divendres, 29 de setembre del 2017

setembre

S'endú els ponts o eixuga les fonts...
Els camps esperen aigua del cel per Sant Miquel.
Temps de trencar pinyons (sinònim de parlar molt).
El tord arriba i se'n va la griva.
mes d'advocacions marianes.
Bones veremes si hi ha pluges d'estels.
Rebostos plens i il·lusions renovellades.
Equinocci de tardor.



Recordeu que l'any passat per aquest temps vàrem provar de fer sidra i vam prometre que us n'explicaríem els resultats? Doncs sidra no n'hem obtinguda, no, però tenim un meravellós vinagre de poma! 

El més passat també us vàrem prometre un inventari de conserves de l'estiu que ja ens ha deixat. Doncs com que a Sants i a minyons no els prometis sinó els en dons, aquí teniu la nova col·lecció de melmelades per la propera temporada tardor-hivern 2017:



D'esquerra a dreta tenim: albercoc, préssec, figa de moro, caqui, tomàquet, pruna, pruna clàudia, móra i saüc; i no descartem fer-ne de pebrot, que encara en queden uns quants.  

S'acosta la primavera de l'hivern i hem de començar a preparar el tros per plantar noves llavors, el mes vinent us en farem cinc cèntims, que ara tenim molta feina... 

Oli de rosa mosqueta      
  •    gavarrons de roser de bardissa ("escaramujos" en castellà) 
  •       oli d'ametlles dolces (o d'oliva)
  •    un pot de vidre amb tapa




Rentem els gavarrons i els escorrem bé. Els tallem la punteta negra de dalt, els obrim per la meitat i els anem posant dins del pot de vidre. Els cobrim amb l'oli d'ametlles dolces, tapem el pot i l'agitem una mica. Ho deixem reposar en un lloc fresc i sec 30 dies, agitant-lo una mica cada dia. Colem i guardem en un recipient de vidre que no sigui transparent, per evitar que se'n perdin les propietats amb la llum. 


Comentaris:
  • En realitat la rosa mosqueta (Rosa rubiginosa L.) és una espècie diferent de la rosa de bardissa o gavarrera (Rosa canina L.): la primera es troba a més alçada (Pirineus, per exemple), la flor és més rosa i té més punxes; la rosa de la segona és blanca o rosa pàlid i es troba a latituds més baixes, però ambdues contenen olis essencials a les llavors.
  • L'oli té propietats antioxidants (vitamines A, C i E), reafirmant, reparador, hidratant, nutritiu i antiinflamatori.
  • El que comprem és més concentrat perquè s'obté per un altre procediment, però aquest és ben fàcil i casolà.
  • Amb els gavarrons també es pot fer melmelada (són antioxidants i contenen molta vitamina C, però també tanins, que són astringents). Per fer-la s'han de treure les llavors i rentar bé, que els pèls de dins són irritants.  

divendres, 18 d’agost del 2017

agost

A l'agost bull el mar i bull el most. 
Gaspatxos, samfaines, escalivades, moussaka,... visca la multiculturalitat!
Oportunitats vacacionals de canviar de paisatge.
Sota l'ombra, tant se val si de roure o garrofer, capbussa't en un llibre.
Tot de records revenen a l'estiu, com les picades de mosquit...  


L'hort és abundant (sort que reguem!) i suficient per afartar-nos d'acolorides vitamines i fer conserves amb l'excedent. Al setembre ja us passarem l'inventari.
Així que hem aprofitat algun dia de vacances per fer excursions per la muntanya (no som massa de platja) i els fruits no hi són tan abundants com seria d'esperar: hi ha secada també, malauradament.

Hem vist algun animaló mort:
 
Talp

I alguns d'altres, per fortuna, ben vius:


 


































Amb mil flors per fer mel! 

D'entre les quals una, trepitjant els camins que trepitjaves, m'han recordat que tinc un pensament per tu...



... Justa Bassaganyes Pairó. 
I dic el teu nom per trencar l'anonimat, perquè has passat per aquest món discretament: sense fer gens de soroll i sempre en un segon pla, però donant-ho cada dia tot pels altres, sense jutjar mai a ningú i sense esperar res a canvi, ni un trist agraïment. 
Com diu la teva esquela has estat una persona justa i bona, i caldria afegir TREBALLADORA incansable, en majúscules. 
Moltes gràcies per tot, padrina.



Braç de gitano salat de Festa Major
· 150 g de pebrots de "piquillo" o escalivats escorreguts 
· 2 ous 
· 100 g de farina  
· 1/2 sobre de llevat en pols
· 1 pessic de sal
· per decorar: 1 clara d'ou, 40 g de farina, 30 g de sucre, 30 g de mantega i una bosseta de tinta de calamar o sèpia
· brandada de bacallà per farcir


Primer fem la decoració: fonem la mantega i la barregem amb el sucre; hi afegim la clara d'ou, la farina i la tinta, mesclem bé; ho posem en una mànega pastissera o xeringa, posem paper de forn a la llanda, l'untem amb mantega i fem damunt els dibuixos que vulguem (els podem marcar amb llapis al revers del paper de forn a tall de plantilla). Deixem la llanda al congelador 10 minuts (el temps de preparar la resta).
Separem les clares dels rovells, les batem a punt de neu i reservem. Barregem amb el túrmix els pebrots i els rovells d'ou, hi afegim la farina tamisada amb un pessic de sal i el llevat i incorporem les clares muntades a punt de neu, barrejant amb cura amb moviments amplis i en el mateix sentit perquè no s'abaixin massa. Ho aboquem sobre la llanda que teníem al congelador i ho escampem per tota la superfície rectangular (aproximadament mig centímetre de gruix). Ho posem al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix 10 minuts. 
Quan la traiem del forn aboquem la planxa cap per avall damunt d'un drap humit, traiem amb cura el paper de forn i tornem a girar la planxa de biscuit de manera que la part decorada (l'exterior) quedi en contacte amb el drap humit; ho caragolem tot junt (drap i planxa de pa de pessic) i ho deixem refredar així embolicat. Poc abans de servir desenrotllem el drap, farcim amb la brandada i tornem a caragolar.  Polim els extrems tallant si cal una mica els marges perquè quedi més bonic.


Comentaris:
  • El farciment també podria ser un còctel de gambes, per exemple. 
  • Si en lloc de pebrot barregem espinacs a la massa ens quedarà verda; i si els dibuixos els fem amb la massa sense la tinta ens quedaran blancs.

dilluns, 31 de juliol del 2017

juliol

Ja reposen els rostolls, alliberats de les feixugues garbes.  

Una bona migdiada ens estalviarà l'hora més tòrrida.
La garrofa i el raïm ja porten dol.
Incansables, les formigues, treballen de sol a sol mentre... 
Orquestres de cigales desvagades els amenitzen la llarga jornada!
La parèmia ens diu: ni dona ni cargol, pel juliol...



Avui faria anys un avi que ens va deixar fa molt poc, justament el mateix dia que ha nascut el que seria el seu primer besnnét. En homenatge a tots dos aquest poema, L'hort de l'avi, de la Lola Casas:


Darrere de la muntanya
a l'esquerra del camí
l'avi té un tros de terra
on va cada matí.
Totes ben arrenglerades
(arregladetes, ordenades)
trobo cebes, alls i cols,
mongetes
i grans tomàquets
vermells i daurats al sol,
pèsols tavella verda
i flors blanques de les faves,
pastanagues i fesols,
patates i un munt de raves.
Quan arriben les vacances
m'alço ben aviat.
Avi, espera'm!
Jo t'ajudo!
Deixarem el tros llaurat?





Carpaccio de llagostins

· 1o llagostins frescos
· El suc d'una llimona
·  Sal i pebre 
· 1 got d'oli d'oliva 




Pelem i traiem el cap i el budell dels llagostins, amb cura. Els posem un al costat de l'altre, una mica separats, entre dos papers film pinzellats amb unes gotes d'oli, i els aixafem apretant-los amb el cul d'una paella o un plat. Els deixem mínim 30 minuts al congelador. 
Sofregim els caps dels llagostins amb mig got d'oli apretant-los bé perquè treguin el suc, uns deu minuts; els passem pel colador xinès apretant bé amb una mà de morter i afegim a aquest oli recollit l'altre mig got d'oli. 
Traiem els llagostins del congelador uns 20 minuts abans de menjar-los, els posem als plats, els salpebrem i els pintem amb una emulsió que haurem fet barrejant bé amb una forquilla el suc de llimona i l'oli reservat aromatitzat de llagostí. Deixem macerar uns 15 minuts i servim amb torradetes.  

Comentaris:
  •  Es pot fer també amb gambes i escamarlans, i amb suc de llima en lloc de suc de llimona. 
  • És un plat fresquet i fàcil però molt lluït!


divendres, 30 de juny del 2017

juny

Jorns eterns i nits fugaces.
Un doll de llum ho daura tot.
Nit de foc que agermana i purifica. 
Ynab  remirp la adivnoc sne  ,tanertse tsuj tot ,uitse'L

Al juny la llum és tan intensa que no s'apaga del tot fins ben entrat el vespre. El sol sembla que no vulgui anar-se'n a dormir, potser per por de decebre els seus més fidels seguidors: els gira-sols i, de retruc, les abelles que se n'enduen el pol·len a les potes,




Sabíeu però que un cop madures les flors del gira-sol van deixant de seguir el sol fins a quedar-se fixes mirant cap a l'est?

I els que també allarguen la jornada amb el sol són tota la tropa de l'aviram, que no hi ha manera de fer-los anar a jóc, cada dia estan de revetlla!


A l'hort hi ha coses que prometen... 





















... i n'hi ha que ja són una realitat, com la figaflor, que és una figa que va aparèixer massa tard a la figuera, a finals de tardor, i aleshores va quedar-se en repòs fins a madurar quan el temps va ser millor, a la primavera següent. 





IOGURTS AMB CONFITURA D'AUBERCOC


-       1 L de llet
-       1 iogurt
-       2 cullerades soperes de llet en pols (opcional)
-  4 cullerades soperes de sucre (opcional i al gust) 
-       confitura d'aubercoc




Posem la confitura al fons dels pots o gotets on farem els iogurts. Barregem la resta d'ingredients amb la batedora i la repartim entre els potets, abocant-la amb cura perquè no es barregi amb la confitura. Posem els pots a la iogurtera mínim 8 hores o, si no tenim iogurtera, els tapem bé i els posem al rentaplats en un programa d'entre 40 i 60ºC i mínim 1 hora. Guardar-los a la nevera fins al seu consum.


Comentaris:
·    La llet en pols és perquè siguin més consistents, però en realitat no cal.
·    La confitura/melmelada pot ser de la fruita que vulguem (o no posar-n'hi) i la llet sencera, semi o desnatada.
·    Si volem iogurt grec posem, en lloc d'un litre de llet, 900 g de llet sencera i 100 g de nata per muntar.





dimecres, 24 de maig del 2017

maig

Moltons, ovelles i marrans pasturen ja xollats (o tosos)   
Aplecs de caragols, si plou... 
I fires d'herbes remeieres i mel. 
Grana el blat i floreix l'olivera. 



I no només floreix l'olivera: floreixen les roelles, les borraines, els carabassons, les bajoqueres,... 






Maig és temps de flors i de cireres, però també de plantes aromàtiques i medicinals: 











Al nostre raconet de les aromàtiques, un antic safareig connectat a una sínia, enguany hi tenim menta, tarongina, ruda, camamilla, poniol, espígol i lavanda (dues espècies del mateix gènere, no penseu que és un barbarisme ni una redundància). Ens perfumen tant les tardes de gronxolar a l'hamaca sota l'ombra de la noguera com les tardes de pluja tancats a casa, infusionades en una tassa calenta. 
I no cal dir que també gaudim del saüc, el fonoll, el timó, el romaní, la calèndula, l'herba de St. Joan i tantes d'altres que ens envolten de forma espontània i ens tempten a fer ratafia.... 

CLAFOUTIS DE CIRERES
  •        50 g de mantega tova      
  •        50 g de farina i 50 g de Maizena ( o 100 g de farina)
  •        100 g de sucre
  •        2 ous sencers i 2 rovells
  •        250 ml de nata líquida 
  •        un polsim de sal
  •        cireres ben madures








Preescalfem el forn a 180 ºC. En un bol batem els ous i els rovells amb el pessic de sal, la nata líquida, la mantega a temperatura ambient i el sucre; força estona que pugi bé. Hi barregem amb cura les farines tamisades i aboquem la mescla en un motlle untat. Traiem les cues i els pinyols de les cireres (no els llanceu, mireu els comentaris de més avall!) i les col·loquem pel damunt de la massa (no han de quedar cobertes). Enfornem durant uns 35 minuts, fins que es dauri. No desemmotllem per servir. Tant la podem menjar freda com tèbia.


Comentaris:

·  Amb els pinyols, com que conserven molt bé la temperatura, podem fer un coixinet pels dolors (cervicals, de panxolina, torticolis, ...): els fem bullir una estoneta amb aigua i una culleradeta de vinagre; els esbandim bé amb aigua freda fregant-los perquè quedin ben nets i els deixem eixugar al sol. Omplim una bosseta de roba de la mida i forma que vulguem amb els pinyols (no atapeïda, que hi pugui circular l’aire); podem fer-ne una de ben cosida amb els pinyols dins i una segona al damunt, a tall de funda, per treure-la i rentar-la fàcilment.
Per escalfar-la es pot posar damunt d’un radiador, al forn o al microones uns 3 minuts; per refredar-la es posa al congelador un parell d’horetes.
·  Les cues les podeu assecar al sol i guardar-les per fer infusions diurètiques (bullides amb aigua deu minuts) per a la cistitis, per exemple.