octubre

 Obre la terra per sembrar llavors (però abans tingues el camp ben femat!)

Captards color de confitura de codony. 

Tot sospira esperant un dolç repòs. 
Un ramat de núvols al cel (llops amb pell de xai?)

Ballen vívidament les fulles mortes.     

Racons encatifats de coloraines. 
El vent d'octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca. 

Al maig vam comprar unes llavors de cotó del Delta de l'Ebre, a la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta. 

Unes llavors petites i discretes de diferents espècies que vam plantar al tros, encuriosits.

No van trigar gaire a brotar i es van anar alçant amb rapidesa, fulla rere fulla, fins a convertir-se en arbustos.

A l'agost van començar a florir, una flor aquí, l'altra allà. Unes flors fràgils i boniques com un pensament, de colors càlids segons la varietat.

Amb el pas del setembre cada flor s'ha anat marcint deixant al seu lloc una capseta verda molt ben tancada.

I les càpsides, en madurar, s'han anat esbadellant per mostrar el seu contingut: un floc de cotó, suau com un núvol, prenyat de llavors per no morir del tot, per restar només en repòs fins que algú les planti i es reprengui de nou el cicle d'aquesta fibra natural tan especial en tots els sentits...  

Amb paciència es podria netejar, filar i transformar en teixits per acompanyar vides. Però natros només el collirem, en guardarem les llavors i en farem rams per a fer bonic.

PASTETES DE FORMATGE 

(o enganyatalls de panellet...)

·       200 g de farina 

·       100 g del formatge ratllat que vulgueu (nosaltres parmesà)

·       100 g de mantega 

·       2 cullerades soperes de llet

·       un pessic de sal

·       per decorar: melmelada de tomàquet, de pebrots escalivats, cirerols confitats o frescos, anxoves, orenga,... (al gust)

Disposem la farina en forma de volcà i al mig hi posem el formatge, la mantega a bocins a temperatura ambient, la llet i la sal.

Ho treballem tot amb les mans fins que quedi una pasta fina, ho cobrim amb un drap i ho deixem reposar una horeta aproximadament.

Estirem la massa amb el corró fins que tingui un centímetre de gruix més o menys i tallem amb la forma que vulguem o fem boletes i les aixafem una mica.

Hi podem posar damunt una culleradeta de melmelada de tomàquet o de pebrot, un cirerol confitat o fresc, un trosset de codonyat o gelea de codony..., el que vulguem o no res, i coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 180ºC uns 15 minuts (fins que es daurin).

Comentaris: 

A la massa també s'hi pot posar orenga o romer, o espolsar-ho per damunt amb unes escates de sal.

Pels celíacs la farina pot ser de panís o d'arròs.

BONA CASTANYADA A TOTHOM!!!

Setembre

 Sant Miquel: l'all mira al cel.

Et gronxes entre l'estiu que s'acomiada i la tardor promesa.

Terra esgotada després de la collita d'estiu. 

El que té pansa té dansa.

Magranes que ja han esdevingut cors: plenes de sang, de vida, de passió.

Bon viatge, estimades orenetes, fins l'any que ve! 

Rabassuts i imperfectes, meravellosos codonys.

Elegantment, amb llum daurada, s'escurcen els dies.

Un codony penjava del codonyer. Rebutjat per boterut, aspre i rugós.

Però al foc i amb molta dolçor es va fondre en silenci per forjar la seva essència vermella, flairosa, deliciosa!

L'imperfecte de vegades rebel·la la seva autèntica bellesa amagada...

PASTÍS DE FORMATGE AMB GELEA DE CODONY 

(Inspirat en la Mireia Carbó)

• 
  200 g de formatge cremós d'untar  
• 200 g de llet 
  
• 40 g de formatge ratllat curat/semicurat al gust
• 90 g de sucre
• 2 fulles de gelatina neutra 
• Codonyat o gelea de codony

En un cassó, a foc mitjà, posem la llet, els formatges i el sucre i anem remenant fins que comenci a fer bombolles. 

Apaguem el foc , hi afegim la gelatina escorreguda que haurem tingut hidratant (coberta amb aigua freda 10 minutets) i la dissolem bé en la barreja.

Aboquem en copes, gotets o pots de vidre amb tapa (per a un picnic tardoral per exemple) i quan s'hagi temperat una mica ho guardem a la nevera un mínim de 2 hores. 

Al moment de servir decorem amb gelea de codony o daus de codonyat. 

Comentaris:

·   El codonyat també el podem posar al cul de les copes abans d'abocar-hi el pastís de formatge (amb cura). Nosaltres al cul hi hem posat una galeta esmicolada (que també podria anar damunt o ser uns pinyons torradets per exemple). Imaginació al poder!

·   En el nostre cas el formatge escollit és de la formatgeria Linens, feu-hi una ullada que val molt la pena el seu projecte.

·   No cal dir que en lloc de codonyat pot ser qualsevol altre tipus de melmelada, però sens dubte la combinació codonyat - formatge fa tardor (i hivern, i estiu, i primavera!)

agost

 Aboca l'aigua per tot arreu, Sant Bartomeu! (dia 24)

Gran festa anyal per a tots, el 15 d'agost (madura algun raïm i cau alguna avellana)!
On posarem Sant Roc que no el caguin les mosques?* (dia 16)
Sant Agustí vol que es fili al peu del gresol. (dia 28)

Tots els dies són Sants pels que estan en gràcia...

* Es diu per fer decidir a qui es mostra indecís, o ho diu qui no li deixen fer el que pretén. 

Fa molta calor, massa, sort que encara tenim aigua i ens podem remullar una mica...

   

Mireu què fan les abelles per intentar mantenir la temperatura del nucli del rusc entre 34 i 36 °C (temperatura òptima per al desenvolupament de les larves) quan detecten amb els seus receptors que la temperatura és massa alta:

Alguns individus fan de ventiladors: es col·loquen a l'entrada i dins del rusc i mouen les ales molt ràpidament per crear un corrent d'aire que afavoreixi la circulació i el refredament intern de l'arna. D'altres individus surten a buscar aigua i la distribueixen estratègicament sobre les cel·les i superfícies internes del rusc de manera que, en evaporar-se l’aigua, absorbeix calor i refreda l’ambient. 

Tots els membres de la colònia ajusten les seves tasques coordinadament per a garantir la supervivència de la cria, d'això se'n diu intel·ligència col·lectiva. Tan de bo en prenguéssim bona nota els humans!

PRUNES DEL TROS AMB AIGUARDENT 

• Prunes fresques (preferiblement petites i madures, però fermes) 
  
• Sucre (opcional, segons el gust i el tipus de pruna)
•  Aiguardent 

Netegem les prunes amb aigua freda i les assequem bé amb un drap.

Les punxem lleugerament amb una agulla en diversos punts perquè l'aiguardent penetri més fàcilment i les posem en pots de vidre, una mica apretades però amb compte de no trencar-les.

Si volem una maceració més dolça afegim una cullerada de sucre a cada pot.

Cobrim completament les prunes amb l'aiguardent i tapem els pots hermèticament. 

Els guardem en un lloc fresc, fosc i sec mínim 3 mesos abans de consumir-les. 

Comentaris:

·   Es poden aromatitzar amb un canó de canyella, clau d'espècia o pela de llimona dins dels pots.

·   Es pot fer servir grappa, rom o ratafia en lloc d'aiguardent (les prunes tindran una aroma diferent) i després el licor es pot fer servir per emborratxar un coc de prunes per exemple.

·   Les prunes es poden consumir soles, es poden servir amb gelat, nata o formatge fresc, o banyar amb xocolata com un bombonet de licor (aneu amb compte amb els pinyols!)

·   És una recepta senzilla però efectiva per preservar el sabor de les prunes i afegir-hi intensitat, a més de poder aprofitar també el licor.

juliol

 Juliol, al secà, és aigua fresca en un càntir;   

un llibre que espera, sota una ombra, a ser llegit; 

l'àvia estenent llençols de records i cosint l'estiu a la fresca;
incansables cigales trencant el silenci del migdia;

0liveres de pell arrugada com els padrins que aguaiten el mar dels records;

les estrelles titil·lant i la lluna sobre un pi, com el punt d'una i... 

Tenia pensat escriure un post sobre grills i cigarres, però he decidit que ja ho faré el mes vinent. Ara sento la necessitat, després del foc de Paüls, d’escriure un al·legat en favor dels pastors.

La ramaderia extensiva i semiextensiva és una pràctica ancestral lligada a les muntanyes i les àrees rurals que ha estat clau per a la conservació del territori, la biodiversitat i la sostenibilitat ambiental (termes que ens omplen tant la boca darrerament). 

Els ramats de bestiar, per aquí al nostre terreno ovelles i cabres sobretot, han tingut tradicionalment un paper fonamental en el manteniment dels boscos, les lleres del riu i altres espais naturals. Les cabres, per exemple, pasturen la vegetació de baix creixement (arbustos, matolls, "males herbes") i  també brostegen (mengen brots, fulles i fruits de vegetació alta), mentre que les ovelles poden pasturar herbes i plantes més grasses i més arran de terra, mantenint un equilibri entre els diferents tipus de vegetació.

La pastura d'aquests remugants, doncs, evita l'acumulació excessiva de vegetació i en manté la biodiversitat, ajudant a reduir el risc d'incendis i torrentades (que prediuen els científics que cada cop seran més habituals). És a dir: la pèrdua progressiva de pastors i de caps de bestiar (juntament amb un abandonament dels boscos per part dels que en podien viure i per tant els gestionaven) suposa un embrutiment dels boscos amb una vegetació abundant i sense control que, amb la secada, esdevé una esca ideal. I per afegitó la colonització d'espècies invasores a la vegetació de les lleres del riu resta espai a les espècies autòctones.

A més els ramats conservaven i enriquien els paisatges rurals amb gran diversitat de formes i colors (camps oberts, rostolls, bancals d'ametllers i oliveres, boscos, vinyes...) millorant la qualitat del sol amb les dejeccions que hi anaven deixant i reduint-ne l'erosió. 

En resum, la ramaderia extensiva i semiextensiva és un model de producció més resilient davant els canvis climàtics i altres desafiaments globals, en termes moderns té una petjada ecològica molt més baixa que la ramaderia intensiva i, a més, proporciona productes de qualitat: llet, formatges, carn i fibra (un altre dia escriuré sobre la llana, que avui en dia és un problema pels pastors tot i que es tracta d’un subproducte excel·lent).

I per no esmentar (perquè no acabaríem mai) el patrimoni cultural que representaven els pastors! 

Escric en passat perquè em fa por que ja anem tard: els ramats no poden gairebé ni entrar en aquests espais tan bruts i deixats com abans ho feien i, si hi entren, la pastura ha esdevingut nutricionalment tan pobra que se'ls ha de suplementar sobre el terreny amb altres aliments (amb el sobrecost que això suposa) perquè hi restin i puguin pasturar-ne un mínim sense deixar-hi la pell.

És urgent que els governants reconeguin, valorin i facin pedagogia a les zones urbanes  dels beneficis que la ramaderia extensiva i semiextensiva suposen pel medi ambient, la societat i l'economia. És imprescindible que promoguin polítiques que realment repercuteixin en el foment d'aquests models agrícoles que són essencials per al futur de les àrees rurals i per a la sostenibilitat de tot el país, que no es quedin només en titulars i en bones intencions. 

I natros què hi podem fer? Doncs consumir llet, formatge, cabrit, corder/xai/anyell local, i mirar de no entorpir la vida d’aquests ramats amb els nostres gossos i les nostres actituds quan gaudim de les vacances a l’entorn rural, si us plau.  

MELMELADA DE NECTARINA DE MIRAVET AMB AUFÀBREGA

-      1 Kg de nectarines madures (pes sense pinyol)

-     400 g de sucre   

-     10-15 fulles d'aufàbrega de fulla gran fresca

-    el suc d'una llimona (o llima) i una mica de ratlladura

-    un pessiguet de sal i un toc de pebre negre molt fi (opcional)

Rentem, pelem i tallem les nectarines a trossos petits. 

Les barregem amb el sucre, el pessic de sal, el suc de llimona i una mica de ratlladura (opcional). Ho deixem macerar una estona a la nevera.

Ho posem en una olla ampla a foc baix-mitjà uns 30 minuts, remenant sovint i escumant (traient l'escuma superior que faci amb una cullera o escumadera).

Quan comenci a espessir hi afegim les fulles d'aufàbrega netes i picades petitones, i en 2-3 minuts apaguem el foc, o 5-7 fulles senceres i les traiem al cap de 5 minuts i apaguem el foc (és a dir, les hi deixem només infusionar, si volem un gust més subtil).

Podem passar per la batedora o deixar els trossos sencers, i un cop té el punt desitjat (prova d'abocar una gota en una cullera freda del congelador per saber quina textura tindrà un cop gelificada), hi posem un pessic de pebre negre fi (opcional però potencia molt el sabor).

Envasem en calent en pots nets i bullim 10 minuts al Bany Maria (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) en una olla a pressió. Els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues.  

Comentaris:
·   Podeu substituir el sucre per 300 g de mel suau (taronger, mil flors, acàcia); aleshores hi heu d'afegir mitja poma verda ratllada o una culleradeta de pectina, no cal maceració, i deixar coure uns 40 minuts. Tingueu en compte que també durarà menys (2-3 mesos en lloc d'1 any).   

·  Si voleu una melmelada més dolceta i elegant substituïu l'aufàbrega per una beina de vainilla (llavors rascades i beina oberta, afegit en el moment de macerar i deixant-ho tota la nit, treure la beina a mitja cocció).

·  En una torradeta untada amb un formatge de cabra del país i uns pinyons damunt (i una copa de cava fresquet per potenciar-ne el sabor) teniu un aperitiu molt estiuenc; i encara millor si hi afegiu un altre canapè amb melmelada de pera i vainilla i un bon formatge blau també del país!