agost

Aigua d'agost, mel i most.

Gerds, tomàquets i síndries: perquè a l'estiu el roig està de moda.
Olives eixides.   

Sota els envelats hi fan niu les festes majors d'estiu.

Tot al seu temps i les figues a l'agost.  

L'agost em transporta a la infantesa amb els cinc sentits:  

La flaire de les clavellines...

En feia corones de flors mentre espantava les 
mosques dels ulls del parell de vaques, junyides a la carreta, on carregàvem l'herba seca per guardar a l'herbera fins a l'hivern.

El gust de les maduixetes de bosc... 

Tan petitones que les insertàvem en un bri d'herba fent una broqueta per magnificar-ne el plaer engolint-les totes d'un sol mos!

El so aterrador dels trons...

Preludi de la tempesta que 
cada tarda (sí, sí, CADA tarda, 
no pas com ara que ho fa de tant en tant) 
ens feia córrer per tapar amb borrasses els pallarons de l'herba 

que s'havia assecat al matí. 

El tacte de la fusta vella...
D'aquelles portes que tancaven amb furriacs  immensos 
(forrellats) cases i corts ara buides, i que em feien desitjar 
tenir una màquina del temps per conèixer qui viva al seu darrere. 

 La visió de la via làctea enmig del cel d'estiu, que em feia preguntar-me tantes coses i que no he tornat a veure més... 


I de cop tornem a aterrar al nostre trosset de Priorat, en plena festa Major, i després d'una plugeta fantàstica! 

Ara toca processar tot aquest bé de Déu! 

Tomàquets cirerol confitats

· tomàquets cirerol (cherry)
· sal, pebre i sucre morè 
· oli d'oliva 
·  orenga i aufàbrega (opcional) 

Rentem els cirerols i els tallem per la meitat. Els posem arrenglerats en una safata de forn i els espolsem amb força sal (no patiu que no quedaran salats, és perquè es dehidratin), pebre, un polset de sucre i orenga. Els tirem un raig d'oli pel damunt i els posem al forn preescalfat de dalt i de baix a 75ºC unes 3 hores (si teniu ventilador millor) o fins que us agradi el punt, és millor que no estiguin deshidratats del tot per natros. Els deixem refredar, els posem en pots de vidre nets i els cobrim amb oli i una fulla fresca d'aufàbrega (i si volem un gra d'all) i els esterilitzem al bany Maria 30 minuts (NO ho feu amb l'olla a pressió que baixarà el nivell d'oli). 

Comentaris:

•  Són ideals per posar a les amanides a l'hivern o a pizzes o focaccies, i l'oli dels pots també es pot aprofitar per amanir. 
• Podem substituir l'orenga o l'aufàbrega per la farigola, o per la barreja d'herbes aromàtiques que vulguem (tot i que amb el tomàquet el que hi combina millor és l'orenga, pel nostre gust). També hi podem posar una cabeça d'alls partida pel mig i escalivada al mateix temps que els cirerols. 
• Es pot prescindir del sucre.
• També es pot fer amb tomacons més grossos, tipus pera, però llavors millor escaldar-los (posar-los en aigua bullint i treure'ls quan torni a bullir) i pelar-los abans de posar-los al forn. 
• I també es podrien assecar al sol en lloc del forn, però s'ha de tenir més cura (mosques, vespes, formigues,...)

juliol

Jugant, jugant, la nit ha fet un escampall d'estrelles! 
Ubriac de llum i de vida, com diria Caterina Albert.

La llum dels fanalets fa lluir els ulls als balladors... o és l'amor?
I la lluna sanguina ho aguaita eclipsada.

Onades que duen petxines que fan de banderes als castells de sorra.

Lenta i mediterràniament transiten els dies.

A l'estiu, tota cuca viu!

Enmig de tomaqueres, carbassoneres, pebroteres, auberginieres i enciams hi podem trobar aranyes, abelles, marietes, formigues, espiadimonis; a les pedres, prenent el sol, serps, fardatxos i dragonets; i a la bassa granotes, sabaters i libèl·lules. Tota aquesta fauna tan fantàstica ens ajuda a controlar els insectes que podrien ser perjudicials per l'hort i els fruiters (mosquits, pugó, etc.) i així no ens cal utilitzar insecticides. En agraïment, els ajudem plantant plantes que els poden servir de refugi i aliment (boixacs, borraines, girasols, ...)  A més comptem amb la inestimable ajuda de la brigada de control de plagues més eficient del tros: les gallines, les oques i les pintades pasturant per entre els fruiters.  Mengen larves, erugues, cargolets i fruita que ha caigut dels arbres i es podriria suposant un risc per la sanitat vegetal. 
Així els cultius del tros poden continuar madurant tranquil·lament al sol!

Carpaccio de carbassó

·  1 carbassó tendre 

·  Sal i pebre 

·   Vinagreta: . oli d'oliva
                        . vinagre de poma 
                           (la meitat que d'oli) 
                     . mitja culleradeta de mel 
                           (opcional)
· Formtage parmesà 
· Pinyons (opcional) 

  
Tallem els carabassons a rodanxes ben fines, nets i sense pelar, amb una mandolina o ganivet esmolat. Col·loquem les rodanxes en un plat pla, sense solapar-les, les salpebrem al gust i hi tirem la vinagreta (emulsionada prèviament). Ho guardem tapat a la nevera fins al moment de servir (una horeta), moment en el qual ho servirem amb uns encenalls de formatge parmesà i uns pinyons torradets damunt.

Comentaris:

•  La vinagreta pot ser totalment al vostre gust, o posar-hi simplement llimona/llima i un raig d'oli en lloc de vinagreta. 
• En cru, el carbassó és una font de vitamines i minerals (sobretot potassi). 

juny

Juguem al carrer que l'escola és tancada i els dies són llargs.  

Un primer mosset d'estiu efímer, boterut i dolç: les peres de Sant Joan!  
Nespres, préssecs, aubercocs,... quina delícia prendre's així les vitamines! 

Ynab  remirp lE

Els estius pirinencs de la meva infantesa començaven, com els de gairebé tothom per aquestes contrades, la nit de Sant Joan.
La coca de fruita confitada i pinyons i el porró de cava aplegaven els pocs veïns del poble al serradet (el Costabona al fons), entorn d'una xera  de ginesta seca. Justament davant de Can Xanaut, la casa dels forasters que estiuejaven al poble i fascinaven tothom amb quatre petards, coets més lluïts i bengales per la mainada (que tanta por ens feien al meu germà i a mi...) En un poble de cases tancades, fredes i fosques fins i tot a l'estiu, ells obrien de bat a bat el seu portal a tothom i l'omplien de llum i caliu humà.

Ara que retorna el solstici m'adono amb nostàlgia que ja gairebé no queden màgiques cuques de llum, ni cap d'aquells padrins i padrines aspres i eixuts que es resistien a aquelles pinzellades de  "modernor". I els de Can Xanaut  ja  no hi són tampoc... O potser sí que hi són encara: els guardo a la memòria, entre cuques de llum, com els eterns protagonistes d'aquells records tan bonics de principis d'estiu  que mai els vaig agrair prou.

Al tros també esclaten aquells "petards" que anuncien amb goig un estiu ben ple:

Futurs tomàquets

Futur pebrot

Futura aubergínia

Futur carabassó

I mireu quines penjarelles de kiwis: dignes de les millors pirotècnies!

MELMELADA DE MADUIXES AMB PEBRE ROSA

-       1 Kg de maduixes

-       500 g de sucre 
-       2 culleradetes de grans de pebre rosa

-     el suc d'una llimona 

Rentem les maduixes sense treure'ls la cua. Les eixuguem bé i els traiem la cua, les tallem a trossos i les barregem amb el sucre i el suc de llimona, ho posem al foc i quan comenci a bullir apaguem el foc, ho deixem refredar i ho guardem amb la cassola tapada tota la nit a la nevera (les maduixes trauran el suquet i es farà com un almívar amb el sucre). 

Posem la cassola a foc viu, remenant sovint, i quan bulli abaixem el foc i anem remenat i traient amb una cullera l'escumera que es va fent damunt, durant uns 20 minuts.
Ho passem per la batedora i ho tornem al foc, afegint-hi el pebre rosa aixafat amb el morter, uns 5 minuts més. Envasem en calent en pots de vidre nets, els tapem bé i els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues (els pots que en tinguin els guardem a la nevera i els gastem en unes setmanes en lloc de guardar-los més temps al rebost).

Comentaris:

·    Podem substituir el pebre rosa per altres pebres (de Jamaica per exemple, o una barreja de pebres) i posar les boletes senceres en lloc de matxacar-les amb el morter, però no aromatitzaran tant la melmelada.
·    Si ens saltem el pas de la batedora perquè ens agrada trobar els trossos de maduixa tindrem una confitura en lloc d'una melmelada.
·    Com sempre el sucre pot ser blanc, morè, fructosa (pes proporcional, una mica més de la meitat),... i es pot aromatitzar amb qualsevol altra espècie i/o licor que creguem que pot maridar bé amb les maduixes. Recentment hem descobert que marinen molt bé amb els albercocs!

maig

Milions de flors han envaït el camp. 
Al maig faves a sacs.
I cada dia un raig! 
Granotes i moixons entonen junts bells cants corals.

Per imperatiu primaveral regna arreu l'alegria. Els animals manifesten obertament el goig de viure i de perpetuar l'espècie i la pluja, feinera, ho ha deixat tot net i lluent. És el moment de collir els fruits primerencs (maduixes, cireres, nespres); el moment en què les lloques deixen les pollades per pondre de nou; el moment de deslletar corders i cabrits i munyir la llet més bona de l'any per formatjar...

 

Al tros, tot és verd i fresc també:

 

Amb alguns tocs de roig d'aquells tan temptadors ...

I flors encara més temptadores!

GALETES DE  FLORS

•        400 g farina
•      120 g de sucre llustre
•         240 g de mantega tova
•         1 ou
•         1 pessic de sal
•         1 culleradeta d'essència de rosa, vainilla,... (opcional)
•        flors comestibles

Barregem tots els ingredients sense amassar-los massa. Estirem la pasta amb el corró entre dos papers film fins a un gruix d'1,5 cm aproximadament, i la deixem reposar a la nevera mínim 30 minuts (pot estar-hi tota la nit).

Tallem les galetes amb la forma que vulguem, hi posem damunt  les flors prement amb delicadesa perquè quedin enganxades, i les coem al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix uns 10-12 minuts. Les deixem refredar damunt d'una reixeta.

Comentaris:

 ·   Podeu posar-hi les flors  que vulgueu, però assegureu-vos que son comestibles! (violetes, pensaments,  boixacs, romaní, espígol, saüc, ...) . 

·     De fet podeu posar flors comestibles a qualsevol recepta de galetes que prepareu.