diumenge, 25 de setembre del 2022

setembre

  S'aboca com un pot de mel la teva llum:   

entremig de les vinyes vermadores

- trencadís de pàmpols i gotims, -

endins del bosc ple de follets i fades,

madurant els codonys i les magranes,

brunyint al cel camins de migració,

regalims luxuriosos als bonys de les carbasses...

És hora de tallar tot el que penja!






Ens hem saltat l'estiu com qui no vol la cosa, fa de mal explicar... 
Com aquell caqui que un dia encara era verd, i l'endemà ja no hi era.













El cas és que ja som a la tardor i el nostre trosset de Pirineu ja és ple de bolets, tot i que natros mengem algun cep i algun rovelló caçat per l'avi i la resta els cacem fotogràficament només, són tan bonics!

Cep




I al nostre trosset de Priorat, cruspits els darrers melons i tomàquets, conservant encara per l'hivern escalivades, samfaines i bunyols de carbassó, l'hort de tardor va prenent forma:
  


Tortada de mores

·      500 g de mores madures 
 ·    70 g de sucre
·     la pell ratllada i el suc de mitja llimona
·     pasta brisa:
·     400 g de farina fluixa (de rebosteria)
·     200 g de mantega freda
    ·     150 g de sucre
    ·     2 ous
    ·     un pessic de sal i d'essència de vainilla



Barregem les mores ben rentades amb el sucre, el suc i la ratlladura de llimona i ho deixem macerar a la nevera mínim un parell d'horetes (si és tota la nit millor).
Barregem en un bol la farina, el sucre, la mantega i el pols de sal i de vainilla, amb una forquilla mateix, fins que tingui una textura com de sorra o arena; hi afegim els ous batuts i els integrem sense amassar. Aplanem una mica la massa entre dos papers de forn (o film) i la guardem a la nevera mínim mitja hora.
Folrem el fons i les parets d'un motllo untat (de parets baixes) amb la meitat de la massa estirada amb el corró fins que tingui mig dit de gruix més o menys; omplim amb les mores macerades i cobrim amb la resta de la massa estirada prement amb els dits les vores perquè s'adhereixi a la massa de les parets. Punxem la part de dalt amb un forquilla i coem al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix uns 40 minuts (fins que estigui dauradeta).  

Comentaris:
  • Si compreu la pasta brisa (o "masa quebarada") estalviareu temps.
  • Quan no sigui temps de mores es pot farcir de pomes, codonys o peres a daus macerades com les mores (i a més a més amb canyella o altres aromatitzants si us agrada).
  • En macerar les mores també s'hi pot afegir un rajolí de moscatell o vi dolç (així és com les berenàvem de petits després d'una tarda de collita...)
  • Es pot pintar amb ou abans d'enfornar i/o empolvorar amb sucre llustre quan surti del forn.

dijous, 28 d’abril del 2022

abril

 Al temps del cucut, al matí moll i al vespre eixut. 

Branques florides assenyalen la lluna,  

Rossinyols i cadeneres s'enamoren fins a l'alba 
I les espigues verdes apunten als estels. 
La primavera escampa els colors de l'Arc de Sant Martí:




                                         




I preparant la terra pel planter, després de la pluja,  troballes intrigants...











        Iogurt de lilà (6)
  • 800 g de llet (millor fresca)  
  • 50 g de sucre (o al gust)     
  • 1 iogurt natural (dels de Km zero si pot ser)
  • 4 o 5 cullerades soperes de flors de lilà (acabades de collir)





Posem la llet amb el sucre dissolt al foc i l'escalfem a uns 37ºC, que hi puguem sucar el dit (si està pasteuritzada no cal bullir-la i si hi posem les flors amb la llet massa calenta es couran en lloc d'infusionar). Hi afegim les flors de lilà, tapem i deixem infusionar almenys una hora. 
Retirem les flors, hi afegim el iogurt i remenem bé. Omplim els gotets de vidre amb aquesta barreja i posem a la iogurtera (sense les tapes) unes 8 hores. Quan estiguin quallats els tapem i els guardem a la nevera.

Heus aquí la nostra meravellosa iogurtera heretada de l'Àvia Rosa Maria, que potser té més de 30 anys!  





Comentaris:
  • Volíem fer-los amb roses del tros (que no són tractades i són molt oloroses), però el lilà ha florit abans. Les roses hauran d'esperar el seu torn, després de les flors de llessamí (ai, si tinguéssim flors de taronger/llimoner...), i acabarem les proves amb les flors de saüc; quines ganes de menjar iogurts de primavera!
  • Si no teniu iogurtera es poden quallar preescalfant el forn a 100ºC 10 minuts, l'apaguem i hi posem els potets entre 8 i 12 hores; o bé al rentaplats (BEN tapats) amb un programa d'entre 40 i 60ºC mínim 1 hora.
  • Els iogurts surten de color blanc, però teníem un potet de colorant alimentari violeta a punt de caducar i n'hem posat una goteta (psicològicament sembla que hi trobem més fragància de lilà fins i tot!) 
  • Sobretot que siguin lilàs de casa, que sabem que no han estat ruixats amb cap substància estranya, collir les flors de matinet (que encara tenen tot l'aroma) i espolsar-les per si tinguessin algun insecte infiltrat.

dilluns, 28 de març del 2022

març

Miralls de pluja pels narcisos primerencs. 
Aiguanaf, elixir de flors de taronger.
Retorna la llum (tant de bo a tots els cors...)
TenaÇ, arribarà la primavera! 


De les abraçades passionals entre abelles i flors per força n'han de sortir coses increïbles... 




La pluja meravellosa ens ha deixat una bona saó (derivat del verb llatí sero = "sembrar"), és a dir: la quantitat justa d'aigua perquè la terra estigui en òptimes condicions pel planter.



Tenim poc temps per dedicar al blog, però moltes ganes de primavera!



 Pastís salat de formatge

  •  250 g de formatge cremós
  •  3 ous 
  •  200 g de gorgonzola (o del formatge que més us agradi)  
  •  100 g de galetes salades 
  •   75 g de mantega 
  •  1 pessic de pebre 






Trinxem bé les galetes, les barregem amb la mantega fosa i ho aboquem al fons d'un motllo recobert de paper de forn. Apretem bé amb els dits perquè tot el fons del motllo quedi cobert amb aquesta massa compacta. Donem un cop de forn per acabar-ho de compactar (5 minuts a 180ºC) i reservem.
Barregem el formatge cremós, el gorgonzola (si ens agrada molt potent de gust n'hi posem més), els rovells d'ou i el pessic de pebre negre amb un batedor (elèctric o manual) fins que no quedin grumolls; hi afegim amb cura les clares muntades a punt de neu. Aboquem la mescla al motllo i coem al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix uns 50 minuts (o fins que en clavar-hi un escuradents surti net). Deixem deu minuts dins del forn apagat i desemmotllem quan sigui fred. El guardem a la nevera fins l'endemà, que serà més bo, i abans de consumir li donem un toc de microones si ens agrada tebió.
Es pot decorar amb cirerols confitats i una mica de salsa pesto, nous i pera (combinen molt bé amb el gorgonzola), melmelada de tomàquet,...

Comentaris:
  • També es pot fer amb els ous sencers en lloc de separar clares a punt de neu i rovells.
  • La base de galeta salada i mantega la podeu fer més o menys gruixuda, al vostre gust.
  • També es poden fer combinacions de formatges; natros ens hem proposar fer un dia un picnic juganer: pastissos en potets individuals i a veure qui endevina de quin tipus de formatge és cadascun (a casa som molt formatgers!)
  • Ous i llet: ens encanta el març (crec que cada any diem el mateix...)  





diumenge, 27 de febrer del 2022

febrer

 

    Frisós, el Carnestoltes esclata als carrers abans no enterrin la sardina!
    Esporga l'oliver per la lluna nova del febrer.
    Batega tot, ja, sota la falsa agonia de l'hivern. 
    Reneixeran els torrents quan els deixis fondre les teves neus...
    Enyor de pluja.
    Rau-rau de primavera. 
                                
    Els salzes i els ametllers treuen les flors abans que les fulles (que surten quan cauen les flors). És una manera, quan fa fred, d'aprofitar tota l'energia per florir en lloc de malgastar-la per fer créixer les fulles. I aquest esforç té recompensa: els insectes pol·linitzadors, que en aquesta època no tenen massa llocs on trobar nèctar per alimentar-se, poden trobar-lo en aquests arbres i, de retruc, ajudar-los a la reproducció transportant el seu pol·len. Equilibri meravellós que els humans no acabem d'aprendre...                                                                                                              



                                                                                          

                                                                             

    I en un altre raconet del tros, la petita i flairosa violeta boscana, que amaga humilment la seva bellesa que presagia la primavera:                                                                                                                  
                                                   

    Li és igual créixer al sud o al nord, al prat o al bosc, a l'ombra o al sol, en tot tipus de terrenys, espontàniament.                                                                                                                                         Tan de bo al món hi hagués més violetes!

    Allioli de mel

    - 2 grans d'all  (o 1 segons la potència desitjada) 
    - 1 rovell d'ou
    - 1 culleradeta de  mel
    - oli d'oliva
    - un pessic de sal
                                                                                                                    
                                                                          


    Posem la sal al cul del morter (perquè no saltin tant els alls) i els dos grans d'all pelats i sense el gèrmen del mig, i ho aixafem amb la mà de morter fins que quedi ben fi; hi afegim el rovell d'ou i la culleradeta de mel i ho barregem bé remenant circularment; a poc a poc i sense parar de remenar hi anem afegint l'oli directament del setrill en un rajolí constant, fins que aconseguim un allioli ben lligat. 


    Comentaris:
    · És un allioli que ve d'antic a la cuina tradicional catalana, el trobeu al corpus culinari català i fins i tot en llibres d'apicultura i de receptes conventuals.  
    · Hi ha qui diu que si porta rovell d'ou no és allioli, és maonesa francesa.
    · Si el trobeu massa fort amb oli d'oliva podeu fer-lo amb oli de girasol.
    · Amb un bacallà confitat o uns bunyols de bacallà, aquest allioli us posarà un puntet potent i dolç a la Quaresma!

dissabte, 29 de gener del 2022

gener

Gebrat i a la llum de la lluna, el romaní sembla de plata. 

Espasa al cinturó, Orió regna al cel del nord.   

Nits inhòspites per a qui no té sostre. 

Encenem el foc per trencar la gelor del món? 

Retornem de nou al desconegut...


















Al gener, quan fa fred, sempre penso en els animals i les persones que estan a la intempèrie.
Que hi estiguin les persones és una cosa que em costa molt de comprendre i malauradament no hi podem fer tant com voldríem; però potser podem ajudar aquells animals als quals hem alterat l'entorn amb les nostres activitats, per exemple alguns ocells: els pot costar trobar aliment i cavitats naturals on fer niu per falta d'arbres vells o morts, de marges ... 
Doncs enguany m'han fet un regal meravellós:










Caixes-niu!!! 
Són caixes-niu per a aus insectívores: mallerengues, pit-roig, puputs, xots, mussols i gamarussos, ratapinyades... (no granívores, perquè tan a prop de l'hort més val que ens ajudin a controlar les plagues en lloc de menjar-se les llavors!)
A veure si tenim èxit i els agraden, ja us ho explicarem...
Per si us interessen els moixons:  
- www.sioc.cat
 - MOIXO, una aplicació per a la identificació de les aus


COL LOMBARDA A LA SEGOVIANA 

·      1 col lombarda  
·      1 poma gran
·      2 grans d'all
·     1 grapat de nous o pinyons
·     1 grapat de panses
·    1 culleradeta de pebre roig
·    1 tassa de cafè de vinagre de poma o de vi blanc
 
    En una olla a pressió posem la poma pelada i tallada a vuitens i la col lombarda tallada en juliana, cobrim amb aigua freda i un pessic de sal i posem al foc. Quan pugi l'indicador de pressió (el "pitorro" perquè ens entenguem) ja podem apagar el foc i escórrer, que no se'ns cogui massa (en olla convencional anem controlant el punt de cocció que ens agradi, però és millor nutricionalment no coure massa la col).
    En una paella amb oli sofregim els alls laminats; abans que s'enrosseixin i hi afegim les panses i les nous/pinyons, hi donem dos tombs; afegim la cullerada de pebre roig, un tomb més i de seguida i amb cura hi tirem el vinagre. Ja hi podem afegir la lombarda i la poma escorregudes i les sofregim tot remenant 5 minuts. 
    Ja ho tenim llest!  

    Comentaris:
    • Sempre podem tunejar el sofregit perquè sigui més potent: trossets de cansalada, herbes aromàtiques,... al nostre gust.  
    • És una guarnició que podem tenir a punt a la nevera per acompanyar una carmanyola d'hivern, per exemple.