desembre

Desig de pau que no saps d'on et brolla.  

El pastor torna vora el foc a menjar sopes escaldades. 

Sant Nicolau obre les festes amb clau. 

El fred i el vent fan tremolar al més valent!

Menjarem torrons i amb una guitarra cantarem cançons.
Buscant recer baixa el tió del bosc.

Res no és mesquí ni cap hora és isarda...

El sol es lleva tard i s'acotxa aviat.

Ara  ve Nadal, matarem el gall...

... i a les erugues que se'ns mengen les cols, no els en darem ni un tall!

Enguany les conserves del tros han estat més aviat justetes i no en tenim ni per fer les paneres de Nadal per a la família, per això hem optat per regalar un parell de peücs de llana a cadascú, fets a mà amb el mateix amor que les melmelades!

Bones festes a tothom, i que l'esperit d'una cultura capaç de tenir coses tan màgiques com el tió ho impregni tot!

La nit de Nadal

el bosc s’engalana;

els avets s’estiren

per fer la sardana

entorn del Nadó.

Una soca vella

no pot afegir-s’hi

i diu amb tristor: 

—Jo ja no sóc bona per res;

no tinc branques.

Mes, pel cel ressonen

les veuetes blanques

dels àngels que diuen: 

—Sí, que vals! No ploris!

Seràs el tió.

***

La vida és al foc

-verda?, mal encesa?-.

Viure no és un joc

ni una proesa.

Viure és un Nadal

entre el poc i el massa.

És un foc que cal

encendre’l amb traça.
                                    Joana Raspall

 

Borraines amb mel

- fulles de borraina netes

- 1 tassa d'aigua infusionada amb un grapat de matafaluga

- 1 ou

-  1 paper de gasosa, 1 culleradeta de llevat en pols o un raig de sifó/aigua amb gas
- ratlladura de pell de llimona o taronja

-  farina (uns 150 g)

- un pessic de sal

- mel 

Barregem tots els ingredients líquids i anem afegint-hi la farina remenant fins a obtenir una massa lleugera, que s'enganxi a les fulles de borraina quan les hi suquem (si és massa clara afegir-hi farina, si és massa espessa aigua infusionada). Arrebossem amb aquesta massa les fulles de borraina, netes i eixutes, i les fregim en abundant oli calent. Les escorrem damunt d'un paper de cuina i hi tirem un bon raig de mel pel damunt (al gust) just abans de menjar-les.  

Comentaris:

•  L'aigua es pot substituir per llet i la matafaluga per anís.    
•  En lloc de mel s'hi pot tirar sucre damunt.
• Acabades de fer són molt bones i cruixents, però també es poden deixar reposar en un bol cobertes de mel abans de menjar.   
• Abans s'arrebossaven només amb aigua i farina (més humil impossible!) i amb el temps s'hi ha anat afegint l'ou, la matafaluga, la llimona,...
• A les Terres de l'Ebre és típic menjar-les pels volts de Nadal; no us sembla meravellós, en aquests temps que corren d'opulència i consumisme desaforat, una menja tan humilment deliciosa i nostrada?!

 MOLT BON ANY NOU!!!

novembre

Nius plens de buidor. 

Oli verdós, nou, del raig, per sucar-hi pa!   

Vents  que arremolinen fulles de colors.

El foc ja espetarrega a la llar. 

Marrons galcés (o castanyes confitades, si no voleu ser tan "chics")

Breus i melangioses, les tardes es gronxen al balancí.
Repics de campana esmorteïts per la boira.

El vent porta uns acords de violoncel al ventre...

Ara sí que hem sortit definitivament de l’estiu i hem entrat de ple a la tardor, època en la qual «sense enyor se'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma», com diu Gabriel Ferrater en el seu poema "Cambra de tardor".

Fulles damunt i davall de glaç de la bassa

L'hort és a punt per a l'hivern: pebroteres, auberginieres i tomateres cremades per prevenir plagues i 
malalties, i les canyes que les sostenien arrencades i guardades per l'any vinent; carabasses desades; 
cols, bròquils i espinacs entomant les primeres gelades; olives collides;... 

I les abelles també s'han de preparar per l'hivern. Els hem tret els quadres buits i els hem posat una 
fusta que les aïlla de l'espai buit i fred que deixen aquests per ajudar-les a mantenir l'escalfor que 
elles, de forma natural, mantenen. Com ho fa? Apilonant-se en forma de raïm al mig del rusc, on hi 
ha la mel guardada. 

Les abelles de la capa externa, que són les que tenen més risc de morir de fred, són les més veteranes,
tot i que cada cert temps fan un canvi de torn entre elles. Com que l'interior de la bola és l'encarregat de 
generar l'escalfor necessària, allà han de tenir-hi prou reserves de mel, que a l'hivern no hi ha flors per 
xuclar-ne!

Panets de carabassa 
 ·     300 g de carabassa pelada

 ·     400 g de farina de força
 ·     15 g de llevat fresc
 ·     15 g de sal 

Ratllem la carabassa i la sofregim amb dues cullerades d'oli uns 10 minuts. La deixem temperar una mica i la barregem amb la resta d'ingredients. Amassem, fem una bola i la deixem llevar en un bol tapat amb un drap fins que dobli el volum (més o menys una horeta). Passat aquest temps amassem una mica més la massa i fem porcions d'uns 50 g ( o més), els donem la forma que vulguem i els posem a la llanda del forn. Els posem al forn sense encendre (perquè no tinguin corrent d'aire) i els deixem llevar un parell d'horetes més. Preescalfem el forn (sense els panets dins!) de dalt i de baix a 200ºC i coem els panets uns 10 minuts, abaixem a 180ºC i coem 10 minuts més o fins que estiguin una mica rossets. Deixem refredar damunt d'una reixeta.

Comentaris:

·   En lloc de panets es pot fer un pa sencer (aleshores ha de coure una mica més). 
·   Per donar-los forma de carabassa, un cop feta la bola fem uns talls amb unes tisores untades amb oli als laterals, com si fossin les costelles de la carabassa.
·   Per si sols són molt bons (tenen molt de gust de carabassa), però es poden farcir amb sobrassada, formatge tou, ... i damunt s'hi pot posar sèsam, llavors de rosella, etc. (pintar-los amb aigua i tirar-hi les llavors damunt abans que facin el segon repòs, quan ja tenen forma de panet).

octubre

Ocres i daurats entre el bosc, sobre els camps i a l'horitzó del capvespre. 

Clavar l'arada a la terra i enterrar-hi les llavors que brotaran per primavera.

Temps de viatge per les aus migratòries.    
Una dolçor groguenca ens embolcalla.

Barretets humils s'amaguen sota la pinassa, i no són els follets...   

Rovellades pel corrent, les pedres ofereixen creuar el riu.
El cor de la tardor.

Enguany l'estiu no vol marxar, però mica en mica van arribant els colors de la tardor:

Les tomateres ja són la viva imatge de la decadència tardoral a la qual encara es resisteixen aubergínies i pimentons, aquesta part de l'estiu que dèiem que encara no vol marxar.

Malgrat tot el pare ja té llest l'hort d'hivern: cols, porros i enciams en perfecta i mil·limètrica harmonia, sota l'atent esguard de les ufanoses carxoferes.

Si us hi fixeu bé fins i tot podreu sentir l'olor de terra mullada, que per fi ha plogut un xic! 
I mentre creix aquest planter tan ben regat, gaudim ja d'algunes cols.  

Aperitiu de col arrissada

    

  -  fulles de col arrissada (hi ha qui en diu Kale, ara que està de moda)
  -  oli d'oliva verge extra
  -  sal
  -  formatge parmesà en pols

Netegem les fulles de col i les eixuguem bé; traiem els tronxos (guardar-los pel brou) i fem trossos de fulla una mica més grans que la mida d'una patata xip. Les escampem damunt d'un plat, les pintem per les dues cares amb l'oli i les empolsinem amb el parmesà i la sal (amb mesura).  Les posem al microones a 800 watts uns 3 minuts (a mitja cocció girar-les i canviar les del centre per les de la vora del plat), si encara no estan cruixents posar-les un minut més. Quan estiguin cruixents ja estaran llestes, i en refredar-se encara quedaran més cruixents.    

Comentaris:

· L'oli pot ser aromatitzat (amb all, herbes, etc.)    
· També es poden fer sense formatge, amb curri o pebre vermell, o simplement només amb oli i sal.   

- Si no sou partidaris del microones la podeu coure al forn a 220ºC (5 minuts per una cara i un parell per l'altra).  

· Es veu que ara han descobert que la col arrissada conté molt de ferro i vitamines si es cou poc, és antiinflamatòria i depurativa; ves per on, i abans que la popularitzessin els americans amants dels "superaliments" només en menjava el bestiar!     

• 
  

setembre

S'endú els ponts o eixuga les fonts...

Els camps esperen aigua del cel per Sant Miquel.

Temps de trencar pinyons (sinònim de parlar molt).
El tord arriba i se'n va la griva.

mes d'advocacions marianes.
Bones veremes si hi ha pluges d'estels.

Rebostos plens i il·lusions renovellades.
Equinocci de tardor.

Recordeu que l'any passat per aquest temps vàrem provar de fer sidra i vam prometre que us n'explicaríem els resultats? Doncs sidra no n'hem obtinguda, no, però tenim un meravellós vinagre de poma! 

El més passat també us vàrem prometre un inventari de conserves de l'estiu que ja ens ha deixat. Doncs com que a Sants i a minyons no els prometis sinó els en dons, aquí teniu la nova col·lecció de melmelades per la propera temporada tardor-hivern 2017:

D'esquerra a dreta tenim: albercoc, préssec, figa de moro, caqui, tomàquet, pruna, pruna clàudia, móra i saüc; i no descartem fer-ne de pebrot, que encara en queden uns quants.  

S'acosta la primavera de l'hivern i hem de començar a preparar el tros per plantar noves llavors, el mes vinent us en farem cinc cèntims, que ara tenim molta feina... 

Oli de rosa mosqueta      

•    gavarrons de roser de bardissa ("escaramujos" en castellà) 
•       oli d'ametlles dolces (o d'oliva)
•    un pot de vidre amb tapa

Rentem els gavarrons i els escorrem bé. Els tallem la punteta negra de dalt, els obrim per la meitat i els anem posant dins del pot de vidre. Els cobrim amb l'oli d'ametlles dolces, tapem el pot i l'agitem una mica. Ho deixem reposar en un lloc fresc i sec 30 dies, agitant-lo una mica cada dia. Colem i guardem en un recipient de vidre que no sigui transparent, per evitar que se'n perdin les propietats amb la llum. 

Comentaris:

• En realitat la rosa mosqueta (Rosa rubiginosa L.) és una espècie diferent de la rosa de bardissa o gavarrera (Rosa canina L.): la primera es troba a més alçada (Pirineus, per exemple), la flor és més rosa i té més punxes; la rosa de la segona és blanca o rosa pàlid i es troba a latituds més baixes, però ambdues contenen olis essencials a les llavors.
• L'oli té propietats antioxidants (vitamines A, C i E), reafirmant, reparador, hidratant, nutritiu i antiinflamatori.
• El que comprem és més concentrat perquè s'obté per un altre procediment, però aquest és ben fàcil i casolà.
• Amb els gavarrons també es pot fer melmelada (són antioxidants i contenen molta vitamina C, però també tanins, que són astringents). Per fer-la s'han de treure les llavors i rentar bé, que els pèls de dins són irritants.  

agost

A l'agost bull el mar i bull el most. 

Gaspatxos, samfaines, escalivades, moussaka,... visca la multiculturalitat!
Oportunitats vacacionals de canviar de paisatge.

Sota l'ombra, tant se val si de roure o garrofer, capbussa't en un llibre.

Tot de records revenen a l'estiu, com les picades de mosquit...  

L'hort és abundant (sort que reguem!) i suficient per afartar-nos d'acolorides vitamines i fer conserves amb l'excedent. Al setembre ja us passarem l'inventari.
Així que hem aprofitat algun dia de vacances per fer excursions per la muntanya (no som massa de platja) i els fruits no hi són tan abundants com seria d'esperar: hi ha secada també, malauradament.

Hem vist algun animaló mort:
 

Talp

I alguns d'altres, per fortuna, ben vius:

 

Amb mil flors per fer mel! 

D'entre les quals una, trepitjant els camins que trepitjaves, m'han recordat que tinc un pensament per tu...

... Justa Bassaganyes Pairó. 

I dic el teu nom per trencar l'anonimat, perquè has passat per aquest món discretament: sense fer gens de soroll i sempre en un segon pla, però donant-ho cada dia tot pels altres, sense jutjar mai a ningú i sense esperar res a canvi, ni un trist agraïment. 
Com diu la teva esquela has estat una persona justa i bona, i caldria afegir TREBALLADORA incansable, en majúscules. 
Moltes gràcies per tot, padrina.

Braç de gitano salat de Festa Major

· 150 g de pebrots de "piquillo" o escalivats escorreguts 

· 2 ous 

· 100 g de farina  

· 1/2 sobre de llevat en pols

· 1 pessic de sal

· per decorar: 1 clara d'ou, 40 g de farina, 30 g de sucre, 30 g de mantega i una bosseta de tinta de calamar o sèpia

· brandada de bacallà per farcir

Primer fem la decoració: fonem la mantega i la barregem amb el sucre; hi afegim la clara d'ou, la farina i la tinta, mesclem bé; ho posem en una mànega pastissera o xeringa, posem paper de forn a la llanda, l'untem amb mantega i fem damunt els dibuixos que vulguem (els podem marcar amb llapis al revers del paper de forn a tall de plantilla). Deixem la llanda al congelador 10 minuts (el temps de preparar la resta).
Separem les clares dels rovells, les batem a punt de neu i reservem. Barregem amb el túrmix els pebrots i els rovells d'ou, hi afegim la farina tamisada amb un pessic de sal i el llevat i incorporem les clares muntades a punt de neu, barrejant amb cura amb moviments amplis i en el mateix sentit perquè no s'abaixin massa. Ho aboquem sobre la llanda que teníem al congelador i ho escampem per tota la superfície rectangular (aproximadament mig centímetre de gruix). Ho posem al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix 10 minuts. 
Quan la traiem del forn aboquem la planxa cap per avall damunt d'un drap humit, traiem amb cura el paper de forn i tornem a girar la planxa de biscuit de manera que la part decorada (l'exterior) quedi en contacte amb el drap humit; ho caragolem tot junt (drap i planxa de pa de pessic) i ho deixem refredar així embolicat. Poc abans de servir desenrotllem el drap, farcim amb la brandada i tornem a caragolar.  Polim els extrems tallant si cal una mica els marges perquè quedi més bonic.

Comentaris:

• El farciment també podria ser un còctel de gambes, per exemple. 
• Si en lloc de pebrot barregem espinacs a la massa ens quedarà verda; i si els dibuixos els fem amb la massa sense la tinta ens quedaran blancs.