M'ompliré la boca de cors petits i rojos.
Aleshores, els faré esclatar
- 200 g de maduixes
- 2 tasses i mitja d'aigua
- el suc d'una llimona
- 2 cullerades de sucre o una de mel (o al gust)
M'ompliré la boca de cors petits i rojos.
Aleshores, els faré esclatar
Malgrat tot hem tornat.
Amb les orenetes.
Amb la primavera.
La primavera, que enguany ha esclatat com una festa major: amb llum brillant, colors vius, traca de pluges i una orquestra de refilets i brunzits celebrant el renaixement de la natura.
Sortirem a ballar el ball que toca!
Aigua!
El nevater era la persona que emmagatzemava la neu, durant força mesos l'any, en pous naturals o excavats a la roca, i la transformava en gel per a vendre (en aquest article trobareu una informació preciosa sobre els pous de neu a Mallorca).
Any de neu, any de bé de Déu... però que no caigui a lo meu!, deia algú.
Recordo quan, de petita, obríem la porta de bon dematí i el món, com per art de màgia, s'havia tornat blanc i tots els cantells s'havien arrodonit.
Per sort (i gràcies a uns avantpassats previsors), totes les portes de les cases del poble són al capdamunt d'una escala, perquè sinó, en fer el primer pas per sortir, haguéssim quedat colgats de neu!
Com enyoro els caramells de glaç a les barbacanes, lliscar pels rostos amb un sac al cul i fer formatges i pernils de neu per jugar a botigues amb la veïna. Com enyoro veure la neu amb aquells ulls d'infant tan verges i cristal·lins com ella mateixa...
I que bonics són els "flocs de neu" de primavera:
Gener sense fred, tot el fruit es perd...
Els ocells al joquiner.
Ninou voleu dar-nos?
Escudella i vi calent!
Refranys i geners són verdaders...
![]() |
| Brànquies |
Solstici d'hivern.
Amb colors de tardor i aires de primavera. però solstici d'hivern.
A la darrera casa del poble, anant cap al torrent, hi vivia la Sisca.
Tenia la pell colrada pel sol, els ulls com dos carbons vius i una rialla bonhomiosa que li il·luminava la cara.
Era forta com la muntanya que en deien frontera. La creuava amb el sarró carregat de truites de riu perquè a l'altre vessant li bescanviessin per cafè, arròs, sucre o xocolata.
Podeu dir-ne estraperlo o contrabando, però jo en dic haver de pujar dues filles.
Com m'agradaria seure en un escambell vora el foc i tornar a sentir les teves històries contades per tu, mentre en Vetre fa cantar de nou l'acordió...
Gràcies, Sisca de Can Burset.