Octubre

Obriu una magrana i trobareu un tresor!

Caquis madurs empastifen els llavis de dolçor.

Trobarem encara castanyeres de mocador al cap?

Una fulla rere l’altra fan un patchwork al camí.

Boires tardorals entelen la lluna.

Reposen les carabasses sobre la palla del graner.

Esquirols i ratolins s’omplen els caus d’aglans i pinyes.

La tardor és l'època de l'any en què tots els animals fan rebost per passar l'hivern, els humans inclosos. Collim els darrers fruits de l'any, els que cal conservar per a passar l'hivern: codonys, bolets, tomàquets...

 

... i els que la natura ofereix amb envàs incorporat per a una millor conservació: carabasses, aglans, nous, avellanes, ametlles, pinyons. Voleu un truc ben senzill per introduir els xiquets a la cuina amb aquests deliciosos fruits secs? El toc final de molts guisats catalans és la picada; doncs bé, mentre nosaltres fem el guisat, donem el morter i la mà de morter als nostres fills i els expliquem que tenen la responsabilitat de fer una bona picada perquè d'ells depèn que el guisat sigui o no exquisit. Els tindrem entretinguts una bona estona amb una feina relativament senzilla però de molta responsabilitat!

I sinó, unes bones postres de músic (nyoca o grana de capellà, segons els llocs) amb un porronet de mistela. 

  

També s’acosta aquell temps melangiós i de culte als morts que té el seu reflex a l’hort: tomaqueres cadavèriques, carabasses fins ara ocultes emergint de les carabasseres mortes, bajoques llanguint com ànimes en pena per esdevenir fesols secs, terra exhaurida i quieta com un cementiri ....

Però no us espanteu, que aquest panorama tan tètric durarà ben poc! Estem preparant la terra per als cultius d’hivern: escampem fems en menor o major proporció segons el cultiu previ (si hi ha hagut lleguminoses, que enriqueixen el sòl fixant nitrogen, no cal tant) i després de llaurar volem plantar espinacs barrejats amb raves, cols (de paperina, de Brussel·les, coliflors), bròquils i porros. Aviat tot tornarà a ser verd, com si visquéssim una segona primavera! I, tot esperant aquest moment, calcem els calçots precisament per reduir-ne la clorofil·la...

Per cert avui és Sant Galderic, patró dels pagesos catalans!

MAGDALENES DE TARDOR

-          2 ous
-          150 g de sucre
-          200 ml d’oli de gira-sol
-          200 ml de llet
-          300 g de farina amb llevat incorporat (o amb 1 sobre de llevat)
-          1 codony i 1 grapat de panses
-          un raig de ratafia i unes quantes avellanes

Deixar les panses en remull amb la ratafia uns 30 minuts. Batre els ous amb el sucre i un pessic de sal fins que blanquegin. Incorporar-hi la llet i l’oli, barrejant bé. Afegir-hi la farina tamisada (amb un colador mateix) barrejant amb cura amb una cullera de fusta. Afegir-hi les panses escorregudes, el codony pelat i tallat a quadrets (a l’últim moment perquè no s’ennegreixi) i les avellanes esmicolades. Omplir les càpsules de magdalenes dins els motllos de silicona, empolsar amb sucre i coure al forn prescalfat a 200ºC uns 20 minuts. Deixar refredar uns 5 minuts al motllo abans de treure-les.

Comentaris:

·       El codony es pot substituir per codonyat o poma, i la ratafia per mistela, per exemple (o remullar les panses només amb aigua).

·       També es pot prescindir de les avellanes o canviar-les per pinyons o nous, al gust.

·       Les càpsules només s’omplen fins a ¾ parts de la seva capacitat.

·       La farina pot ser meitat blanca/meitat integral  o tota integral (en aquest cas afegir 1/2 culleradeta de bicarbonat amb el llevat perquè aquesta farina "pesa" més) i el sucre moreno.