febrer

Floreix l'ametller primerenc.

Esborren el paisatge les boires traïdores?

Botifarres d'ou i coques de llardons presagien dejunis quaresmals.

Ràpidament s'esmuny del calendari!

Encara els gats miolen pels terrats.

Rams de mimosa encenen mil sols al mig de l'hivern. 

Aquesta època de l'any en què defora encara tot reposa, ens empeny a fer vida interior. Arribem a casa enfredorits i, encara no ens hem descaragolat la bufanda del coll, la flaire del brou que s'escapa de la cuina ens promet un sopar calentó. El foc espetega a la llar i la llum i l'escalfor que desprèn ens conviden a aplegar-nos prop seu per torrar una bona llesca de pa de pagès, explicar contes o simplement tenir un moment d'introspecció encantats amb les flames. Cal fer un bon caliu: el de coure la carn a la brasa i el de compartir amb la família. Aprofitem que el fred encara ens reclou per jugar a jocs de taula, ensenyar els fills a fer labors o mirar junts fotos antigues que revisquin la memòria dels avis. Les carnestoltes al carrer i les calçotades amb els amics ja vindran!

Enguany ens ha tocat nevada! Primer hem contemplat fascinats, rere els vidres, la dansa dels flocs de neu caient al ritme d'un silenci preciós. I després, hem corregut al tros a profanar (tot i que ja hi havia petjades de senglar...) el mantell blanc que ho cobria tot, per a fer ninots de neu d'aquells de pastanaga al nas!

Melmelada de mandarines

· 1 kg de mandarines (un cop pelades)  

· 600 g de sucre

Pelar i treure tots els filets blancs de les mandarines. Separar i tallar els grills per la meitat, tirar-hi el sucre per damunt i deixar-los reposar unes hores en una cassola tapada. Posar al foc remenant de tant en tant fins que comenci a bullir, aleshores  abaixar el foc i remenar més sovint durant uns tres quarts d’hora. Passar pel túrmix i tornar al foc uns minuts més remenant molt sovint perquè no s’enganxi, fins que tingui la textura desitjada (recordeu que en refredar espesseix una mica, podeu fer la prova posant una gota damunt d’una cullera freda del congelador).

Omplir pots de vidre nets i esterilitzar al bany Maria 10 minuts (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots). Deixar-los refredar fora de l’aigua cap per avall.

Comentaris:

•  Com sempre la quantitat de sucre és al gust del consumidor, però el mínim és la meitat del pes de la fruita perquè actuï de conservant.
•  També es pot optar per sucre morè o fructosa per als diabètics (2/3 parts del pes de sucre que hi posaríem).
•  Podem afegir a la cassola, abans de posar al foc, la pell d’una mandarina (o de les que vulguem si ens agrada trobar entrebancs a la melmelada), neta i escaldada 5 minuts en aigua bullent, tallada ben fineta.
•  La mandarina és tan aromàtica que no cal posar-hi res més, però sempre podeu donar-hi un toc personal afegint-hi gingebre o canyella, per exemple.
• També podem fer-ho amb taronges o amb una barreja de taronges, mandarines i fins i tot llimones!
•  Sabeu com està molt bona? Al cul d'una copa i coberta de mousse de xocolata!!!

Gener

Glaçades de gener, la terra estoven bé.

Els gats miolen pels terrats.

Nassos enrogits entonen la banda sonora de l'hivern.

Els Sants barbuts gaudeixen de la seva setmana.

Restes de molsa, torrons, carbó...

Estem a la setmana dels barbuts (Sants Hilari, Pau, Maur, Antoni, Sebastià, Vicenç), tradicionalment la setmana més freda de l'any. I és que al gener ha de fer fred: perquè les plantes no floreixin abans d'hora i les mati alguna glaçada tardana; perquè es morin els insectes enemics de l'hort; perquè els sembrats floreixin a la primavera; perquè els fruiters de fulla caduca (que ja tenim podats) fructifiquin millor ... 

I és que per  Sant Antoni fa un fred del dimoni! Sant Antoni Abat o del porquet és venerat com a patró dels animals domèstics, especialment els de peu rodó (cavalls, eugues, mules, matxos, ases i someres). Si bé aquests animals, amb la mecanització de les feines del camp, han anat desapareixent del món rural, arreu es celebren festes dels Tres Tombs que, des del cristianisme, es fan en honor a Sant Antoni. 
En essència la festa consisteix a donar tres tombs amb cavalls i animals de tir arrossegant carruatges guarnits, en sentit contrari a les agulles del rellotge, a un espai de la localitat. Si és el cas, l'espai serà l'església dedicada al Sant, o la seva imatge, que beneirà tots els animals participants. Al Priorat no us podeu perdre l'Encamisada de Falset!

MAGDALENES D'HIVERN

-          3 ous

-          165 g de sucre

-          75 ml d’oli de gira-sol

-          125 ml de nata per muntar o 1 iogurt de llimona

-          250 g de farina amb llevat incorporat (o amb 1 sobre de llevat o 2 de gasosa)

-          85 ml de mel

-          el suc de 1/2 llimona i la ratlladura de la seva pell

Batre el sucre amb els ous, un pessic de sal i la ratlladura de la pell de llimona fins que blanquegin. Incorporar-hi la nata o el iogurt, l’oli, la mel i el suc de llimona, barrejant bé. Afegir-hi la farina tamisada (amb un colador mateix) barrejant amb cura amb una cullera de fusta. Omplir les càpsules de magdalenes dins els motllos de silicona i deixar reposar un quart d'hora a la nevera. Preescalfar el forn a 250ºC i quan estigui calent, abaixar a 200ºC i posar-hi les magdalenes que teníem a la nevera. Coure uns 20 minuts. Deixar refredar uns 5 minuts al motllo abans de treure-les.

Comentaris:

·       Abans de posar-les al forn es poden empolsar de sucre, o bé un cop fredes tirar-hi damunt un rajolí de mel o d'una glassa feta amb una cullerada de sucre llustre dissolta amb unes gotes de suc de llimona.

·       Com sempre es pot substituir el sucre per sucre morè i la meitat de farina per maizena  (quedaran més fines) o farina integral (en aquest cas afegir 1/2 culleradeta de bicarbonat amb el llevat perquè aquesta farina "pesa" més).

·       Recordeu que les càpsules només s’omplen fins a ¾ parts de la seva capacitat.
·     La mel i la llimona ens ajudaran a prevenir els refredats.

Hivern i Nadal

Quan el cicle de la natura marcava la vida dels pobles, l’hivern era temps de repòs. Els dies curts i freds impedien feinejar a l’aire lliure i, amb els camps sembrats i els arbres adormits,  la gent feia més vida dins de casa, vora el foc. Per això un dels cicles festius més familiar i important de l’any té lloc a l’hivern, el Nadal.

El nostre present per a la gent que estimem són els productes del tros que hem elaborat durant tot l'any: ratafia, licor de móres, formatges, tomacons confitats, olives en conserva, ceps secs, safrà, oli aromatitzat amb romaní, mel, espelmes de cera verge, codonyat, melmelades, gelees, nous, sabons, fruita en almívar,... Cadascú tindrà la seva panera que contindrà, sobretot, un trosset de natros. 

Ara a l’hort hi ha escaroles, espinacs, cols, coliflors, naps i apis, per fer bullir l'olla. Aquest invent tan antic d’aprofitar aliments que no es podien menjar directament bullint-los en aigua per convertir-los en brou, no em digueu que no és fantàstic! Després s’hi afegia pa sec, alls i/o farigola. Avui en dia en dirien reciclar, reutilitzar i reduir de fer sopa!

A Catalunya la sopa per excel·lència és l’escudella de galets de Nadal. Requereix molta dedicació i una cocció molt llarga (un luxe en els temps que corren...) i s’hi posen els millors ingredients: carn i ossos de quatre animals (porc, vedella, gallina i corder), pilota, patata, col, cigrons, botifarra blanca i negra, cansalada i galets.

I després un bon rostit d'au de corral que els àngels hi canten!

  

PINTADA AMB ALLS CONFITATS I LLIMONA 

• 1 pintada
•4 talls de bacon

• 20 cl de brou de carn

• 3 cullerades de vi ranci
• 2 llimones

• 20 grans d'all
• sal, pebre, llorer i farigola

Salpebrar la pintada per dins i per fora, untar-la amb un raig d'oli i embolicar-la amb els talls de bacon. Rostir-la al forn a 200ºC dalt i baix, girant-la i regant-la amb el seu propi suc fins que sigui cuita (en punxar-la ja no surti sang; alerta que s'enrosseix ràpid!). Treure-la del forn, tallar-la i reservar-la. Posar en una cassola el bacon, la carcassa  de la pintada, el vi ranci, el brou, el llorer, la farigola, sal i pebre i coure a foc lent 10 minuts. Passar aquesta salsa pel colador xinès i afegir-hi els alls sencers pelats i escaldats 2 vegades i els grills de les llimones pelades. Quan arrenqui el bull deixar-ho 10 minuts a foc lent i destapat. Posar la pintada dins d'aquesta salsa i fer-li fer xup-xup uns minuts. 

Comentaris: 

•        En lloc de pintada es pot fer amb capó, pularda o alguna altra au, però la pintada té la carn  molt fina, us agradarà si no l'heu provada mai.
•        També es pot untar amb llard o greix d'ànec confitat en lloc d'oli.
•        Per donar-hi un toc encara més festiu ratllar una mica de tòfona a la salsa. 
•      Tots els rostits queden més bons fets el dia abans de menjar-los.
•    A la pestanya "evolucions al corral" hi podreu veure com són les pintades o gallines guineanes. 

SI NADAL ÉS PAU I ALEGRIA, 

QUE PER A VOSALTRES SIGUI NADAL CADA DIA!!!

Desembre

Dimonis i àngels tenen el rostre dels nostres fills ... als pastorets!

Els reis mags comencen a seguir l'estel amb cua.

Si nevés, el nostre trosset seria una postal de Nadal.

El 25 de desembre, fum, fum, fum ¯.

Mantells de gebre cobreixen els sembrats.

Brous calents, sopes i escudelles per escalfar les panxes .

Regaleu ulls d'infant per veure el món!

El caganer s'amaga entre la molsa del pessebre... 

Avui, dia de Santa Llúcia i aniversari de la petita de la família, fa una any que va morir la nostra àvia Nita. Permeteu-nos doncs dedicar-li aquest post a ella.

El gest instintiu i inconscient d'agafar una mà no té, per a la majoria de gent, més significat que el que pugui tenir retirar una pestanya caiguda de la galta d'altri.

Donem la mà als fills quan han de travessar el carrer; encaixem la mà d'un desconegut per tal de tancar un tracte, acaronem la mà de la parella quan païm el sopar davant del televisor... Agafar la mà d'algú proper gairebé sempre esdevé un acte reflex. Simplement això.

Però quan la meva àvia m'agafava la mà el gest es carregava de significat i adquiria mil matisos que només percebíem nosaltres dues. Era un gest que ens unia per sempre a través de la sang que compartíem.

La mà de la meva àvia era rural. Era forta i aspra de fangar horts, rampinar userda, escorxar conills i treure fems. Però alhora era la mateixa mà dolça i tendra de xurmar vedells, desgranar pèsols, remenar l'escudella i recollir els ous del galliner.

Era una mà esqueixada, dura i emmascarada de tants anys de trencar llenya, encendre el foc i fer-hi bullir les peroles. Com una cuirassa guardava una altra mà més tendra, la de joventut, la de fer formatges, pastar pa i sargir mitjons de llana, recollir flor de tei, preparar oli de cop, curar les ferides de l'espòs i bressolar els fills.

Quan la meva àvia m'agafava la mà amb la seva mà tan rica, ho feia ben conscientment. El seu tacte era raspós però no m'importava, perquè no pretenia acaronar-me: només volia transmetre'm força i amor però, sobretot, volia que jo li transmetés la força i l'amor que jo tenia per ella.

Quan m'agafava la mà em deia sense paraules que m'estimava; que era feliç de tenir-me a prop; que m'havia fet escudella per sopar perquè sabia que m'agradava; que estava orgullosa de mi perquè, tot i la distància, no m'oblidava mai d'ella; que m'havia posat l'ampolla d'aigua calenta al llit; que no deixés d'anar-la a veure, que potser l'any vinent ja no hi seria,...

Era tan gran el que sentíem que no podíem expressar-ho en paraules, i tan expressiu el nostre gest que amb uns instants de contacte en teníem prou per a transmetre'ns-ho tot.

Ara sé que aquest regal que em vas fer, àvia Nita, serà també un llegat per als meus néts. Gràcies.

Matança del porc 2011

Floc de neu de ganxet

- fil de cotó del color que vulguem

- ganxet del número que ens indiqui l'etiqueta del fil

1a volta: muntar 12 punts de cadeneta i tancar en rodó amb un punt nan.
2a volta: tres punts de cadeneta, 1 punt alt al mateix punt, *5 punts de cadeneta, saltar una cadeneta de base i fer 2 punts alts sobre la següent cadeneta de base,* repetir de * a * fins a tenir 6 pètals, tancant amb un punt nan la darrera cadeneta amb la tercera cadeneta del pilar de tres cadenetes inicial.
3a volta: *11 cadenetes, un punt nan sobre la tercera cadeneta (formarà com un "loop"), 10 cadenetes, un punt nan sobre la tercera, 9 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 2 punts nans sobre les dues cadenetes que queden fins a situar-se davant del segon "loop", 7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 2 punts nans sobre les dues cadenetes que queden fins a arribar a la base; 5 punts baixos damunt de l'arc de 5 cadenetes de la 2a volta,  7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 5 punts baixos *. Repetir de * a * 6 vegades. Tancar amb un punt nan. 
Tallar el fil deixant-lo un tros llarg per a poder-lo penjar.
Clavar el floc amb agulles de cap sobre un cartró o una safata de porexpan procurant que quedi ben estirat, i pinzellar amb una barreja meitat aigua - meitat cola blanca. Deixar assecar bé, desclavar i ja el tindrem a punt.

Comentaris:

• També es poden fer rígids emmidonant-los o submergint-los en una barreja d'aigua i sucre. 

Novembre

Nius buits apareixen en despullar-se les branques.

Olives al molí!

Volen els darrers ànecs vers la calidesa africana.

Estiuet de Sant Martí a mig camí de l'hivern.

Matança del porc.

Bótes plenes de vi encara novell.

Remolins de vent empenyen boires i nuvolades.

El bosc s'engalana amb les cireres d'arboç.

Arriben les nits llargues i fredes i els dies grisos i curts, ideals per a la matança del porc i per anar a plegar olives. 
De l’olivera, com del porc, se n’aprofita tot: les olives, verdes o negres, per a menjar, fer-ne pasta o oli; les fulles es poden utilitzar en medicina; i la  fusta (dura i noble) serveix per fer eines, escultures i escalfar les llars. L’oli, al seu torn, també té múltiples usos: alimentaris, cosmètics, medicinals (“l’oli d’oliva tot mal esquiva”), per a fer perfums, massatges, encendre llànties; fins i tot de l’oli brut procedent de la decantació dels molins, de les gerres o de les cuines, se’n pot fer sabó i lleixiu! I encara té una virtut més intangible, aquest arbre mil·lenari: la d’agermanar tots els pobles mediterranis (europeus, asiàtics i africans) i les seves grans religions (cristiana, musulmana i jueva). Virtut, aquesta darrera, que òbviament no té el porc...

Anant a plegar olives al peu del Montsant

Ens hem ben guanyat el dinar!

Olives en conserva

- Olives (que comencin a trencar el color)

-  Sal

-  Aigua (sense clor)

- All, farigola, sajolida, llorer, llimona, fonoll... (al gust)

Posar les olives en remull en un recipient que no sigui metàl·lic, canviant l’aigua cada dia durant 10-12 dies i descartant les que surin o es vegin macades.

Omplir pots de vidre intercalant les olives amb els aromatitzants que haguem triat (all, llorer, fonoll, sajolida, pela de llimona o taronja,...). Preparar una salmorra barrejant aigua mineral amb sal fins que hi suri un ou o una patata (aproximadament 9 mides d'aigua per 1 de sal) i cobrir les olives dels pots amb aquesta salmorra.

 Tapar els pots sense acabar de roscar-los del tot (abans es feia amb gerres i taps de suro) per deixar respirar les olives.

 Esperar uns 3 mesos abans de menjar-les.

Comentaris

·       Si volem menjar-les abans, aixafar les olives una per una amb una mà de morter, o fer-los un petit tall amb el ganivet abans de començar tot el procés.

·       Hi ha moltes receptes de conserva d’olives, però aquesta és una de les més senzilles.
·       Perquè les olives es mantinguin dures més temps, afegir al pot de conserva una fulla de garrofer bord.