Abril

 Aigua! 

Boscos i sembrats

reclamen les teves aigües mil,

i la nostra sensatesa... 

La Moreneta faci ploure!

Ja tenim el galàpet a la bassa:

Grossot i berrugós, com una carabassa verda, potser per això ambdues paraules tenen una possible etimologia pre-romana que sembla estar emparentada (calápaccu - carápaccia). 

Però malgrat el seu aspecte, és totalment inofensiu, tranquil, solitari i d'hàbits nocturns, sobretot a l'estiu, quan la seva pell fràgil s'ha de protegir dels rajos del sol. 

Ha estat hivernant i ara es deixa veure perquè és època d'aparellament. No em digueu que no són seductors aquest ulls de  color de coure amb pupil·la horitzontal, si més no pels galàpets femella, que NO són les granotes (les granotes, tant mascles com femelles, són més petites, esveltes i llises; i salten!) 

I també han arribat les tulipes, que "hivernaven" als seus bulbs sota terra... 

Ja només falta que arribi la pluja, si us plau que no trigui!!!

 

 Bacallà de divendres Sant (amb esquerdes d'ou i panses)

•  1 tassa de panses en remull
• 
   5 ous durs 
  
•  10 trossos de morro de bacallà amb espina (o al gust)  
•  2 cebes 
•   1 pot de tomàquet sofregit casolà  
•  per la picada: alls, julivert, ametlles i/o avellanes torrades, un carquinyoli/galet/llesca de pa fregit

Si el bacallà no està dessalat, hidratem els trossos posant-los directament (sense rentar) en un recipient cobert d'aigua freda 3 dies a la nevera, sense tocar-los; després els rentem, els escorrem bé i els dessalem posant-los en aigua nova tot un dia, renovant l'aigua un parell o tres de cops al llarg del dia. Els escorrem i eixuguem bé, els enfarinem i fregim en oli d'oliva ben calent. 

Sofregim la ceba a daus en una mica de l'oli de fregir el bacallà, hi afegim el tomàquet, les panses escorregudes i el bacallà fregit i el deixem fent xup-xup uns minuts. 

Hi posem per damunt els ous durs a vuitens i hi afegim la picada que haurem fet amb tots els ingredients al morter, diluïda amb una cullerada de l'aigua de dessalar el bacallà. I llestos!

Comentaris:

• Aquest l'ha cuinat l'àvia Rosamaria, el nostre referent a la cuina (i en altres camps...)
• Més senzill impossible (la clau és que hi hagi abundor de sofregit), no teniu excusa per no complir amb el precepte de menjar magre el divendres Sant...
• És d'aquells plats que ens trasllada automàticament a un temps, final de Quaresma, i un lloc,  el nostre racó de Pirineu, envoltats de gent estimada. Alguns ja no hi són  físicament, però us asseguro que hi són ben presents (llegats com aquest plat en són la prova).
• Antes, per aquestes i altres contrades, el bacallà era l'únic peix que hi havia, humil però meravellosament bo.   

febrer

Fa un fred que glaça la cua dels gossos!   

Eixivernada encara.

Beureu, menjareu gras, hi haurà dansades,   

riureu i fareu disbauxa amagats rere una màscara,    

el rostre ennegrit perquè l'os pirinenc no us confongui la cara amb la lluna.

El dimecres de cendra, però, qui es burlarà de vatros serà la Quaresma!

Un dia un carrer, el del Pou de la neu, ens va fer descobrir un ofici perdut: el de nevater. 

El nevater era la persona que emmagatzemava la neu, durant força mesos l'any, en pous naturals o excavats a la roca, i la  transformava en gel per a vendre (en aquest article  trobareu una informació preciosa sobre els pous de neu a Mallorca).

Any de neu, any de bé de Déu... però que no caigui a lo meu!, deia algú.

Recordo quan, de petita, obríem la porta de bon dematí i el món, com per art de màgia, s'havia tornat blanc i tots els cantells s'havien arrodonit. 

Per sort (i gràcies a uns avantpassats previsors), totes les portes de les cases del poble són al capdamunt d'una escala, perquè sinó, en fer el primer pas per sortir, haguéssim quedat colgats de neu! 

Com enyoro els caramells de glaç a les barbacanes, lliscar pels rostos amb un sac al cul i fer formatges i pernils de neu per jugar a botigues amb la veïna. Com enyoro veure la neu amb aquells ulls d'infant tan verges i cristal·lins com ella mateixa...

I que bonics són els "flocs de neu" de primavera: 

Confitura de llimona

- 1 Kg de llimones ecològiques (o de casa sense tractar) 
- 1 Kg de sucre 

- 1 got de ginebra bona

- 1 culleradeta de sal

Tallem les llimones netes a rodanxes MOLT primes i aquestes a quarts, i les posem en un bol amb la culleradeta de sal cobertes d'aigua a la nevera tot un dia. L'endemà les escorrem i l'aigua de maceració la posem al foc; quan bulli hi afegim les llimones i les coem 30 minuts o fins que la pell sigui tova. Les deixem reposar (escorregudes) a la nevera, amb el sucre, 24 hores més. L'endemà les posem al foc mitjà remenant sovint fins a tenir la textura desitjada (uns 20 minuts). Posem al cul de cada pot de vidre (net i esterilitzat) una cullerada sopera de ginebra i els omplim amb la confitura bullint encara. Tapem i deixem refredar cap per avall fins que facin el buit o fem bullir al bany Maria 15 minuts.

Comentaris:

• En lloc de ginebra podeu posar-hi cointreau o res.
• Quan macerin les llimones amb el sucre també hi podríeu posar una cullerada sopera de ginebrons o de cardamom.  
• Amb un pa de nous i panses és una delícia!

gener

 Gener sense fred, tot el fruit es perd...  

Els ocells al joquiner. 

Ninou voleu dar-nos? 

Escudella i vi calent!

Refranys i geners són verdaders...

Temporada d'hivern, col·lecció de crucíferes:

Hi havia una vegada una nena que no volia menjar cols, de cap manera.

La mare prou li deia que l'ajudarien a créixer i a fer-se forta, però ella trobava que feien pudor, que tenien gust de podrit, hi trobava fils, mossegades d'eruga... vaja, que no hi havia manera de fer-n'hi  menjar.

Un assolellat matí de primavera, una tieta molt sàvia va dur-la a l'hort.

Justament aquell dia un munt de papallones acolorides voleiaven per les cols.

La titeta va dir-li a la nena:

- Mira si en són de bones les cols que totes les papallones venen a menjar-ne!

I vet-ho aquí que des d'aleshores la nena va començar a menjar cols.

I va créixer forta i preciosa com una papallona.  

ARRÒS DE CRANC BLAU

·      400 g d'arròs bomba  

·      1,5 litres de fumet de peix (més si ens agrada caldós)

·     2 crancs blaus mitjans (o 4 de petits)

·      1 sípia bruta (o neta) 

·     1 pebrot verd i 1 pebrot vermell

·     1 ceba gran

·     1 cullerada de salsa de tomàquet casolana (opcional)

·    1 all, una branca de julivert, sal i oli d'oliva

Si la sípia està bruta la netegem, guardem la tinta per fer arròs negre un altre dia (la congelem) i reservem la melsa per després. 

Els crancs blaus es compren vius i es poden atordir posant-los 15 minuts al congelador (si no els fem servir el mateix dia que els comprem els deixem al congelador).  Els separem les pinces i obrim la clova del cos del cranc, en reservem els coralls (unes "boletes" roses/roges que hi ha sota la clova) i retirem les brànquies. Partim els cossos pel mig si són crancs mitjans i els reservem amb les pinces (les grans partides pel mig).

Brànquies

Corall

 

Posem un bon raig d'oli d'oliva a la paella i quan està ben calent hi sofregim la sípia a trossos. Quan hagi agafat color hi afegim la ceba i els pebrots a dauets i ho fem sofregir uns minuts més. Hi afegim l'all i el julivert picats , la melsa de la sípia, els coralls dels crancs i la cullerada de salsa de tomàquet. Ho sofregim uns minuts i hi afegim l'arròs, hi donem unes voltes per rossejar-ho i tot seguit el fumet bullint. Salpebrem i mantenim el foc viu uns 5 minuts. Hi afegim els crancs i continuem la cocció fins que l'arròs estigui cuit (uns 12 minuts més, anem tastant). Apaguem el foc, deixem reposar un minut amb la paella tapada i a gaudir!

Comentaris:

• Com totes les receptes d'arròs cada casa té els seus trucs i les seves preferències, el que realment hi dona un gust especial és el cranc blau del Delta, per tant la resta al vostre gust (amb safrà, sense tomàquet, amb musclos, etc.)   
• El cranc blau (Callinectes sapidus) és una espècie al·lòctona entre d'altres llocs al Delta de l'Ebre. No està catalogada com a espècie invasora perquè es pugui comercialitzar com una espècie pesquera més del Mediterrani (però no es pot pescar de forma recreativa) i això ha permès, en certa manera, controlar-ne les poblacions que perjudicaven els pescadors i mariscadors del Delta i, de retruc, fer tornar algunes espècies autòctones que havien desaparegut amb la presència del cranc blau invasor. I està deliciós!

• Res a veure amb les cols però "crancs" i "crucíferes" són tant cacofònics...  

Solstici d'hivern

Solstici d'hivern. 

Amb colors de tardor i aires de primavera. però solstici d'hivern. 

I de nou toca agafar una altra altra figureta de la memòria i posar-la al pessebre vivent de la meva infantesa, aquell que vaig començar l'any passat.

A la darrera casa del poble, anant cap al torrent, hi vivia la Sisca. 

Tenia la pell colrada pel sol, els ulls com dos carbons vius i una rialla bonhomiosa que li il·luminava la cara.

Era forta com la muntanya que en deien frontera. La creuava amb el sarró carregat de truites de riu perquè a l'altre vessant li bescanviessin per cafè, arròs, sucre o  xocolata. 

Podeu dir-ne estraperlo o contrabando, però jo en dic haver de pujar dues filles.

Com m'agradaria seure en un escambell vora el foc i tornar a sentir les teves històries contades per tu, mentre en Vetre fa cantar de nou l'acordió...

Gràcies, Sisca de Can Burset.

QUE TINGUEU UN ANY 2023 PLE DE SALUT I VIDA!

setembre

  S'aboca com un pot de mel la teva llum:   

entremig de les vinyes vermadores

- trencadís de pàmpols i gotims, -

endins del bosc ple de follets i fades,

madurant els codonys i les magranes,

brunyint al cel camins de migració,

regalims luxuriosos als bonys de les carbasses...

És hora de tallar tot el que penja!

Ens hem saltat l'estiu com qui no vol la cosa, fa de mal explicar... 

Com aquell caqui que un dia encara era verd, i l'endemà ja no hi era.

El cas és que ja som a la tardor i el nostre trosset de Pirineu ja és ple de bolets, tot i que natros mengem algun cep i algun rovelló caçat per l'avi i la resta els cacem fotogràficament només, són tan bonics!

Cep

I al nostre trosset de Priorat, cruspits els darrers melons i tomàquets, conservant encara per l'hivern escalivades, samfaines i bunyols de carbassó, l'hort de tardor va prenent forma:

  

Tortada de mores

·      500 g de mores madures 

 ·    70 g de sucre

·     la pell ratllada i el suc de mitja llimona

·     pasta brisa:

·     400 g de farina fluixa (de rebosteria)

·     200 g de mantega freda

    ·     150 g de sucre

    ·     2 ous

    ·     un pessic de sal i d'essència de vainilla

Barregem les mores ben rentades amb el sucre, el suc i la ratlladura de llimona i ho deixem macerar a la nevera mínim un parell d'horetes (si és tota la nit millor).

Barregem en un bol la farina, el sucre, la mantega i el pols de sal i de vainilla, amb una forquilla mateix, fins que tingui una textura com de sorra o arena; hi afegim els ous batuts i els integrem sense amassar. Aplanem una mica la massa entre dos papers de forn (o film) i la guardem a la nevera mínim mitja hora.

Folrem el fons i les parets d'un motllo untat (de parets baixes) amb la meitat de la massa estirada amb el corró fins que tingui mig dit de gruix més o menys; omplim amb les mores macerades i cobrim amb la resta de la massa estirada prement amb els dits les vores perquè s'adhereixi a la massa de les parets. Punxem la part de dalt amb un forquilla i coem al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix uns 40 minuts (fins que estigui dauradeta).  

Comentaris:

• Si compreu la pasta brisa (o "masa quebarada") estalviareu temps.
• Quan no sigui temps de mores es pot farcir de pomes, codonys o peres a daus macerades com les mores (i a més a més amb canyella o altres aromatitzants si us agrada).
• En macerar les mores també s'hi pot afegir un rajolí de moscatell o vi dolç (així és com les berenàvem de petits després d'una tarda de collita...)
• Es pot pintar amb ou abans d'enfornar i/o empolvorar amb sucre llustre quan surti del forn.