agost

 Aboca l'aigua per tot arreu, Sant Bartomeu! (dia 24)

Gran festa anyal per a tots, el 15 d'agost (madura algun raïm i cau alguna avellana)!
On posarem Sant Roc que no el caguin les mosques?* (dia 16)
Sant Agustí vol que es fili al peu del gresol. (dia 28)

Tots els dies són Sants pels que estan en gràcia...

* Es diu per fer decidir a qui es mostra indecís, o ho diu qui no li deixen fer el que pretén. 

Fa molta calor, massa, sort que encara tenim aigua i ens podem remullar una mica...

   

Mireu què fan les abelles per intentar mantenir la temperatura del nucli del rusc entre 34 i 36 °C (temperatura òptima per al desenvolupament de les larves) quan detecten amb els seus receptors que la temperatura és massa alta:

Alguns individus fan de ventiladors: es col·loquen a l'entrada i dins del rusc i mouen les ales molt ràpidament per crear un corrent d'aire que afavoreixi la circulació i el refredament intern de l'arna. D'altres individus surten a buscar aigua i la distribueixen estratègicament sobre les cel·les i superfícies internes del rusc de manera que, en evaporar-se l’aigua, absorbeix calor i refreda l’ambient. 

Tots els membres de la colònia ajusten les seves tasques coordinadament per a garantir la supervivència de la cria, d'això se'n diu intel·ligència col·lectiva. Tan de bo en prenguéssim bona nota els humans!

PRUNES DEL TROS AMB AIGUARDENT 

• Prunes fresques (preferiblement petites i madures, però fermes) 
  
• Sucre (opcional, segons el gust i el tipus de pruna)
•  Aiguardent 

Netegem les prunes amb aigua freda i les assequem bé amb un drap.

Les punxem lleugerament amb una agulla en diversos punts perquè l'aiguardent penetri més fàcilment i les posem en pots de vidre, una mica apretades però amb compte de no trencar-les.

Si volem una maceració més dolça afegim una cullerada de sucre a cada pot.

Cobrim completament les prunes amb l'aiguardent i tapem els pots hermèticament. 

Els guardem en un lloc fresc, fosc i sec mínim 3 mesos abans de consumir-les. 

Comentaris:

·   Es poden aromatitzar amb un canó de canyella, clau d'espècia o pela de llimona dins dels pots.

·   Es pot fer servir grappa, rom o ratafia en lloc d'aiguardent (les prunes tindran una aroma diferent) i després el licor es pot fer servir per emborratxar un coc de prunes per exemple.

·   Les prunes es poden consumir soles, es poden servir amb gelat, nata o formatge fresc, o banyar amb xocolata com un bombonet de licor (aneu amb compte amb els pinyols!)

·   És una recepta senzilla però efectiva per preservar el sabor de les prunes i afegir-hi intensitat, a més de poder aprofitar també el licor.

juliol

 Juliol, al secà, és aigua fresca en un càntir;   

un llibre que espera, sota una ombra, a ser llegit; 

l'àvia estenent llençols de records i cosint l'estiu a la fresca;
incansables cigales trencant el silenci del migdia;

0liveres de pell arrugada com els padrins que aguaiten el mar dels records;

les estrelles titil·lant i la lluna sobre un pi, com el punt d'una i... 

Tenia pensat escriure un post sobre grills i cigarres, però he decidit que ja ho faré el mes vinent. Ara sento la necessitat, després del foc de Paüls, d’escriure un al·legat en favor dels pastors.

La ramaderia extensiva i semiextensiva és una pràctica ancestral lligada a les muntanyes i les àrees rurals que ha estat clau per a la conservació del territori, la biodiversitat i la sostenibilitat ambiental (termes que ens omplen tant la boca darrerament). 

Els ramats de bestiar, per aquí al nostre terreno ovelles i cabres sobretot, han tingut tradicionalment un paper fonamental en el manteniment dels boscos, les lleres del riu i altres espais naturals. Les cabres, per exemple, pasturen la vegetació de baix creixement (arbustos, matolls, "males herbes") i  també brostegen (mengen brots, fulles i fruits de vegetació alta), mentre que les ovelles poden pasturar herbes i plantes més grasses i més arran de terra, mantenint un equilibri entre els diferents tipus de vegetació.

La pastura d'aquests remugants, doncs, evita l'acumulació excessiva de vegetació i en manté la biodiversitat, ajudant a reduir el risc d'incendis i torrentades (que prediuen els científics que cada cop seran més habituals). És a dir: la pèrdua progressiva de pastors i de caps de bestiar (juntament amb un abandonament dels boscos per part dels que en podien viure i per tant els gestionaven) suposa un embrutiment dels boscos amb una vegetació abundant i sense control que, amb la secada, esdevé una esca ideal. I per afegitó la colonització d'espècies invasores a la vegetació de les lleres del riu resta espai a les espècies autòctones.

A més els ramats conservaven i enriquien els paisatges rurals amb gran diversitat de formes i colors (camps oberts, rostolls, bancals d'ametllers i oliveres, boscos, vinyes...) millorant la qualitat del sol amb les dejeccions que hi anaven deixant i reduint-ne l'erosió. 

En resum, la ramaderia extensiva i semiextensiva és un model de producció més resilient davant els canvis climàtics i altres desafiaments globals, en termes moderns té una petjada ecològica molt més baixa que la ramaderia intensiva i, a més, proporciona productes de qualitat: llet, formatges, carn i fibra (un altre dia escriuré sobre la llana, que avui en dia és un problema pels pastors tot i que es tracta d’un subproducte excel·lent).

I per no esmentar (perquè no acabaríem mai) el patrimoni cultural que representaven els pastors! 

Escric en passat perquè em fa por que ja anem tard: els ramats no poden gairebé ni entrar en aquests espais tan bruts i deixats com abans ho feien i, si hi entren, la pastura ha esdevingut nutricionalment tan pobra que se'ls ha de suplementar sobre el terreny amb altres aliments (amb el sobrecost que això suposa) perquè hi restin i puguin pasturar-ne un mínim sense deixar-hi la pell.

És urgent que els governants reconeguin, valorin i facin pedagogia a les zones urbanes  dels beneficis que la ramaderia extensiva i semiextensiva suposen pel medi ambient, la societat i l'economia. És imprescindible que promoguin polítiques que realment repercuteixin en el foment d'aquests models agrícoles que són essencials per al futur de les àrees rurals i per a la sostenibilitat de tot el país, que no es quedin només en titulars i en bones intencions. 

I natros què hi podem fer? Doncs consumir llet, formatge, cabrit, corder/xai/anyell local, i mirar de no entorpir la vida d’aquests ramats amb els nostres gossos i les nostres actituds quan gaudim de les vacances a l’entorn rural, si us plau.  

MELMELADA DE NECTARINA DE MIRAVET AMB AUFÀBREGA

-      1 Kg de nectarines madures (pes sense pinyol)

-     400 g de sucre   

-     10-15 fulles d'aufàbrega de fulla gran fresca

-    el suc d'una llimona (o llima) i una mica de ratlladura

-    un pessiguet de sal i un toc de pebre negre molt fi (opcional)

Rentem, pelem i tallem les nectarines a trossos petits. 

Les barregem amb el sucre, el pessic de sal, el suc de llimona i una mica de ratlladura (opcional). Ho deixem macerar una estona a la nevera.

Ho posem en una olla ampla a foc baix-mitjà uns 30 minuts, remenant sovint i escumant (traient l'escuma superior que faci amb una cullera o escumadera).

Quan comenci a espessir hi afegim les fulles d'aufàbrega netes i picades petitones, i en 2-3 minuts apaguem el foc, o 5-7 fulles senceres i les traiem al cap de 5 minuts i apaguem el foc (és a dir, les hi deixem només infusionar, si volem un gust més subtil).

Podem passar per la batedora o deixar els trossos sencers, i un cop té el punt desitjat (prova d'abocar una gota en una cullera freda del congelador per saber quina textura tindrà un cop gelificada), hi posem un pessic de pebre negre fi (opcional però potencia molt el sabor).

Envasem en calent en pots nets i bullim 10 minuts al Bany Maria (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) en una olla a pressió. Els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues.  

Comentaris:
·   Podeu substituir el sucre per 300 g de mel suau (taronger, mil flors, acàcia); aleshores hi heu d'afegir mitja poma verda ratllada o una culleradeta de pectina, no cal maceració, i deixar coure uns 40 minuts. Tingueu en compte que també durarà menys (2-3 mesos en lloc d'1 any).   

·  Si voleu una melmelada més dolceta i elegant substituïu l'aufàbrega per una beina de vainilla (llavors rascades i beina oberta, afegit en el moment de macerar i deixant-ho tota la nit, treure la beina a mitja cocció).

·  En una torradeta untada amb un formatge de cabra del país i uns pinyons damunt (i una copa de cava fresquet per potenciar-ne el sabor) teniu un aperitiu molt estiuenc; i encara millor si hi afegiu un altre canapè amb melmelada de pera i vainilla i un bon formatge blau també del país!

Solstici d'estiu

 L'estiu són les petites formiguetes tot cercant les espiguetes quan el blat ja està segat (i és al sac ben lligat). 

I són les llepolies més carregades de vitamines que us pugueu imaginar! 

Les primeres que arriben, al juny, són els aubercocs i les peretes de Sant Joan...

Que tingueu molt bona revetlla (natros amb garlandes de quiwis i ganxet)! 

COCA MENORQUINA D'AUBERCOCS I SOBRASSADA

• 150 g de sucre 
  
• 150 g de sagí (llard de porc)
• 
  4 ous 
  
• 300 g de patata bullida (pes un cop cuita) 
• 30 g de llevat fresc 
• 500 g de farina de força 
• aubercocs i sobrassada

Fem bullir les patates amb pell fins que estiguin cuites en punxar-les.

Batem els ous amb el sucre fins que blanquegin, hi afegim el llard, les patates pelades encara una mica calentes i el llevat esmicolat. Ho barregem.

Hi afegim la farina (i un pessic de sal) i amassem bé fins que la massa se'ns desenganxi de les mans.  

Deixem reposar la massa en un bol untat amb oli i tapada amb un drap un parell d'hores (o fins que dobli el volum).

L'estirem amb un corró donant-li forma ovalada (o la que vulguem) i la deixem tovar un parell d'hores més en un lloc sense corrents d'aire (dins del forn apagat per exemple). Hi posem damunt els aubercocs partits per la meitat (i sense pinyol) i bocins de sobrassada entremig o dins dels aubercocs, al gust.

Coem al forn preescalfat a 160ºC uns 25-30 minuts (fins que la coca sigui rossa).

Deixar refredar i empolvorar amb sucre llustre.

Comentaris:

·  També es pot fer només amb aubercocs o només amb sobrassada. Fins i tot es podria farcir amb la sobrassada i posar-hi els aubercocs damunt.

·  Els aubercocs, partits i despinyolats, es poden deixar macerar arrebossats amb sucre la nit abans a la nevera. 

Juny

 Jo voldria tornar a veure cuques de llum... 

Un cor de cants a l'alba. 
Nits curtes però enceses!

Ynup le moc atog adac, ynuj la uolp iS

Mireu a qui tenim al forat d'un oliver del tros: dos polls de puput! 

Els pollets i les femelles poden produir una olor molt forta i desagradable quan se senten amenaçats, semblant a la carn podrida, per repel·lir els depredadors. És una secreció oliosa pestilent amb la qual les femelles també recobreixen els ous perquè els protegeix de patògens.

La puput és un dels ocells més fàcils de reconèixer de casa nostra: té una cresta taronja i negra desplegable que s'obre com un ventall quan s'emociona o s'altera. El seu plomatge és de tons ocres, amb les ales i la cua de ratlles blanques i negres. 

És una au migradora i arriba a Catalunya a la primavera, sobretot entre març i abril.

Li agraden els espais tranquils amb arbres i terra tova (camps oberts, vinyes, oliverars,...) on pot cercar menjar amb facilitat: és insectívora i el seu bec llarg i corbat li permet furgar la terra amb precisió per caçar cucs, larves i escarabats. És ideal per controlar plagues de manera natural!

El seu cant inconfusible fa “pu-pu-put”, un so profund i repetitiu que li dona nom en moltes llengües. Fins i tot el nom científic, Upupa epops, és una onomatopeia llatinitzada del seu cant. 

La puput és un símbol de la biodiversitat mediterrània i una aliada dels conreus. Amb la seva aparença exòtica i els seus costums peculiars, és una de les joies alades del nostre entorn.

CHUTNEY DE CIRERES 

-    500 g de cireres madures  

-    150 g de sucre (millor morè però si és blanc no passa res)

-    2 cullerades de vinagre de xerès o de poma 

 -    1 culleradeta de sal,

-    1 cullerada de pebre molt (del tipus que que vulgueu)

-     espècies al gust (en varietat i proporció): 

    -    una cullerada de canyella molta 

    -    una cullerada de gingebre molt  

    -    3 cardamoms  

    -    2 claus d'olor

    -    una culleradeta de nou moscada ratllada 

Rentem i despinyolem les cireres (no llenceu els pinyols, en podeu fer coixins tèrmics!) i les posem en un cassó al foc amb la resta d'ingredients.

Quan comencin a bullir abaixem el foc al mínim i anem remenant sovint, fins que tinguin una textura de melmelada (uns 25-30 minuts).

Es pot tastar la salsa a mitja cocció i afegir-hi vinagre, sucre i/o espècies al gust.

Si no el consumim al moment es conserva molts dies a la nevera. I si no el podem envasar en pots i esterilitzar-los 15 minuts al bany Maria com si fos melmelada. 

Comentaris:

·  El chutney és una salsa originària de la Índia que resulta ideal per acompanyar carns a la brasa, confit o magret d'ànec...

·   Hi ha moltes receptes de chutney en què a més de la fruita (que podria ser una altra en lloc de cireres) hi posen ceba, però a natros ens agrada sense.

maig

 M'ompliré la boca de cors petits i rojos. 

Aleshores, els faré esclatar   

i em sagnaran els llavis. 
Glatiràs pels meus petons de primavera... 
                                                                

"El món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes."

(Com les maduixes, de Josep Carner) 

Les maduixes són molt fràgils i, un cop collides, no continuen madurant. Per això s'han de collir al punt òptim de maduració. I és segurament per això que "maduixa", en català, prové del llatí vulgar matuceam, del llatí clàssic matureus, que vol dir "madur".

Després de les maduixes vindran les cireres, els nispros, els aubercocs, les peretes de Sant Joan, les nectarines, les prunes, els préssecs, les síndries i els melons, les figues... Un bé de Déu de vitamines fresques!

I mentrestant, ja floreixen les que seran fruites de tardor i d'hivern, com les magranes i les mandarines, tan vistoses les unes i tan flairoses les altres...

AIGUA FRESCA DE MADUIXA (a la mexicana)

•  200 g de maduixes 
  
• 2 tasses i mitja d'aigua
• el suc d'una llimona 
  
• 2 cullerades de sucre o una de mel (o al gust)

Fem bullir mitja tassa d'aigua i hi dissolem el sucre (amb la mel no cal escalfar l'aigua). Posem aquest xarop a la batedora/liquadora/robot de cuina juntament amb les maduixes a bocins, dues tasses d'aigua i el suc de llimona acabat  d'esprémer, i ho batem bé fins que estigui homogeni. Ho passem per un colador fi i ho deixem refredar un parell d'horetes a la nevera, tapat. Agitar bé abans de prendre.

Comentaris:

·   Es pot fer amb d'altres fruites (l'aigua de síndria també és molt bona però cal treure les llavors abans de triturar).

·  Amb un parell de fulletes de menta, si us agrada, encara és més refrescant, perquè aquesta calor no és normal!