1 L de brou de pollastre
  • sal i pebre blanc




Rentar bé els espàrrecs, pelar-los des de just sota la punta fins la part de baix (a mesura que baixem la pell es va fent més dura). Quan tota la pell al voltant de la tija és fora tallar la punta de baix més seca. Bullir-los a trossos 30 minuts amb el brou de pollastre casolà. Afegir-hi un pessic de sal i un pessic de pebre i passar primer pel túrmix i després pel colador xinès. Quan emplatem podem decorar amb uns dauets de pernil, unes puntes d'espàrrec o unes tiretes de salmó.

Comentaris:
  • Així de senzilla, 100% espàrrec, però també s'hi pot afegir un raig de crema de llet o una cullerada de formatge fresc abans de passar-la pel túrmix.
  • Si es volen menjar sencers, posar aigua en un cassó al foc amb una cullerada de sal, una culleradeta de sucre, un tros de mantega i una rodanxa de llimona; quan estigui a punt de bullir, posar-hi els espàrrecs nets i sencers i bullir uns 15 minuts (dependrà del gruix). Escórrer i refredar amb aigua freda.

dimarts, 7 d’abril del 2015

Primavera

Ens ha arribat la primavera al tros com un riu de colors després de la pluja!!!

El verd s'ha vessat per tot arreu i convida a pasturar o ajeure-s'hi...

I podem jugar a buscar flors de colors: als marges dels camins,  entre el sembrat, als arbres, a qualsevol racó!


També ens ha arribat la parella d'orenetes que tenien niu al tros. Benvingudes!!!

Resultat d'imatges de orenetes a marçà



Brunyols d'Empordà

  •  1 got d'anís (per ruixar-los)
  • 1 got de moscatell (per ruixar-los)
  • 1 got d'oli 
  • 1 got de llet
  • 200 g de sucre
  • 6 ous
  •  50 g de llevat fresc
  • 1 pela de llimona ratllada 
  • la farina que admeti (uns 3/4 de kg)
  • 1 pessiguet de sal

Batre una mica els ous i afegir-hi la resta d'ingredients (el llevat desfet amb la llet tèbia), excepte la farina, el moscatell i l'anís. Remenar-ho bé amb una forquilla i anar-hi afegint la farina mica en mica (quan ja no es pugui integrar amb la forquilla continuar barrejant-ho amb la mà).  Quan tinguem la textura desitjada (que es pugui agafar porcions de massa amb una cullera, una textura com de massa de cóc abans de coure), tapar amb un drap i deixar-ho llevar tota la nit en un lloc calent i resguardat. 
L'endemà es fregeixen en oli ben calent, fent boles petites amb dues culleretes sucades a l'oli (a la paella creixen una mica i es giren sols quan estan rossos d'un costat). Treure'ls sobre paper absorbent, ruixar-los amb un porronet amb una barreja d'anís i moscatell i empolsar-los amb sucre. 

Comentaris

  • Les àvies hi posaven més farina i ho pastaven com si fos pa, llavors els brunyols quedaven molt més espessos; els ruixaven d'anís i moscatell amb una branca de llor i en feien coves plens!
  • Hi ha qui hi posa un got d'infusionar matafaluga i/o la mateixa matafaluga, un sobre de magnèsia amb gust de llimona,...
  • Hi ha qui els fa rodons, allargats, amb un forat al mig,...
  • Es feien exclusivament per Divendres Sant.






dilluns, 16 de març del 2015

març

Març, marçador, que de nit fa fred i de dia calor!  
Apunta el nas de la primavera entre els romers florits.
Retornen els ocells més fredolics.
Çall nu af ne i slovún sle aritse tnev lE 


S'acaba l'hivern. Ho marquen els fruiters (aubercoquers, pruneres, presseguers, cirerers) que, per festejar amb les abelles, es vesteixen amb delicades flors que fan olor de mel.  















També marca el final de l'hivern el cant del cucut, que enguany ja hem sentit al tros. Sabíeu que aquest ocell que anuncia el bon temps és tan trampós com el mes de març? Resulta que la femella no fa niu, pon els ous en nius d'ocells més menuts (de la mateixa espècie que la va criar a ella de petita): quan aquests estan despistats els retira un ou i, en només deu segons, pon el seu. Poc després de néixer, el corpulent pollet de cucut fa fora del niu els altres ous (nascuts o no), de manera que, al damunt, els pobres pares adoptius l'han de criar en exclusiva! 


Cuculus canorus - poll amb acrocephalus scirpaceus
Foto de recerca en acció

Hem aprofitat els darrers dies de l'hivern, doncs, per fer planter, podar les oliveres i sembrar les trumfes. I mentre esperem que els ceps acabin de brotar, sucarem els melindros a la crema! 

Crema de Sant Josep


  •  1 litre de llet
  • 200g de sucre
  • 7 rovells d'ou
  •  40 g de midó (maizena o una altra fècula)
  • 1 pela de llimona ecològica 
  • 1 branca de canyella
  • 1 pessiguet de sal




Posem al foc la llet amb la pela de llimona i la branca de canyella. A part, batem bé els rovells d’ou amb el sucre i un pessiguet de sal; hi afegim el midó i el dissolem remenant bé. Quan la llet bulli apaguem el foc i la deixem uns minuts infusionant amb la canyella i la llimona. La tornem al foc i, quan estigui a punt de bullir de nou, hi afegim la barreja dels ous, sense parar de remenar amb una cullera de fusta i a foc baix, fins que arrenqui el bull. La deixem bullir un minut sense parar de remenar i ja la podem retirar del foc (en refredar espessirà més). La passem per un colador per evitar grumolls i la posem en cassoletes de terra individuals o en recipients més grans (després es pot servir a cullerades) i, un cop temperada, la deixem refredar mínim un parell d'hores a la nevera.
Just al moment de servir, tirar-hi sucre pel damunt i cremar amb un bufador o una planxa roent del foc (sota la campana, que fa força fum!)

Comentaris

  •  Si no us agrada la crosta de sucre cremat, no cal cremar-la.
  • Amb el midó sempre queda més fina.
  • És obligat sucar-hi melindros o carquinyolis!
  • El pessiguet de sal s'ha de tirar a tots els dolços precisament per accentuar-ne la dolçor.
  • Podem aprofitar les clares dels ous per fer llengües de gat.