Octubre

Ocres, torrats, morats, rojos, ... les vinyes es van destenyint. 

Collint codonys a genollons.

Terres llaurades i amorosides per la pluja acolliran de nou les llavors.    
Una ferida a la pell de la magrana ens mostra el seu interior sangonós.

Boletaires i caçadors s'afegeixen al retaule tardoral.   

Res no mor, tot reposa per rebrotar a la primavera.
Estols d'estornells arriben del nord.  

La tardor arriba a casa nostra quan tenim el rebost (i el congelador, però això no queda tan poètic) ple: l'excedent de fruita d'estiu convertit en confitures; els tomàquets de penjar penjats i els de conserva conservats; els alls, les cebes i el panís enforcats; melons, carabasses, pomes i peres al canyís; les nous i les avellanes ensacades (i quatre pinyons pels panellets). Creiem que podrem passar l'hivern amb tots aquests tresors!

Però el cicle de la natura no para i les verdures que menjarem fresques a l'hivern ja estan plantades: bledes, cols, bròquils, cebes i porros, tirabecs, enciams i borraines.

Al corral altes i baixes: les cabres les hem donat a un bon amic de la Terra Alta, en règim "d'apadrinament", perquè malauradament ja no donàvem a l'abast... Però han nascut dos pollets dels 23 ous que covava la perica! 

Pa de pessic de xocolata i avellanes

  -  180 g de farina
  -  25 g de cacau en pols 
  - 1 culleradeta de cafè de bicarbonat
  - 150 g de sucre
  - 6 cullerades soperes d'oli de girasol
  - 1 cullerada sopera de vinagre (millor de poma)
  - 250 ml de llet d'avellanes (o de la que tingueu)
  - avellanes torrades per decorar

En un bol barrejar  la farina, el cacau, el sucre i el bicarbonat. Afegir-hi la llet, l'oli i el vinagre i barrejar bé amb una cullera de fusta o la batedora de "varilles". Omplir les paperines fins a 2/3 parts de la seva capacitat i posar-hi damunt bocins d'avellana. Coure al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix uns 20 minuts. Deixar refredar sobre una reixeta. 

Comentaris:

· Si sou molt xocolaters podeu posar-hi més cacau.    
· Les avellanes es poden canviar per altes fruites seques de tardor o trossets de codonyat, per exemple.     

· Si bé no es tracta d'un pa de pessic / cóc pròpiament dit perquè no porta ous, ve tan de gust de pessigar-lo que l'hem anomenat igualment pa de pessic!