Solstici d'hivern , ninou i epifania

 

El sol s’atura al punt més baix del cel, com una brasa guardada sota la cendra, i la nit sembla que ho vulgui engolir tot. La terra calla amb el silenci profund del solstici: els camps estan pacientment adormits i els arbres despullats. Però als masos el foc no s’apaga: la flama vetlla com si sabés que d'ella depèn el retorn del dia, i que el primer sol fondrà el gebre i l'any vell. 

L'any nou, que encara no té nom, arribarà prim, gairebé invisible. Comptarà el gra, mesurarà el fred, escoltarà els cruixits de la fusta i observarà els senyals del cel per decidir com vestirà els mesos que vindran amb el girar inexorable de la roda del temps. 

I a poc a poc el sol guanyarà un pam, gairebé imperceptiblement (la terra ho notarà abans que ningú). La llum també haurà fet un viatge llarg per tornar, com els Reis, que venen de lluny... I amb l’Epifania els estels, que havien guardat el secret entre les boires, el tornaran a revelar: tot camí té sentit si se sap seguir. 

TARONJA CONFITADA 

• 
  3 o 4 taronges (millor ecològiques)
  
• sucre (el pes de les taronges un cop escaldades multiplicat per 1,5)
• aigua (el mateix pes que de sucre)
• aromatitzants opcionals (vainilla, clau d'olor, canyella, anís)
• un pessiguet de sal

Rentem les taronges i les tallem a rodanxes fines (uns 5 mm). 

Posem aigua en un cassó amb un pessic de sal i quan bulli hi posem les rodanxes. Quan torni a bullir les coem a foc mitjà-baix 10 minuts. Les traiem amb cura i les posem en aigua freda per aturar la cocció. Repetim el mateix procés una altra vegada.

Preparem l'almívar posant el sucre (el pes de les taronges cuites i escorregudes més la meitat d'aquest pes), l'aigua i els aromatitzants al gust (opcional), i quan s'hagi dissolt el sucre i arrenqui el bull abaixem el foc i deixem bullir 15 minuts. Hi afegim les rodanxes de taronja escorregudes i fredes amb cura, abaixem el foc del tot i les deixem bullir una hora.

Les traiem amb cura i les deixem assecar damunt d'un paper de forn.

Comentaris:

·   Es pot fer amb mandarines també (amb llimones no ho hem provat mai...) 

·   Un cop seques les rodanxes de taronja es poden arrebossar amb sucre. 

·   Es guarden a la nevera en un pot/capsa unes 2 o 3 setmanes; si volem que ens durin més les posem en un pot cobertes amb l'almívar bullint i deixem refredar el pot cap per avall.

·   Guardeu l'almívar que us anirà bé per emborratxar i/o pintar cocs i coques.

·   Les podeu fer servir pel tortell de Reis, la coca de Sant Joan o banyar-les en xocolata per donar-vos un caprici!

BON ANY 2026!

Desembre

 Desembre porta el Nadal i, com cada any,   

el tió, ben abrigat amb una manta,

s'arracona prop del foc o el radiador, 

esperant un reguitzell de garrotades 

(mesurades, això sí, amb un ritme antic i ritual). 

Buidarà llavors la panxa, enriolat,

ric d'il·lusions, llamins i riallades. 

Els menuts recitaran el vers i els grans, enyorarem els avis...

Enguany, la figureta del meu pessebre de records és la dona a qui la bata de quadres amb prou feines retenia la pitrera i, el mocador de cap, els cabells nevats. 

Tenia una berruga peluda a la barbeta, com una bruixa bona. I com tot bona bruixa tenia sempre una perola penjada als calemàstecs del foc a terra. 

Asseguda a l'escon de la cuina, polit pel temps i tan alt que els peus no em tocaven a terra, quedava encisada amb la dansa de les flames i el fum que es recargolava xemeneia ensutjada amunt.     

Ella et somreia, amb la boca esdentegada i els ulls clars, espurnejants i vius com l'aigua del broc de la font, i, de tant en tant, rosegava el crostó de pa que sempre duia a la butxaca.

Com oblidar-te, Teresa de Can Bertran (Tereseta de Can Clé).

 PANDORO 

Preferment: 

• 
  15 g de llevat fresc
  

• 60 ml de llet tèbia

• 50 g de farina de força

Massa:

• 450 g de farina de força

• 150 g de sucre

• 200 g de mantega tova

• 5 rovells d'ou (a temperatura ambient)

• 1 ou sencer

• 1 beina de vainilla (o 2 culleradetes d'extracte natural)

• la ratlladura d'una pela de llimona ecològica 

• un pessic de sal

• 60 ml de nata líquida (35% de matèria grassa)

Per fer el preferment dissolem el llevat amb la llet tèbia. Hi afegim la farina, barregem bé i el deixem fermentar tapat una horeta (fins que dobli el volum).

Barregem el preferment amb 100 g de farina, 50 g de sucre i l'ou sencer, fins a integrar-ho tot. Hi afegim 50 g de mantega a daus, a poc a poc, i ho amassem molt bé (si en tenim, amb la màquina de pastar), fins que la massa sigui llisa i elàstica. La deixem reposar tapada una horeta.

Incorporem la resta de farina i de sucre, els rovells d'un en un, la vainilla, la ratlladura de llimona i la nata, i ho amassament llargament (15-20 minuts) fins a obtenir una massa molt elàstica. Hi afegim el pessic de sal i, finalment, la resta de la mantega a poc a poc mentre continuem amassant fins que s'absorbeixi completament. Formem una bola, la posem en un bol untat, la tapem i la deixem llevar fins que tripliqui el volum (6-8 hores a 24-26 ºC, o tota la nit).

Desgasifiquem suaument la massa amb els dits, formem una bola tensa i la posem al motlle untat de mantega (l'autèntic motlle del pandoro té forma d'estrella, però si no en teniu el podeu fer amb un motllo de parets altes). Deixem fermentar fins que la massa arribi gairebé a la vora del motlle (2-3 hores).

Amb el forn preescalfat a 170 ºC (dalt i baix) el coem 10 minuts, i després 35-40 minuts més a 160 ºC (si s'enrosseix massa el cobrim amb paper de plata). El traiem del forn i el deixem reposar 10 minuts, el desemmotllem i el deixem refredar (els italians ho fan cap per avall com el panettone, però natros ho hem fet sobre una reixeta). Abans de servir l'empolsem generosament amb sucre llustre.

Comentaris:

·   És millor menjar-lo l'endemà, després que hagi reposat 24 hores ben embolicat amb un drap net.

·   És laboriós (feu-lo amb temps, compteu 3 dies comptat i debatut), però val la pena fer-lo un cop a l'any!

QUE TINGUEU MOLT BONES FESTES!!!